diumenge, 30 d’agost de 2015

PIRINEXUS TRANSPIR, AVENTURILLA D'AGOST

Després de mesos atabalat, sense ni sortir a muntanya ni en bici, vam poder lligar una escapadeta de tres dies amb una molt bona colla d'amics

Vam agafar el track de la Pirinexus i el vam adaptar als dies disponibles i els horaris de trens

El dijous 20/8/2015, a les 6:15 del matí, ja estàvem a l'estació dels FFGC de Sant Cugat, amb les bicis carregades


Algun company va confondre els horaris, però a una hora prou raonable estàvem a l'estació de Girona, rient dels comentaris entre el revisor i un galtes que s'havia colat al tren, referits a diverses practiques sexuals i a qui li correspondria el "disfrute" de les mateixes

L'inici es el Carrilet, cosa que garanteix bona pista i velocitats elevades, tot i la punxada post foto d'un dels companys


A l'hora de dinar, sense mes incidències i tot i que la pista no para de pujar i la calor ens anava rebaixant els ànims, vam parar una mica abans d'Olot, on amablement, el guàrdia de la piscina ens va demanar que "foteu les bicis fora, que emprenyen"

Tot i això, el menú va estar prou be i l'arròs, tot i ser reescalfat amb microones, es podia menjar

La pujada al Coll de Coubet va començar a la millor hora, la de la calor, sobretot si acabes de menjar un platarro d'arròs i va acabar d'arreglar se al enllaçar amb el Coll de Santigosa

L'arribada a Sant Joan de les Abadesses, després de, (per fi!!!), fruir d'una baixada en condicions, va suposar buscar el Càmping, que es troba a uns 6-7 km enllà del poble, en fi, menys que haurem de pedalar demà

Per sort, tenim amics a tot arreu i el sopar el vam fer a can Periplo, tot boníssim, els vam buidar mitja nevera amb la gana i set que portàvem. Te'n devem una!!

L'endemà, només acabar d'esmorzar, Coll d'Ares amunt, amb algun petit problema de meteorismes i derivats, que es van anar agreujant conforme anava pujant muntanya amunt.

Per sort, els companys anaven davant i vaig poder "esplaiar me a gust" darrera de diversos arbres, que estic segur que creixeran ben formosos...


A mitja pujada, mentre buscava un segon arbre on esplaiar me lluny de les mirades, m'avancen una colla ben peculiar, tres catalano-argentins-italians, tots tres en bici i amb un remolc amb gos.

Un d'ells duia una tofa afro de cabells tant impressionant, que podia perdre hi qualsevol cosa, de fet, un cop dalt, vam xerrar una estona i li semblava que hi havia perdut les ulleres i no les trobava, de fet, vaig comentar li que potser hi trobaria la novia de l'institut... 

Un cop coronat el Coll d'Ares, començava una de les parts mes entretingudes, una baixada d'uns 65 Km fins a Ceret, llàstima que, només començar, avançant a un pobre carretero i a uns 60 km/h, vaig enganxar una pedra i es va rebentar la roda del davant

Vaig estar a punt de necessitar un altra arbre per esplaiar me

Poc després de resoldre la incidència, vam arribar a Prats de Molló, on vam decidir recuperar ànims i forces


La resta del viatge fins a Ceret, pla i avall i fruint de rodar, però amb una calorada espectacular, per sort, vam trobar una pastisseria espectacular, amb aire condicionat i que ens va permetre entrar les bicis dins

Uns km mes enllà, a Sant Joan Pla de Corts, ens vam trobar un llac habilitat pel bany, ple de tirolines i arbres equipats per pujar hi, òbviament, ens hi vam quedar una estoneta

Com que no teniem resposta de cap càmping on dormir, vam continuar cap La Jonquera, pel Coll de Panissars, maquíssim, estret, i entre alzines sureres, fins a la frontera, on comença un tram de pista i rampes de ciment on cal anar amb molt de compte

Tant aprop que sembla i la feinada que vam tenir per arribar hi


Vam trobar un Hotel a preu raonable i apartat de jolgorios, on ens van donar  quatre patates per acompanyar les cerveses


Aixó si, si aneu a la Jonquera i voleu menjar pizza, aneu a can Toni, Espectaculars!!

L'endemà, desprès d'esmorzar, carretera i manta cap l'Empordà, ens espera un bon bany a la platja de Llançà

Agafem carreteretes perdudes i pistes entre vinyes i oliveres, i per acabar de empapar nos del sentiment mediterrani, vermutet al migdia



Sense mes entrebancs, i després d'uns km per carretera, arribem a Llançà i donem per finiquitada l'aventura amb la BTT, la del tren, encara duraria una estoneta mes









diumenge, 25 de gener de 2015

2015, TORNEM A COMENÇAR UN ANY

Nadal, Cap d'Any, Reis, Sant Antoni i tornar a agafar la BTT.
Es el ritual de cada any, un mes i mig sense agafar la bici i patir una mica les primeres sortides.
Havia previst fer uns 100 km al Gener i ja els tinc, fins i tot he rebaixat una mica l'excés de torrons, polvorons, cava i dinars-sopars pantagruèlics.
Tot comença de nou, com sempre.


dilluns, 11 d’agost de 2014

DESCOMPRIMINT


     Havien de ser 4 dies, desprès 2, al final ha estat una escapada on he estat mes hores conduint que no rodant, però ha anat prou be per descomprimir i alliberar tensions.
     Tot il·lusionat, he agafat les dues bicis, la de carretera i la de muntanya i cap el Cap de Creus.
     He improvisat una ruta cap a Cadaqués i tornar, curteta, sortint al migdia no podia allargar ho gaire, però els paisatges sempre valen la pena.


