diumenge, 8 de març de 2009

BASTIMENTS FRESER

Dijous 25 de Febrer de 2009
21:00 hora zulu

"aquest missatge s'autodestruira en cinc segons, quatre segons, tres..."

La confirmacio acaba d'arribar, ha arribat el gran moment, cal preparar tot el necesari, baixo al garatge de casa i trec la vella motxilla i el sac...

MARXEM DE NOU A VALLTER!!!

aixo si, aquesta vegada no anem a fer canals, aquesta vegada

ANEM A L'INFERN!!!.

Mentre miro el mapa, penso que qui va posar els noms als colls i muntanyes de la zona debia tenir algun problema amb la parella, coll de la marrana, pic de la mala dona, de la fembre morta, de l'infern...
violencia de genere topografico-mitjeval???




Donada la meva gran experiencia, en poc mes de dues hores tinc preparada la motxilla, tot i les continues interrupcions de la meva santa esposa i els dos gremlins-patufets que no paren d'ajudar me a... caure.

Ple d'alegria, llenço el crit del general Maximus Decimus Meridius,

AL MEU SENYAL, CAP ALS INFERNS!!!

Un parell de veins, que ja estaven al llit i que acaben de sentir el meu esgarip, han tret el cap per la finestra i hem llencen animosos vitors, desitjant me un llaaaaaaaaaarg viatge i que no tingui presa per tornar... no se pas com agafar m'ho.


Divendres 26 de Febrer de 2009
15:00 hora txeroki

Per fi, ja soc fora de l'oficina, la llum del sol daura la façana de la pedrera, mentre travesso a tota maquina el semafor de Passeig de Gracia i hem llenço escales avall de l'estació dels ferrocates, en un parell d'hores marxem i encara he de dinar i acabar de preparar algun detallet de la motxilla, basicament, buidar la i tornar a fer la, deixant la meitat de coses a casa.

A les 17:00 surto ben carregat, motxilla, botes, raquetes, piolet grampons... i sobretot de ganes de muntanya.

Sopem a Sant Joan de les Abadesses, on acaba la Ruta del Ferro, i cap alla les 21:30 arribem al parking de Vallter, on ens calcem les botes, els paraneus i amb el frontal en marxa, pujem al refugi seguint traces, no sense alguna entrabancada, mentre mirem un cel entapissat d'estrelles. Sense cap novetat, ens fiquem al sobre a dormir cap alla les onze.

Amb el primer raig de llum que entra per la finestra, ens alcem i ens equipem, en poc mes de 3/4 d'hora ja hem esmorçat i ja som pistes amunt cap el Coll de la Marrana

Una colla d'esquiadors ens avancen mentre ens acabem de posar els grampons, fa molt de vent i la temperatura, tot i no ser massa baixa, ens te ben encarcarats

Aconseguim el primer objectiu del dia unes 2 hores depres de sortir del refugi, el Bastiments. Despres de les fotos de rigor, el nenaza's alpinistic inferno team, format pel Waldo, la Rosa i un servidor, aconseguim trobar un petit recer on amagar nos del vent i recuperar forces, mentre acabem de traçar la ruta per la carena fins el Pic del Freser

En poc mes d'una hora hi arribem, i despres d'algun foto mes, continuem un bon tros mes, buscant un aixoplug on refer nos, la situacio es fomuda, no fa mal dia, pero el fred i el vent ens esta afectant mes que no el cansament

Despres de parlar ho, deixem el Pic de l'Infern per la propera i apliquem els dos primers manaments del nenaza's alpinistic inferno team

1.-les rutes no son massa llargues, es que el dia es fa curt
2.-un nenaza mai recula, com a molt, fa mitja volta i continua avançant

Tornem del vessant sud del Freser i el Bastiments, mirant de no perdre alçada cap el Coll de la Marrana, entre la neu tova, on m'enfonso cada dues pases fins als... atributs virils

Tot i la lluita aferrissada enfront els elements, no defallim i la divisa principal del team, "cal arribar al refugi i pendre una cervesa", ens dona forces per continar endavant, "impasible el ademan"

Dit i fet, a mitja tarda arribem al refugi i despres de la cervesa de rigor, carreguem els trastos i cap a casa