dimecres, 4 d’agost del 2010

CAMI DE SANT JAUME... MES O MENYS, DIA 1

Una bona manera de començar les vacances, la bici, les alforges i dos dies per endavant.



El dia comença entretingut, trens que no ofereixen cap facilitat per les bicicletes, i no diguem ja per qui va en cotxet, nens o minusvalits, i a sobre, ben conservadets, a uns 10 graus... cosetes de la RENFE.

Arribats a Llança, poso en marxa el GPS i carretera i manta cap al Port de la Selva, mirant de no trobar me amb cap transport de vaixells per carretera, alguns ja sabeu per que jejeje

Localitzo el munulitu o manulitu conmemoratiu de l'inici del camí i en el mateix moment que faig la foto, se sent un tro llunya...

A la sortida del poble trobo el primer indicador, els caminants, cap a la Vall de Santa Creu, els ciclistes, carretera amunt, directes al Monestir de Sant Pere de Rodes.



La carretera, que ja coneixia d'altres vegades, te un desnivell bastant fort, i mentre vaig mirant com va quedant enrrera la vila blanca del Port de la Selva i el Mediterrani, algun llamp cau al mar i els trons son cada vegada mes frequents, i obviament, en el punt mes dret de la carretera, comencen a caure gotes, d'aquelles d'estiu, groses, gelades i que en poca estona et deixen com un anec.

Paro a guardar tota la infraestructura electronica de GPS, cameres i mesuradors diversos, i em poso l'impermeable, que ja no em trec gairebe fins al final de la primera etapa.

Aconsegueixo arribar dalt ben remullat, per fora per la pluja, i per dins per la suada, el cel s'obre de cop, marxen alguns nuvols i aprofito per transformar la bici en un estenedor.



Ja gairebe de baixada, aconsegueixo fer li una foto a tot el Monestir sense massa nubols.



La baixada fins a Garriguella la faig per carretera, els trons tornen a sonar i prefereixo anar per feina, arribo justet a dinar en el moment que comença a ploure de nou.

Continuo amb la panxa plena cap a Pedret i Marça, dos poblets on arribo per una pista ampla i esquivant bassals, i d'alla cap al Castell de Perelada, on ofereixo un bon contrast, mullat i ple de fang, al costat dels jardins i del luxe d'algun asistent al Festival.



Continuo seguint les poques marques que veig, he de tornar marxa enrrera mes d'una vegada, i fuguint cames ajudeu me d'un parell de gossos que no tenien mes feina que perseguir ciclistes que s'equivoquen de cami i acaben al pati d'una masia.

Una estona despres, els senyals em porten a un camp de blat de moro acabat de regar, com que fa estona que no veig cap senyal, torno enrrera i agafo primer el cami de la dreta, que porta a la habitual masia amb gos guardia, aquest cop, per sort, lligat, torno enrrera i agafo el cami de l'esquerra, pero dos kilometres mes tard, sense trobar cap senyal, decideixo tornar enrrera i probar sort pel mig del camp, espero no trobar el pages...

Amagat al canal de reg, hi ha una marca groga, definitivament, cal anar cap el camp de blat de moro. En surto al cap d'uns deu minuts, i aprofito l'aigua del canal per treure el fang de les rodes i de les sabatilles, mentre veig un unic cami que continua el que sembla el cami correcte.

Tres o cuatre km mes tard, sense trobar cap senyal, probo sort pels dos camins del creuament, un porta a un viver sota l'autopista i l'altra a una carretera que estan reasfaltant. Els pregunto als pencaires, sense massa conviccio i em comenten que ja han pasat tres o cuatre buscant el cami, que sembla que s'acaben les marques a un camp de blat de moro i que la majoria pasa de tot i tira directe cap a Figueres.

Per acabar ho d'adobar, agafo el primer desviament enlloc del segon, que quedava darrera una nau, i hem fico en un ocea de oliveres, molt bucolic i mediterrani, pero acabo altra cop al viver sota l'autopista, torno enrrera i acabo agafant la carretera cap a Cabanes, on reomplo d'aigua el bido mentre miro amb enveja una colla que esta a la piscina, i m'encamino cap a Figueres, on trobo un hotelet a la Rambla mateix, amb una habitacio per guardar les bicis i tarifa de temporada mitja.

Tot i que tinc certes preferencies pel rock and roll, decideixo que tres tupes es una mica exagerat i despres de dutxar me, em pentino com sempre, marxo a sopar i trucar a la jefa, i a dormir d'hora, el geladet el deixo per la propera, ha tornat a tronar i acaba caient un ruixat amb pedra i tot.



Dema mes.

De moment, el track: