dimecres, 6 de febrer del 2008

L'ENTERRAMENT DE LA SARDINA


TEMPRANILLO GARNATXA EN TETRABRIC… SERA PECAT??



Fa molt temps que conec el J.

Te una bodega amb degustacio, un petit celler, al centre del poble, en un d’aquells carrerons adoquinats als que has de vigilar de no ensopegar.

A l’entrada tenia unes caixes marro claret, de cartro satinat, encuriosit, vaig llegir l’etiqueta:

“tempranillo garnatxa, costers del segre”

DEU MEU !!!
VI EN UNA CAIXA !!!
YUYU, SACRILEGI, ALS LLEONS !!!

Com casi tot a aquesta vida, les coses s’han de provar, i mira, donçs es una bona idea, i te la mida perfecte per estar se a un reconet de la nevera i poguer donar li un “tientu” de tant en tant.

CARNAVAL 2008


SANT ANTONI ABAD I ELS TRES TOMBS

Aquest any m’he perdut l’esmorçar i la missa de Sant antoni Abad, el dia 17 de gener cau entre setmana, i no puc tancar la paradeta.

El diumenge 20, a les 7 del mati, ja estem en dansa, tallant la coca que repartirem al migdia, a l’arribada de la rua dels Tres Tombs a la Plaça del Ajuntament, sera, potser, l’ultim any que hi fem l’arribada, el nou ajuntament estara acabat, modern, funcional, pero no se si el caliu de la festa sera el mateix que a la plaça.

Ja arriba la colla del carro, el caball encara no l’han dut, pero cal preparar els guarniments, treure el carro del garatge sense malmetre la decoracio de mata ni els cartells amb missatge “subliminal”.

Algu fa una foto al embut gegant que corona el carro, una inscripcio hi proclama “jo soc la llei”, com si fos en harry el brut.

Sense massa temps, anem cap l’esmorçar, que ja es veu el fum.

Cansalada, butifarres de tots colors, torrades i una bona colla de porrons fan pasar el fred al voltant de les brases dels focs, aquesta si que es una bona manera de començar una festa!.

Coca de postres i un cigalo carregadet acaben de posar tothom de bon humor, mentre els carros i els cavalls comencen a arribar al punt de concentracio.

A les 11 en punt arrenca la rua, voltant pel centre historic del poble, cal arribar a les 12 en punt a l’esglesia, on es beneeixen els animals, sense distincio, tan es que tinguin quatre com dues potes.

Mentretant, un parell de camalics ens encarreguem de recollir les restes de l’esmorçar, i preparar el final de festa de la plaça, mentre la brigada d’obres de l’ajuntament hi acaba de muntar un petit escenari.

Casi una hora abans del previst, arriba la banda que obre la comitiva, darrera, els banderers i la guardia muntada, vestida de gala, el carro del sant, i tota una colla de genets.

La furgoneta que porta la megafonia entra per l’altra banda de la plaça al mateix temps, i mentre una de les bandes interpreta un parell de peces, per fer temps, bafles i microfons queden conectats.

Ja arriben les autoritats, l’spiker va comentant la jugada i es comencen a repartir els premis i els recordatoris de la festa d’enguany, mentre amb gran terrabastall, apareixen els primers carros carregats.



Tothom acaba content, ben tip de coca i vi bo, nomes queda dinar i pasar la tarda al ball, tot i que alguns, com jo, despres de dinar en tenim prou amb una becaina al sofa.

LES AGUDES, PER CASTELLETS



Fa fred, m’he llevat mes tard del que volia, no he ni esmorçat i a sobre m’he liat a l’entrada de Sant Celoni, penso si no sere una mica ximple de, llevar me a les 7 un dia de festa, i arribar tard, mentre els neumatics grinyolen a les curves, entre Campins i Santa Fe del Montseny, aquesta vegada, pero, vaig en cotxe, la moto s'ha quedat al garatge.

