diumenge, 20 de desembre del 2009

QUIN MATI...

Fora estem a -4 graus, son les vuit del mati i nomes porto a sobre una samarreta de licra i uns pantalos curts.

Mentre agafo forces per sortir del cotxe, surten tot d'homenets blaus d'una furgoneta i un tros mes enlla, una parella de la guardia civil, amb tricorni i mostatxo xerren animadament amb dos mares noels vestides amb un tanga i sostens vermells i blancs.

Una ullada del sol apareix per l'horitzo, iluminant les pedres d'un castell ple d'extranys personatges que fan cua a un barraco d'on surten fumejants tasses de cafe i croisants d'abans d'ahir, m'els jalo i continuo endavant, mentre m'adono que porto un pitrall de colors amb una extranya combinacio de numeros identic als que porten tota aquesta colla de ximples.

Mica en mica, ens van concentrant davant d'una arcada inflable de color negre i un home amb un microfon ens va llençant una arenga, aixo sembla bravehard abans de la batalla.

De repent, mentre sona una musica estrident que sembla la versio maquinera accelerada de la sintonia del hombre i la tierra, s'obren les portes, i una riudada de ballarines amb xiruques surt esperitada, mentre els-les persegueixen els homenets blaus que baixaven de la furgoneta, i els tres reis d'orient, amb les seves llargues capes i les corones al cap es llencen muntanya avall perseguits per una versio casolana dels increibles i de dos nedadors amb banyador i espardenyes de set vetes.

Hem poso a correr, seguint una blancaneus i dos nans, dins d'un bosquet, deixant enrrere un corredor ple de neumatics que pretenia frenar la nostra marxa, i poc despres, mentre s'ens acosta l'home del micro dalt d'un 4x4 posant musiques estrambotiques, trobem una pila de tubs de formigo, catwoman hi grimpa agilment, mentre una colla de llenyataires que ens precedeixen, es llença sobre una taula on regalen red bull i avellanes.

Recuperades les forces amb la magica combinació, i un cop atravessada una teranyina de cordes encreuades, arrenquem a correr muntanya amunt, on ens esperen un camio de bales de palla per escalar i dos contenidors plens d'aigua i fang.

Ja dins del castell de nou, una piscina d'escuma i un parell mes de barreres de bales de palla intenten frenar nos, pero es inutil, nomes un grapat de filferros, que ens obliga a reptar pel terra, ens retarda uns segons, pero aconsegueixo arribar al final, esprintant amb dues vaques i una colla de calicos electronics que estant encara mes fotuts que jo.

Si, tot i que despres de la ultima mitja marato vaig jurar i perjurar que mai mes tornaria a correr, he caigut en la temptacio, he corregut la Epic Run.