DESCOMPRIMINT

     Havien de ser 4 dies, desprès 2, al final ha estat una escapada on he estat mes hores conduint que no rodant, però ha anat prou be per descomprimir i alliberar tensions.

     Tot il·lusionat, he agafat les dues bicis, la de carretera i la de muntanya i cap el Cap de Creus.

     He improvisat una ruta cap a Cadaqués i tornar, curteta, sortint al migdia no podia allargar ho gaire, però els paisatges sempre valen la pena.

     I després de fer una cerveseta mirant els focs artificials de la Festa Major del Port de la Selva, a dormir, que demà m'acostaré a la Catalunya Nord, un cop visitat la Cooperativa d'Espolla, que tenen una garnatxa dolça que "quita el sentio".

     Entro a França per la Nacional que travessa La Jonquera, em recorda a la pitjor versió de carrer amb botigues d'Andorra, horrorós.

     Un cop passada la frontera, poso el GPS en marxa i cap a Saint Paul de Fenouillet, a veure les Gorgues de Galamús, on sembla que hi ha una carretera fantàstica per fer amb la bici.

     Cal mirar sempre quin tipus de carretera et marca el GPS, o et pots trobar que estigui configurat com a "visita turística de descobriment de carreteres i paisatges deixats de la ma de Deu", trigar 3 hores per fer 40 km. i arribar a lloc a l'hora de dinar.

     Per sort, a la plaça del poble hi ha un bistro amb terrassa, a l'ombra d'uns plataners frondosos, i a preu raonable.

     Pregunto al nano del Bistro i em comenta que a l'estiu només deixen passar per les Gorgues per torns, i que si passo a l'altra banda, haure de fer una circular d'uns 80 km. per tornar al poble o esperar una horeta que obrin la circulació de tornada. Potser no es el meu dia de rodar amb bicicleta...

     Acabo passant hi amb la furgo, amb molt de compte i m'acosto al Castell de Pedrapertusa a fer el turista i tornar a tota maquina cap a casa.

     Resumint, 36 hores a tota maquina.

CANAL DEL MIDI I CANAL DE LA ROBINE, RELOADED, DE TOULOUSE AL MAR

Ja feia temps que tenia ganes de fer una ruta llarga d'un parell de dies, pero amb les calors d'aquest estiu, no sabia on anar per no quedar sec com un bacallà, i amb els de la seccio BTT del Madteam vam trobar la solució, km i km a l'ombra dels plataners, al costat de l'aigua i pasant per poblets i viles plenes de petits restaurants i cafes on recuperar forces.

Els horaris dels trens van fer que la primera etapa la fesim al reves, de carcasonne a toulouse, tot i que, per diverses incidencies no vam arribar hi, una cadena trencada, caigudes, cures i destrossos diversos van impedir culminar els 100 km, pero en vam fer 85 km, que tambe està prou be. Ens mereixiem un bon premi.

L'endemà part de l'equip va decidir pendres un dia de descans a la platja, mentre els irreductibles del tigre team vam decidir continuar, aixo si, fent un bon dinar.

Un cop recuperades les forces, res va aconseguir aturar nos fins la vila de Narbonne, on ens esperaven la resta del BTT madteam.

Resumint, una sortida de cap de setmana, ideal per fer amb amics i familia.

FAMILIA + FRAGO = VACANCES MOGUDES

Dormir a la frago es tota una experiencia, sobretot a l'hivern, prop de les muntanyes, amb neu i gel pertot, dins un bon sac de plomes, despertar se al mati i veure el Gra de Fajol ben glaçat, o les muntanyes que encerclen el Port d'Envalira, tot i que la familia, aixo del fred no els agradi massa, i han preferit esperar a les calors de l'estiu per fer l'estrena de les nits a la frago.

Vam asegurar el tret, primera parada, Port de la Selva, platja de codols, vi rosat de l'Empordà... i la tornada,  passant per Carcasonne, amb una bona casoulette i un fred de finals de tardor.

La nevera de la frago ha funcionat de primera, dos dies despres de sortir de casa, l'amanida de pasta encara estava glaçada.

Tant glaçats com vam quedar nosaltres amb el ventet...