     I després de fer una cerveseta mirant els focs artificials de la Festa Major del Port de la Selva, a dormir, que demà m'acostaré a la Catalunya Nord, un cop visitat la Cooperativa d'Espolla, que tenen una garnatxa dolça que "quita el sentio".
     Entro a França per la Nacional que travessa La Jonquera, em recorda a la pitjor versió de carrer amb botigues d'Andorra, horrorós.
     Un cop passada la frontera, poso el GPS en marxa i cap a Saint Paul de Fenouillet, a veure les Gorgues de Galamús, on sembla que hi ha una carretera fantàstica per fer amb la bici.
     Cal mirar sempre quin tipus de carretera et marca el GPS, o et pots trobar que estigui configurat com a "visita turística de descobriment de carreteres i paisatges deixats de la ma de Deu", trigar 3 hores per fer 40 km. i arribar a lloc a l'hora de dinar.
     Per sort, a la plaça del poble hi ha un bistro amb terrassa, a l'ombra d'uns plataners frondosos, i a preu raonable.
     Pregunto al nano del Bistro i em comenta que a l'estiu només deixen passar per les Gorgues per torns, i que si passo a l'altra banda, haure de fer una circular d'uns 80 km. per tornar al poble o esperar una horeta que obrin la circulació de tornada. Potser no es el meu dia de rodar amb bicicleta...
     Acabo passant hi amb la furgo, amb molt de compte i m'acosto al Castell de Pedrapertusa a fer el turista i tornar a tota maquina cap a casa.



     Resumint, 36 hores a tota maquina.


dilluns, 9 de juny de 2014

ANETO PEL CORREDOR ESTASEN

     No tot es bicicleta, de tant en tant, li trec la pols a les Jeff Lowe, al Jaguar, i m'escapo a fer alguna muntanya, aquest cap de setmana hem fet el Gegant dels Pirineus.


     L'Aneto sempre m'ha fet una mica de mandra per les cues i aglomeracions del Pas de Mahoma, peró s'ha de reconeixer que es un pic magnífic, amb una porta lateral per la que pots estalviar te moltes cues, la Canal Estasen.



   
  Un cop dalt, feia una mica de vent... mireu la dragonera


     Deu n'hi do la cua que ens vam estalviar...


      I com podeu comprobar, la cosa va acabar mooolt be






divendres, 23 de maig de 2014

PEDALS DE CLIP 2014

Primavera, bicicletes, amics, vinyes, oliveres...

FELICITAT


dissabte, 15 de març de 2014

L'ACCIAIO ROSSO RITORNA

Ha estat mes de 15 anys parada, els anys que manca el pare, que la va deixar neta i greixada, preparada per reneixer, només ha calgut un bon drap i una mica d'oli per rodar de nou.

L'acer, dur com la vida, sempre retorna.








diumenge, 9 de març de 2014

TORNAR A PEDALAR

     Gairebé un mes sense tocar la bici, be, de fet, un mes tocant les, repassada general a totes les que tinc per casa, fins i tot la clàssica Olmo del pare, només li manquen un parell de tubulars nous i a rodar, que la Pedals de Clip ens espera.

     Sense gaires ànims, vaig agafar la Espe, tenia clar el recorregut, peró no si acabaria fent lo complert, estic un pel desanimat últimament, molta feina i pocs moments per descansar han fet que no pedali des de fa un mes.

Tot i l'alt grau d'humanització del Vallès, trobo encara alguns racons mes agrícoles. 

 L'escola de El Pi
Gran feina i grans profesionals, Bona Gent.
 La Mola, a tocar.
 Curiositats del Riu Ripoll, torna a haver hi peixos, i tenen escales per superar desnivells.
Una matinal fantàstica, per no tenir massa ganes de rodar, han sortit gairebe 50 km.

dissabte, 1 de febrer de 2014

ENFANGAMENTA I SORTIDES HIVERNALS

         Mira que, des de ben petit, disfruto com un animal amb la pluja, la neu i el fang, pero ultimament, com que cada vegada que sortim plou, m'agafa tal mandra de netejar, repassar i posar oli a la btt, que gairebe no surto.



dimarts, 31 de desembre de 2013

2014, PER FI!!!

Trobada a twitter, per mi, la millor Nadala