dimecres, 6 de febrer de 2008

TAGA I SANT AMAND

Sortim ben d’hora, encara negre nit, carretera enlla.

El bar, sota el pont del cremallera de Nuria, esta acabat d’obrir, amb aquella olor de café amb llet i croisant, ens instalem un moment, mentre fem les presentacions.

Deixem un dels cotxes a Bruguera i tornem a baixar a Ribes de Freser, on comença la sortida d’avui, 1.400 metres de desnivell, casi 14 hores caminant… ai mare!!!

Passat el pont del riu, un kilometre, mal comptat, mes amunt, agafem una pista que ens mena, poc a poc, fins el cim del Taga, primer entre un parell de masies amb gos i despres entre boscos d’aquells on esperes trobar un bon rotllo de llanegues o fredolics, rovellons ja no els esmento, per que no hi ha manera de trobar ne.



Superada l’alçada dels boscos, als prats que menen al cim, ens sorpren un senglar que es dirigeix cap a nosaltres com una bala, de sobte, s’adona de la nostra presencia, i fuig prat enlla.





Mes tard, en el moment en que ja veiem el cim del Taga a tocar, un grupet de tres o quatre gossos atravessen el prat de punta a punta, seguint el rastre del senglar, entre lladrugs.



Arribem al cim a bona hora, i ataquem el primer bocata del dia, mentre observo el petit cim, cobert d’arbres, al que anirem despres de descendir, el Sant Amand.



La baixada es molt directe, sembla que agafem esbransida per pujar la muntanya de davant.

El corriol, ben marcat entre els arbres,



va ascendint fins la primera balconada, oferint nos una panoramica que inclou el Pedraforca i la Vall de Ripoll.



Seguim unes marques de color vermell i arribem al cim de Sant Amand, curiosament, sense visibilitat, es troba amagat entre els arbres.

Un tros mes enlla, arribem a la segona balconada, amb un petit altar i una gran creu, on mengem el segon bocata del dia; tot i la boirina, les vistes son impresionants.

D’aqui agafem un corriol que baixa entre arbres i roques fins el faig milenari, una mica atrotinat, sembla que algun llamp li ha arrencat una bona part de la brancada, pero encara mante unes dimensions mes que notables.





Acabem el corriol al costat d’una masia amb gos, i uns metres mes tard, un cop pasada una cadena que barra el pas de la pista ampla on hem anat a parar, agafem un altra corriol a la dreta, que ens portara a Bruguera.