NO NEW GEAR 2012, OSIGUI, RES DE COMPRAR MATERIAL AQUEST 2012

Després de llegir aquest article:

http://sweepingthegarden.wordpress.com/2012/01/02/no-new-gear-2012/

he vist que tinc més material del que puc utilitzar, fins i tot he recordat tres o quatre coses que no he arribat a estrenar i que fa un parell d'anys que corren per l'armari del material.

Tinc prous bicicletes, jaquetes, motxilles i trastos com per aguantar un any sense comprar ne cap de nou.

En fi, a veure com estic el proper 31 de desembre...

Que en penseu?
Algú s'apunta??
Som capaços d'aconseguir ho???

SORTIDA DOMINGUERA CAP AL MONTSENY

Aixo del canvi d'horari m'ha afectat, he dormit fatal, m'he llevat pitjor i a sobre no he pogut esmorçar com deu mana en aquests casos, a soles amb el meu cafeto ben calent...

Era ben be migdia, perdo, les 11, que li he comentat a la meva santa esposa si li feia res que anes a fer un vol amb la moto, amb ulls de xaiet degollat, i ha funcionat!!!

En un moment m'he posat el trajo de darth vader i el casc de l'amic wayne rainey, he anat tant de pressa que ja tenia la moto en marxa i encara tenia els guants a casa.

L'autopista anava carregadeta, i la nacional cap a Vic tambe, i per acabar d'arreglar ho, agafo el desvio de Tona cap a Seva i hem trobo amb un control del mossos just en el moment en que he recordat que els papers de la moto s'han quedat a la taula del menjador...

Per sort, ja estaven entretinguts empaperant a un pobre motero i señora a bord d'una bmw gs 1200 que devia haber comes alguna atemptat irreparable contra la seguretat del pais o algun altra delicte esgarrifant, com ara sortir en moto

Pasat Seva hem trobo amb un ingredient habitual d'aquesta epoca, el cotxe ple de pixapins que han anat a buscar bolets, pero aquesta vegada en quatitats industrials, molt hem temo que hi havien molts mes buscadors que no pas bolets, potser seria una bona idea ampliar la reintroduccio de l'os bru al montseny...

Amb pensaments encara mes funestos, dirigits a la proceso de cotxes que m'he anat trobant fins a Viladrau, he recordat que hi feien la Fira de la Castanya, suposo que ha augmentat la cotitzacio i deu estar a preu de tofona blanca, perque a l'entrada del poble hi havien dos cotxes mes dels mossos i un parell de parelles mes recorrien amunt i avall el poble, esperitat i esmaperdut, recordant que els papers de la moto estaven a la taula del menjador de casa, he continuat com qui no vol la cosa cap a Sant Marçal, mentre anava cantant a mitja veu aquella cantarella dels pallasos de la tele naniana nanianaaaa.

Ja recuperat de l'ensurt, he parat a fer alguna foto, aquesta epoca es ideal per fer ne, tot i que amb tanta pluja i amb la calor que esta fent, semblava mes una excursio de finals d'estiu que no de tardor, i els tons ocres, daurats i vermells no eren tant intensos com altres anys

Pero no habien acabat els ensurts, pasant per davant de Santa Fe del Montseny, mentre hem disposava a avançar una currua de buscadors de bolets ja envasats als seus cotxes, un pofffff pofffff m'ha fet adonar que no he posat benzina al sortir... i nomes recordava la benzinera de Sant Celoni, arribaria a temps d'omplir o hauria de trucar al RACC???

Darrera de la cua de cotxes que ha organitzat un mitsubishi 4x4 "boletaire edition gran tour", gros com un camio, he anat fent l'ultim tram de corves del dia, sense atrevir me a avançar los, fins a la benzinera salvadora.

Un cop ple el diposit, he agafat ravent l'autopista cap a casa, ha anat prou be, pero un altra dia anire a una altra banda...

DE LA FRANJA AL CAP DE CREUS (2)

Sona el despertador, alguna de les funcions del refotut mòbil no s’han bloquejat, però hem dono mitja volta i torno a dormir mitja horeta llarga mes.
Mig adormit encara, aconsegueixo finalment sortir de la tenda i anar a les dutxes i ja ben enclenxinat i encoloniat, entro al bar a fer un cafè i una punteta que queda de pastis de xocolata.
Son els millors moments, mentre la mestressa acaba de posar en marxa la cafetera, el sol entra per la finestra de la cantonada, tinc tota la serralada del Cadí davant, el mapa obert i tot sembla possible.
Torno al campament i començo a carregar la moto, mentre els companys van apareixent de mica en mica, i entre una cosa i l’altra, acabo sortint a quarts de onze.
La carretera fins a Puigcerdà es un prodigi de indicacions contradictòries, límits il·lògics de velocitat i, sobretot, radars recaptatoris, i per acabar d’adobar ho, tinc davant un cotxe dels mossos circulant a 60 km/h. Paciència, es la part zen de motociclisme.
Entro a França i busco la carretera cap a Formigueres, la trobo i continuo per una petita serpentina d’asfalt que acompanya el riu Aude entre espadats altíssims i una vegetació exuberant. L’únic problema es que a algun tram hi ha grava, trobo una colla de moteros accidentats i els ànims es refreden una mica.
Acabo passant per la zona vinícola de Maury, i d’allà a Perpinyà, l’intenció es anar cap a Marquixanes, on dino molt be, i agafar una carretereta plena de revolts cap a Ceret, però es diumenge a la tarda i no trobo una benzinera oberta, he de recular fins a Perpinyà, per tant, agafo l’autopista i cap a Vilajuïga i al Monestir de Sant Pere de Rodes, i despres, cap al Cap de Creus, on trobo una acumulació brutal de camacus, yenifers, borjamaris i demés fauna estiuenca, que hem fa comprendre que, de tant en tant, algú agafi un AK47.
Faig un parell de fotos i marxo esperitat, esquivant cotxes que van a pas de tortuga mentre miren la caleta nudista.
Hi ha alguna retenció per arribar a l’autopista, però anant en moto no es massa problema, i a entrada de fosc arribo a casa, suat, cansat i amb un somriure que no cap dins del casc, despres de 1.065 km de curves.





Mostra un mapa més gran

DE LA FRANJA AL CAP DE CREUS (1)

Ja ho diu la dona que amb un mapa a la ma soc un perill, i aquest cap de setmana passat ho va confirmar.
Tenia en ment tres o quatre carreteres de muntanya per fer amb la moto, les vaig ajuntar en un recorregut de dos dies... i al final van sortir gairebé 1.100 km.
Dissabte esmorzar a Solsona, al Trabucaire, desprès d’anar jugant al gat i al ratolí amb una suzuki naked, que també va parar a esmorzar.
Surto cap a Sant Llorenç de Morunys, la carretera del pantà de la Llosa del Cavall te un asfalt perfecte, passat el poble, la cosa canvia, es tracta de carreteres mes antigues, per les que no passa massa gent i això es nota, tot i que m’ho passo com els indis.
Arribo a Tuixén sense mes novetats i d’allà segueixo fins a la Seu d’Urgell, pel que sembla ser una antiga pista asfaltada.
Paro una estona per trucar a la família, i descobreixo que el mòbil s’ha quedat bloquejat, al final aconsegueixo parlar, però aquest trasto hem farà la guitza tot el cap de setmana.
A Coll de Nargó agafo un port que mena a Tremp, a mitja pujada decideixo entregar me als plaers d’una micció campestre a peu de carretera, aprofito per demanar perdo als dos o tres moteros als que no vaig poder tornar la salutació, tenia coses molt importants entre mans.
Acabo arribant a Pont de Muntañana a l’hora de dinar, paro a un dels molts hostals i en poc mes de mitja hora he liquidat el plat. Surto cap a Pont de Suert, pel costat del pantà d’Escales, i d’allà cap a la Pobla de Segur, Sort, sense parar a comprar loteria, i de nou a la Seu d’Urgell, agafant la carretera cap a Martinet i pujant fins el càmping de Lles, on tinc una part de la família fent vacances, que ja m’espera per que reculli el sopar, però com que el mòbil continua sense funcionar, no han pogut avisar me, i he de fer l’esforç titànic de tornar a agafar la moto i baixar a Martinet.
Mentre sopem anem fent fotos de l’eclipsi de lluna, gairebé sense contaminació lumínica, l’únic però es que estem a 1700 metres d’alçada i fa un fred que pela.
A mitjanit estic rendit de son, i hem poso a la tenda, però a la matinada hem desperten unes gotes que cauen, falsa alarma, quatre gotes, continuo dormint amb la jaqueta motera a sobre del sac.





Mostra un mapa més gran

TORNEM A MOURE'NS

Encara estic recuperant me de la trencadissa escalant a La Facu,



El peu encara hem fa mal, i, segons el metge, fins al setembre no puc escalar, ni anar de travessa, ni pujar pics, ni correr, i btt, poqueta.

