diumenge, 16 de novembre del 2008

GR92, LA PLATJA A L'HIVERN "RELOADED"

Dia2, Vilanova i la Geltru-Vilanova i la Geltru

Despres de mirar les fotos del Cap de Creus amb la meva santa esposa, em va comentar, amb cara d'inocencia infinita, " i per aqui aprop no hi ha cap tram del gr aquest de la costa???"
Obviament, va tocar preparar les motxilles per l'endema, i vaig anar a dormir tant tard que gairebe era l'hora de llevar me

El diumenge al mati em anat a fer una matinal pel GR92, el que resegueix tota la costa, el que ja no estava disposat a acceptar era llevar me d'hora, acabavem d'esmorçar a dos quarts d'onze i amb tota tranquilitat em anat pujant l'Ordal, cap a Vilafranca, mentre disfrutavem dels grocs, torrats i vermells de les vinyes de tardor.

La sortida era al passeig de Vilanova i la Geltru, al costat del far, i l'arribada estava a Sitges, tot i que sortint a quarts d'una, ja sabia jo que no hi arribariem. A mig cami, dalt d'un turonet i amb el mar a dues passes, hem muntat la paradeta i ens em cruspit els entrepans.

La tornada ha estat rapida, i amb un relaxament que pensava que no arribaria a casa sense parar a fer una becaina

GR11-GR92, LA PLATJA A L'HIVERN

Dia 1, del Port de la Selva a Cadaques, passant pel far del Cap de Creus



Ja feia dies que tenia ganes de començar a recuperar la forma, i encara mes temps que volia fer aquesta travessa. Dit i fet, ho parlem amb l'amic d'Idaho i en res ja som al cotxe amb les motxilles i el mapa

Arribem al Port de la Selva i tenim lloc per aparcar on volem, avantatges de la costa al hivern, ens posem les botes i comencem a seguir els senyals del gr11, algun de tamany minuscul, cap al far de la "fi del mon"

Hi arribo bastant tocat, i encara ens toca arribar nos a Cadaques, seguint el cami de ronda, per tant, deixem la cervesa per mes tard.

Entre una pila de camps d'oliveres, per fi veiem port lligat, amb la casa de Salvador Dali i una pila de turistes fent se nosa mutuament amb els seus cotxes, pensem que tenim Cadaques a tocar, pero la veritat es que encara queda una bona tirada, per sort, tal i com arribem a la parada de taxis, en trobem un que descarrega una parella, i ens hi pujem, molt be per l'horari, pero la cerveseta queda retardada de nou.

Arribem al Port de la Selva sense masses novetats, mes enlla de la "original" banda sonora amb que la taxista ens obsequia durant el viatge, i la clavada monumental que ens cobra per fer uns 15 km mal comptats.

Triguem 5 minutets en tornar a vestir nos depersones normals, i en el moment en que ja gairebe assaboria la ben guanyada cervesa, ens adonem que una de les rodes del cotxes esta gairebe desinflada, la inflem amb la manxa, pero no estem massa segurs de si aguantara tot el viatge, i preferim tirar avall amb calma.

Resumint, que despres de gairebe 25 km de caminar, encara tinc pendent la cerveseta per refer me.

diumenge, 26 d’octubre del 2008

SORTIDA DOMINGUERA CAP AL MONTSENY

Aixo del canvi d'horari m'ha afectat, he dormit fatal, m'he llevat pitjor i a sobre no he pogut esmorçar com deu mana en aquests casos, a soles amb el meu cafeto ben calent...

Era ben be migdia, perdo, les 11, que li he comentat a la meva santa esposa si li feia res que anes a fer un vol amb la moto, amb ulls de xaiet degollat, i ha funcionat!!!

En un moment m'he posat el trajo de darth vader i el casc de l'amic wayne rainey, he anat tant de pressa que ja tenia la moto en marxa i encara tenia els guants a casa.

L'autopista anava carregadeta, i la nacional cap a Vic tambe, i per acabar d'arreglar ho, agafo el desvio de Tona cap a Seva i hem trobo amb un control del mossos just en el moment en que he recordat que els papers de la moto s'han quedat a la taula del menjador...

Per sort, ja estaven entretinguts empaperant a un pobre motero i señora a bord d'una bmw gs 1200 que devia haber comes alguna atemptat irreparable contra la seguretat del pais o algun altra delicte esgarrifant, com ara sortir en moto

Pasat Seva hem trobo amb un ingredient habitual d'aquesta epoca, el cotxe ple de pixapins que han anat a buscar bolets, pero aquesta vegada en quatitats industrials, molt hem temo que hi havien molts mes buscadors que no pas bolets, potser seria una bona idea ampliar la reintroduccio de l'os bru al montseny...

Amb pensaments encara mes funestos, dirigits a la proceso de cotxes que m'he anat trobant fins a Viladrau, he recordat que hi feien la Fira de la Castanya, suposo que ha augmentat la cotitzacio i deu estar a preu de tofona blanca, perque a l'entrada del poble hi havien dos cotxes mes dels mossos i un parell de parelles mes recorrien amunt i avall el poble, esperitat i esmaperdut, recordant que els papers de la moto estaven a la taula del menjador de casa, he continuat com qui no vol la cosa cap a Sant Marçal, mentre anava cantant a mitja veu aquella cantarella dels pallasos de la tele naniana nanianaaaa.

Ja recuperat de l'ensurt, he parat a fer alguna foto, aquesta epoca es ideal per fer ne, tot i que amb tanta pluja i amb la calor que esta fent, semblava mes una excursio de finals d'estiu que no de tardor, i els tons ocres, daurats i vermells no eren tant intensos com altres anys

Pero no habien acabat els ensurts, pasant per davant de Santa Fe del Montseny, mentre hem disposava a avançar una currua de buscadors de bolets ja envasats als seus cotxes, un pofffff pofffff m'ha fet adonar que no he posat benzina al sortir... i nomes recordava la benzinera de Sant Celoni, arribaria a temps d'omplir o hauria de trucar al RACC???

