diumenge, 17 d’agost de 2008

DE LA FRANJA AL CAP DE CREUS (2)

Sona el despertador, alguna de les funcions del refotut mòbil no s’han bloquejat, però hem dono mitja volta i torno a dormir mitja horeta llarga mes.
Mig adormit encara, aconsegueixo finalment sortir de la tenda i anar a les dutxes i ja ben enclenxinat i encoloniat, entro al bar a fer un cafè i una punteta que queda de pastis de xocolata.
Son els millors moments, mentre la mestressa acaba de posar en marxa la cafetera, el sol entra per la finestra de la cantonada, tinc tota la serralada del Cadí davant, el mapa obert i tot sembla possible.
Torno al campament i començo a carregar la moto, mentre els companys van apareixent de mica en mica, i entre una cosa i l’altra, acabo sortint a quarts de onze.
La carretera fins a Puigcerdà es un prodigi de indicacions contradictòries, límits il·lògics de velocitat i, sobretot, radars recaptatoris, i per acabar d’adobar ho, tinc davant un cotxe dels mossos circulant a 60 km/h. Paciència, es la part zen de motociclisme.
Entro a França i busco la carretera cap a Formigueres, la trobo i continuo per una petita serpentina d’asfalt que acompanya el riu Aude entre espadats altíssims i una vegetació exuberant. L’únic problema es que a algun tram hi ha grava, trobo una colla de moteros accidentats i els ànims es refreden una mica.
Acabo passant per la zona vinícola de Maury, i d’allà a Perpinyà, l’intenció es anar cap a Marquixanes, on dino molt be, i agafar una carretereta plena de revolts cap a Ceret, però es diumenge a la tarda i no trobo una benzinera oberta, he de recular fins a Perpinyà, per tant, agafo l’autopista i cap a Vilajuïga i al Monestir de Sant Pere de Rodes, i despres, cap al Cap de Creus, on trobo una acumulació brutal de camacus, yenifers, borjamaris i demés fauna estiuenca, que hem fa comprendre que, de tant en tant, algú agafi un AK47.
Faig un parell de fotos i marxo esperitat, esquivant cotxes que van a pas de tortuga mentre miren la caleta nudista.
Hi ha alguna retenció per arribar a l’autopista, però anant en moto no es massa problema, i a entrada de fosc arribo a casa, suat, cansat i amb un somriure que no cap dins del casc, despres de 1.065 km de curves.





Mostra un mapa més gran

DE LA FRANJA AL CAP DE CREUS (1)

Ja ho diu la dona que amb un mapa a la ma soc un perill, i aquest cap de setmana passat ho va confirmar.
Tenia en ment tres o quatre carreteres de muntanya per fer amb la moto, les vaig ajuntar en un recorregut de dos dies... i al final van sortir gairebé 1.100 km.
Dissabte esmorzar a Solsona, al Trabucaire, desprès d’anar jugant al gat i al ratolí amb una suzuki naked, que també va parar a esmorzar.
Surto cap a Sant Llorenç de Morunys, la carretera del pantà de la Llosa del Cavall te un asfalt perfecte, passat el poble, la cosa canvia, es tracta de carreteres mes antigues, per les que no passa massa gent i això es nota, tot i que m’ho passo com els indis.
Arribo a Tuixén sense mes novetats i d’allà segueixo fins a la Seu d’Urgell, pel que sembla ser una antiga pista asfaltada.
Paro una estona per trucar a la família, i descobreixo que el mòbil s’ha quedat bloquejat, al final aconsegueixo parlar, però aquest trasto hem farà la guitza tot el cap de setmana.
A Coll de Nargó agafo un port que mena a Tremp, a mitja pujada decideixo entregar me als plaers d’una micció campestre a peu de carretera, aprofito per demanar perdo als dos o tres moteros als que no vaig poder tornar la salutació, tenia coses molt importants entre mans.
Acabo arribant a Pont de Muntañana a l’hora de dinar, paro a un dels molts hostals i en poc mes de mitja hora he liquidat el plat. Surto cap a Pont de Suert, pel costat del pantà d’Escales, i d’allà cap a la Pobla de Segur, Sort, sense parar a comprar loteria, i de nou a la Seu d’Urgell, agafant la carretera cap a Martinet i pujant fins el càmping de Lles, on tinc una part de la família fent vacances, que ja m’espera per que reculli el sopar, però com que el mòbil continua sense funcionar, no han pogut avisar me, i he de fer l’esforç titànic de tornar a agafar la moto i baixar a Martinet.
Mentre sopem anem fent fotos de l’eclipsi de lluna, gairebé sense contaminació lumínica, l’únic però es que estem a 1700 metres d’alçada i fa un fred que pela.
A mitjanit estic rendit de son, i hem poso a la tenda, però a la matinada hem desperten unes gotes que cauen, falsa alarma, quatre gotes, continuo dormint amb la jaqueta motera a sobre del sac.





Mostra un mapa més gran