Es el primer diumenge de vacances, son les 10:00 i la familia encara dorm, pero jo estic que hem pujo per les pareds... be, ojala, de fet, estic assentat esmorçant, ben aborrit, sembla que la gran aventura d'avui ha estat anar a buscar una bossa de croissants.

Remenant per internet, trobo una ruta que fa temps que tinc anotada com a pendent, i com que el metge no hem va dir res d'anar en moto....

M'arribo fins a a Vidrà, una mica mes amunt de Vic, agafo una pista asfaltada que no te mes de dos metres d'amplada i vaig pasant pel costat d'una colla de masies i d'algun ramat de vaques que travesa la carretera sense respectar cap mena de prioritat.

Un consell, les vaques de la zona pasen molt de vosaltres, si les tracteu com pixapins, ni pitant, ni accelerant el vehicle s'apartarant del mig de la carretera, heu de tirar dels gens pagesos, una recomanacio es el conegudissim

MECAGONDEUPASAD'AQUIMECAGONELSCOLLONSDELPARESANT

hi ha moltes variants, pero aquesta m'ha funcionat prou be :-)))

La pista-carretera va a petar a la vall d'en bas, amb vistes fantastiques al puigsacalm, i un cop alla agafo la carretera cap el santuari del fart, i truco a la jefa per comunicar el "parte medic".

La tornada la faig per Roda de Ter, on estic tentat de pasar per l'antiga pedrera, a veure si trobo al mestre pekas zazen fent levitacions escalatories, pero son les tantes i tinc gana, i al final tiro fins a casa.



Resumint, que no hem puc estar quiet masses dies, i menys en vacances, i si a sobre hem quedaven nomes 4 km per que el marcador de la moto arribes als 76.000 km, ja no he necesitat mes excuses ...

MES CORDURA

Els sopars amb vells amics acostumen a acabar molt tard... cap a les 4 del mati, i aixo, a segons quines edats, es incompatible amb matinals muntanyenques.

A les 11 m'he llevat, la colla ja deu ser a mitja sortida, truco per demanar disculpes i miro d'improvitzar alguna activitat, ha de ser alguna cosa rapida, no tinc massa estona, com a molt, un parell d'horetes... s'imposa la cordura :-)))

Arribo en un tres i no res a caldetes, prenc un cafe i un parell de madalenes a la platja, fa un dia gris i ventos, pero no fa fred, i s'hi esta molt be.





Hem claven 2,70 euros pel mini esmorçar, el lloc es fantastic, pero tornare amb termo i carmanyola.

Miro de trobar la carretera cap a vallgorguina i sant celoni, pero he de fer una bona volta abans no la trobo, al sortir amb presses no he agafat el mapa.

De sant celoni pujo cap al montseny, i corono el mitic coll formic, on hem trobo amb una colla de Cagiva mito



La meva primera moto va ser un model antic d'aquesta maquineta, una cagiva freccia una gran moto, un autentic mata gegants, 32 cv i poc mes de 120 kilos de pes, gairebe 175 km/h... quins temps

De baixada paso el brull, on molts cops anavem amb les bicis a esmorçar, era la gran sortida de final de temporada, i acababem ben baldats.

El temps sembla que dona una petita treva, i surt alguna ullada de sol, pero passant per tona es torna a tapar i tiro per la nacional fins a casa, aixo si, abans d'arribar, compro un bon tortell per celebrar el diumenge amb la familia.

Al final no ha estat tant malament la matinal de diumenge


Mostra un mapa més gran

DIES DE "CORDURA"

CORDURA:



Que us pensaveu? que m'habia convertit en una persona seria i responsable???

Nooooooooooo, lo de "cordura" anava per la jaqueta i el pantalo motero :-)))

From Wikipedia, the free encyclopedia
CORDURA was the registered name of a certified (nylon) fabric from DuPont
It is used in a wide range of products from luggage and backpacks to boots, military apparel (such as tactical blade sheaths, ammunition pouches, etc.), and performance apparel.
It is designed to be long lasting and resistant to abrasions, tears and scuffs.
As a brand name, CORDURA reaches back to 1929 as a development of Rayon. The product was further developed during the Second World War and used by the military in tires. From 1966 when new formulations of nylon proved superior, the CORDURA brand was transferred to the nylon product instead.
CORDURA has continued to be developed as a brand by INVISTA with new products applied to an increasing range of items such as:

luggage
motorcycle clothing
anywhere that abrasion resistance is important
sporting and recreational equipment


Ja feia dies que tenia gana de moto, be, diguem ho clarament, fam de moto, i aquest cap de setmana, al no poguer anar al aneto, encara es van incrementar.