FENT ESQUI DE MUNTANYA EL PONT DE L'U DE MAIG

Surto divendres ja de nit, amb il.lusió, que diria el President, decidit a dormir a mes de 2.000 metres sense passar massa fred i estrenar me en això del esqui de muntanya, amb la colla del CE Madteam, que ha muntat un monogràfic d'iniciació pels socis.

El gps es passa tot el viatge desviant me per carreteres secundaries, estrets viaranys, valls llobregues i colls desconeguts, per sort, conec prou be el camí i no li faig ni cas, mentre vaig escoltant allò de "tornant a calcular la ruta", que alguna vegada confonc amb "estàs fet un fill de... campamentos"

Sopo un bocata de plàstic i poc desprès de mitjanit arribo al destí, faig un parell de voltes buscant un lloc tranquil i descobreixo un racó amb vistes impresionants, hi ha una mica de lluna i es veuen el Pic d'Envalira i el pic de la Font Negre, amb els corredors encara plens de neu

Cap allà a les 4 sento un bip bip bip,  el despertador??, no... el movil???, tampoc... la venjança del gps???,no..., m'he deixat engegada alguna cosa de la frago?? no... però cada 5 minuts justos, apareix, fa tres pip, pip, pip i tot torna a quedar en silenci

Son les 4:30, encara sona el fill de "campamentos" del pipipip i no hi ha manera de dormir, he desmuntat tota la motxilla, he mirat l'arva, el gps, el mans lliures, el movil i tots els dispositius electrònics de la furgo, però continua sonant cada 5 minuts exactes, fins i tot he mirat fora per si algun tipus de maquinaria o alarma estava engegat, però no, fins que hem fixo en un petit artilugi sobre la guantera, un petit termòmetre que mesura la temperatura interior i exterior i que esta programat per avisar si la temperatura baixa dels -10... en una revolada, trec les piles i desconecto el cable, el silencia torna a la frago.

Torno a sentir un pipipipi, es l'alarma habitual, miro per la finestra i veig el sol començant a il·luminar  les muntanyes nevades, dormir no he dormit gaire, pero el panorama s'ho val.

Hem rento la cara com els gats i baixo cap el poble a esmorçar, cafe i croisant, el cafe no esta malament, el croisant es d'aquests congelats que els posen 5 minutets al forn... pero tinc gana i repeteixo.

Arribo al punt de trobada i en poc mes de 30 minuts... encara manca la meitat de la gent... en fi, que hi farem, almenys els que ja hem arribat anem xerrant.

Al cap d'una estona ja hi som tots, i anem cap el punt d'inici del Monografic, un parking de l'estació d'esqui de Pas de la Casa, ara ja inactiu, la temporada d'esqui oficial, amb la seva colla de jennifers i xandalboys amb anoraks fosforescents i taules de surf, ja ha acabat.

Rememoro vells temps, en que també vaig formar part de la colla fosfòrica d'esquiadors de cap de setmana, tot i que encara no es veien gaires taules de planxar i tots érem palilleros... 

Un cop aclarit quins son els bastons que agafes amb la ma i quins van collats al peu, comencen les classes i, miracle, això d'esquiar es com anar en bici, un cop en saps, no s'oblida, fins que proves de fer el primer viratge...

Fem una pila de pujades i baixades, voltes maria, cunyes i paral·lels, i tot i alguna trencadissa de material que amarga el dia a algun company, acabem el dia sencers i ben cansats, i un cop canviats i arreglats, com que tenim una estoneta abans de sopar, un crit unànime sorgeix del grup, ANEM A COMPRARRRRRR!!!

Unes "horetes" mes tard, ens reunim tots a l'Alberg Aina, on tenim reservada una Borda per tot el grup i un bon sopar per recuperar forces.

La temptació de quedar me a dormir es molt forta, però he de marxar, i desprès d'un bon cafetó, tiro carretera enllà, mentre la colla dorm i recupera forces per l'ascensió de demà.

MONOGRAFIC D'ESQUI DE MUNTANYA DEL CE MADTEAM

El cap de setmana del 1 de maig vam fer un monografic pels socis del CE Madteam, un gran cap de setmana aprofitant les ultimes neus del Principat d'Andorra.

