Feia molt de temps que disimulava
fent aquell posat de desmenjat
com qui no vol la cosa
pero finalment
no puc amargar ho per mes temps
...
...
...
Ho reconec
...
...
...
SOC UN MAQUINEROOOOOOOOO
Es que no para de ploure, i si no es amb el rodillo, no hi ha qui entreni
pim pam pim pam pim pam
kilometres venen
kilometres van
o es que us pensaveu una altra cosa???
dimarts, 4 de maig del 2010
dissabte, 17 d’abril del 2010
TAGA PER SANT MARTÍ D'OGASSA, UNA MATINAL DE VERITAT
Sempre que dic la paraula "matinal", referint me a una sortida a muntanya, la familia ja es pensa que arribare negre nit, ja se que n'he fet varies de matinals de 12 hores, pero aquesta vegada anava de debó.
Quedem a quarts de vuit amb l'amic d'Idaho, i despres d'un parell de cafes i croissants, carretera i manta fins a Ogassa, on mai haviem anat i que ens sorpren molt gratament, una zona a redescobrir
A les deu en punt comencem a caminar, a les 11 som a la Portella d'Ogassa i a les 12 al Taga, tot i que fa hores que tinc el croisant als peus i arribo dalt amb l'estomac bramant com una lavadora centrifugant.
Despres d'encarregar me d'un fantastic bocata de formatge que portava a la motxilla, la cosa ja es veu d'un altra color, i la baixada fins el Coll de Jou es fa en un pim pam.
Despres de donar una ullada al fumadero de porros, perdo, el refugi no guardat de Sant Jordi, agafem la pista encimentada cap el poble, i un parell de km avall, agafem una drecera que ens evita seguir tot de giregonces de la pista i ens deixa a un parell de km del poble.
Voliem agafar una altra pista que surt de la curva abans del refugi, cap el poble, pero no hem trobat massa evidencies, i abans d'encigalar nos, em preferit asegurar.
Entre una cosa i l'altra, a tres quarts de dues som al cotxe, i mentre truco a la jefa que prepari dinar per mi, el company posa el cotxe en marxa i carretera i manta cap a casa, a dinar!!!
dimarts, 30 de març del 2010
GRA DE FAJOL GRAN PEL COLL DE LA MARRANA, PER FI, NEU I GEL!!!
Un hivern amb molta neu, fins i tot a casa, pero estem gairebe a l'abril i encara no n'havia trepitjat a conciencia, el Monografic d'Alpinisme organitzat pel C.E.Madteam era l'excusa perfecte per tornar a la "segona casa", les muntanyes.
Ja gairebe no recordaba lo dur que es aixo de llevar se a les 5 del mati, pero aconsegueixo deslliurar me dels llençols, que oposen una ferotge resistencia, pero res pot aturar me, semblo el lobezno emprenyat.
De tota manera, la dona no es mostra massa impresionada per les meves demostracions de "poderio matinal", limitant se a fer aquell comentari de l'asterix, estan bojos aquests romans...
Com sempre, mentre acabo d'esmorçar, hem cordo les botes i acabo de carregar el cotxe amb una madalena a la ma i el cafe a l'altra.
Tiro gairebe sol a la carretera fins Ripoll, veient com el sol va guanyant lentament la partida a la foscor, i paro a fer un croisant al forn de sempre. Al cap d'una estona, veig pasar el cotxe del presi, m'acabo el cafe i surto carretera enlla.
Arribem al Refugi Pastuira, al primer parking de Vallter, i per fer temps, tornem a esmorçar, no fos cas que quedesim sense forces, torrades, embotit, formatge...
Poc a poc van arribant tota la colla, xerrem una estona amb els monitors de l'escola glacera i els participants al monografic d'alpinisme, tothom esta molt animat, tot i l'hora, i sembla que hi han moltes ganes de començar.
Un cop hem deixat el curs en mans dels profesionals, ens toca a nosaltres, l'objectiu es el Gra de Fajol Gran, i tambe el Petit, el Pastuira, el Balandrau i no se cuantes coses mes que hem anat xerrant durant la setmana, mes tard ja aniran arribant les rebaixes.
Formem un grup molt maco, amb gent que feia temps que no ens reuniem i ilustres "desapareguts", alguns amb raquetes, altres amb esquis i la majoria, a peu.
La pujada es animada, cadascu segons les seves posibilitats, aqui es nota qui ha esmorçat tres vegades i pujo relativament tranquil, mentre algun company esbufega que dona gust jejeje
L'ultim tram abans del Coll de la Marrana es ben dret, pero la neu esta perfecte, pujem sense posar nos grampons, i aprofito per estrenar les raquetes. No es veuen gaires restes de l'allau de la setmana pasada, aixo si, un parell de cornises estan preparades per caure, caldra anar vigilant a la baixada.
Fem una primera parada de reagrupament i tirem pel dret muntanya amunt cap el Gra de Fajol Gran, que tenim a l'esquerra, deixant de banda el Bastiments, entre la colla que estavem alla, crec que l'haviem pujat unes 35 vegades.
El sender no esta gens marcat, de fet, amb la neu, acabem pujant pel dret, esquivant els trams mes costeruts o amb masses pedres i en una horeta arribem al cim, carregadet de neu, i ens dediquem a fer fotos i recarregar forces, ja sigui amb alguna barreta energetica o amb el clasic entrepa casola de pernil.