Darrera de la cua de cotxes que ha organitzat un mitsubishi 4x4 "boletaire edition gran tour", gros com un camio, he anat fent l'ultim tram de corves del dia, sense atrevir me a avançar los, fins a la benzinera salvadora.

Un cop ple el diposit, he agafat ravent l'autopista cap a casa, ha anat prou be, pero un altra dia anire a una altra banda...

diumenge, 12 d’octubre del 2008

CARRILET OLOT-GIRONA

Ahir dissabte vam fer una sortida amb la btt, una bona volta per la vall d'en bas, seguint una part del antic carrilet Olot Girona, els primers 60 km seguits desde fa molt temps.

La primera opcio era la via verda de la vall de zafan i la del baix ebre, pero la previssió de tormentes, inundacion i vents huracanats ens va fer anar una mica mes al nord.

Vaig quedar molt sorpres al arribar a Olot, a les 8:15 del mati, i no hi havia manera de trobar un bar obert, que jo sense un parell de croisants i un cafeto no se anar en btt, pero en canvi, vaig veure 3 perruqueries obertes, potser es casava la filla de l'alcalde i tothom hi estava convidat???

A quarts de deu ja estavem tots preparats, les furgos aparcades, les btt muntades i nosaltres disfressats, i la "serpiente multicolor" va començar a rodar.



La ruta es molt senzilla, no te gairebe desnivell, donat que nomes hi ha el port de bas, i esta molt ben senyalitzada, hi trobes una pila de families amb nanos petits fent la, i a sobre el paisatge es magnific, sobretot a la tardor.

Un cop arribats a Les Planes d'Hostoles vam fer un esmorçar-dinar a base de bocates tamany motero i de tornada vam seguir l'itinerari mateix de l'anada fins a Sant Esteve d'en Bas, on ens vam desviar per les carreteretes que van per la vall, enmig dels camps de blat de moro, gairebe sense transit ni desnivell, tot i que algun tram vam haber de fer servir el gps, donat que totes les carreteretes semblen iguales i es facil acabar a picamoixons de dalt sense proposar t'ho.





Resumint, un dia de btt ben tranquil, ideal per començar a recuperar la forma perduda

diumenge, 14 de setembre del 2008

Ohne Dich

A mitjans de setembre sempre celebravem un aniversari especial, era com el final de l'estiu, i aprofitavem per fer les mil i una, generalment acabavem la festa al sortir el sol, despres de la segona o tercera visita dels municipals.

Van ser molts anys compartint primeres vegades, desde la primera nit a la disco als primers cotxes, les primeres motos, els primers viatges, les primeres escapades a esquiar a bord d'un r5, baixat de suspensio.

No farem festa, pero recordarem les viscudes.

Va per tu, alla on siguis.

dimarts, 9 de setembre del 2008

QUI TINDRA RAO???

Dimecres es posa en marxa l'accelerador de particules del CERN

Segons una colla, aixo ocasionara un forat negre que engolira la terra



nomes hi manca un rotet al final del video

per l'altra banda, els cientifics semblen tenir ho tot controlat i ens ho expliquen de bon rotllo



per una vegada, espero que trionfin els del rap, tot i lo malament que ballen i canten...

la solucio, dema al mati

VIATGES

Soc addicte al viatges, ho reconec, miro d’anar amunt i avall pel senzill plaer de fer ho, i tant me fa el tipus de viatge, low cost, luxe desenfrenat, a peu, en btt, en cotxe, en moto, sota un sol que estavella les pedres o sota el diluvi universal, baixar corrent del Puigmal mentre els llamps cauen a quatre passes i t’aixequen els cabell de la melena, pujar la Collada de Toses mentre la pedra que cau encatifa el terra com si acabes de nevar, parar en algun bar perdut i beure cafès amb llet xarrupant per que el tremolor del fred t’impedeix agafar la tassa sense bessar lo, viatjar es tot això i molt mes, i encara no hem parlat dels viatges interiors.....

També hi ha les escapades de cap de setmana amb la família, agafant les 4 coses imprescindibles...


dimarts, 2 de setembre del 2008

CAP A TERRES SALVATGES, DE JON KRAKAUER



Que porta a un noi, acabat de graduar, a desapareixer i acabar morint d'innanició en un bus abandonat a Alaska?

Amb la meitat del llibre llegit, la conclusio provisional es bastant diferent de la que que s'obte mirant el trailer de la pelicula, i s'acosta mes al despit que a l'ansia d'aventura, tot i que esperare al final per opinar.

Deixo la pregunta a l'aire:

BUNOVIS O BURROVIS ???

dilluns, 18 d’agost del 2008

US AGRADEN LES CRISPETES????



Teoricament es un fake, pero m'ha deixat ben acollonit...

diumenge, 17 d’agost del 2008

DE LA FRANJA AL CAP DE CREUS (2)

Sona el despertador, alguna de les funcions del refotut mòbil no s’han bloquejat, però hem dono mitja volta i torno a dormir mitja horeta llarga mes.
Mig adormit encara, aconsegueixo finalment sortir de la tenda i anar a les dutxes i ja ben enclenxinat i encoloniat, entro al bar a fer un cafè i una punteta que queda de pastis de xocolata.
Son els millors moments, mentre la mestressa acaba de posar en marxa la cafetera, el sol entra per la finestra de la cantonada, tinc tota la serralada del Cadí davant, el mapa obert i tot sembla possible.
Torno al campament i començo a carregar la moto, mentre els companys van apareixent de mica en mica, i entre una cosa i l’altra, acabo sortint a quarts de onze.
La carretera fins a Puigcerdà es un prodigi de indicacions contradictòries, límits il·lògics de velocitat i, sobretot, radars recaptatoris, i per acabar d’adobar ho, tinc davant un cotxe dels mossos circulant a 60 km/h. Paciència, es la part zen de motociclisme.
Entro a França i busco la carretera cap a Formigueres, la trobo i continuo per una petita serpentina d’asfalt que acompanya el riu Aude entre espadats altíssims i una vegetació exuberant. L’únic problema es que a algun tram hi ha grava, trobo una colla de moteros accidentats i els ànims es refreden una mica.
Acabo passant per la zona vinícola de Maury, i d’allà a Perpinyà, l’intenció es anar cap a Marquixanes, on dino molt be, i agafar una carretereta plena de revolts cap a Ceret, però es diumenge a la tarda i no trobo una benzinera oberta, he de recular fins a Perpinyà, per tant, agafo l’autopista i cap a Vilajuïga i al Monestir de Sant Pere de Rodes, i despres, cap al Cap de Creus, on trobo una acumulació brutal de camacus, yenifers, borjamaris i demés fauna estiuenca, que hem fa comprendre que, de tant en tant, algú agafi un AK47.
Faig un parell de fotos i marxo esperitat, esquivant cotxes que van a pas de tortuga mentre miren la caleta nudista.
Hi ha alguna retenció per arribar a l’autopista, però anant en moto no es massa problema, i a entrada de fosc arribo a casa, suat, cansat i amb un somriure que no cap dins del casc, despres de 1.065 km de curves.





Mostra un mapa més gran

DE LA FRANJA AL CAP DE CREUS (1)

Ja ho diu la dona que amb un mapa a la ma soc un perill, i aquest cap de setmana passat ho va confirmar.
Tenia en ment tres o quatre carreteres de muntanya per fer amb la moto, les vaig ajuntar en un recorregut de dos dies... i al final van sortir gairebé 1.100 km.
Dissabte esmorzar a Solsona, al Trabucaire, desprès d’anar jugant al gat i al ratolí amb una suzuki naked, que també va parar a esmorzar.
Surto cap a Sant Llorenç de Morunys, la carretera del pantà de la Llosa del Cavall te un asfalt perfecte, passat el poble, la cosa canvia, es tracta de carreteres mes antigues, per les que no passa massa gent i això es nota, tot i que m’ho passo com els indis.
Arribo a Tuixén sense mes novetats i d’allà segueixo fins a la Seu d’Urgell, pel que sembla ser una antiga pista asfaltada.
Paro una estona per trucar a la família, i descobreixo que el mòbil s’ha quedat bloquejat, al final aconsegueixo parlar, però aquest trasto hem farà la guitza tot el cap de setmana.
A Coll de Nargó agafo un port que mena a Tremp, a mitja pujada decideixo entregar me als plaers d’una micció campestre a peu de carretera, aprofito per demanar perdo als dos o tres moteros als que no vaig poder tornar la salutació, tenia coses molt importants entre mans.
Acabo arribant a Pont de Muntañana a l’hora de dinar, paro a un dels molts hostals i en poc mes de mitja hora he liquidat el plat. Surto cap a Pont de Suert, pel costat del pantà d’Escales, i d’allà cap a la Pobla de Segur, Sort, sense parar a comprar loteria, i de nou a la Seu d’Urgell, agafant la carretera cap a Martinet i pujant fins el càmping de Lles, on tinc una part de la família fent vacances, que ja m’espera per que reculli el sopar, però com que el mòbil continua sense funcionar, no han pogut avisar me, i he de fer l’esforç titànic de tornar a agafar la moto i baixar a Martinet.
Mentre sopem anem fent fotos de l’eclipsi de lluna, gairebé sense contaminació lumínica, l’únic però es que estem a 1700 metres d’alçada i fa un fred que pela.
A mitjanit estic rendit de son, i hem poso a la tenda, però a la matinada hem desperten unes gotes que cauen, falsa alarma, quatre gotes, continuo dormint amb la jaqueta motera a sobre del sac.





Mostra un mapa més gran

diumenge, 10 d’agost del 2008

TORNEM A MOURE'NS

Encara estic recuperant me de la trencadissa escalant a La Facu,



El peu encara hem fa mal, i, segons el metge, fins al setembre no puc escalar, ni anar de travessa, ni pujar pics, ni correr, i btt, poqueta.

Es el primer diumenge de vacances, son les 10:00 i la familia encara dorm, pero jo estic que hem pujo per les pareds... be, ojala, de fet, estic assentat esmorçant, ben aborrit, sembla que la gran aventura d'avui ha estat anar a buscar una bossa de croissants.

Remenant per internet, trobo una ruta que fa temps que tinc anotada com a pendent, i com que el metge no hem va dir res d'anar en moto....

M'arribo fins a a Vidrà, una mica mes amunt de Vic, agafo una pista asfaltada que no te mes de dos metres d'amplada i vaig pasant pel costat d'una colla de masies i d'algun ramat de vaques que travesa la carretera sense respectar cap mena de prioritat.

Un consell, les vaques de la zona pasen molt de vosaltres, si les tracteu com pixapins, ni pitant, ni accelerant el vehicle s'apartarant del mig de la carretera, heu de tirar dels gens pagesos, una recomanacio es el conegudissim

MECAGONDEUPASAD'AQUIMECAGONELSCOLLONSDELPARESANT

hi ha moltes variants, pero aquesta m'ha funcionat prou be :-)))

La pista-carretera va a petar a la vall d'en bas, amb vistes fantastiques al puigsacalm, i un cop alla agafo la carretera cap el santuari del fart, i truco a la jefa per comunicar el "parte medic".

La tornada la faig per Roda de Ter, on estic tentat de pasar per l'antiga pedrera, a veure si trobo al mestre pekas zazen fent levitacions escalatories, pero son les tantes i tinc gana, i al final tiro fins a casa.



Resumint, que no hem puc estar quiet masses dies, i menys en vacances, i si a sobre hem quedaven nomes 4 km per que el marcador de la moto arribes als 76.000 km, ja no he necesitat mes excuses ...

dissabte, 2 d’agost del 2008

VIATGES LOW COST

     Teniamos que separarnos, si no recuerdo mal, para dedicarnos a nuestros asuntos, pero alli en el Helena de Troya nos encontramos una vez mas con la puesta del sol, una de las fantasticas puestas de sol de Rodas que, desde los tiempos medievales, contribuyeron con tanta justicia a la fama de la isla, segun los relatos de los viajeros por el Egeo.
     Toda la calle de los caballeros estaba encendida. Las casas habian comenzado a enroscarse en los bordes, como papel ardiente, y con cada particula de descenso del sol detras de la oscura colina que se erguia sobre nosotros, los tonos de rosa y amarillo se cuajaban y corrian de extremo a extremo, de alero en alero, hasta que por un momento los oscuros minaretes de las mezquitas brillaron, igneos, azules, como la luz que se refleja en una hoja de papel carbon.
     Inmunes ya a una belleza que les resulta familiar, las oscuras sombras de los refugiados se movian dentro de sus casas bombardeadas, sus voces claras y agudas mientras encendian lamparas o acomodaban sus destartalados muebles para pasar la noche, parloteaban ruidosamente.
     Gideon levanto contra la luz roja del cielo un vaso de vino rosado, como si tratase de aprisionar los ultimos rayos del sol poniente.
     -¿De donde habria podido sacar Homero, por asociacion-dijo-un adjetivo como dedos de rosa... a menos que hubiese presenciado una puesta de sol en Rodas? ¡Mire!-.
Y en efecto, a aquella extraña luz sus dedos vistos a traves del vino, temblavan, rosados como el coral contra el cielo radiante.-Ya no dudo que Rodas fue la cuna de Homero-añadio con gravedad.
     Entendi que estaba un tanto borracho. Me indico, con un impresionante ademan, que me sentara y le imitase, y durante un rato examinamos nuestros propios dedos a traves de nuestros vasos, antes de ofrecer un solemne brindis a Homero. (A ti no, tonto, dijo al perro.)
Entonces, durante un momento, toda la calle temblo con la luz ultraterrenal de una ficcion teatral, y luego la oscuridad se deslizo colina abajo. "Una vidriera de colores destrozada por una granada"

..............................

Aixeco els ulls del llibre, a la taula de fusta hi ha un cercle d'humitat, l'ha deixat el got de te gelat que m'estic acabant, la cadira de boga cruixeix al arrepenjar me al respatller, una mica mes enlla, arrepenjat a la barana, hi ha una jardinera curulla de fulles verdes de menta i flors blanques de gessamí, la petita piscina, silenciosa, espera algu que trenqui el mirall de l'aigua, mentre l'aire fa mes suportable els ultims embats calents del sol que ja es pon.

Aixo no es Rodes, es la terrassa de casa, pero per un moment, tot i estar condemnat a l'inmobilitat de venes i crosses, jo tambe prenia un chianti ben fred a la petita taberna.

Fragment del llibre "Reflexiones sobre una venus marina, viaje a Rodas", de Lawrence Durrell.

dijous, 24 de juliol del 2008

NUESTRAS LINEAS CONTINUAN OCUPADAS, NO SE RETIRE, POR FAVOR

He trucat unes 15 vegades a hissenda per demanar un aclariment sobre un dels seus programes d'ajuda, comunicava sempre, pero fins a les 10:28 no he aconseguit linia.

M'han desviat a informacio de renta, i, el noi, molt amable, m'ha enviat la trucada al departament correcte.

Fins aqui, fantastic.

Son les 12:35 i al telefon encara continua sonant musica clasica i el missatge de les linies ocupades...

Acabare el blogticle en el moment en que aconsegueixi parlar amb algu... si no s'acaba la pila del telefon abans....

.........

tu tu tu tu tu

.........

M'han penjat despres de 1 hora, 51 minuts i 59 segons!!!

Obviament, he tornat a trucar... i comuniquen

dimarts, 22 de juliol del 2008

PENSAMENTS

Diumenge vam anar tota una colla a escalar a la facu, al costat de canyelles.

No va anar malament, tot i arribar tard per no haber posat el despertador a l'hora correcte, ens ho vam pasar molt be, bones vies, ben equipades, peus de via a l'ombra, no massa calor y, sobretot, bona companyia.

Un vol a un quintillo superior va fer me acabar abans d'hora, amb un peu una mica "perjudicat", de fet, encara el porto envenat i en tinc encara per uns dies, d'anar prenent ibuprofeno a palades.

Al tornar a casa veig a les noticies que una companya, que no conexia personalment, pero a qui anava seguint desde l'univers blogaire, s'ha matat a la pared de l'aeri, fent la "easy rider", ironies del desti, la pelicula de la que agafa el nom la via, tambe acaba amb la mort del protagonista fent el que dona sentit a la seva vida.

Som feliços amb les nostres petites coses, que donen sentit a la complicada vida que portem, on moltes vegades no som realment qui som, pero hi ha moments en que t'adones que el que realment som, es molt fragils.

Una abraçada per la famila i tots els amics i coneguts.

dissabte, 19 de juliol del 2008

CUINA DE SUBSISTENCIA PER "RODRIGUES" ARRUINATS

Ja son dos quarts de quatre i encara no sabem que dinar, hem estat una bona estona jugant amb els pitufos a la mini piscina i s'ens han fet les tantes.

Obro la nevera i no trobo res massa atraient, de fet, no tenim massa gana de menjar... ni de cuinar. trobo un parell de tomaquets, una llimona del llimoner de la terrasseta, un pot de cigrons a l'armari....

Mira, farem humus

Hem falten alguns ingredients, pero tiro amb el que tinc i a veure que tal queda.

RECEPTA "TUNING" DE HUMUS AMB EL QUE TINC A LA NEVERA:

S'agafa un pot de cigrons cuits del eroski de 500 grams i es posen 40 segons al microones, es treuen i es colen per eliminar el suc.

Es posen en un got de minipimer els cigrons, el suc de mitja llimona, sal, una mica d'oli i un parell de fulles de menta fresca acabada de cullir del test de la terrasseta.

Es pica tot fins que tingui la textura i consistencia del ciment armat, mentre es pica cal anar posant hi rajolins d'oli per mantenir intacta la integritat del minipimer i evitar que es cremi o exploti.

Un cop fet, es posa al congelador per refredar ho, mentre tallem un parell de tomaquets a grills i els posem de manera mes o menys artistica.

Posem el humus al mig del plat, una mica de pedre vermell dolç, un rajoli d'oli, un parell o tres de torradetes, i a la taula.

La jefa, que m'estima molt, diu que dolent del tot no m'ha quedat.

dimecres, 9 de juliol del 2008

MATINAL AL PEDRAFORCA



Que fa un cuarentó anant d'excursio amb un ex maratonia i amb un xaval de 14 anys campio de hoquei???

exacte, suar com un tocinet intentant seguir los muntanya amunt, i aixo es el que vaig fer tot el mati de diumenge, be, tot el mati no, el tram de la canal de verdet i les grimpades seguents eren territori privat d'un servidor, sembla que el desconectador de cervell va funcionar perfectament.

dilluns, 23 de juny del 2008

CAVALLERS, SECTOR DE LA KANALLA



Despres del intent fallid al Besiberri i quedar nos a 160 metres del cim, l'endema ens vam decidir per l'escalada, al sector de la kanalla, a Cavallers, amb l'amic d'idaho i una parella de companys.

Muntem dos linies que ens permeten fer la "don manuel" (IV), la "a pelo" (IV+) i la "vamos a llevarnos bien" (IV+) per escalfar i disfrutar, mentre agafem el tacte a l'adherencia de la roca.

Mirem la guia i descobrim un V+ que queda una mica a la dreta d'una de les vies que estem fent, la "enrampao", sortint d'una petita canal, i m'hi poso amb ganes.

Començo amb una babaresa cap a la primera xapa, una mica allunyada, que acaba amb deshaderencia, rebot, caiguda i vol barrena-picat en direccio a un pedrot descomunal que hi ha al costat de l'asegurador. Per sort, els milers de caigudes amb la btt, moto i caminant m'han convertit en un autentic expert en el tema, i aconsegueixo salvar les dents d'empotrarse en el pedrot, aixo si, el dit gros de la ma dreta hem fa bastant mal, i m'acaba sortint un bon blau a la planta del peu...

Pero aixo no es res que pugui desanimar al jabali power en que m'he convertit, retorno de nou a la via i supero el pas en un tres i no res, i en dues pases mes, ja soc al tram entretingut, miro amunt i nomes trobo dues de les sis xapes que hi ha segons la guia, torno a mirar, i efectivament, nomes n'hi ha dues, i de tant rovellades, es confonen amb la roca.

El tram no es excesivament complicat, pura adherencia i refiar se de recolçar tot el pes en les arrugues de la roca i un parell de sortints, fa una mica de por. Coloco la primera expres i calculo la distancia fins la segona, fantastic, si caic, arribare a la roca que tinc darrera abans que no hem pari la corda... un gallifante de premi per l'equipador

Aconsegueixo arribar a la segona xapa amb mes suors de les habituals, suors freds i calents, que tot i que el sol fa suar de valent, jo tinc suors mes aviat freds...

Nomes queda un tramet fins el final de la via, pero... on es la reunio???. Miro amunt, amb els peus recolçats en dues arrugues i les mans agafades a un parell de berruguetes i començo a tenir mes suors fredes... al final veig un parell de xapes ben rovellades amb dos anelles que encara ho estan mes, i hem decideixo a acabar la via d'una vegada i despenjar me, no m'esta agradant gens.

Arrivo dalt, paso la corda i avall que fa baixada, tinc unes ganes bojes de marxar d'aqui, no m'he refio gens d'aquestes xapes rovellades, baixo fins la reunio del IV del costat i munto alla la reunio, per poguer fer el pendul cap el V i recuperar les dues expres, i llavors, sorpresa, la corda de 60 metres no arriba, per tant, caldra asegurarse i recuperar la tota abans de despenjar me del tot.

Despres d'una bona estona de mes suors, pero ara degudes al sol i no al cangueli, aconsegueixo recuperar tot el material i arribar a terra, felicito als companys per la paciencia asegurant i m'asento una estona a l'ombra amb l'ampolla d'aigua per mi solet.

Acabem de desmuntar les vies i li fem una ullada a un sector proxim, pero son les tantes i decidim anar passant cap a dinar.

Un cop a casa, m'ha sortit un bon blau al canell, i si faig força veig les estrelles, paso pel CAP i, despres d'una radiografia per descartar destroços majors, m'hi posen una ferula que sembla un apanyo de gua per fisures, per inmovilitzar el dit gros i hem recomanen descans i repos... i un parell de litres d'aftersun per la cremada que porto al clatell.

INTENT AL BESIBERRI NORD



Sortim a les 6 i poc del mati i el cotxe ja marca 14 graus... avui pasarem calor.

El parking sota la presa de Caballers esta bastant ple, pero trobem un foradet on posar el cotxe, ens equipem i sortim muntanya amunt, cap el Besiberri nord.

La presa esta plena i els sobreixidors estan funcionant a tope, el cami boreja l'aigua i en algun lloc gairebe l'envaeix, mullant nos les botes.

Anem pujant poc a poc, i al arribar als 2200 metres, aproximadament, ens calcem els grampons, ja hi ha neu continua, tot i que sembla sopa o granitzat, per sort, ens anem turnant per obrir traça, alguns mes que d'altres, que anem una mica mes justos de forces.

