dissabte, 19 de setembre de 2009

LA "NOVA" BTT, D'ESTIL TOMAC




Es la meva primera btt, de l'any 1992, i li feia falta una posta a punt, un canvi de manillar, una neteja a fons, ja que hi havia fang de l'epoca dels dinosaures, i pensant en dinosaures, l'he "tunejat" segons l'estil d'en Tomac, de l'epoca inicial de la btt, ara haure de decidir si hem deixo la melena d'en Tinker Juarez o el bigotet d'en Ned Overend.

Ben aviat, alguna foto mes, ja amb els canvis muntats i els detallets acabats, pero de moment, es un diable de bici.

Aqui teniu alguna foto mes, amb la btt "supermotard" acabada.





I aqui teniu la propera candidata al tuning ciclero...

s'acepten propostes:

- una fixie??
- posar li un manillar banya de vaca com el del fignon???
- la foto a la bassa???
- ...

dissabte, 12 de setembre de 2009

TEORICAMENT, PUJADA A LA TOSSA PLANA...


Divendres 11 de setembre, despres de veure les comemoracions previstes, decidim que el millor que podem fer es conmemorar que estem vius i podem anar a la muntanya.

Tenim previst pujar a la Tossa plana de Lles, pero com que els integrants de l'expedicio som aguerrits alpinistes, curtits en mil batalles contra els elements, naturals o no, decidim posar hi una mica de sal al assumpte i pujar cap al port de Setut, fer la cresta fins el pic Setut i arribar nos a la Tossa Plana.

Aprofitem l'itinerari habitual desde el Refugi del Pradell, fins el Pla de les Someres, passant pel bosc per un cami ple de pedres. On acaben els arbres, anem cap a la nostra esquerra, primer fins la Bassota de Setut, i despres fins l'Estany Gran de Setut, una zona molt tranquila on gairebe no trobem ningu.

Encarem el Port de Setut, amb un fort pendent desde el llac, pero acabem pujant hi sense masses problemes.

Un cop al Port, ens mirem la cresta que mena al Pic de Setut, segons la ressenya que portem, molt asequible i nomes amb un pas amb una petita complicacio, pero despres de probar diverses opcions, trobem que pasar hi sense cap mena d'assegurança es massa arriscat, i variem l'itinerari, en lloc de la Tossa Plana, anirem cap a l'altra banda, a fer el Pic de la Coma Estremera, la Collada Fonda i el Tossal Bovinar, baixant cap el Serrat dels Cugots i d'alla cap el cotxe.

Son cims senzills, amb magnifiques vistes a les muntanyes d'Andorra, acabem fent una pila de fotos, per sort, el temps ens acompanya i arribem al cotxe sense mullar nos, tot i els nubols foscos que es van acostant.

dimecres, 2 de setembre de 2009

CANIBALISME!!!

Fa uns mesos, vaig arreglar una mica el terrat de casa, netejant una vella jardinera i col.locant un parell mes de gelosies, per que fesin una mica d'ombra i donesin una mica d'intimitat als sopars que fem a la terrasseta de casa, i al cap d'uns dies va apareixer per sorpresa una planta "desconeguda".
Seria un roser? potser una "maria"?, fos qui fos, l'hem tractada com una filla mes de la familia, i per sorpresa de tothom, practiquem jardineria de profit, de molt bon profit, tenim una fantastica tomaquera que ens ajudara a preparar amanides mes barates i gustoses.
Aixo si, per molt que la considerem casi de la familia, d'aqui un parell de setmanes la devorarem sense pietat com aquell deu mitologic que es jalava els fills.

dimarts, 1 de setembre de 2009

LA VIA DEL FERRO AMB LA FAMILIA, ULTRALIGHT??? ULTRAHEAVY!!

Costa de llevar tota la colla despres de tants dies de vacances, pero marxem a una hora raonable de casa i aconseguim arribar a Ripoll abans de dinar.

L'itinerari es molt senzill, es una via verda, un antiga via de ferrocarril rehabilitada per la que es pot circular a peu, en bici, amb patins... no gaire llarga, uns 10 km i en bona part sota l'ombra dels arbres.

Acabem de muntar el cotxet i la cadireta i colocar les dues motxilles on podem i en menys de mitja hora ja estem pedalant. La veritat es que costa pedalar arrosegant el cotxet, la pitufa i les dues motxilles, o aixo o estic fatal de forma...

Parem una pila de vegades a fer fotos, a explicar li al petit que no pot aixecar se ni posar se a saltar sobre la cadireta i molt menys si esta la bici en marxa, pero aconseguim arribar a Sant Joan de les Abadesses sense masses destroses.

Dinem sota una ombra a l'area de picnic habilitada i ens prenem un parell de cafes amb gel per rematar.

La tornada es especialment agraida, un suau desnivell en baixada fa que amb quatre pedalades ja frueixis de la brisa.

Desmontar les bicis i els cotxets i tornar a carregar el cotxe no es massa facil, sobretot per que hi ha de cabre tot de nou, pero despres d'una sortida familiar com aquesta, res no ens desanima.

Fem una parada a mitg cami per berenar i a entrada de fosc estem posant el cotxe al parquing de casa.


MATAGALLS PER SANT SEGIMON

Es el bar de carretera per excelencia, les 4 carreteres, a Tona, hi pares anant en moto, anant a escalar, amb la btt, tant si vas al pirineu, al montseny... el que no habia vist mai son els xuxos king size que tenen, no vaig ni pensar a fer los una foto

Avui tenim un objectiu asequible, esperem que sense nubols, que ultimament no ens els treiem de sobre, pujarem al matagalls per Sant segimon, sortint de Viladrau

L'itinerari comença amb una pista ben ampla que comença al costat del restaurant la Solana, on tenim previst dinar, per cert, molt be (sembla que faci una guia gastronomica...), i despres d'una mitja hora, s'agafa un cami a l'esquerra cap una masia amb una font de doble canyo.

En aquest punt ens internem al bosc, que comença a mostrar els colors de la tardor, grocs, marrons, vermells encesos... aixo si, els verds encara hi predominen amb tots els tons de la paleta.

Poc abans d'arribar a Sant Segimon trobem un desviament cap a la dreta, es la nova variant del cami, l'antic pasaba pel costat de Sant Segimon, be, pel mitg, pero ara ja no es una masia abandonada, esta rehabilitada, tenen cavalls, i poques ganes de que pasi gent pel mitg de casa mentre estant treballant.

Sortim al coll de les tres creus i caminem per una pista ampla fins que fa una curva de dretes molt tancada, on agafem un caminet amunt que ens deixa de nou a l'antic itinerari, que va carenant ja fins el Matagalls, on arribem en una horeta.

Fem les fotos de rigor i marxem avall, tot el dia que els nuvols van jugant amb nosaltres, pero ara no n'hi ha ni un i el sol pica de valent.

Un parell d'horetes i una pila de fotos mes tard, arribem a la Solana, i en menys temps del que es triga en explicar ho, ja estem endrapant i fent plans per aquest hivern.