dimecres, 4 de juliol de 2007

ESTEM DE FESTA MAJOR

Es dijous, avui comença la Festa Major, mentre estava al despatx acabant les ultimes declaracions d’impostos, he sentit el prego a la plaça, aquest any a carrec de la societat coral la Lira, 125 anys cantant caramelles per Pascua, el pare hi va cantar quasi 40 anys, i de petit, sempre anava darrera d’ells pasant la barretina, per recollir algun calero per marxar dos o tres dies de vacances.

Vaig intentar seguir els assajos i cantar, ni que fos aquest any, pero va ser imposible, vaig massa cansat I tampoc tinc la veu en condicions, a la segona canço ja sembla que porti dos gots de caçalla.

A la nit vam pujar al terrat de casa, a veure els focs artificials, mentre preniem una mica de coca de fruita I una copeta de cava, dalt la teulada es veia encara millor, i corria un ventet que s’emportava les cabories, pero no vaig aconseguir que la dona pujes amb mi, aixo de l’escalada ho veu molt lluny encara.

Divendres festiu, pero no per tots, queden un parell de declaracions per fer I no vull correr el dilluns.

A la tarda vaig sentint com es preparen els balladors del paga li joan I la cobla va refilant, sempre s’havia ballat al migdia, al sortir de missa de dotze, pero sembla que feia massa sol i hem trencat la tradicio, ara es balla a les 8 del vespre, despres de l’ofici major.

A casa preferim anar a sopar d’hora, i ens entaulem al restaurant viena, una especie de mcdonalds a la catalana, on segons el the new york times, fan el millor bocata del mon, un pa amb tomaquet amb pernil iberic, decideixo provar lo I realment es bo, no el millor que hagi provat mai, pero es bo.

http://travel2.nytimes.com/2006/10/15/travel/15Bites.html

Dissabte fan la botiga al carrer, on tots els comerciants del poble obren les botigues al carrer, amb bastant exit, potser per que es un dia de rebaixes I liquidacions, I a tots ens agrada tafanejar botigues a bon preu.

Avui es el gran dia, hem aconseguit organitzar nos , aquesta tarda podrem asistir al nostre

PRIMER TAST DE VINS



Es dissabte, a la tarda, fa calor, pero el sol ja va de baixa, son quarts de nou, la cua per comprar l’entrada s’allarga fins mes enlla del hall, mes d’un es quedara sense entrar.

Entrem amb els dos cotxes dels nanos al claustre, els paradistes preparen les ampolles i els musics acaben les probes de so.



Amb el ticket ens han donat dues copes, de cristall, grabades amb el logo del patrocinador.



Comença l’espectacle, mentre la nit va arribant, la musica de jazz dansa amunt I avall entre els drings de les copes I la xerrameca de la gent.

Entre glop I glop, descobrim horroritzats que no hi ha escupidera, cada tast ha d’anar gola avall. Per sort, hi han llesques de pa amb una mica de formatge, hi han entre 9 I 10 paradetes, i cadascuna d’elles te entre 4 I 5 ampolles de vi negre, un parell de rosats, 3 o 4 blancs i algun cava, es imposible fer la volta complerta al claustre i mantenirse dret

Fem un descobriment, un vi rosat, dolç i increiblement aromatic, ben fresc, hi canten els angels.



Prop de les 11 aconseguim sortir del claustre del monestir, amb el cap lleuger I els peus…. no tant



L’endema diumenge hi ha un dels plats forts de la Festa, el Concurs d’Arrossos, ja portem 27 edicions I el nombre de participants I paelles s’ha estabilitzat, unes 70 paelles de concurs I 1200 persones a la plaça, sota els plataners.

A les 8 del mati ja estem tots a la plaça, cal posar en marxa tot el concurs I no val a badar, el primer es comprobar si el pa esta torrat I el vi en fresc, despres, com tenim els tomaquets I l’embutit I per acabar, cal comprobr si la cafetera te aigua I el conyac veterano esta preparat per refredar el café.

Despres de agafar forces, obrim les inscripcions cap alla a les 10 del mati, I sobre les 12 els focs comencen a fumejar, es el moment d’omplir el primer porro de cava fresc.

Els membres del jurat ja estan colocats I els concursants van portant les seves paelles d’arros, cuinat amb mes o menys encert, pero amb totes les ganes del mon.
Les puntuacions d’aquest any tenen alguna sorpresa, una de les paelles amb mes tradicio, s’ha cremat, l’arros s’ha engantxat, mentre que la tradicional paella dels trapelles del poble, que no dubten a afegir una bona cervesa a la paella si s’acaba el caldo, resulta que aquest any surt rodona, obtenint el segon premi, a molt pocs punts de la guanyadora, una de les cuineres amb mes experiencia del poble.

Les paelles es buiden depressa, mentre l’orquestra es prepara, I amb els primers acords del sintetitzador, comença la batalla d’aigua de la font, entre acords de pasodoble.

Unes hores mes tard descobreixo que estic sota la dutxa, no se encara massa com he arribat aqui, pero recordo vagament que el porro de cava s’anava omplint I buidant a molt bon ritme, mentre l’aigua I el fang protagonitzava la ballaruca.

Aquesta nit sera tranquila, segur!

Anem a sopar un cuscus I migues manxegues, a ritme de seguidillas I palos de flamenc, despres ens apuntem al correfoc I acabem la festa amb el concert de la centenaria Coral la Lira, mes multicultral que el forum.

2 comentaris:

Waldo ha dit...

Ostres nen, quina festasa!!
Ara que això del porró de cava no ho acabo d'entendre, el proper dia porta'n un i una mica de cava a veure si en directe ho pillem millor ;-D

JB ha dit...

holaaa

no et preocupis, la propera sortida et fare un planol del tema cava en porro, l'unic problema es que no pots fer moltes practiques, o agafes una torradora brutal ;-)))