dimecres, 29 d’agost de 2007

ARESTA GASAMIR-CANIGO

Ens llevem a bona hora, l’activitat es llarga i no volem haver de córrer, i en un parell d’hores arribem a la Cabana Aragó, utilitzable en cas de urgència, i poca cosa mes, hi ha una bona font d’aigua.

Li donem 7 o 8 voltes al mapa, peró no trobem l’inici del camí que mena al cim del Gasamir, i anem improvisant la pujada a base de “matojo tooling” i “pedrera tooling”, la veritat es que es un cim fàcil, però el desnivell es bastant fort i no hi ha camí, has d’improvisar i arribem a dalt cansats, be, de fet, jo arribo petat del tot.
Pel cami ens creuem amb una colla de porcs senglars i dos ramats de cabirols, el que ens fa deduir que molt poca gent pasa per alli.



Dinem a un petit vivac de pedres del cim i ens disposem a començar l’aresta, ens posem la ressenya a una butxaca accessible i tirem endavant, seguint el fil de la cresta.


Progressem lentament, però amb seguretat i trobem ràpidament el pont de roca per on cal esmunyir se per continuar avançant a la cresta.

Seguim el cordal de l’aresta i arribem a un punt exposat i decidim encordar nos i avançar assegurats, uns metres mes enllà ens trobem un tallat d’uns 10 metres d’alçada i no trobem com continuar, trobem una cinta des d’on sembla que algú ha rapelat, tot i que el bloc on la trobem no ens ofereix gaire confiança, decidim tornar enrere i esquivar aquesta part de la cresta fent un flanqueig per la banda esquerra.

Recuperem el fil de l’aresta, però entre el destrepe i la trepada per recuperar l’alçada perdem molt de temps, i s’ens fa tard, la pujada al Gasamir ens passa factura, decidim muntar un rapel i abandonar, ens queda mitja cresta i la baixada del Canigó son ben be dos o tres hores, arribaríem al cotxe massa tard per tornar a casa a una hora raonable.


Baixem per una pedrera immensa fins la cabana Aragó i d’allà desfem el camí fins el refugi de Merialles, una mica mes de deu hores d’activitat i encara ens falten casi tres hores de cotxe.

Resumint, crestes 2, novatillos crestaires team 0,5...

7 comentaris:

Waldo ha dit...

jajaja, sí, el novatillos crestaires team va sortir apallisat X-D

Molt bones les fotos del rapel i l'aresta :)

gatta ha dit...

ostres JB i Waldo!!!! no tinc paraules, jajajaja

la granota ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
JB ha dit...

holaaa

tranquil waldo, tornarem a lluitar, tornarem a sufrir i ... tornarem a recuperar el mallon!!! :-))))))

gatta, perdona haberte deixat sense paraules, es que no recordava el nostre irresistible sex appeal i no vaig posar l'avis de "cuidado con las fotos" :-)))
a veure si ens veiem i ens expliques per on van les crestes ditxoses, que no vam trobar el cami de cap manera ;-)

granota, ya tienes las fotos enviadas, si quieres borrar el mail, hazlo.
para traducir blogs, webs i demas cacharradas del ciberespacio, me han comentado que esto va bien, ya me contaras
www.internostrum.com

un abrazo a tots/todos

la granota ha dit...

.

Pekas ha dit...

jejejejejeje.... vaja...vaja...

aysssss.... aquest jovent... :-)))

res home res... l'any que ve hi torneu... eso si... amb un gps al cap... :-))))

Imagine Photographers ha dit...

AAAaaa...que nostalgia.:):(