dissabte, 7 d’agost del 2010

LA PISTA D'ANDORRA A TOR I FINS A TAVASCAN AMB LA FURGO



Per acabar el periple pels centres comercials andorrans, amb especial record del parking de 1,90 d'alçada i la rampa de sortida del Pirennes, marxem cap a Tavascan a fer un arrosset de muntanya amb la familia









CAMI DE SANT JAUME... MES O MENYS, DIA 2... I ULTIM!!!



Despres dels problemes per seguir la ruta d'ahir i veient que dificilment aconseguiria resoldre'ls, decideixo saltar me aquesta part de la ruta, i despres d'un bon esmorçar, agafo el tren entre Figueres i Girona i busco el carrilet, almenys alla no hi haura problemes de senyalitzacio.

Suposo que Sant Jaume no hi devia estar d'acord, i poc despres d'iniciar la ruta, hem trobo que la via verda del Carrilet esta d'obres i cal agafar un desviament...



La variant que han muntat es preciosa, volta per una pila de muntanyetes i boscos, entre masies i conreus, MOLT BEN SENYALITZADA, pero te un problema, es llarguiiiisima i te uns desnivells com per anar hi amb la moto.



Amb penes i treballs aconsegueixo arribar a Angles, i decideixo fer una paradeta a recuperar forces i cambiar piles al GPS



I com a compensacio per l'esforç, començo a veure indicacions del final d'etapa, de tota manera, estic molt mosca amb les distancies teoriques de la guia, crec que, apart del desviament, fare bastants mes km dels que tenia previstos...



Arribant a dinar a Sant Feliu de Pallerols tinc un "moment McGuiwer" amb les alforges



i aprofito per fer un parell de fotos





pero el bocata de llom amb formatge de proporcions atomiques, no va arribar a temps de fer se foto, va desapareixer en menys de 2 minuts

Per compensar, una foto mes de la Via Verda



i aqui, una mica de moviment



Sembla que hem tornare a mullar...



Aqui es parteix el cami, el ramal que va a Olot i torna, i el que directament, va cap a Vic



Segons el rutometre, queden uns 25 km per Vic.... Coneixent la zona, n'hi han 50 i per carretera, per muntanya ni idea, pero menys, segur que no.

Una mica mes tard, i despres d'haber probat 3 camins diferents sense trobar ni un sol indicador per on continua la ruta, mes que un indicador que menava a un corriolet que acabava al mig d'uns camps... agafo carretera i manta i cap a Vic, a veure si aconsegueixo arribar a agafar l'ultim tren cap a casa.

Moment 100



i tenia testimonis eh?



Gairebe dues hores mes tard, i despres de parar en un bareto de carajillo on vaig fer desapareixer un bocata de nou en menys de 2 minuts, aconsegueixo arribar a Vic, ja de nit, i amb un angelet de la guarda preparat per recollir me



Resumint, molta pista, molt asfalt, molt males indicacions, pero... la ruta es preciosa, i amb una mica de temps i de gasto en pintura per facilitar que la gent sapiga cap a on anar, es mooolt recomanable, potser algun cap de setmana de finals d'agost o de setembre m'animo i acabo la part pendent, Vic-Manresa-Montserrat, i mes endavant... qui lo sa, Lleida, Burgos, Santiago, Finisterre...

Algu s'anima?