divendres, 15 de juny del 2012

TOURMALET AMB LA SECCIO BTT DEL CE MADTEAM


Potser no es el port mes bonic, ni el mes dur, ni el que te mes desnivell, pero es, de llarg, el port mes mitic del Pirineu, si a qualsevol persona li deixes anar el nom, de seguida li venen a la ment tardes caloroses d'estiu, mirant l'Indurain i el Tour, a la tele.


L'he pujat en moto i en cotxe, de dia i de nit, pero tenia pendent pujar lo en bici, i aprofitant la primera sortida internacional de la seccio BTT del Club de Muntanya Madteam, hi hem anat un grapat d'amics, coneguts i saludats.


El dia va començar un pel tapat i, tal com anavem guanyant alçada, es va anar tapant mes i mes, fins que a l'alçada de la Monguie ja anavem amb l'impermeable posat i remullant nos.


Pujar hi no es dificil, al nostre ritme, tot i que cal escollir una combinacio de plats i pinyons adequada, i portar dos mesos sense sortir i anar amb desarrollos de triathló ho complica molt, obligant te a forçar molt la maquina i acabes patint rampes als cuadriceps...


Aixo si, ni que sigui lent, molt lent, o a peu, sabia que arribaria dalt, es que si una cosa tenim els taures, es que som realment toçuts.