dimecres, 29 d’agost del 2007

ARESTA GASAMIR-CANIGO

Ens llevem a bona hora, l’activitat es llarga i no volem haver de córrer, i en un parell d’hores arribem a la Cabana Aragó, utilitzable en cas de urgència, i poca cosa mes, hi ha una bona font d’aigua.

Li donem 7 o 8 voltes al mapa, peró no trobem l’inici del camí que mena al cim del Gasamir, i anem improvisant la pujada a base de “matojo tooling” i “pedrera tooling”, la veritat es que es un cim fàcil, però el desnivell es bastant fort i no hi ha camí, has d’improvisar i arribem a dalt cansats, be, de fet, jo arribo petat del tot.
Pel cami ens creuem amb una colla de porcs senglars i dos ramats de cabirols, el que ens fa deduir que molt poca gent pasa per alli.



Dinem a un petit vivac de pedres del cim i ens disposem a començar l’aresta, ens posem la ressenya a una butxaca accessible i tirem endavant, seguint el fil de la cresta.


Progressem lentament, però amb seguretat i trobem ràpidament el pont de roca per on cal esmunyir se per continuar avançant a la cresta.

Seguim el cordal de l’aresta i arribem a un punt exposat i decidim encordar nos i avançar assegurats, uns metres mes enllà ens trobem un tallat d’uns 10 metres d’alçada i no trobem com continuar, trobem una cinta des d’on sembla que algú ha rapelat, tot i que el bloc on la trobem no ens ofereix gaire confiança, decidim tornar enrere i esquivar aquesta part de la cresta fent un flanqueig per la banda esquerra.

Recuperem el fil de l’aresta, però entre el destrepe i la trepada per recuperar l’alçada perdem molt de temps, i s’ens fa tard, la pujada al Gasamir ens passa factura, decidim muntar un rapel i abandonar, ens queda mitja cresta i la baixada del Canigó son ben be dos o tres hores, arribaríem al cotxe massa tard per tornar a casa a una hora raonable.


Baixem per una pedrera immensa fins la cabana Aragó i d’allà desfem el camí fins el refugi de Merialles, una mica mes de deu hores d’activitat i encara ens falten casi tres hores de cotxe.

Resumint, crestes 2, novatillos crestaires team 0,5...

ARESTA SISCARO ASCOBES

Dissabte 25 d’agost vam anar, amb en Waldo, a l’aresta entre el pic del Siscaró i el pic d’Ascobes, a Andorra, desprès d’una tarda de divendres d’investigació i localització de rocodroms andorrants i l’activitat pròpia del país, l’andorring, altrament dit, l’alegre desgast de targeta.

La sortida es al fons de la vall del riu Madriu, deixant el cotxe desprès del càmping, en un pàrking improvisat desprès de passar un pont.

A uns deu minuts es troba l’inici del camí als estanys de Siscaró i el refugi lliure annex
Hi ha una bona pujada al costat d’un torrent que baixa dels llacs, un cop allà, vàrem seguir unes marques del grp que anaven en direcció del pic del Siscaró, tot i que a mitja pujada el cel es va acabar de tapar i varen començar alguns trons, cada vegada mes propers, i vam decidir canviar l’objectiu del dia.
Anem fins el refugi de Juclar, seguint el que sembla un tram nou del grp, amb algun tram amb bastant pati i equipat amb un cable de vida com si extractes d’una via ferrata.

L’objectiu del desviament sembla clar, fer arribar el grp al refugi Juclar fàcilment, i aprofitar que aviat serà un refugi guardat...

Un cop arribem, dinem una mica mentre anem observant el cel, fa ullades de sol, però no acaba d’aclarir se i decidim baixar cap el cotxe, acabant l’activitat amb 6 horetes de caminar.

De moment, crestes 1, novatillos crestaires team 0...

Agafem el cotxe i anem cap al refugi de Merialles, demà toca la cresta del Gasamir al Canigó, on arribem, desprès de una parada tècnica a Puigcerdà, per rehidratar nos convenientment amb un parell de cerveses-cocacoles.