Davant l'ultima pala de neu que ja mena cap al cim, fem una parada, la previsio donava tormentes a primera hora de la tarda, i un nuvols importants s'estan acostant i tapant el sol, esperem una estona mentre menjem alguna cosa, pero la situacio no millora i cada cop es tapa mes, decidim abandonar, l'ultim tram es exposat i no es un bon lloc per estar si comença una tormenta amb llamps i trons.

Obviament, en el moment en que ja som a mitja baixada, els nuvols han marxat i fa un sol de justicia... ens hem equivocat, que hi farem, almenys ja tenim una excusa nova per tornar hi.

Ens fem una pila de fotos al "Listerine lake" i acabem de baixar per Riumalo fins la presa, el cami esta molt descompost i poc definit, costa fer dues pases iguales seguides, i acabem bastant esgotats, pero ha estat una bona sortida, no es disfruta gaire sovint dels espesors de neu com aquest al mes de juny... a vegades ni a ple hivern.

diumenge, 15 de juny del 2008

MES CORDURA

Els sopars amb vells amics acostumen a acabar molt tard... cap a les 4 del mati, i aixo, a segons quines edats, es incompatible amb matinals muntanyenques.

A les 11 m'he llevat, la colla ja deu ser a mitja sortida, truco per demanar disculpes i miro d'improvitzar alguna activitat, ha de ser alguna cosa rapida, no tinc massa estona, com a molt, un parell d'horetes... s'imposa la cordura :-)))

Arribo en un tres i no res a caldetes, prenc un cafe i un parell de madalenes a la platja, fa un dia gris i ventos, pero no fa fred, i s'hi esta molt be.





Hem claven 2,70 euros pel mini esmorçar, el lloc es fantastic, pero tornare amb termo i carmanyola.

Miro de trobar la carretera cap a vallgorguina i sant celoni, pero he de fer una bona volta abans no la trobo, al sortir amb presses no he agafat el mapa.

De sant celoni pujo cap al montseny, i corono el mitic coll formic, on hem trobo amb una colla de Cagiva mito



La meva primera moto va ser un model antic d'aquesta maquineta, una cagiva freccia una gran moto, un autentic mata gegants, 32 cv i poc mes de 120 kilos de pes, gairebe 175 km/h... quins temps

De baixada paso el brull, on molts cops anavem amb les bicis a esmorçar, era la gran sortida de final de temporada, i acababem ben baldats.

El temps sembla que dona una petita treva, i surt alguna ullada de sol, pero passant per tona es torna a tapar i tiro per la nacional fins a casa, aixo si, abans d'arribar, compro un bon tortell per celebrar el diumenge amb la familia.

Al final no ha estat tant malament la matinal de diumenge


Mostra un mapa més gran

diumenge, 8 de juny del 2008

DIES DE "CORDURA"

CORDURA:



Que us pensaveu? que m'habia convertit en una persona seria i responsable???

Nooooooooooo, lo de "cordura" anava per la jaqueta i el pantalo motero :-)))

From Wikipedia, the free encyclopedia
CORDURA was the registered name of a certified (nylon) fabric from DuPont
It is used in a wide range of products from luggage and backpacks to boots, military apparel (such as tactical blade sheaths, ammunition pouches, etc.), and performance apparel.
It is designed to be long lasting and resistant to abrasions, tears and scuffs.
As a brand name, CORDURA reaches back to 1929 as a development of Rayon. The product was further developed during the Second World War and used by the military in tires. From 1966 when new formulations of nylon proved superior, the CORDURA brand was transferred to the nylon product instead.
CORDURA has continued to be developed as a brand by INVISTA with new products applied to an increasing range of items such as:

luggage
motorcycle clothing
anywhere that abrasion resistance is important
sporting and recreational equipment


Ja feia dies que tenia gana de moto, be, diguem ho clarament, fam de moto, i aquest cap de setmana, al no poguer anar al aneto, encara es van incrementar.

Diumenge al mati ha sigut el gran moment, m'he vestit de cordura, m'he cordat el casc, he ajustat els guants, he posat en marxa el bicilindric, i endavant!!!

No tenia gens clar cap a on anar, i he anat improvitzant, aixo si, una premisa clara, les carreteres, com menys rectes, millor


Mostra un mapa més gran

El dia ha acompanyat, algun nubol per fer bonic o espatllar alguna foto, i poca cosa mes, i al migdia a casa, a fer el vermutet amb la familia.

diumenge, 1 de juny del 2008

MATINAL DE 12 HORES...O COM CASCARSE UN GENOLL EN UN DIA



QUERALBS, NÚRIA, COLL DEL TORRENEULES, COMA DE VACA I QUERALBS DE NOU.


Ens ajuntem l'amic d'idaho i una bona amiga, de les que no acaben mai les piles.

Sortim del parking de Queralbs en direcció a Núria, seguint el Camí vell, es increïble la quantitat d'aigua que baixa, en algun lloc fa gairebé por.

A mitja pujada començo a notar un doloret al genoll esquerra, res preocupant, però, no afluixa, i hem ve a la memòria la sortida a córrer pel bosc de l'altra dia i el perquè fa uns anys que vaig deixar les mitges maratons...

Arribo a Núria l'ultim, amb calma i tranquil·litat, sembla que el tema ha millorat, parem una estona a recuperar forces a base de bocata i fruits secs.

Decidim pujar cap el Coll del Torreneules i d'alla baixar cap a Coma de Vaca, fins Queralbs, llarguet, però les referències del fantàstic mapa de l'alpina ens fan ser optimistes... greu error.

Arribant al Collet, "la cosa esta mu mala", el desnivell es comença a fer notar i el genoll encara mes, acabem de pujar al que, segons el mapa es el coll del Torreneules, i d'allà baixem entre diverses pales de neu cap a la Coma de Vaca.

La vall es llarguisima, almenys a mi m'ho sembla, i no hi ha manera d'arribar al refu i a sobre tenim un bon ensurt, apart de daines, muflons, ovelles, vaques i marmotes, un bulto negre apareix de sobte de darrera un talús... es un os??? no, es un cavall, per les pulsacions triguen una estoneta a calmar se, i no per l'esforç, sobretot contant amb defenses tant efectives com una camara de fotos i la recomanació de tirar se a terra i no moure's...

Una estona mes tard, arribem al refu, desprès d'a travessar set o vuit rierols dels que normalment passes d'un salt i ara has d'anar 10 minuts amunt i avall buscant alguna combinació afortunada de pedres que et permetin travessar lo sense mullar te massa els peus, els pantalons...etc.

Allà tornem a omplir el diposit amb el segon bocata del dia, mes fruits secs i un parell de cafès ben carregadets, el genoll va fent, he agafat el ritme anomenat "trote cochinero" i cara avall sembla que molesta menys.

Els últims trams els fem sota la pluja, passem pel salt del grill, un racó perdut en una esquerda de la muntanya, on l'aigua ha trobat la manera de baixar cap el riu, i on hi trobem una salamandra amb poques ganes de fer amics.

L'arribada al cotxe es prou "divertida", el que havia de ser una matinal s'ha allargat fins les 9 del vespre i no hi ha cobertura en tot el Camí... cal trucar a casa i avisar la família que portem "una mica" de retard.

Sense mes novetats, i desprès d'una parada tècnica a Ripoll per recuperar forces, a mitjanit estic a casa, sota la dutxa, amb un tub sencer de voltaren emugel nomes per mi i la promesa de no tornar a sortir a fer fúting mes de 1 hora seguida en molts anys...

diumenge, 25 de maig del 2008

M'ESTARE FENT GRAN???

Entra llum pel balco de l'habitacio, no massa, pero ja es de dia.

Ho tinc tot preparat, la jaqueta, el vell casc replica del de L'Eddie Lawson en l'epoca que corria amb l'equip Honda...

Un sorollet de fons m'intriga, pero l'excitacio pot mes, anire a fer un volteta en moto, a sentir de nou el soroll blanc del motor i el vent.

Malauradament, ja se l'origen del sorollet, avui sembla que no es el millor dia...



Farem un cafetó, mentre mirem per la finestra com cau la pluja..

diumenge, 18 de maig del 2008

SORTIDA DOMINGUERA A LA VALL DE GAUSAC I SANT MEDIR

La veritat, veient la previssio del temps i despres d'una setmana intensa... no tenia masses ganes d'anar enlloc, tot i que volia sortir una estona per mantenir una mica la forma.

Al final he aconseguit "enganyar" al amic d'idaho , i hem sortit un ratillo per collserola, unes 5 horetes :-)))))) , aixo si, despres d'uns cafes i uns croisants acabats de fet.



a veure si funciona l'enllaç de fotos

dilluns, 12 de maig del 2008

JOLGORIOS, ANIVERSARIS I... PER FI, UNA MATINAL DE DILLUNS, SANT PERE DE SACAMA, CREU DE SABA I SANT SALVADOR DE LES ESPASES

Despres d'una pila de caps de setmana atabalat amb celebracions, sants, aniversaris i demes jolgorios, per fi, he pogut escaparme a fer una mica de muntanya.







Hem aprofitat un dilluns festiu, la segona pasqua, per fer una sortideta matinal, a prop de casa i amb intencio de dinar amb la familia... ni que fos tard.

ressenya

L'intenció era quedar ben d'hora, tot i que, portar la patufeta al cole ens retarda la sortida, i, per acabar ho d'arreglar, gracies a les fantastiques indicacions de les carreteres del pais, ens perdem i arribem a les tantes a l'inici de la sortida

El temps no acaba d'acompanyar i els nubols son ben negres, fins i tot cau alguna goteta, pero amb les ganes que portem, no ens deixem acoquinar.

Arribem a l'ermita de Sant Pere de Sacama, on hi ha alguna pared ideal per practicar rapels, i d'alla anem cap a la Creu de Saba, tot i que la ressenya es poc clara, pero anem trobant el cami.





Dalt la creu, ens sorpren un paisatge magnific, tot i que la taula d'interpretacio esta malmesa per algun bretol, i a l'oratori hi manca la Verge de Montserrat, hi ha gent per tot...



Continuem endavant fins arribar al Pla del Fideuer, on tornem a tenir problemes per trobar el cami que baixa cap a l'antic Balneari de la Puda de Montserrat, al final el trobem i baixem rapidament, fins al peu de l'ermita de Sant Salvador de les Espases, on fem un mos per recuperar forces.



La pujada fins l'ermita es rapida, tot i el desnivell, i ens sorpren l'edificació, una ermita, una sala adjunta amb taules i bancs, un mirador i una balconada, des d'on veiem un paisatge magnific i al mateix temps horroros, depenent d'on es mira, tot i la vista de la muntanya de Montserrat i de les muntanyes del costat, on s'endevinen crestes i linies d'escalada molt prometedores, tambe es veuen enormes esteses de pisos, edificacions, autopistes i carreteres per tot arreu.



La tornada es fa seguint el cami habitual d'acces a l'ermita de Sant Salvador, fins el Pla del Fideuer, on agafem una pista que rodeja el Puig Ventos i acaba a la carretera que va de Vacarisses a Olesa, que seguim un parell de km fins on hem deixat el cotxe.





Una matinal ben entretinguda, tot i arribar "una mica tard" al dinar familiar.

diumenge, 27 d’abril del 2008

PRIMAVERA

A vegades no cal esperar l'anunci del corte ingles, llibres, roses, sant Jordi, la mare de deu de Montserrat, els vermutets al sol...





diumenge, 20 d’abril del 2008

CADI EMBLANQUINAT

Tota la setmana mirant la meteo, desfullant la margarita,

m'hen refio???, no m'hen refio???

Al final, pujem divendres a la nit a Estana i acabem dormint al cotxe.



Ens llevem a dos quarts de set i el cel pinta be, algun nubolet per fer bonic i les llums de l'albada sortint de darrera les muntanyes.

