Sona el despertador, alguna de les funcions del refotut mòbil no s’han bloquejat, però hem dono mitja volta i torno a dormir mitja horeta llarga mes.
Mig adormit encara, aconsegueixo finalment sortir de la tenda i anar a les dutxes i ja ben enclenxinat i encoloniat, entro al bar a fer un cafè i una punteta que queda de pastis de xocolata.
Son els millors moments, mentre la mestressa acaba de posar en marxa la cafetera, el sol entra per la finestra de la cantonada, tinc tota la serralada del Cadí davant, el mapa obert i tot sembla possible.
Torno al campament i començo a carregar la moto, mentre els companys van apareixent de mica en mica, i entre una cosa i l’altra, acabo sortint a quarts de onze.
La carretera fins a Puigcerdà es un prodigi de indicacions contradictòries, límits il·lògics de velocitat i, sobretot, radars recaptatoris, i per acabar d’adobar ho, tinc davant un cotxe dels mossos circulant a 60 km/h. Paciència, es la part zen de motociclisme.
Entro a França i busco la carretera cap a Formigueres, la trobo i continuo per una petita serpentina d’asfalt que acompanya el riu Aude entre espadats altíssims i una vegetació exuberant. L’únic problema es que a algun tram hi ha grava, trobo una colla de moteros accidentats i els ànims es refreden una mica.
Acabo passant per la zona vinícola de Maury, i d’allà a Perpinyà, l’intenció es anar cap a Marquixanes, on dino molt be, i agafar una carretereta plena de revolts cap a Ceret, però es diumenge a la tarda i no trobo una benzinera oberta, he de recular fins a Perpinyà, per tant, agafo l’autopista i cap a Vilajuïga i al Monestir de Sant Pere de Rodes, i despres, cap al Cap de Creus, on trobo una acumulació brutal de camacus, yenifers, borjamaris i demés fauna estiuenca, que hem fa comprendre que, de tant en tant, algú agafi un AK47.
Faig un parell de fotos i marxo esperitat, esquivant cotxes que van a pas de tortuga mentre miren la caleta nudista.
Hi ha alguna retenció per arribar a l’autopista, però anant en moto no es massa problema, i a entrada de fosc arribo a casa, suat, cansat i amb un somriure que no cap dins del casc, despres de 1.065 km de curves.
Mostra un mapa més gran
4 comentaris:
Ets un fieraaaaa ;-)
Ara que espero que el seient de la moto sigui ben tovet que amb tants quilòmetres no vull ni pensar com deu de patir el culet jajaja
holaaa
mentre disfrutes no t'enteres del mal, el problema es l'endema...
tinc agulletes fins les pestanyes :-)))
v'sss
ay mae mía!! He usado el translator que tienes porque de polaco no entiendo ni jota y no veas qué traducción más cachonda ha hecho jajaja
Pero eso sí, me he enterado de tu odisea y de lo feliz que llegaste a tu casa tras una jornada como esa :)
Enhorabuena por los kilómetros :)
Bxus,
ada
jajaja
es un tema que estoy intentando mejorar,pero la verdad es que la mayoria de traductores solo sirven para hecharte unas risas...
venga va, recuperate pronto y nos montamos un exmuletastage escalatorio :-))))
v'sss
Publica un comentari a l'entrada