dilluns, 30 de juliol del 2007

adicciones bloggeras

hace tiempo que no actualizo el blog, mucho curro y las prisas por escapar de vacaciones...

he encontrado este pequeño juego y me ha gustado, sirve para calcular el nivel de adiccion blogera

http://mingle2.com/blog-addiction

estoy enganchado al 71% !!!!!

ya me direis vosotros

v'sss

dilluns, 9 de juliol del 2007

CENAS, CANCIONES DEL VERANO, LOS 80'S, LA EPOCA "GLORIOSA"

Supongo que recibir una invitacion para una cena de ex alumnos para "vernos antes de los 40", mientras en la tele sonaba el anuncio movistar con la cancioncilla del pino d'angio me ha afectado la neurona.

Por suerte, el gamberro que me invita tiene preparada nuestra entrada triunfal al restaurante, nos peinaremos a lo afro y entraremos en el comedor gritando algo asi como "HOSTIAAAAS, CUANTO CALVOOOO!!!"

Dandole vueltas a las canciones y veranos pasados, y como no tengo recuerdos de la mili para daros la tabarra (ventajas de ser un inutil pies planos :-)))), he recordado un monton de viejas canciones, algunas respetadas por el paso del tiempo, otras no, algunas absolutamente infumables y otras, ni salen en el youtube :-(((

aqui va un pequeño resumen de lo que sonaba en los 80's

que os sea leve!!!

en primer lugar, la cancion culpable de este castigo para el oido:



en segundo, otra al mismo nivel



y a partir de aqui, el despiporre :-))))



























y si os portais bien y sobreviviis a esto, mañana, el awelo JB os pondra algunas cancioncillas mas :-))))

v'sss

pd
Prometo no volver a beber nada cuyo nombre se parezca a mi nick, me sienta fatal, y ahora tambien lo sabeis vosotros.
http://es.wikipedia.org/wiki/Justerini_&_Brooks

diumenge, 8 de juliol del 2007

CUARENTONES, PINO D'ANGIO Y EL ANUNCIO DEL VERANO.

Esta claro que los que rondamos los 40 estamos entrando en la epoca de ser carne de cañon de la publicidad, no creo que sea positivo, pero almenos nos permite recuperar recuerdos de veranos preteritos.

EL ORIGINAL



LA COPIA PA VENDER



Como ya nos conocemos y se que os encantan estas cancioncillas, os he puesto la version mega extra larga del anuncio para que disfruteis del trajecito blanco, la camiseta digna de miami vice y los bailoteos que se marca el figura.

que aproveche la racion de jolgorio nostalgico!!!

pd
para los que os cueste reconocer lo mucho que os gusta esto, pensad que la publicidad esta en todo, solo hay que ver la cara de felicidad que pone el hombre este:

dimecres, 4 de juliol del 2007

ESTEM DE FESTA MAJOR

Es dijous, avui comença la Festa Major, mentre estava al despatx acabant les ultimes declaracions d’impostos, he sentit el prego a la plaça, aquest any a carrec de la societat coral la Lira, 125 anys cantant caramelles per Pascua, el pare hi va cantar quasi 40 anys, i de petit, sempre anava darrera d’ells pasant la barretina, per recollir algun calero per marxar dos o tres dies de vacances.

Vaig intentar seguir els assajos i cantar, ni que fos aquest any, pero va ser imposible, vaig massa cansat I tampoc tinc la veu en condicions, a la segona canço ja sembla que porti dos gots de caçalla.

A la nit vam pujar al terrat de casa, a veure els focs artificials, mentre preniem una mica de coca de fruita I una copeta de cava, dalt la teulada es veia encara millor, i corria un ventet que s’emportava les cabories, pero no vaig aconseguir que la dona pujes amb mi, aixo de l’escalada ho veu molt lluny encara.

Divendres festiu, pero no per tots, queden un parell de declaracions per fer I no vull correr el dilluns.

A la tarda vaig sentint com es preparen els balladors del paga li joan I la cobla va refilant, sempre s’havia ballat al migdia, al sortir de missa de dotze, pero sembla que feia massa sol i hem trencat la tradicio, ara es balla a les 8 del vespre, despres de l’ofici major.

A casa preferim anar a sopar d’hora, i ens entaulem al restaurant viena, una especie de mcdonalds a la catalana, on segons el the new york times, fan el millor bocata del mon, un pa amb tomaquet amb pernil iberic, decideixo provar lo I realment es bo, no el millor que hagi provat mai, pero es bo.

http://travel2.nytimes.com/2006/10/15/travel/15Bites.html

Dissabte fan la botiga al carrer, on tots els comerciants del poble obren les botigues al carrer, amb bastant exit, potser per que es un dia de rebaixes I liquidacions, I a tots ens agrada tafanejar botigues a bon preu.

Avui es el gran dia, hem aconseguit organitzar nos , aquesta tarda podrem asistir al nostre

PRIMER TAST DE VINS



Es dissabte, a la tarda, fa calor, pero el sol ja va de baixa, son quarts de nou, la cua per comprar l’entrada s’allarga fins mes enlla del hall, mes d’un es quedara sense entrar.

Entrem amb els dos cotxes dels nanos al claustre, els paradistes preparen les ampolles i els musics acaben les probes de so.



Amb el ticket ens han donat dues copes, de cristall, grabades amb el logo del patrocinador.



Comença l’espectacle, mentre la nit va arribant, la musica de jazz dansa amunt I avall entre els drings de les copes I la xerrameca de la gent.

Entre glop I glop, descobrim horroritzats que no hi ha escupidera, cada tast ha d’anar gola avall. Per sort, hi han llesques de pa amb una mica de formatge, hi han entre 9 I 10 paradetes, i cadascuna d’elles te entre 4 I 5 ampolles de vi negre, un parell de rosats, 3 o 4 blancs i algun cava, es imposible fer la volta complerta al claustre i mantenirse dret

Fem un descobriment, un vi rosat, dolç i increiblement aromatic, ben fresc, hi canten els angels.



Prop de les 11 aconseguim sortir del claustre del monestir, amb el cap lleuger I els peus…. no tant



L’endema diumenge hi ha un dels plats forts de la Festa, el Concurs d’Arrossos, ja portem 27 edicions I el nombre de participants I paelles s’ha estabilitzat, unes 70 paelles de concurs I 1200 persones a la plaça, sota els plataners.

A les 8 del mati ja estem tots a la plaça, cal posar en marxa tot el concurs I no val a badar, el primer es comprobar si el pa esta torrat I el vi en fresc, despres, com tenim els tomaquets I l’embutit I per acabar, cal comprobr si la cafetera te aigua I el conyac veterano esta preparat per refredar el café.

Despres de agafar forces, obrim les inscripcions cap alla a les 10 del mati, I sobre les 12 els focs comencen a fumejar, es el moment d’omplir el primer porro de cava fresc.

Els membres del jurat ja estan colocats I els concursants van portant les seves paelles d’arros, cuinat amb mes o menys encert, pero amb totes les ganes del mon.
Les puntuacions d’aquest any tenen alguna sorpresa, una de les paelles amb mes tradicio, s’ha cremat, l’arros s’ha engantxat, mentre que la tradicional paella dels trapelles del poble, que no dubten a afegir una bona cervesa a la paella si s’acaba el caldo, resulta que aquest any surt rodona, obtenint el segon premi, a molt pocs punts de la guanyadora, una de les cuineres amb mes experiencia del poble.

Les paelles es buiden depressa, mentre l’orquestra es prepara, I amb els primers acords del sintetitzador, comença la batalla d’aigua de la font, entre acords de pasodoble.

Unes hores mes tard descobreixo que estic sota la dutxa, no se encara massa com he arribat aqui, pero recordo vagament que el porro de cava s’anava omplint I buidant a molt bon ritme, mentre l’aigua I el fang protagonitzava la ballaruca.

Aquesta nit sera tranquila, segur!

Anem a sopar un cuscus I migues manxegues, a ritme de seguidillas I palos de flamenc, despres ens apuntem al correfoc I acabem la festa amb el concert de la centenaria Coral la Lira, mes multicultral que el forum.

dilluns, 2 de juliol del 2007

BOOOUUUUMMMM!!!

L’ampolla surt disparada, esberlada de dalt a baix per l’explosió del tro de metxa de 3 euros; algunes coses no canvien amb el temps, qui no ha posat un tro dins d’una ampolla?? I qui no ha fet explotar una caca de gos amb una traca de xinos????

El policia municipal de l’Ajuntament s’aixeca de la cadira, i hem comenta que potser ja va sent hora de plegar, tot i ser la Revetlla de Sant Joan, son les 3 del mati, i una dotzena de nanos tirant petards es fa notar.
Nois!!, pleguem veles, tothom a dormir!!!
Només un mes, només un, porfa!!!
Res de res, a dormir tothom que encara hem de recollir les restes de la festa del garatge i son les tantes.

