divendres, 30 de desembre del 2011

2012

Espero que aquest any proper en tinguem tots una mica més



FELIÇ 2012 A TOTHOM

diumenge, 27 de novembre del 2011

PUJADA AL PUIG MADRONA AMB LA BTT

Ja feia molt que no publicava res al blog, coses de la vida i les prioritats, pero avui, despres de sortit un parell d'horetes amb la btt, m'he decidit, he d'aprofitar la enorme quatitat de dades que implica sortir amb la btt i reflexionar una mica.

He sortit amb el gps, el comptakilometres, el movil-camara, amb el mapa escanejat i, es clar, la btt.

La sortida es senzilla, de Sant Cugat a Can Cadena, fins Can Montmany i despres d'un parell de rampes maques, la Ermita de la Salut, tornem un tros avall i agafem la pista que surt a l'esquerra, amb una cadena i despres de un kilometre i mig, amb un desnivell considerable, arribo dalt del Puig Madrona, amb bones vistes, tot i els nubols,.

La tornada la faig per la banda de Rubi, tornada cap a Valldoreix i Sant Cugat de nou.

En total, un parell d'horetes de btt.



Un cop a casa, dono d'alta el pic al recull dels Cent Cims de la web de la FEEC, traspaso les dades de la ruta al gps al ordinador, les pujo al wikiloc i poso l'enllaç al article del blog, conecto el movil al ordinador i pujo les fotos al picassa i enllaço l'album tambe al article, i, per acabar, les dades del compta kilometres les poso al programa de gestio d'entrenament...



En total, una horeta de remenar l'ordinador.

Ens estem tornant bojos amb tanta maquineta, no???

diumenge, 28 d’agost del 2011

FAMILIA + FRAGO = VACANCES MOGUDES

Dormir a la frago es tota una experiencia, sobretot a l'hivern, prop de les muntanyes, amb neu i gel pertot, dins un bon sac de plomes, despertar se al mati i veure el Gra de Fajol ben glaçat, o les muntanyes que encerclen el Port d'Envalira, tot i que la familia, aixo del fred no els agradi massa, i han preferit esperar a les calors de l'estiu per fer l'estrena de les nits a la frago.
Vam asegurar el tret, primera parada, Port de la Selva, platja de codols, vi rosat de l'Empordà... i la tornada,  passant per Carcasonne, amb una bona casoulette i un fred de finals de tardor.

La nevera de la frago ha funcionat de primera, dos dies despres de sortir de casa, l'amanida de pasta encara estava glaçada.
Tant glaçats com vam quedar nosaltres amb el ventet...

VOLTA AL VIGNEMALE

Es divendres, un migdia d'agost amb un sol que enlluerna, ha començat el pont de Santa Maria, tota la ciutat esta deserta... tota? no del tot, una llumeta encara crema en un despatx, algu vetlla per aguantar el pais, mentre tothom està de festa, fins que el rellotge marca les dues!!!

Agafo la moto i torno cap a casa, gas a fons, la motxilla i la frago estàn preparades per anar cap a Bujaruelo, la Volta al Vignemale m'espera.

A l'hora que els companys comencen a caminar cap el primer vivac de la ruta surto del parking, i arrenco el meu particular falcó milenari, potser amb una mica de sort hi arribaré amb llum de dia i els atraparé dormint, tot i que no hi confio massa...

Un cop a l'autopista descobreixo que esta ple de radars i que la frago no està per velocitats d'star wars, arribo a Bujaruelo a l'hora de sopar, una bona amanida i un super bocata i demà serà un altre dia, encara que hagi de fer dues etapes en una.

El movil sona a l'hora i després d'esmorçar mirant el sol sortir darrera les muntanyes, hem carrego l'armari empotrat a l'esquena i començo a caminar per una pista ampla on porten els "muntanyencs de cap de setmana" a grans alçades, a base de 4x4 i una bona pila de calers.
Ben aviat començo a suar, peró el primer objectiu del dia s'acosta, la cabana on han dormit tota la colla, mentre vaig atravesant una vall que encaixona el riu Ara.