Dimecres vam fer una mica de teoria, abans de marxar escopetejats a mirar les semifinals entre el Barça i el Madrid, deixant les practiques pel dissabte, que vam practicar les tecniques basiques i deixant el diumenge per fer una ascensio al Pic Negre d'Envalira.

MONOGRAFIC D'ALPINISME DEL CE MADTEAM

El passat cap de setmana, 5 i 6 de febrer, vam passar lo entre neu i gel... poquet, per que les ventades van encarregar se de traslladar la neu cap a l'altra vessant de les muntanyes i deixar sense efecte el risc 3 d'allaus.

A les nou del mati vam deixar endarrera els cotxes i cap al refugi de Vallter, on van fer el repartiment en diferents grups, segons el currículum i experiències de cadascun, i poc desprès ja estàvem llençant nos muntanya avall, intentant aprendre les maniobres d'autodetenció, tot i que l'estat de la neu, amb una mínima primera capa dura i la resta com porexpan no deixava agafar massa velocitat.

També vam aprendre a muntar diversos tipus de reunions en neu i a mitja tarda, altra vegada muntanya avall cap al hostal Pastuira, on vam veure un parell d'audiovisuals formatius per acabar d'aclarir el que habiem practicat al matí, i un cop acabat, el CE Madteam ens va fer entrega de diversos obsequis de material de muntanya.

Ja de nou al refugi Vallter, abans de sopar, vam fer un taller de nusos, d'això se'n diu aprofitar el temps. Poc desprès, un servidor ja no estava per masses alegries i vaig anar tirant cap el sac.

L'endemà era el dia assenyalat per posar en practica tot el que vam aprendre dissabte. Donat l'estat de la neu, vam acabar tots a la canal Occidental, on sota la supervissio dels guies, vam anar progressant amunt. Reunions i tirades de corda van succeir se i poc desprès del migdia estàvem tots ja a la cresta entre el Gra de Fajol Gran i el Petit.

Vam fer un mos per recuperar forces i poc desprès vam anar tirant muntanya avall fins al refugi, on vam recollir els trastos de dormir i cap avall al parking, on vam fer la foto de grup i ràpidament vam anar fins el restaurant, a recuperar forces a base de botifarres kilomètriques.

FENT NETEJA DEL 2010

Despres de diverses setmanes d'encostipats, mocs, neumonies, tendinitis, torrons, fartaneres diverses, compromisos laborals, familiars i festius, estava realment esgotat, pansit i esmaperdut, el gran objectiu vital era, senzillament, pasar me 12 hores seguides dormint.

Era el moment de fer neteja i fer entrar una bona ventada d'aire que permetes deixar enrrera tot aixo.

Recepta depurativa, revitalitzant i euforitzant:

1.- Vivac hivernal sota zero, amb albada i esmorçar inclosos.


2.- Un escenari adequat.


3.- Un programa d'activitats sense aglomeracions.


4.- Un company amb ganes de gresca.


Es barreja adecuadament, i aqui teniu el resultat,








MOLT BON ANY 2.011 A TOTHOM!!!

EL DELTA DE L'EBRE AMB LA FRAGO

Sortida familiar improvitzada, carreguem la nevera, el diposit de benzina i autopista avall.

Comencem a la Punta del Fangar, sota el far, la pista que hi mena, tot i ser de sorra i fang, esta prou be, asequible a qualsevol vehicle amb una certa alçada, es important comprobar l'estat, ja que pot variar d'un dia per l'altra, segons la climatologia.




Els camps d'arros comencen a estar al punt.


Navegacio amb furgo, no l'atura res jejeje


Fem un mos mentre mirem els kitesurfs, bones imatges, pero la camara no pot amb els contrallums.




L'aniversari kilometric



I aqui teniu el track de la sortida.

LA PISTA D'ANDORRA A TOR I FINS A TAVASCAN AMB LA FURGO

Per acabar el periple pels centres comercials andorrans, amb especial record del parking de 1,90 d'alçada i la rampa de sortida del Pirennes, marxem cap a Tavascan a fer un arrosset de muntanya amb la familia