diumenge, 29 de novembre de 2009

LES MARES SEMPRE T'ACABEN FENT TOCAR DE PEUS A TERRA...

Tres caps de setmana sense donar un pal a l'aigua, i avui, ja vestit de "betetero-freerider-radical-como-molo", descobreixo, al obrir la porta el garatge, que esta plovent.

Pujo a casa amb els anims sota terra, buscant una mica de caliu familiar que m'els remonti i descobreixo que els barrufets estan fent la migdiada i la meva santa esposa esta al sofa fent practiques d'hivernacio.

Per sort, fa temps que tinc un garbuix de fotos per ordenar al ordinador i decideixo dedicar m'hi en cos i anima.

Hi han fotos dels ultims 3 anys, cursos d'alpinisme, d'escalada, corredors i travesses hivernals, rodejat de neu i glaç, vivacs a 2.800 metres sota el Perdut, trescant per crestes i senders, esquivant arbres i reguerots amb la bicicleta, de tot una mica.

Ma mare apareix silenciosament, tambe ha vist a tota la colla dormint i no els vol despertar, es posa al meu costat i hem comenta que amb aixo de les fotos digitals, no li ensenyo mai fotos.

Hem dedico una estona a fer li un resum de les diferents activitats muntanyenques documentades a la pantalla de l'ordinador i al final, un cop demostrat que soc un home amant del risc i preparat per tot, comenta que aniria be que pujes dalt la teulada a treure les fulles del desaigua, no sigui que acabi entrant aigua a les golfes.

M'hen vaig al bar a veure el Barça.