dilluns, 23 de juny de 2008

CAVALLERS, SECTOR DE LA KANALLA



Despres del intent fallid al Besiberri i quedar nos a 160 metres del cim, l'endema ens vam decidir per l'escalada, al sector de la kanalla, a Cavallers, amb l'amic d'idaho i una parella de companys.

Muntem dos linies que ens permeten fer la "don manuel" (IV), la "a pelo" (IV+) i la "vamos a llevarnos bien" (IV+) per escalfar i disfrutar, mentre agafem el tacte a l'adherencia de la roca.

Mirem la guia i descobrim un V+ que queda una mica a la dreta d'una de les vies que estem fent, la "enrampao", sortint d'una petita canal, i m'hi poso amb ganes.

Començo amb una babaresa cap a la primera xapa, una mica allunyada, que acaba amb deshaderencia, rebot, caiguda i vol barrena-picat en direccio a un pedrot descomunal que hi ha al costat de l'asegurador. Per sort, els milers de caigudes amb la btt, moto i caminant m'han convertit en un autentic expert en el tema, i aconsegueixo salvar les dents d'empotrarse en el pedrot, aixo si, el dit gros de la ma dreta hem fa bastant mal, i m'acaba sortint un bon blau a la planta del peu...

Pero aixo no es res que pugui desanimar al jabali power en que m'he convertit, retorno de nou a la via i supero el pas en un tres i no res, i en dues pases mes, ja soc al tram entretingut, miro amunt i nomes trobo dues de les sis xapes que hi ha segons la guia, torno a mirar, i efectivament, nomes n'hi ha dues, i de tant rovellades, es confonen amb la roca.

El tram no es excesivament complicat, pura adherencia i refiar se de recolçar tot el pes en les arrugues de la roca i un parell de sortints, fa una mica de por. Coloco la primera expres i calculo la distancia fins la segona, fantastic, si caic, arribare a la roca que tinc darrera abans que no hem pari la corda... un gallifante de premi per l'equipador

Aconsegueixo arribar a la segona xapa amb mes suors de les habituals, suors freds i calents, que tot i que el sol fa suar de valent, jo tinc suors mes aviat freds...

Nomes queda un tramet fins el final de la via, pero... on es la reunio???. Miro amunt, amb els peus recolçats en dues arrugues i les mans agafades a un parell de berruguetes i començo a tenir mes suors fredes... al final veig un parell de xapes ben rovellades amb dos anelles que encara ho estan mes, i hem decideixo a acabar la via d'una vegada i despenjar me, no m'esta agradant gens.

Arrivo dalt, paso la corda i avall que fa baixada, tinc unes ganes bojes de marxar d'aqui, no m'he refio gens d'aquestes xapes rovellades, baixo fins la reunio del IV del costat i munto alla la reunio, per poguer fer el pendul cap el V i recuperar les dues expres, i llavors, sorpresa, la corda de 60 metres no arriba, per tant, caldra asegurarse i recuperar la tota abans de despenjar me del tot.

Despres d'una bona estona de mes suors, pero ara degudes al sol i no al cangueli, aconsegueixo recuperar tot el material i arribar a terra, felicito als companys per la paciencia asegurant i m'asento una estona a l'ombra amb l'ampolla d'aigua per mi solet.

Acabem de desmuntar les vies i li fem una ullada a un sector proxim, pero son les tantes i decidim anar passant cap a dinar.

Un cop a casa, m'ha sortit un bon blau al canell, i si faig força veig les estrelles, paso pel CAP i, despres d'una radiografia per descartar destroços majors, m'hi posen una ferula que sembla un apanyo de gua per fisures, per inmovilitzar el dit gros i hem recomanen descans i repos... i un parell de litres d'aftersun per la cremada que porto al clatell.

INTENT AL BESIBERRI NORD



Sortim a les 6 i poc del mati i el cotxe ja marca 14 graus... avui pasarem calor.

El parking sota la presa de Caballers esta bastant ple, pero trobem un foradet on posar el cotxe, ens equipem i sortim muntanya amunt, cap el Besiberri nord.

