dilluns, 18 de maig de 2009

FENT EL MONO A MARGALEF

Gairebe son les 7, es diumenge i m’acabo de despertar, com sempre, els dies de festa hem llevo amb el sol, ja son ganes, amb la setmaneta que porto, pero es el que hi ha.

Avui toca retrobar nos amb els gats, el magnesi i la roca, la primavera escalfa l’ambient i entren ganes d’anar a fer el mono, i quin millor lloc que “descobrir” una “nova” zona d’escalada, anem a Margalef, al sector can Llepafils



Arribem a Montblanc a l’hora que obren bars i fleques, carreguem pa per la família i fem un cafè amb un parell de croissants mentre anem estudiant amb deteniment les ressenyes, temibles línies traçades a parets de roca magnifica, envoltades de paisatges incomparables i bla bla bla, resumint, que m’ha encantat.

Comencem amb una via de tercer grau, mes que res, per escalfar i recordar com va això de les cordes, les xapes, els grigris i demés ferralla, la trèiem sense problemes, i ja anem cap als quarts, que tenim ganes de triomfar.

Ens passem el dia pujant i baixant al sector llepafils i entre els dos cauen una bona pila de vies, alguna amb una mica de doping xati-factor, però els homes som així...

Top rope tabalets
Margalefistan
Passagana
Trans
Txak pak
Bombarda (aquesta es queda en un intent una mica patètic desprès d’una pujada sobtada de l’autoestima)
Tampak
A morro
Tronko quemao
Katulina

Aquestes dues ultimes gràcies al xati factor, ja que 5 minuts abans d’intentar la estava buscant alguna excusa per convèncer al company i llençar nos de cap a la ben merescuda birra al refugi de Margalef.