Un cop allà, trec el walkie i continuo muntanya amunt, a veure si aconsegueixo trobar los, i si, ben aviat contacto amb el amic d'Idaho, que proba de guiar me per una zona menys accidentada i de mes bon pujar... cosa que no aconsegueix, basicament per les meves dots innates d'enmarronar me.
Una bona estona despres trobo el meu esforçat guia i, veient la cara que faig, s'apiada de mi, es carrega la tenda i arria muntanya amunt. Cada vegada es va tapant mes i si mirem enrera, sembla que s'acosti Mordor...

Anem pujant cap el Collado de las Mulas i el peu comença a donar senyals que ja en te prou, haurem de tornar a pasar pel Fisio...

Just al punt mes perillós en cas de tormenta, on cauen sempre tots els llamps i trons, ens agafa la tormenta, el company va bastant mes lleuger, i en un tres i no res ja està a mitja baixada, jo no puc dir fava i paro un tros mes avall a pendre una barreta i recuperar forces, entre una cosa i l'altra gairebe no he jalat res en tot el dia.

La baixada es preciosa, tota la pared nord del Vignemale es mostra gairebe sencera, la gelera al fons, el refugi d'Oulettes de Gaube i les tendes de colors... M'encanta!!!
Arribo i reposem una estona, fins que algu te la gran idea, anem a fer una birra??
En un moment estem tots al Refu, ben entaulats i gaudint de la bona companyia.

Tornem bastant mes contents cap al campament i comencem a preparar el sopar, a base de fogonets i pasta, que acabem menjant nos dins les tendes o al Refu, per que just quan ho tenim preparat cau un bon xafeg.
La pluja no dura gaire, tot i que un cop dins el sac, no vaig sentir la massa estona.

El segon dia, amb agulletes, dolorets diversos i alguna nafra, comencem pujant pel costat del refugi d'Oulettes de Gaube, per la falda de la muntanya i seguint unes llaçades mes endavant, el cami es costerut pero es fa prou be, a ritme de diesel perkins, tot i que despres es pasa per un pedregar una mica incomode.
Un cop al collet, la colla marxa cap el petit vignemale, amb unes vistes fantastiques, tot i que uns quants preferim baixar cap al refu de Baisellance, a fer un te i un vin chaude, mentre reconeixem la bretxa de Roland, el Casc, Taillon...
Continuem cap el fons de la vall i trobem les coves del Compte Rusell, tot un personatge que es va fer construir un vivac de luxe als peus de la gelera del Vignemale, de fet, molts dels que pujen el Vignemale les aprofiten per dormir hi
Acabem de baixar fins el barrage d'Ossue i trobem una cabana just a temps, ens cau un bon xafec i estem a punt de quedar nos hi a dormir, una mica apretats, pero muntar les tendes amb el xafec que feia era bastant problematic.

Tot i aixo, al final es va trencar els nuvols i vam decidir anar cap a la cabana de Lourdes, i vam arribar hi amb un bon solet, tot i que els prats que la rodegen estaven plens de mines amb forma de cagarada de vaca i va ser imposible trobar prou lloc per colocar les 8 tendes que portavem.

Com sempre, una estoneta mes amunt trobem un prat amb menys "mines" i un gorg fantastic on ens treiem la pols i les cascarries que portem a sobre i podem plantar les tendes amb comoditat, mentre un ramat de voltors aprofiten les ultimes corrents termiques del dia per enlairar se.
 
Sopem i ens lliurem per poc de l'ultim ruixadet del dia, ja li estem agafant la practica.

l'endemà comencem a caminar pel que sembla una vall de les highlands escoceses, tot verd, boires, cims arrodonits i vaques.
I just al fons de la vall, al coll que ja ens retorna a la Vall de Bujaruelo, trobem el Ibon de Bernatuara, on ens fem una foto de grup.
Es el final de la sortida, una llarguisima baixada, amb un desnivell de gairebe 1.100 metres, que ens deixa al punt d'origen, just al costat de la "platja" del Refugi, cosa que aprofitem, amb una bona banyada i un fantastic dinar.

FENT ESQUI DE MUNTANYA EL PONT DE L'U DE MAIG

Surto divendres ja de nit, amb il.lusió, que diria el President, decidit a dormir a mes de 2.000 metres sense passar massa fred i estrenar me en això del esqui de muntanya, amb la colla del CE Madteam, que ha muntat un monogràfic d'iniciació pels socis.

El gps es passa tot el viatge desviant me per carreteres secundaries, estrets viaranys, valls llobregues i colls desconeguts, per sort, conec prou be el camí i no li faig ni cas, mentre vaig escoltant allò de "tornant a calcular la ruta", que alguna vegada confonc amb "estàs fet un fill de... campamentos"

Sopo un bocata de plàstic i poc desprès de mitjanit arribo al destí, faig un parell de voltes buscant un lloc tranquil i descobreixo un racó amb vistes impresionants, hi ha una mica de lluna i es veuen el Pic d'Envalira i el pic de la Font Negre, amb els corredors encara plens de neu

Cap allà a les 4 sento un bip bip bip,  el despertador??, no... el movil???, tampoc... la venjança del gps???,no..., m'he deixat engegada alguna cosa de la frago?? no... però cada 5 minuts justos, apareix, fa tres pip, pip, pip i tot torna a quedar en silenci

Son les 4:30, encara sona el fill de "campamentos" del pipipip i no hi ha manera de dormir, he desmuntat tota la motxilla, he mirat l'arva, el gps, el mans lliures, el movil i tots els dispositius electrònics de la furgo, però continua sonant cada 5 minuts exactes, fins i tot he mirat fora per si algun tipus de maquinaria o alarma estava engegat, però no, fins que hem fixo en un petit artilugi sobre la guantera, un petit termòmetre que mesura la temperatura interior i exterior i que esta programat per avisar si la temperatura baixa dels -10... en una revolada, trec les piles i desconecto el cable, el silencia torna a la frago.

Torno a sentir un pipipipi, es l'alarma habitual, miro per la finestra i veig el sol començant a il·luminar  les muntanyes nevades, dormir no he dormit gaire, pero el panorama s'ho val.

Hem rento la cara com els gats i baixo cap el poble a esmorçar, cafe i croisant, el cafe no esta malament, el croisant es d'aquests congelats que els posen 5 minutets al forn... pero tinc gana i repeteixo.

Arribo al punt de trobada i en poc mes de 30 minuts... encara manca la meitat de la gent... en fi, que hi farem, almenys els que ja hem arribat anem xerrant.

Al cap d'una estona ja hi som tots, i anem cap el punt d'inici del Monografic, un parking de l'estació d'esqui de Pas de la Casa, ara ja inactiu, la temporada d'esqui oficial, amb la seva colla de jennifers i xandalboys amb anoraks fosforescents i taules de surf, ja ha acabat.

Rememoro vells temps, en que també vaig formar part de la colla fosfòrica d'esquiadors de cap de setmana, tot i que encara no es veien gaires taules de planxar i tots érem palilleros... 

Un cop aclarit quins son els bastons que agafes amb la ma i quins van collats al peu, comencen les classes i, miracle, això d'esquiar es com anar en bici, un cop en saps, no s'oblida, fins que proves de fer el primer viratge...

Fem una pila de pujades i baixades, voltes maria, cunyes i paral·lels, i tot i alguna trencadissa de material que amarga el dia a algun company, acabem el dia sencers i ben cansats, i un cop canviats i arreglats, com que tenim una estoneta abans de sopar, un crit unànime sorgeix del grup, ANEM A COMPRARRRRRR!!!

Unes "horetes" mes tard, ens reunim tots a l'Alberg Aina, on tenim reservada una Borda per tot el grup i un bon sopar per recuperar forces.

La temptació de quedar me a dormir es molt forta, però he de marxar, i desprès d'un bon cafetó, tiro carretera enllà, mentre la colla dorm i recupera forces per l'ascensió de demà.



diumenge, 7 d’agost del 2011

GRA DE FAJOL VENTAT

Sortida de dissabte, amb un bon amic, per agafar una mica de forma.
Al coll de la Marrana ens vam trobar amb una ventada important, calia posar se la jaqueta, aixo si, un cop a Setcases, vam recuperar forces amb una butifarra full equip...



I el track

dimarts, 2 d’agost del 2011

JULIOL, TEMPS DE MOLSA I BOLETS... OI?

     Aprofito que el cami a can Borrell esta ple de gent per escapar me per un caminet perdut on mai hi pasa ningu, on has d'apartar teranyines entre els arbres i el manillar de la bici ha d'obrir se pas a les bardisses.

     Primera sorpresa, hi ha molsa a la vora del cami, i ben verda
i una mica mes enllà, mes sorpreses, 

 
Perdut del tot no estava...
Fem un parell mes de fotos i avall cap a casa, que arribare fosc
Arribant al pi d'en Xandri
Encara he arribat a a veure la ultima punteta de sol sobre el monestir
Hi ha dies que una horeta dona per molt...

diumenge, 17 de juliol del 2011

FENT CARRETERA, EN REMULL

Sortida tranquila de diumenge, preparant un recorregut per tots els ports de Collserola. A primera hora feia un bon solet i decideixo sortir, ha de ser per molt que no aguanti un parell d'hores.

Com podeu imaginar, al punt mes llunya de la ruta, cau el primer xafec, i a la baixada mes rapida, ja de cara a casa, el segon, arribo com un anec.






dissabte, 28 de maig del 2011

LLUITA FATRICIDA ENTRE LA CIBERNETICA I EL PAGES POWER PER SUPERAR ELS 1,000 KM...

Un mati emboirat, un silenci pesant envolcalla la ciutat, la calma abans de la tempesta, el tiroteig d'OK Corral a Sant Cugat...

Per una banda, dues energizers rechargeables de 2450 mAh cadascuna i un GPS Garmin etrex...


I de l'altra...   
el bocatatruita full colesterol power


La lluita entre el poder cibernetic i el pages power per arribar als 1.000 km, amb un arbitratge... peculiar


Com podeu imaginar, no hi ha color.

He sortit de Sant Cugat de bon mati, xino xano cap a Terrassa, Vacarisses, Monistrol i muntanya amunt, arrosegant les ensaimades de Mallorca que porto per plats.

Arribant al Monestir de Montserrat, el contrincant cibernetic ha començat a donar mostres de decaiment, degut segurament als modelets exhibits pels convidats als 200 casaments que s'estaven celebrant, dignes d'un cobriment de cor.

Pero el toc de gracia ha estat a la tornada, front un bocata truita no ha tingut res a fer i arribant a Rubi s'ha donat per vençut, i aixo que he begut allo negre amb escuma, si arribo a pendre una voll damm...



Resumint, 88 km mes al sac, (ja en porto 1.095,47!!) per anar preparant el repte de la PBP casolana que ens hem empescat una colla de ximples amb ganes de fer el idem

Mes info de la PBP, AQUI

I ara, les fotos,

dimarts, 24 de maig del 2011

POSANT NOS AL DIA, MES BTT

Gairebe he fet els mateixos km que l'any passat, amb l'avantatge que estem a maig, 40 km per arribar als 1.000 km!!!

I per anar sumant, una sortideta btt per collserola

diumenge, 22 de maig del 2011

PASTANAGUES I CARBASSONS!!!

L'hortet comença a donar rendiment, tremola mercabarna :-)))

MONOGRAFIC D'ESQUI DE MUNTANYA DEL CE MADTEAM

El cap de setmana del 1 de maig vam fer un monografic pels socis del CE Madteam, un gran cap de setmana aprofitant les ultimes neus del Principat d'Andorra.

Dimecres vam fer una mica de teoria, abans de marxar escopetejats a mirar les semifinals entre el Barça i el Madrid, deixant les practiques pel dissabte, que vam practicar les tecniques basiques i deixant el diumenge per fer una ascensio al Pic Negre d'Envalira.

dilluns, 11 d’abril del 2011

VOLTANT PEL CAP DE CREUS AMB LA BTT


Abans d'enviar una colla de companys cap a senders desconeguts, cal enviar un explorador que marqui el cami, i aixo es el que he fet avui.


El problema es que el gps no anava gaire fi i he hagut de fer un track aproximat...

dilluns, 4 d’abril del 2011

ESTIRANT LES CAMES ENTRE ROCS I BRANQUES

Sortida amb un bon company amb qui feia moolt de temps que no sortiem.
La primavera ja esta aqui, hi ha tones de polen arreu i una pila de mosques i mosquits, be, mosques una menys, baixant cap a Vista Rica me n'he empasat una... puuuaaaag!!!



Per cert, a la que surts dels senders mes habituals, trobes tones i tones d'arbres i branques seques de les ventades i nevades de fa mes d'un any... fa por pensar que ja arriba l'estiu i tot allo esta encara massa brut.

dijous, 24 de març del 2011

ASSAIG DEL VINT I ESCAIG ANIVERSARI DE L'ESCOLA DE DANSA DE L'ESBART SANT CUGAT

Tots tenim un passat, o dos... o molts, i un dels meus es haber ballat una bona pila d'anys a l'Esbart de Sant Cugat.

El proper dissabte recordarem vells-bells temps per celebrar el vint i escaig aniversari de l'escola de Dança.

Perfecte no va sortir, pero riure... no paravem



Si teniu una estoneta lliure el proper dissabte 26/3/11 a les 18:00, us espero al Auditori de Sant Cugat.

diumenge, 20 de març del 2011

CAP DE SETMANA RODO

Avui hem quedat per primer cop.
Sense preses, per anar nos coneixent poc a poc.


I la segona bona noticia, aquesta setmana no tinc cap dia en vermell al planning d'entrenaments setmanals.

Tambe hem tornat a tocar roca, aquesta vegada la de Montserrat, van caure tres o quatre vies senzilletes, per fruir i agafar confiança, i amb molt bona companyia.

I per acabar d'arrodinir ho, he superat les 15.000 visites a aquest reconet cibernetic on explico coses, cosetes i xorrades que hem van passant.

GRACIES A TOTHOM QUE HA ANAT PASSANT PER AQUI AQUESTS ULTIMS ANYS!!!

divendres, 11 de març del 2011

"ENFLAQUECIENDO....." CONFIRMAT!!! TENIM LES FOTOS!!!

Donçs si, despres de mil histories i consultes,
despres de mesos esperant...

JA TENIM FLACA!!!

Adjunto les fotos de l'arribada a casa, sense ni tan sols pasar li un drapet ni posar li unes gotetes d'oli, l'impaciencia pot mes que jo 



diumenge, 27 de febrer del 2011

GPS SENSE PILES I SENYORES AJUPIDES AMB ELS PANTALONS ABAIXATS...

Avui tenia previst retornar a camins ocults, d'aquells que nomes coneixem quatre animalots prou ximples com per anar hi i a sobre, en bici.

L'inici es l'habitual, Sant Cugat-Can Borrell-Cerdanyola, d'allà vaig per pistes, cada vegada mes estretes, fins el Cementiri de Barcelona. Una d'elles m'agrada especialment, el caminet es molt estret, entre arbres, fent ziga-zagues enllaçades i amb un parell de tallats impressionants, el primer d'uns tres metres, que posa a prova la suspensió de la btt, i el segon, d'un metre, just a la sortida d'una curva peraltada d'esquerres, que s'agafa tocant amb l'orella a terra.

Així anava jo, concentrat i fruint de l'adrenalina que circulava lliurement per les venes i arteries, quan... just a la sortida d'aquesta ultima curva, "alguna cosa" estava a mitja traçada...

Lluint uns reflexes dignes de pilot de caça, l'esquivo i dels fons de la meva gola surt un "perdo, perdo...", no cada dia estic a punt d'atropellar una xicota ajupida, amb els pantalons avall...

La resta de la sortida no te masses secrets, mes enllà de adonar me que les piles del GPS s'han esgotat fa mitja hora, acabo de pujar fins el Forat del Vent... (i això no te res a veure amb l'anecdota de la senyoreta a mitja traçada), i pel Camí de les Aigües acabo a Vista Rica, baixo un tros de la Rabassada i a l'alçada de la Barraca del Peó, trenco a la dreta, cap el Camí carener que em portara a Can Bell, Masia dels meus ancestres.

Sense mes sorpreses, espero, acabo la ruta a casa al migdia, haurem de repetir la, que m'ha quedat a mitges... el track

dilluns, 14 de febrer del 2011

PANCAKE DE POMA

14 de febrer, dia dels enamorats a tot arreu...

Segur?

NO!!!

Un grapat d'irreductibles del sud d'Europa s'entesten a mantenir el seu propi dia del enamorats, la diada de Sant Jordi, regalant llibres i roses a tort i a dret.

De tota manera, donada la habitual vena practica i jolgorio-festiva que ens caracteritza, per que celebrar ne una si en pots celebrar dues???

Doncs això, tot i mantenir les esencies pàtries a capa i espasa, li he preparat un sopar intim a la meva Sra. Esposa, i el fet de que els propers caps de setmana es bastant possible que les canals, goulottes i corredors del Pirineu estaràn en unes condicions fantàstiques i algun amigot m'ha proposat fer hi alguna escapada, no hi te res a veure...

Anem doncs a la recepta dels postres:

S'agafen dues pomes, es tallen a lamines i s'enrroseixen a la paella amb una miqueta de mantega
















Mentrestant, s'escalfa el forn a 200 graus i fem un batut amb tres ous, sal, un got de farina i un de llet















Un cop veiem les pomes rosetes, es posen en un recipient per anar al forn i afegim el batut.















10 minutets de forn, hi posem una mica de sucre moreno, una mica mes de mantega i ho posem 5 minuts mes al forn.

A la que soni l'avis, es treu i se li fa una foto per deixar constància de les habilitats culinàries d'un mateix


BON PROFIT!!!

La recepta original la teniu aquí:
http://eltiempodelamarmota.blogspot.com/

M'han comentat que aquestes receptes no engreixen gens ni mica, no son pecaminoses, i la seva ingesta no ocasiona cap tipus de penitencia...
http://www.lacabrasiempretiraalmonte.com/2011/02/pecado-y-penitencia-ciclista.html

diumenge, 13 de febrer del 2011

MONOGRAFIC D'ALPINISME DEL CE MADTEAM

El passat cap de setmana, 5 i 6 de febrer, vam passar lo entre neu i gel... poquet, per que les ventades van encarregar se de traslladar la neu cap a l'altra vessant de les muntanyes i deixar sense efecte el risc 3 d'allaus.

A les nou del mati vam deixar endarrera els cotxes i cap al refugi de Vallter, on van fer el repartiment en diferents grups, segons el currículum i experiències de cadascun, i poc desprès ja estàvem llençant nos muntanya avall, intentant aprendre les maniobres d'autodetenció, tot i que l'estat de la neu, amb una mínima primera capa dura i la resta com porexpan no deixava agafar massa velocitat.

També vam aprendre a muntar diversos tipus de reunions en neu i a mitja tarda, altra vegada muntanya avall cap al hostal Pastuira, on vam veure un parell d'audiovisuals formatius per acabar d'aclarir el que habiem practicat al matí, i un cop acabat, el CE Madteam ens va fer entrega de diversos obsequis de material de muntanya.

Ja de nou al refugi Vallter, abans de sopar, vam fer un taller de nusos, d'això se'n diu aprofitar el temps. Poc desprès, un servidor ja no estava per masses alegries i vaig anar tirant cap el sac.

L'endemà era el dia assenyalat per posar en practica tot el que vam aprendre dissabte. Donat l'estat de la neu, vam acabar tots a la canal Occidental, on sota la supervissio dels guies, vam anar progressant amunt. Reunions i tirades de corda van succeir se i poc desprès del migdia estàvem tots ja a la cresta entre el Gra de Fajol Gran i el Petit.

Vam fer un mos per recuperar forces i poc desprès vam anar tirant muntanya avall fins al refugi, on vam recollir els trastos de dormir i cap avall al parking, on vam fer la foto de grup i ràpidament vam anar fins el restaurant, a recuperar forces a base de botifarres kilomètriques.

dissabte, 1 de gener del 2011

FENT NETEJA DEL 2010

Despres de diverses setmanes d'encostipats, mocs, neumonies, tendinitis, torrons, fartaneres diverses, compromisos laborals, familiars i festius, estava realment esgotat, pansit i esmaperdut, el gran objectiu vital era, senzillament, pasar me 12 hores seguides dormint.

Era el moment de fer neteja i fer entrar una bona ventada d'aire que permetes deixar enrrera tot aixo.

Recepta depurativa, revitalitzant i euforitzant:

1.- Vivac hivernal sota zero, amb albada i esmorçar inclosos.


2.- Un escenari adequat.


3.- Un programa d'activitats sense aglomeracions.


4.- Un company amb ganes de gresca.


Es barreja adecuadament, i aqui teniu el resultat,








MOLT BON ANY 2.011 A TOTHOM!!!