Aviat ens ajuntem tota la colla, no esta gens malament, una dotzena de muntanyencs amb ganes de marxa



Anem a prat del cadi, i alla decidirem quins corredors fem, de moment, pero, disfrutem del paisatge




Decidim anar als canals del tico i baixar per la canal del cristall






La canal, l'oriental del llitze, es senzilleta, no fa falta posar cap asegurança i la neu esta fantastica, la sortida es l'unic punt una mica mes "divertit"





Un cop dalt, fa un vent fort i molt fred, no ens entretenim massa i anem cap a la roca de l'ordiguer i d'alla a la canal el cristall, on muntem un bon bolet de neu per baixar tota la colla.

El fred ha pogut mes que les piles de la camara, i no tinc fotos del rapel ni del tram fet amb la tecnica del "culenbajen", a veure si algun dels companys en penja alguna i l'aprofito.

Aquesta foto ja no es de les meves, estem preparant el bolet de neu pel rapel.
Tot i la postura, no es veritat que estigui ressant per que aguanti :-)



Rapelant per la canal del cristall

divendres, 18 d’abril del 2008

PELICULES, CURTS, SGAE, CANONS DIGITALS...

Hi ha una pila d'artistes molt preocupats per que les noves tecnologies impedeixen el control sobre la seva obra, creuen que internet matara la creacio artistica, i han aconseguit que es cobri un canon sobre tot allo que pugui enmagatzemar informacio, desde un trist cd a un movil.

Deixant de banda si la mesura es mes o menys encertada, la veritat es que hi han una pila de gent que es dedica a crear coses que els agraden i prou, i tampoc els va tant malament.

Potser es el moment de que s'adonin que el mes important es la qualitat del que crees, no si cobraras, o no, per la teva creacio.

Totes les pelicules espanyoles estrenades al 2007 tenen, sumades, una xifra d'espectadors d'uns 16 milions, una miqueta, o un molt, menys, cada any que pasa.

Aqui us deixo un parell de curts, fets amb mes ganes que mitjans, el primer l'han visionat gairebe 70 milions de persones, el segon, del mateix autor, veurem on arriba.

LO QUE TU QUIERAS OIR.



Y TODO VA BIEN.

dilluns, 7 d’abril del 2008

MATINAL D'ESCALADA... I NO ES BANYADORES!!!

Una colla de bons amics havien decidit atravesar el Montsant durant el cap de setmana, una ruta preciosa i molt ben traçada que m'atrau molt, vam organitzar la sortida muntanyera amb tota la familia i teniem tot preparat per fer la primera nit amb els dos pitufos a un refugi, pero...

Assemblea General de l'Ampa del cole!!! mati de diumenge!!!
Trobada familiar sorpresa!!! tarda de diumenge!!!

Cap de setmana a pendre vent!!!

Tot i els imponderables, decidim fer alguna coseta, i contactem amb la familia de la fera de Montblanc, l'unica dona que conec capaç d'escalar cantant el txiki txiki i arribar sencera a la reunio.

Amb aquestes companyies, ja podeu estar segurs que cap altra imponderable va atrevirse a entervolir el cap de setmana

Les vies triades estan a tocar del monestir de Poblet, no he trobat ressenyes, per tant, si alguna anima gentil m'en dona alguna referencia, li estare eternament agrait.

Bona roca, bona companyia i un sol radiant, que mes es pot demanar???

donçs un bon dinar-vermutillo al sol!!!







divendres, 4 d’abril del 2008

IDIOMES...

Si hi ha ganes, no importen els idiomes per entendres, nomes cal escoltar

leyla... o clodia???



extret de una web interesantisima

www.historiaclasica.com

diumenge, 30 de març del 2008

TARDA DE DIUMENGE

Dia de canvi d'horaris, ens llevem tard,pero la sensacio es que encara es massa d'hora... el mateix amb el vermut, el dinar... les dues feres tampoc no ho tenen massa clar, dinen sense ganes i donen molt la murga.

Suposo que dema, al plegar de la feina i veure que encara tinc un parell d'hores de claror, hem fara pasar el mal humor, pero aixo del canvi d'horari no esta fet per mi.

Per treure'm l'aborriment de sobre, agafo un ratillo la btt, per recuperar un parell de camins que tinc previstos per una ruta a peu per collserola que volem organitzar al octubre, els trobo i son transitables, tot i que sembla que siguis a un tunel vegetal.



Tambe aprofito per probar una mascareta buff pel polen, molt efectiva, tot i que fa bastanta calor i agobia una mica, potser es la manca de practica, pero almenys podre sortir amb la btt sense estornudar cada 3 minuts. De tota manera, es bastant cara, casi 25 euros, i nomes garantitzen 6 mesos d'efectivitat...

mascara buff

De tornada, paso pel costat del pi d'en xandri, simbol santcugatenc, i mes desde que uns bretols van probar de tallar lo.

dissabte, 29 de març del 2008

DISSABTE, MATINAL D'ESCALADA... BANYADORES RELOADED

Matinal escalatoria, improvitzada i pasada per aigua

La via de les nenes, per escalfar









i poca cosa mes, es tapa i s'intensifica la roina o xirimiri



per sort, hi ha coses que no fallen mai, faci el temps que faci... :-))))



la foto es una recreacio del vermutillo de patates, berberetxos, birres, clares i una cocacola amb que hem acabat la matinal-interrupta.

dimarts, 25 de març del 2008

LES MONES

Despres d'una dutxa rapida, ben enclenxinat i encoloniat, carreguem el cotxe i marxem a dinar a casa la sogra, que avui es el Dia de la Mona!!!

La cosa no tindria mes importancia si la familia no fos tant extensa... al final ens ajuntem 23 grans i 14 nebots, els petits tenen tots la seva mona, i els grans... tambe.

Com podeu imaginar, apart de riure i pasar nos ho be, hem acabat amb un empatx descomunal.

Aqui os deixo un grapadet de fotos del aconteixement.