diumenge, 30 d’agost del 2015

PIRINEXUS TRANSPIR, AVENTURILLA D'AGOST

Després de mesos atabalat, sense ni sortir a muntanya ni en bici, vam poder lligar una escapadeta de tres dies amb una molt bona colla d'amics

Vam agafar el track de la Pirinexus i el vam adaptar als dies disponibles i els horaris de trens

El dijous 20/8/2015, a les 6:15 del matí, ja estàvem a l'estació dels FFGC de Sant Cugat, amb les bicis carregades


Algun company va confondre els horaris, però a una hora prou raonable estàvem a l'estació de Girona, rient dels comentaris entre el revisor i un galtes que s'havia colat al tren, referits a diverses practiques sexuals i a qui li correspondria el "disfrute" de les mateixes

L'inici es el Carrilet, cosa que garanteix bona pista i velocitats elevades, tot i la punxada post foto d'un dels companys


A l'hora de dinar, sense mes incidències i tot i que la pista no para de pujar i la calor ens anava rebaixant els ànims, vam parar una mica abans d'Olot, on amablement, el guàrdia de la piscina ens va demanar que "foteu les bicis fora, que emprenyen"

Tot i això, el menú va estar prou be i l'arròs, tot i ser reescalfat amb microones, es podia menjar

La pujada al Coll de Coubet va començar a la millor hora, la de la calor, sobretot si acabes de menjar un platarro d'arròs i va acabar d'arreglar se al enllaçar amb el Coll de Santigosa

L'arribada a Sant Joan de les Abadesses, després de, (per fi!!!), fruir d'una baixada en condicions, va suposar buscar el Càmping, que es troba a uns 6-7 km enllà del poble, en fi, menys que haurem de pedalar demà

Per sort, tenim amics a tot arreu i el sopar el vam fer a can Periplo, tot boníssim, els vam buidar mitja nevera amb la gana i set que portàvem. Te'n devem una!!

L'endemà, només acabar d'esmorzar, Coll d'Ares amunt, amb algun petit problema de meteorismes i derivats, que es van anar agreujant conforme anava pujant muntanya amunt.

Per sort, els companys anaven davant i vaig poder "esplaiar me a gust" darrera de diversos arbres, que estic segur que creixeran ben formosos...


A mitja pujada, mentre buscava un segon arbre on esplaiar me lluny de les mirades, m'avancen una colla ben peculiar, tres catalano-argentins-italians, tots tres en bici i amb un remolc amb gos.

Un d'ells duia una tofa afro de cabells tant impressionant, que podia perdre hi qualsevol cosa, de fet, un cop dalt, vam xerrar una estona i li semblava que hi havia perdut les ulleres i no les trobava, de fet, vaig comentar li que potser hi trobaria la novia de l'institut... 

Un cop coronat el Coll d'Ares, començava una de les parts mes entretingudes, una baixada d'uns 65 Km fins a Ceret, llàstima que, només començar, avançant a un pobre carretero i a uns 60 km/h, vaig enganxar una pedra i es va rebentar la roda del davant

Vaig estar a punt de necessitar un altra arbre per esplaiar me

Poc després de resoldre la incidència, vam arribar a Prats de Molló, on vam decidir recuperar ànims i forces


La resta del viatge fins a Ceret, pla i avall i fruint de rodar, però amb una calorada espectacular, per sort, vam trobar una pastisseria espectacular, amb aire condicionat i que ens va permetre entrar les bicis dins

Uns km mes enllà, a Sant Joan Pla de Corts, ens vam trobar un llac habilitat pel bany, ple de tirolines i arbres equipats per pujar hi, òbviament, ens hi vam quedar una estoneta

Com que no teniem resposta de cap càmping on dormir, vam continuar cap La Jonquera, pel Coll de Panissars, maquíssim, estret, i entre alzines sureres, fins a la frontera, on comença un tram de pista i rampes de ciment on cal anar amb molt de compte

Tant aprop que sembla i la feinada que vam tenir per arribar hi


Vam trobar un Hotel a preu raonable i apartat de jolgorios, on ens van donar  quatre patates per acompanyar les cerveses


Aixó si, si aneu a la Jonquera i voleu menjar pizza, aneu a can Toni, Espectaculars!!

L'endemà, desprès d'esmorzar, carretera i manta cap l'Empordà, ens espera un bon bany a la platja de Llançà

Agafem carreteretes perdudes i pistes entre vinyes i oliveres, i per acabar de empapar nos del sentiment mediterrani, vermutet al migdia



Sense mes entrebancs, i després d'uns km per carretera, arribem a Llançà i donem per finiquitada l'aventura amb la BTT, la del tren, encara duraria una estoneta mes