La plaça va recuperant, de mica en mica, la tranquil·litat nocturna, els plataners respiren amb alleujament, almenys aquest any no se li ha ocorregut a ningú encendre’ls com fa un parell d’anys...
La meitat dels nanos esta adormit al arrencar els cotxes, la festa passa factura i estem tots mig adormits, acabem de passar la fregona pel garatge i fem l’ultima copeta de cava al terrat, mentre lluny retrona l’últim coet de la nit.
Ajusto l’hora del despertador a les 6, i decideixo no pensar massa en les poquisimes hores que hem queden per dormir, per sort, la motxilla ja esta preparada de fa dies, demà estreno gats!!!, uns La sportiva mythos!!!





Son les 7 i un minut i aconsegueixo aparcar just davant de la Sagrada Família, amb les seves grues característiques, mentre alguna colla torna de festa i alguna altra ja porta el banyador i el pareo, d’això s’en diu anar d’hora a la platja.
Fa un aire agradablement fred que hem fa esborronar i m’acosta una oloreta dolça que surt del forn del davant, croissants, magdalenes... però avui no cal, encara tinc l’estómac ple del sopar d’ahir al vespre.



Arriba el Waldo a l’hora en punt, carreguem la motxilla, la corda, els ferros i carretera i manta. Hem quedat amb en Pekas i la Lux, anirem a Banyadores, un sector prop de Cabrera de Mar, granit amb una adherència fantàstica i vies de tots els nivells, quarts i quintillos pels aprenents i alguna via amb mes substància pels megacraks.

Just passat el peatge hi ha uns 8-10 cotxes parats, els mossos tenen feina en nits com aquesta, i alguns ja tenen posat el “zepo”, la benzina i l’alcohol no formen una bona barreja.

Arribem al pàrking a l’hora en punt, i la furgo ventilador ja esta allà, amb el Pekas preparat per tot, mentre ens posem apunt nosaltres, arriba la Lux i companyia. Tanquem els cotxes, carreguem les motxilles, i anem muntanya amunt; l’aproximació es curta, però la son i el sol comencen a castigar fort.

http://www.madteam.net/rutas/escaladaenroca/1.118.Banyadoresescaladesalavoradelmar

Ens instal·lem al sector de l’amazonia, i un cop equipats, comencem per una via nova, oberta fa poc, a l’esquerra del tot, bastant llarga i amb una esquerda de dalt a baix que ens fa recordar allò que no sempre lo evident es lo fàcil. Tenim dubtes de que l’entrada per l'esquerda sigui la correcta, però en Waldo aconsegueix superar la sense masses dificultats, mentre en Pekas li fa un reportatge fotogràfic que ni el Cris Sharma.



Desprès l’intento jo, separat de la esquerda i aprofitant l’adherència, pujo pel dret, els primeres passos son maldestres, estic fred, mig adormit, sense cafè i amb el cap com un bombo, però m’en surto i acabo la via disfrutant, i desprès d’assegurar me a la reunió faig una foto del assegurador, a l’ombra d’unes alzines, així dona gust assegurar.



Els gats, formidables, potser per lo dolents que eren els vells, però donen una confiança desconeguda per mi fins llavors, i mes amb el granit d’aquí, sembla paper de vidre, si et descuides, et peles els genolls casi sense adonar te.
Anem fent alguna via mes a la dreta, amb una mica mes de substància, i al final ataco una via que puja pel mig del sector, crec que de grau V+, que acabo resolent, no esta malament per haver escalat dos matins en 6 mesos!!!







El sol pica de valent ja i estem suant tots els excessos de la nit anterior, busquem un lloc a l’ombra i ataquem la bossa de bocates, mentre el nano de la Lux ens llegeix uns mortadelos que ha portat, va armat amb una pistola-raig-laser, i ens dona algun ensurt en forma de raig d’aigua desprevingut, però s’agraeix tot el que sigui refrescant. En Pekas i la Lux no han perdut el temps, i s’han dedicat a un 6b+ del costat, extraplomat i amb un pas delicat, al final en Pekas el supera gràcies als poders de la crema de cacauet.



Casi es l’hora de dinar, i el sol ens ha torrat mes de que seria aconsellable, per tant, decidim baixar fins el poble i hidratar nos convenientment... amb una bona gerra de cervesa. Xerrem una bona estona sota un parasol i cap allà a les dues, marxem a dinar.