Diumenge al mati ha sigut el gran moment, m'he vestit de cordura, m'he cordat el casc, he ajustat els guants, he posat en marxa el bicilindric, i endavant!!!

No tenia gens clar cap a on anar, i he anat improvitzant, aixo si, una premisa clara, les carreteres, com menys rectes, millor


Mostra un mapa més gran

El dia ha acompanyat, algun nubol per fer bonic o espatllar alguna foto, i poca cosa mes, i al migdia a casa, a fer el vermutet amb la familia.

M'ESTARE FENT GRAN???

Entra llum pel balco de l'habitacio, no massa, pero ja es de dia.

Ho tinc tot preparat, la jaqueta, el vell casc replica del de L'Eddie Lawson en l'epoca que corria amb l'equip Honda...

Un sorollet de fons m'intriga, pero l'excitacio pot mes, anire a fer un volteta en moto, a sentir de nou el soroll blanc del motor i el vent.

Malauradament, ja se l'origen del sorollet, avui sembla que no es el millor dia...



Farem un cafetó, mentre mirem per la finestra com cau la pluja..

Fred d'hivern

El movil sona de fons, mentre els últims somnis s’esvaeixen, allargo la ma i el silencío. Estiro les cames i els braços, amb delicadesa, no estic sol, i faig mitja volta buscant els últims escalfors de la nit.

Allargo un braç fora del llit i aixeco el plomes, fa fresca i tothom dorm, estem a final d’octubre i comença a notar se la nit, ja tocava. Hem vesteixo com un amant ocasional, en silenci, d’amagat, i acabo de posar me les botes al replà, mentre repasso mentalment la llista, movil, cartera, claus...

Obro la porta del garatge i trec la moto fora, l’engego amb recança, i caminant de puntetes, com demanant perdó pel soroll del motor, que ronroneja al costat i tanco lentament la porta.
Ja soc lliure, el ventet a la cara, el fred a les puntes dels dits, el fil d’aire que entra per la pantalla del casc, les velles sensacions que tornen, els records d’altres sortides que semblen tan llunyanes.

Les llums encara son obertes, i hi ha una mitja boira baixa que humiteja els carrers, l’albada s’intueix lluny, s’obre pas per sobre Collserola, lentament, amb confiança, sap que el seu triomf es cosa de temps.

La benzinera es oberta, com sempre, amb les seves llums borroses, la parada es breu, el temps just d’omplir el dipòsit i deixar anar un breu bon dia al pagar, la contesta es també breu, el torn es apunt d’acabar i no hi ha ganes de conversa desprès d’una nit en blanc.

L’entrada a l’autopista, deserta, es un convit al viatge, una llarga tirallonga d’asfalt il·luminat, a parts iguals, per uns fanals de llum grogosa en retirada i l’albada guanyant intensitat.

500 metres, sortida 14, Montmeló, circuit de Catalunya, Granollers Vic, tot sota control, deixo anar poc a poc el gas i el pes a l’esquerra, obedient, la moto agafa el revolt amb fluïdesa, com sota l’aigua, ni un obstacle, ni un soroll, més enllà del soroll blanc del vent.

Un control dels mossos, tots els sentits desperten de prompte, no es qüestió de jugar, un es sent culpable sobre una moto, sempre som nosaltres qui fem fum, soroll, anem com a bojos... falsa alarma, tenen una corrua de cotxes parats i estan fent bufar als conductors, algun ni caldria, però cal fer ho...

M’adono que ja es clar, l’albada ha guanyat la partida, tot i que l’asfalt encara es humit, brillant, com acabat de posar, un vidre sense llum que trepitjo, profanant lo, l’ambient, però, encara es fred, i una esgarrifança hem recorre la columna i fins i tot la moto nota el moviment, tremolant com jo; es l’hora de fer un tallat.

Hi ha un petit espai entre les fileres d’aparcament per cotxes, ratllat al terra, reservat per les motos, no cal triar, estic sol amb un parell de cotxes que son un pel mes enllà, prop de la sortida de la benzinera.

M’apropo a l’entrada del bar traient me els guants i el casc, la jaqueta l’obriré dins, mentre s’entelen les ulleres amb el baf, tallat i crusant, original com sempre, busco una taula al costat de la finestra, no vull deixar sola la meva companya, el primer cafè del dia es un moment molt íntim on cal tenir algú al costat, silenciós, però conegut, amb qui no calguin les paraules.