La presa esta plena i els sobreixidors estan funcionant a tope, el cami boreja l'aigua i en algun lloc gairebe l'envaeix, mullant nos les botes.

Anem pujant poc a poc, i al arribar als 2200 metres, aproximadament, ens calcem els grampons, ja hi ha neu continua, tot i que sembla sopa o granitzat, per sort, ens anem turnant per obrir traça, alguns mes que d'altres, que anem una mica mes justos de forces.

Davant l'ultima pala de neu que ja mena cap al cim, fem una parada, la previsio donava tormentes a primera hora de la tarda, i un nuvols importants s'estan acostant i tapant el sol, esperem una estona mentre menjem alguna cosa, pero la situacio no millora i cada cop es tapa mes, decidim abandonar, l'ultim tram es exposat i no es un bon lloc per estar si comença una tormenta amb llamps i trons.

Obviament, en el moment en que ja som a mitja baixada, els nuvols han marxat i fa un sol de justicia... ens hem equivocat, que hi farem, almenys ja tenim una excusa nova per tornar hi.

Ens fem una pila de fotos al "Listerine lake" i acabem de baixar per Riumalo fins la presa, el cami esta molt descompost i poc definit, costa fer dues pases iguales seguides, i acabem bastant esgotats, pero ha estat una bona sortida, no es disfruta gaire sovint dels espesors de neu com aquest al mes de juny... a vegades ni a ple hivern.

diumenge, 15 de juny de 2008

MES CORDURA

Els sopars amb vells amics acostumen a acabar molt tard... cap a les 4 del mati, i aixo, a segons quines edats, es incompatible amb matinals muntanyenques.

A les 11 m'he llevat, la colla ja deu ser a mitja sortida, truco per demanar disculpes i miro d'improvitzar alguna activitat, ha de ser alguna cosa rapida, no tinc massa estona, com a molt, un parell d'horetes... s'imposa la cordura :-)))

Arribo en un tres i no res a caldetes, prenc un cafe i un parell de madalenes a la platja, fa un dia gris i ventos, pero no fa fred, i s'hi esta molt be.





Hem claven 2,70 euros pel mini esmorçar, el lloc es fantastic, pero tornare amb termo i carmanyola.

Miro de trobar la carretera cap a vallgorguina i sant celoni, pero he de fer una bona volta abans no la trobo, al sortir amb presses no he agafat el mapa.

De sant celoni pujo cap al montseny, i corono el mitic coll formic, on hem trobo amb una colla de Cagiva mito



La meva primera moto va ser un model antic d'aquesta maquineta, una cagiva freccia una gran moto, un autentic mata gegants, 32 cv i poc mes de 120 kilos de pes, gairebe 175 km/h... quins temps

De baixada paso el brull, on molts cops anavem amb les bicis a esmorçar, era la gran sortida de final de temporada, i acababem ben baldats.

El temps sembla que dona una petita treva, i surt alguna ullada de sol, pero passant per tona es torna a tapar i tiro per la nacional fins a casa, aixo si, abans d'arribar, compro un bon tortell per celebrar el diumenge amb la familia.

Al final no ha estat tant malament la matinal de diumenge


Mostra un mapa més gran

diumenge, 8 de juny de 2008

DIES DE "CORDURA"

CORDURA:



Que us pensaveu? que m'habia convertit en una persona seria i responsable???

Nooooooooooo, lo de "cordura" anava per la jaqueta i el pantalo motero :-)))

From Wikipedia, the free encyclopedia
CORDURA was the registered name of a certified (nylon) fabric from DuPont
It is used in a wide range of products from luggage and backpacks to boots, military apparel (such as tactical blade sheaths, ammunition pouches, etc.), and performance apparel.
It is designed to be long lasting and resistant to abrasions, tears and scuffs.
As a brand name, CORDURA reaches back to 1929 as a development of Rayon. The product was further developed during the Second World War and used by the military in tires. From 1966 when new formulations of nylon proved superior, the CORDURA brand was transferred to the nylon product instead.
CORDURA has continued to be developed as a brand by INVISTA with new products applied to an increasing range of items such as:

luggage
motorcycle clothing
anywhere that abrasion resistance is important
sporting and recreational equipment


Ja feia dies que tenia gana de moto, be, diguem ho clarament, fam de moto, i aquest cap de setmana, al no poguer anar al aneto, encara es van incrementar.

Diumenge al mati ha sigut el gran moment, m'he vestit de cordura, m'he cordat el casc, he ajustat els guants, he posat en marxa el bicilindric, i endavant!!!

No tenia gens clar cap a on anar, i he anat improvitzant, aixo si, una premisa clara, les carreteres, com menys rectes, millor


Mostra un mapa més gran

El dia ha acompanyat, algun nubol per fer bonic o espatllar alguna foto, i poca cosa mes, i al migdia a casa, a fer el vermutet amb la familia.

diumenge, 1 de juny de 2008

MATINAL DE 12 HORES...O COM CASCARSE UN GENOLL EN UN DIA



QUERALBS, NÚRIA, COLL DEL TORRENEULES, COMA DE VACA I QUERALBS DE NOU.


Ens ajuntem l'amic d'idaho i una bona amiga, de les que no acaben mai les piles.

Sortim del parking de Queralbs en direcció a Núria, seguint el Camí vell, es increïble la quantitat d'aigua que baixa, en algun lloc fa gairebé por.

A mitja pujada començo a notar un doloret al genoll esquerra, res preocupant, però, no afluixa, i hem ve a la memòria la sortida a córrer pel bosc de l'altra dia i el perquè fa uns anys que vaig deixar les mitges maratons...

Arribo a Núria l'ultim, amb calma i tranquil·litat, sembla que el tema ha millorat, parem una estona a recuperar forces a base de bocata i fruits secs.

Decidim pujar cap el Coll del Torreneules i d'alla baixar cap a Coma de Vaca, fins Queralbs, llarguet, però les referències del fantàstic mapa de l'alpina ens fan ser optimistes... greu error.

Arribant al Collet, "la cosa esta mu mala", el desnivell es comença a fer notar i el genoll encara mes, acabem de pujar al que, segons el mapa es el coll del Torreneules, i d'allà baixem entre diverses pales de neu cap a la Coma de Vaca.

La vall es llarguisima, almenys a mi m'ho sembla, i no hi ha manera d'arribar al refu i a sobre tenim un bon ensurt, apart de daines, muflons, ovelles, vaques i marmotes, un bulto negre apareix de sobte de darrera un talús... es un os??? no, es un cavall, per les pulsacions triguen una estoneta a calmar se, i no per l'esforç, sobretot contant amb defenses tant efectives com una camara de fotos i la recomanació de tirar se a terra i no moure's...

Una estona mes tard, arribem al refu, desprès d'a travessar set o vuit rierols dels que normalment passes d'un salt i ara has d'anar 10 minuts amunt i avall buscant alguna combinació afortunada de pedres que et permetin travessar lo sense mullar te massa els peus, els pantalons...etc.

Allà tornem a omplir el diposit amb el segon bocata del dia, mes fruits secs i un parell de cafès ben carregadets, el genoll va fent, he agafat el ritme anomenat "trote cochinero" i cara avall sembla que molesta menys.

Els últims trams els fem sota la pluja, passem pel salt del grill, un racó perdut en una esquerda de la muntanya, on l'aigua ha trobat la manera de baixar cap el riu, i on hi trobem una salamandra amb poques ganes de fer amics.

L'arribada al cotxe es prou "divertida", el que havia de ser una matinal s'ha allargat fins les 9 del vespre i no hi ha cobertura en tot el Camí... cal trucar a casa i avisar la família que portem "una mica" de retard.

Sense mes novetats, i desprès d'una parada tècnica a Ripoll per recuperar forces, a mitjanit estic a casa, sota la dutxa, amb un tub sencer de voltaren emugel nomes per mi i la promesa de no tornar a sortir a fer fúting mes de 1 hora seguida en molts anys...