dissabte, 31 de març del 2007

MATERIAL D'ESCALADA I COM USAR LO

Holaaa

gracies al youtube, tenim acces a una pila de videos amb exemples de com usar el material d'escalada

el nus 8



abalakov



pescador



prussik



autodetencio amb un piolet



si coneixeu algun nus mes que estigui al youtube, aviseu

v'sss

dimarts, 27 de març del 2007

Les 4:30, ja

El vent fa xiular la tenda de tant en tant, i tota la roba de cordura cruixeix cada cop que es mou, devem estar a 10 o 12 sota zero.
El fogonet va treballant, desfent neu, cal hidratar se, estem a bastanta alçada i demà serà el gran dia.
Per fi he acabat de barallar me amb la roba dins del sac, no he volgut sortir a vestir me, no tinc ganes d’estar 3 hores per escalfar me de nou. Estic tant be dins la meva crisàlide de ploma i pertex!.
Mentre, per l’escletxa de la cremallera mal tancada de la tenda, s’escolen les imatges d’un cel negre de tinta, puntejat d’estrelles guspirejants que van fent l’ullet. L’aresta blanca retalla la imatge amb una diagonal de gel.
De tant en tant, un floc aconsegueix entrar dins la tenda, posant se sobre qualsevol cosa i fonent se sense preses, i deixant una petita marca d’humitat com a testimoni del seu pas.
Hem giro sobre l’espatlla i hem trobo la motxilla davant, carregada de ferralla, cordes i cintes, allargo la ma fora del sac i trec una boseta de colacao, el tub de la lechera i unes galetes, no tinc gens de gana, però he d’omplir el dipòsit. Ho poso dins el pot d’aigua calenta i ho remeno, mig incorporat, però traient només un braç fora del sac.
Mentre l’aigua calenta s’acaba de convertir en alguna cosa mes o menys digerible, trec el plomes de la motxilla i m’el poso, surto del sac i trec les botes de l’interior, avui potser no costaran tant de posar com ahir, vaig deixar les fora del sac i van quedar dures com a pedres, quin suplici de mati, fins que no vaig aconseguir estovar les una mica.
De dins del sac surt una crepitació electrònica, seguida d’un "bon dia capullos", sembla que els companys de la tenda del costat també s’han posat en marxa, els contesto i confirmem horaris, en mitja horeta comencem a caminar.
El xiulet de la cremallera de la tenda i una alenada d’aire fred acompanyen l’entrada del company, tremolant de fred, sembla que la pixera s’ha allargat mes del que pensava i el molt ximple ha sortit a mig vestir.
Compartim l’esmorzar mentre comentem les dues o tres fotos que acompanyen la ressenya que marca el nostre itinerari des d’ahir, l’aresta de gel i roca que ens va frapar fa tres mesos, mentre sopàvem al celler de santa Maria.