diumenge, 29 de novembre del 2009

LES MARES SEMPRE T'ACABEN FENT TOCAR DE PEUS A TERRA...

Tres caps de setmana sense donar un pal a l'aigua, i avui, ja vestit de "betetero-freerider-radical-como-molo", descobreixo, al obrir la porta el garatge, que esta plovent.

Pujo a casa amb els anims sota terra, buscant una mica de caliu familiar que m'els remonti i descobreixo que els barrufets estan fent la migdiada i la meva santa esposa esta al sofa fent practiques d'hivernacio.

Per sort, fa temps que tinc un garbuix de fotos per ordenar al ordinador i decideixo dedicar m'hi en cos i anima.

Hi han fotos dels ultims 3 anys, cursos d'alpinisme, d'escalada, corredors i travesses hivernals, rodejat de neu i glaç, vivacs a 2.800 metres sota el Perdut, trescant per crestes i senders, esquivant arbres i reguerots amb la bicicleta, de tot una mica.

Ma mare apareix silenciosament, tambe ha vist a tota la colla dormint i no els vol despertar, es posa al meu costat i hem comenta que amb aixo de les fotos digitals, no li ensenyo mai fotos.

Hem dedico una estona a fer li un resum de les diferents activitats muntanyenques documentades a la pantalla de l'ordinador i al final, un cop demostrat que soc un home amant del risc i preparat per tot, comenta que aniria be que pujes dalt la teulada a treure les fulles del desaigua, no sigui que acabi entrant aigua a les golfes.

M'hen vaig al bar a veure el Barça.

dimarts, 10 de novembre del 2009

MADKEDADA MIXTA COLLSEROLERA

Tenim "chica nueva en la oficina"
Despres d'una setmana i mitja de pensar, repensar, parlar amb la dona, el nen, la nena, la mare, el coixi i amb les meves altres nenes de dues rodes.... m'he decidit a incorporar una nova xicota, una specialiced negre, que venia de molt bones mans, d'aquestes mans.

La primera sortida, nocturna, amb el frontal al cap i vestit encara de civil, va acabar donant vots i saltant escales avall, a quarts de dotze de la nit, a la plaça del poble, per tant, podeu deduir, que es una maquina per disfrutar com un "enano".

Una veritable maquina total, res no l'atura...


Diumenge passat vam trobar nos tota una colla d'amics, coneguts i saludats amb el denominador comu de coneixer nos virtualment al forum del madteam.

Bon recorregut, molt bona companyia, moltes ganes de pedalar i un fart de riure continu durant 4 hores de trialeres i pistes de collserola.

Aixo si, al final no ens vam escapar de llepar tots el terra, ni que fos a peu parat.

Resumint, que m'hauran de posar les orelles al clatell per que hem capiga el somriure a la cara


Ep, que tenim track!!!