dimarts, 15 de maig de 2007

PEDRAFORCA, POLLEGO INFERIOR PER LA GRAN DIAGONAL.

Diumenge 13 de maig de 2007


Biiiip, biiiip, biiiip, allargo el braç i paro el mobil, son les 6:30, he de llevar me pitant, que a les 7 hem quedat amb la resta de la colla.
Fa menys de 2 hores que m’he posat al llit i encara hem dura l’eufòria subministrada per les dues ampolles de Costers del Segre que han volat al sopar.
A les tentines, sense obrir el llum, arribo al lavabo, hem rento la cara amb l’aigua ben gelada, milers de punxades fredes hem revifen i aconsegueixo obrir els dos ulls a la vegada.
Agafo al roba i la motxilla i vaig cap a la cuina, preparo una tassa de cafè ben carregat mentre acabo de vestir me, i liquido un parell de magdalenes.
La porta de casa es tanca darrera meu i començo a caminar cap a la plaça, carregat amb la motxilla, no es veu una anima pel carrer, i la temperatura es agradablement fresca.
De lluny ja veig el cotxe dels companys, carreguem les motxilles i agafem la carretera a recollir l’altra company, que ens espera a mig camí.
Arribem a Saldes i fem una paradeta al bar, el segon cafè hem senta de fabula i cap allà les 9 ja estem al pàrking del mirador de Gresolet.
Comencem la ruta al refugi Lluís Estasen i anem pujant cap a la tartera que ve de l’enforcadura, d’allà pugem al balcó de la Joaquima, seguint els cercles verds d’un sender.
Fem la primera parada per picar alguna coseta i les fotos de rigor, a recer del vent, que comença a fer se notar al guanyar alçada, decidim treure els paravents de la motxilla i tapar nos una mica.



Mes endavant, mentre seguim una cresta, arribem al vessant sud del Pollegó, per agafar la gran diagonal. Comencem a veure moviment, sembla que la zona està plena de vies de escalada i amb el dia radiant que fa, una mitja dotzena d’escaladors s’han animat a pujar, tot i això, la zona es molt solitària i no te res a veure amb les acumulacions de gent de l’altra Pollegó del Pedraforca.



Consultem la ressenya i de seguida veiem la diagonal al mig de la paret de pedra, ens posem els cascs i comencem a grimpar muntanya amunt.



Cal pujar fins dalt del collet per veure la canal que porta al cim del Pollegó, no es visible fins que pràcticament estàs a sobre, un cop superat un pas estret i una petita tartera.
La canal es un pel mes complicada de superar, amb un pas de III grau, calculem a ull, que carregats amb les motxilles, cordes i ferralla ens dona mes guerra de la que pensàvem.



Desprès del pas, ja només cal acabar de superar les ultimes rampes fins al cim, on ens espera una soledat que contrasta amb les acumulacions de gent que pugen i baixen del Pollegó superior, sembla mentida que per una petita diferencia d’alguns metres d’alçada puguem fruir de situacions tant diferents.



Una petita incidència condiciona la resta del recorregut, una de les motxilles ha caigut muntanya avall, just a la banda contraria de l’enforcadura, on teníem previst baixar fent un rapel. Un dels companys baixa a buscar la, mentre la resta busquem la reunió del rapel de baixada, tot i que el vent ens impedeix travessar la cresta que hi porta.



Una mica decebuts per haver carregat tot el material per res, decidim baixar per les costes d’en Dou, mentre el company ens confirma que ha localitzat la motxilla voladora.
Trobem la cantimplora, ben abonyegada, a mitja baixada, i uns 200 metres mes avall, el company, content per que el contingut de la motxilla esta gairebé intacte.



Anem seguint de nou les marques verdes del sender i en poca estona tornem a estar ja rodejats d’arbres retorçats pel vent i la neu, on trobem una drecera que mena directament a la tartera, l’estat de la qual es bastant lamentable, les aglomeracions de gent han fet baixar la majoria de pedres fins el fons i esta pràcticament pelada de dalt a baix.
D’allà agafem de nou el camí cap el refugi i en poc mes d’una horeta estem al mirador de Gresolet, recollim el cotxe i baixem a Saldes a fer un vermut - berenar.
La tornada no presenta cap incidència destacable. Carretera i manta fins a casa.

3 comentaris:

Pekas ha dit...

Una bona matinal company... di que si... :-)))))))

JB500 ha dit...

molt bona i molt tranquila, quin gust estar per alla practicament sol, mentre a 500 metres i havien empentes ;-)))

Joan González ha dit...

bon "Pedra... "

salut

joan