dilluns, 18 de maig de 2009

Xerrant xerrant... em perdut el pollego

Toca desnivell, el gran projecte de la temporada no ens pot agafar amb els pixats al ventre, si hi anem, hi anem a totes, per tant, avui anem a entrenar.

L'objectiu es pujar al pollego inferior del Pedraforca per la Gran Diagonal i baixar fent un rapel que ja s'ens va resistir una vegada.

Comencem amb ganes, muntanya amunt i entre els pins i avets del bosc, comencem a entreveure la diagonal que creua la cara sud del Pedraforca, i despres d'una travessa arribem als seus peus, on hi queda una clapa de neu.

Anem progressant amb confiança, el pendent es fort, gairebe hem de posar les mans a cada pas, pero anem amb confiança, xerrant de tot i res, quant... de sobte...

-ostres, es veu el Canigo ben nevat
-el Canigo? i on es el pollego inferior???
-tiu, hem sembla que ens hem equivocat...

Resumint, que ja haviem fet el pollego superior dos o tres vegades, una l'inferior i ara podem dir amb orgull, que tambe hem fet el Fals pollego.

Dinem dins un forat que ens arrecera del vent i busquem un cami que ens compensi la pifia, i a fe de deu que el trobem, ens perdem tres o quatre vegades mes i acabem fent un safari fotografic a sis o set daines que corrien per alla.

Aixo si, desnivell, tranquilitat i descoberta, la que volgueu, sort de les braves i les olives del bar de Saldes...

FENT EL MONO A MARGALEF

Gairebe son les 7, es diumenge i m’acabo de despertar, com sempre, els dies de festa hem llevo amb el sol, ja son ganes, amb la setmaneta que porto, pero es el que hi ha.

Avui toca retrobar nos amb els gats, el magnesi i la roca, la primavera escalfa l’ambient i entren ganes d’anar a fer el mono, i quin millor lloc que “descobrir” una “nova” zona d’escalada, anem a Margalef, al sector can Llepafils



Arribem a Montblanc a l’hora que obren bars i fleques, carreguem pa per la família i fem un cafè amb un parell de croissants mentre anem estudiant amb deteniment les ressenyes, temibles línies traçades a parets de roca magnifica, envoltades de paisatges incomparables i bla bla bla, resumint, que m’ha encantat.

Comencem amb una via de tercer grau, mes que res, per escalfar i recordar com va això de les cordes, les xapes, els grigris i demés ferralla, la trèiem sense problemes, i ja anem cap als quarts, que tenim ganes de triomfar.

Ens passem el dia pujant i baixant al sector llepafils i entre els dos cauen una bona pila de vies, alguna amb una mica de doping xati-factor, però els homes som així...

Top rope tabalets
Margalefistan
Passagana
Trans
Txak pak
Bombarda (aquesta es queda en un intent una mica patètic desprès d’una pujada sobtada de l’autoestima)
Tampak
A morro
Tronko quemao
Katulina

Aquestes dues ultimes gràcies al xati factor, ja que 5 minuts abans d’intentar la estava buscant alguna excusa per convèncer al company i llençar nos de cap a la ben merescuda birra al refugi de Margalef.

Els efectes psicotropics de la primavera, el polen, els antistaminics o com trobar un Elvis flotador amb una bicicleta


19 d'abril ja, d'aqui res St.Jordi, es mitg mati i, sense massa idea de que fer, agafo la bici per anar a fer un vol, entre estornuts i mocs com per omplir una bassa.



Acabo al Port de Barcelona, mirant un Elvis flotant, que sembla dirigir l'anar i venir de les golondrines.

Estaven caducats els antistaminics o encara duren els efectes del vi del sopar d'ahir???