L'aresta que mena al Gra de Fajol petit esta en unes condicions optimes, i veiem un parell de cordades que hi arriben per algun dels molts corredors o canals que hi porten, pero al final, continuem amb les rebaixes i decidim tirar avall, anar a fer una visita als companys del monografic i a recollir el fotograf oficial i el seu pelut ajudant.
La baixada es entretinguda, la neu encara aguanta prou be i no hem de patir massa, tot i que algun component del grup, que surt a muntanya per primer cop, va una mica mes atabalat del compte, pero disfrutem molt.
La colla del Monografic esta sota la canal Estreta, hi han muntat una pila de reunions i bolets de neu, practicant rapels i autodetencions.
Despres de xerrar una estona, acabem de baixar fins el parking, on l'otto, el pelut ajudant del fotograf, ens fa una demostracio d'acceleracio a 4 potes, perseguint un 4x4 que baixava de pistes, ens dona un bon ensurt, pero aconseguim que torni amb un parell de crits ben donats.
Hi ha gana, i decidim baixar fins a Setcases, on tenen unes butifarres tamany xxxxl, i les mongetes tambe estan a l'alçada de la gana que portem, de fet, no arribem ni a fer la foto, tal com les porten ens les cruspim, butifarra, mongetes, amanida, postres, copa i puro, alguns estant temptats de jalar se un pijama doble, pero al final ens refrenem, que hem d'anar a sopar d'aqui a dues hores i no podem quedar malament.
Arribem al Refugi Pastuira, pasem per la dutxa, fem alguna migdiada per recuperar les forces, i despres anem a veure els participants del Monografic, que estan en plena clase teorica, veient un audioviual amb una pantalla improvitzada, algun ja esta mes en el mon dels somnis que no en aquest.
Fem un senzill sorteig com a agraiment als participants i com que sembla que hi ha gana, anem cap el menjador, on entre rialles i comentaris, s'ens pasa el sopar volant.
Anem a dormir ben rapid, dema encara hi ha feina, alguns a la muntanya i altres... a la benediccio dels palmons al Diumenge de Rams.
Que dura es la vida del muntanyenc...
dimarts, 16 de març del 2010
FA UNA SETMANA
Fa una setmana, una nevadeta de 15 centimetres, anunciada tres o quatre dies abans, va ocasionar un caos de categoria especial del que encara es pateixen consecuencies, sobretot a la banda de Girona.
Deixant de banda petits detalls com uns milers de persones que van trigar entre 6 i 8 hores en recorrer els habituals 15-20 kilometres cap a casa, el govern ja ens ha notificat que tot ha funcionat perfectament...
diumenge, 14 de març del 2010
BTT A COLLSEROLA, ESQUIVANT ARBRES CAIGUTS
Despres de cada nevada, la meitat dels senders acaben tallats pels arbres caiguts, i tot i que ho hem intentat, al final hem fet una sortida amb molta pista ampla i carretera.
despres penjare la rutilla al wikiloc
diumenge, 7 de març del 2010
BTT AMB ELS MARESMENYUS... QUINA COLLA!!!
Feia temps que anavem al darrera de fer una sortida per la zona del maresme i descobrir els senders dels goonies, com diuen per alla, i la veritat es que ha valgut la pena esperar.
El juanillobtt ha muntat un recorregut amb una mica de tot, sobretot senders i trialeres, i un esmorçar a Canyamars per recuperar forces, que alguns anavem molt faltats, no es pot anar a dormir tard despres d'un soparet i l'endema tirar fort...
Resumint, una sortida ben muntada i amb una bona companyia, que mes podem demanar ?
diumenge, 28 de febrer del 2010
A FALTA DE PAN, BUENAS SON TORTAS...
Quin Febrer, molta neu, moltes borrasques, molt risc d'allaus... i ni un trist corredor, ni una sortideta amb els grampons ni el piolet...
De tota manera, el balanç es prou bo, 6 sortides amb la bici, gairebe 200 km de rodar amb la btt, i un final de festa amb gairebe 60 km de carretera, la clasica Sant Cugat-Montserrat.
Fins a Monistrol, molt be, es nota que aquest any he rodat molt mes que l'anterior, pero la pujada... aquells ditxosos 9 km se m'atravesen sempre, i una btt, encara que porti gomes llises, no es una bici de carretera.
Resumint, estic mes en forma que anys anteriors, pero no hi ha manera d'aprofitar ho, i els pantalons cada dia m'apreten mes per l'increment de volum dels..... cuadriceps :-)))
diumenge, 21 de febrer del 2010
CORREDORS? SI, EN BICICLETA...
Ahir dissabte semblava el dia perfecte, sol, muntanyes de neu, un company amb ganes de sortir i la motxilla neta, despres d'un mes d'acumular pols.
Donçs no, un risc d'allaus mes enlla del que seria recomanable i un company que va acabar la nit de divendres poseit per l'esperit de Guti, ho va tornar a impedir, ja veig que aquest any pocs corredors farem...
El que no falla mai es la btt, ja portem 180 km en 6 sortides, i gairebe no hem repetit ni un sender!!!
Ja que no escalem, almenys pedalem, aixo si, com duri massa, crec que un dia d'aquests hem deixare poseir pel l'esperit d'el guti aquest...
I en un pim pam, pim pam, la sortideta d'avui:
dimarts, 16 de febrer del 2010
BERENAR D'ALTRES EPOQUES
Aprofitant que demà es l'enterrament de la sardina, hem preparat una bona colla d'arengades amb faldilles.
Cal mantenir les tradicions, i de pas hem fet un berenar com deu mana, una arengada, pa amb tomaquet i un gotet de vi.
Bon profit!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)