Avui toca retrobar nos amb els gats, el magnesi i la roca, la primavera escalfa l’ambient i entren ganes d’anar a fer el mono, i quin millor lloc que “descobrir” una “nova” zona d’escalada, anem a Margalef, al sector can Llepafils
Arribem a Montblanc a l’hora que obren bars i fleques, carreguem pa per la família i fem un cafè amb un parell de croissants mentre anem estudiant amb deteniment les ressenyes, temibles línies traçades a parets de roca magnifica, envoltades de paisatges incomparables i bla bla bla, resumint, que m’ha encantat.
Comencem amb una via de tercer grau, mes que res, per escalfar i recordar com va això de les cordes, les xapes, els grigris i demés ferralla, la trèiem sense problemes, i ja anem cap als quarts, que tenim ganes de triomfar.
Ens passem el dia pujant i baixant al sector llepafils i entre els dos cauen una bona pila de vies, alguna amb una mica de doping xati-factor, però els homes som així...
Top rope tabalets
Margalefistan
Passagana
Trans
Txak pak
Bombarda (aquesta es queda en un intent una mica patètic desprès d’una pujada sobtada de l’autoestima)
Tampak
A morro
Tronko quemao
Katulina
Aquestes dues ultimes gràcies al xati factor, ja que 5 minuts abans d’intentar la estava buscant alguna excusa per convèncer al company i llençar nos de cap a la ben merescuda birra al refugi de Margalef.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada