dissabte, 8 de maig de 2010

CLOROFILA POWER AL MONTSENY

De moment, les fotos de la sortida, amb en Pekas, "the master of routes", Chemi "the diesel tdi full turbo", Traba the "no entreno pero arraso", Farell the "carreteiro betetero" i jo mateix, jb, "l'amic de l'home del mall..."




La veritat es que, com veieu a l'ultima foto, alguna de les baixades era "rapideta..."


Tambe tenim track de la ruta pels senders del bosque mitago:





I ara, la mini cronica, sortim a les 9 del parking de Viladrau, poble on l'autoritat prohibeix sortir abans de les 9 del mati, o almenys aixo ens va dir el nostre insigne guia, tot i les sospites de que es tractava del conegut atac de l'os dormilega, que impediex a una persona humana aixecar se del llit sense lliurar batalles terrorifiques amb els llençols...

Els primers kilometres son de corriols plens de pedres, rieres pletoriques d'aigua i vegetacio frondosa, de fet, si no fos per sant baro que va pasar uns dies abans a tallar alguna branca, no podriem ni pasar a peu.

Fem una primera parada prop del riu i comencen els riures i les fotos, fins i tot alguns fan negocis de contrabant de burres.

Com que som al fons de la vall, començo a patir en veure que la ruta tira Matagalls amunt, i en efecte, no solsament hem de pedalar, sino que arribem a limits on nomes un o dos dels integrants del grup aconsegueixen no posar el peu a terra.

Una bona suada i algun kilometre mes tard, arribem al coll que mena cap a la bandada de Arbucies, prop de Sant Marçal, i llavors comença una baixada d'aquelles de pedalar i acabar se el desarrollo... qui pugui es clar.

Un primer salt, un segon una mica mes alt, un tercer gairebe sublim i un quart, on gairebe m'estampo, decideixo agafar me les coses amb mes traquilitat, entre l'aire que hem fa plorar com una magdalena i la sorreta de les curves, no baixo massa confiat.

Ja tornem a ser al fons d'una vall, i com sempre, ara toca pujar, una bona pila de kilometres fins Sant Marçal, per una pista on no es veu ni el sol, caldra apuntar la per l'estiu, aixo si que es un gust.

Donades les meves aptituts escalatories, els de la colla van deixant me alguna marca, no fos cas que acabes a picamoixons de dalt, i agafo el meu ritmillo mentre ells pujen com esperitats. 

Fa un mes que no entreno mes que alguna estona al rodillo, i l'alergia es deixa notar, resumint, que a mitja pujada pasa a visitar me l'home del mall. Paro a jalar me un powergel que duia per si les mosques, i a recuperar les pulsacions normals abans no hem doni un atac de cor.

Un cop dalt, tirem carretera enlla cap a Viladrau, tots notem el fred, pero ells mes, m'han esperat una bona estona i feia un vent no massa agradable, al final aconsegueixo aguantar una bona estona la roda d'en Farell i contactar de nou amb el pilot.

Acabem de baixar fins el poble per un dels senders que nomes coneix en Pekas i en gairebe res ja som al parking.

Gairebe tots tenim urgencies familiars i, pecat dels grossos, marxem sense fer ni una trista birra, aixo si, agraint al Pekas la magnifica ruta que ens ha muntat. La propera n'haurem de fer dues... o tres :-)))