Ens trobem a l’aparcament de Sesferreres de Dalt, i ben aviat ens posem en marxa, en Mirlo, en Narhinan, que aviat desapareix entre la boirina, seguint el seu ritme, i un servidor, el Jb.



El paisatge es fantastic, tot i que el vent i el fred toquen una mica la moral.



L’itinerari es senzill, veus les agudes al fons, i es tracta d’anar hi en linia recta, grimpant, saltant, escalant… el que sigui, cosa que aconseguim en poc menys d’una hora.




Petem la xerrada, ens jalem el bocata i tirem avall amb plena confiança en les nostres dots orientatives innates i la capacitat d’improvitzacio que ens ha fet famosos.

Obviament, ens perdem al cap de cinc minuts, pero no tornem enrrera i acabem fent una variant entretinguda del cami de tornada, amb un parell de grimpades d’aquelles que posen els pels de punta.




Poc abans d’arribar al cotxe, una colla apareix per un cami lateral, una noieta s’erigeix en portamveu del grup i ens demana cap a on van… com si nosaltres sabesim on volen anar

Volen fer el mateix cami que nosaltres, tot i que per l’hora que es i l’equipacio megachupiguai que porten estem tentats d’enviar los directament de tornada al parking.

Acabem d’arribar als cotxes i anem a fer un vermutet abans de tornar a casa, no sentim l’helicopter dels mossos, per tant, suposem que la colla de perduts hauran acabat be l’excursio.

TAGA I SANT AMAND

Sortim ben d’hora, encara negre nit, carretera enlla.

El bar, sota el pont del cremallera de Nuria, esta acabat d’obrir, amb aquella olor de café amb llet i croisant, ens instalem un moment, mentre fem les presentacions.

Deixem un dels cotxes a Bruguera i tornem a baixar a Ribes de Freser, on comença la sortida d’avui, 1.400 metres de desnivell, casi 14 hores caminant… ai mare!!!

Passat el pont del riu, un kilometre, mal comptat, mes amunt, agafem una pista que ens mena, poc a poc, fins el cim del Taga, primer entre un parell de masies amb gos i despres entre boscos d’aquells on esperes trobar un bon rotllo de llanegues o fredolics, rovellons ja no els esmento, per que no hi ha manera de trobar ne.



Superada l’alçada dels boscos, als prats que menen al cim, ens sorpren un senglar que es dirigeix cap a nosaltres com una bala, de sobte, s’adona de la nostra presencia, i fuig prat enlla.





Mes tard, en el moment en que ja veiem el cim del Taga a tocar, un grupet de tres o quatre gossos atravessen el prat de punta a punta, seguint el rastre del senglar, entre lladrugs.



Arribem al cim a bona hora, i ataquem el primer bocata del dia, mentre observo el petit cim, cobert d’arbres, al que anirem despres de descendir, el Sant Amand.



La baixada es molt directe, sembla que agafem esbransida per pujar la muntanya de davant.

El corriol, ben marcat entre els arbres,



va ascendint fins la primera balconada, oferint nos una panoramica que inclou el Pedraforca i la Vall de Ripoll.



Seguim unes marques de color vermell i arribem al cim de Sant Amand, curiosament, sense visibilitat, es troba amagat entre els arbres.

Un tros mes enlla, arribem a la segona balconada, amb un petit altar i una gran creu, on mengem el segon bocata del dia; tot i la boirina, les vistes son impresionants.

D’aqui agafem un corriol que baixa entre arbres i roques fins el faig milenari, una mica atrotinat, sembla que algun llamp li ha arrencat una bona part de la brancada, pero encara mante unes dimensions mes que notables.





Acabem el corriol al costat d’una masia amb gos, i uns metres mes tard, un cop pasada una cadena que barra el pas de la pista ampla on hem anat a parar, agafem un altra corriol a la dreta, que ens portara a Bruguera.