diumenge, 28 d’agost de 2011

FAMILIA + FRAGO = VACANCES MOGUDES

Dormir a la frago es tota una experiencia, sobretot a l'hivern, prop de les muntanyes, amb neu i gel pertot, dins un bon sac de plomes, despertar se al mati i veure el Gra de Fajol ben glaçat, o les muntanyes que encerclen el Port d'Envalira, tot i que la familia, aixo del fred no els agradi massa, i han preferit esperar a les calors de l'estiu per fer l'estrena de les nits a la frago.
Vam asegurar el tret, primera parada, Port de la Selva, platja de codols, vi rosat de l'Empordà... i la tornada,  passant per Carcasonne, amb una bona casoulette i un fred de finals de tardor.

La nevera de la frago ha funcionat de primera, dos dies despres de sortir de casa, l'amanida de pasta encara estava glaçada.
Tant glaçats com vam quedar nosaltres amb el ventet...

VOLTA AL VIGNEMALE

Es divendres, un migdia d'agost amb un sol que enlluerna, ha començat el pont de Santa Maria, tota la ciutat esta deserta... tota? no del tot, una llumeta encara crema en un despatx, algu vetlla per aguantar el pais, mentre tothom està de festa, fins que el rellotge marca les dues!!!

Agafo la moto i torno cap a casa, gas a fons, la motxilla i la frago estàn preparades per anar cap a Bujaruelo, la Volta al Vignemale m'espera.

A l'hora que els companys comencen a caminar cap el primer vivac de la ruta surto del parking, i arrenco el meu particular falcó milenari, potser amb una mica de sort hi arribaré amb llum de dia i els atraparé dormint, tot i que no hi confio massa...

Un cop a l'autopista descobreixo que esta ple de radars i que la frago no està per velocitats d'star wars, arribo a Bujaruelo a l'hora de sopar, una bona amanida i un super bocata i demà serà un altre dia, encara que hagi de fer dues etapes en una.

El movil sona a l'hora i després d'esmorçar mirant el sol sortir darrera les muntanyes, hem carrego l'armari empotrat a l'esquena i començo a caminar per una pista ampla on porten els "muntanyencs de cap de setmana" a grans alçades, a base de 4x4 i una bona pila de calers.
Ben aviat començo a suar, peró el primer objectiu del dia s'acosta, la cabana on han dormit tota la colla, mentre vaig atravesant una vall que encaixona el riu Ara.

Un cop allà, trec el walkie i continuo muntanya amunt, a veure si aconsegueixo trobar los, i si, ben aviat contacto amb el amic d'Idaho, que proba de guiar me per una zona menys accidentada i de mes bon pujar... cosa que no aconsegueix, basicament per les meves dots innates d'enmarronar me.
Una bona estona despres trobo el meu esforçat guia i, veient la cara que faig, s'apiada de mi, es carrega la tenda i arria muntanya amunt. Cada vegada es va tapant mes i si mirem enrera, sembla que s'acosti Mordor...

Anem pujant cap el Collado de las Mulas i el peu comença a donar senyals que ja en te prou, haurem de tornar a pasar pel Fisio...

Just al punt mes perillós en cas de tormenta, on cauen sempre tots els llamps i trons, ens agafa la tormenta, el company va bastant mes lleuger, i en un tres i no res ja està a mitja baixada, jo no puc dir fava i paro un tros mes avall a pendre una barreta i recuperar forces, entre una cosa i l'altra gairebe no he jalat res en tot el dia.

La baixada es preciosa, tota la pared nord del Vignemale es mostra gairebe sencera, la gelera al fons, el refugi d'Oulettes de Gaube i les tendes de colors... M'encanta!!!
Arribo i reposem una estona, fins que algu te la gran idea, anem a fer una birra??
En un moment estem tots al Refu, ben entaulats i gaudint de la bona companyia.

Tornem bastant mes contents cap al campament i comencem a preparar el sopar, a base de fogonets i pasta, que acabem menjant nos dins les tendes o al Refu, per que just quan ho tenim preparat cau un bon xafeg.
La pluja no dura gaire, tot i que un cop dins el sac, no vaig sentir la massa estona.

El segon dia, amb agulletes, dolorets diversos i alguna nafra, comencem pujant pel costat del refugi d'Oulettes de Gaube, per la falda de la muntanya i seguint unes llaçades mes endavant, el cami es costerut pero es fa prou be, a ritme de diesel perkins, tot i que despres es pasa per un pedregar una mica incomode.
Un cop al collet, la colla marxa cap el petit vignemale, amb unes vistes fantastiques, tot i que uns quants preferim baixar cap al refu de Baisellance, a fer un te i un vin chaude, mentre reconeixem la bretxa de Roland, el Casc, Taillon...
Continuem cap el fons de la vall i trobem les coves del Compte Rusell, tot un personatge que es va fer construir un vivac de luxe als peus de la gelera del Vignemale, de fet, molts dels que pujen el Vignemale les aprofiten per dormir hi
Acabem de baixar fins el barrage d'Ossue i trobem una cabana just a temps, ens cau un bon xafec i estem a punt de quedar nos hi a dormir, una mica apretats, pero muntar les tendes amb el xafec que feia era bastant problematic.

Tot i aixo, al final es va trencar els nuvols i vam decidir anar cap a la cabana de Lourdes, i vam arribar hi amb un bon solet, tot i que els prats que la rodegen estaven plens de mines amb forma de cagarada de vaca i va ser imposible trobar prou lloc per colocar les 8 tendes que portavem.

Com sempre, una estoneta mes amunt trobem un prat amb menys "mines" i un gorg fantastic on ens treiem la pols i les cascarries que portem a sobre i podem plantar les tendes amb comoditat, mentre un ramat de voltors aprofiten les ultimes corrents termiques del dia per enlairar se.
 
Sopem i ens lliurem per poc de l'ultim ruixadet del dia, ja li estem agafant la practica.

l'endemà comencem a caminar pel que sembla una vall de les highlands escoceses, tot verd, boires, cims arrodonits i vaques.
I just al fons de la vall, al coll que ja ens retorna a la Vall de Bujaruelo, trobem el Ibon de Bernatuara, on ens fem una foto de grup.
Es el final de la sortida, una llarguisima baixada, amb un desnivell de gairebe 1.100 metres, que ens deixa al punt d'origen, just al costat de la "platja" del Refugi, cosa que aprofitem, amb una bona banyada i un fantastic dinar.

FENT ESQUI DE MUNTANYA EL PONT DE L'U DE MAIG

Surto divendres ja de nit, amb il.lusió, que diria el President, decidit a dormir a mes de 2.000 metres sense passar massa fred i estrenar me en això del esqui de muntanya, amb la colla del CE Madteam, que ha muntat un monogràfic d'iniciació pels socis.

El gps es passa tot el viatge desviant me per carreteres secundaries, estrets viaranys, valls llobregues i colls desconeguts, per sort, conec prou be el camí i no li faig ni cas, mentre vaig escoltant allò de "tornant a calcular la ruta", que alguna vegada confonc amb "estàs fet un fill de... campamentos"

Sopo un bocata de plàstic i poc desprès de mitjanit arribo al destí, faig un parell de voltes buscant un lloc tranquil i descobreixo un racó amb vistes impresionants, hi ha una mica de lluna i es veuen el Pic d'Envalira i el pic de la Font Negre, amb els corredors encara plens de neu

Cap allà a les 4 sento un bip bip bip,  el despertador??, no... el movil???, tampoc... la venjança del gps???,no..., m'he deixat engegada alguna cosa de la frago?? no... però cada 5 minuts justos, apareix, fa tres pip, pip, pip i tot torna a quedar en silenci

Son les 4:30, encara sona el fill de "campamentos" del pipipip i no hi ha manera de dormir, he desmuntat tota la motxilla, he mirat l'arva, el gps, el mans lliures, el movil i tots els dispositius electrònics de la furgo, però continua sonant cada 5 minuts exactes, fins i tot he mirat fora per si algun tipus de maquinaria o alarma estava engegat, però no, fins que hem fixo en un petit artilugi sobre la guantera, un petit termòmetre que mesura la temperatura interior i exterior i que esta programat per avisar si la temperatura baixa dels -10... en una revolada, trec les piles i desconecto el cable, el silencia torna a la frago.

Torno a sentir un pipipipi, es l'alarma habitual, miro per la finestra i veig el sol començant a il·luminar  les muntanyes nevades, dormir no he dormit gaire, pero el panorama s'ho val.

Hem rento la cara com els gats i baixo cap el poble a esmorçar, cafe i croisant, el cafe no esta malament, el croisant es d'aquests congelats que els posen 5 minutets al forn... pero tinc gana i repeteixo.

Arribo al punt de trobada i en poc mes de 30 minuts... encara manca la meitat de la gent... en fi, que hi farem, almenys els que ja hem arribat anem xerrant.

Al cap d'una estona ja hi som tots, i anem cap el punt d'inici del Monografic, un parking de l'estació d'esqui de Pas de la Casa, ara ja inactiu, la temporada d'esqui oficial, amb la seva colla de jennifers i xandalboys amb anoraks fosforescents i taules de surf, ja ha acabat.

Rememoro vells temps, en que també vaig formar part de la colla fosfòrica d'esquiadors de cap de setmana, tot i que encara no es veien gaires taules de planxar i tots érem palilleros... 

Un cop aclarit quins son els bastons que agafes amb la ma i quins van collats al peu, comencen les classes i, miracle, això d'esquiar es com anar en bici, un cop en saps, no s'oblida, fins que proves de fer el primer viratge...

Fem una pila de pujades i baixades, voltes maria, cunyes i paral·lels, i tot i alguna trencadissa de material que amarga el dia a algun company, acabem el dia sencers i ben cansats, i un cop canviats i arreglats, com que tenim una estoneta abans de sopar, un crit unànime sorgeix del grup, ANEM A COMPRARRRRRR!!!

Unes "horetes" mes tard, ens reunim tots a l'Alberg Aina, on tenim reservada una Borda per tot el grup i un bon sopar per recuperar forces.

La temptació de quedar me a dormir es molt forta, però he de marxar, i desprès d'un bon cafetó, tiro carretera enllà, mentre la colla dorm i recupera forces per l'ascensió de demà.