Sempre que dic la paraula "matinal", referint me a una sortida a muntanya, la familia ja es pensa que arribare negre nit, ja se que n'he fet varies de matinals de 12 hores, pero aquesta vegada anava de debó.
Quedem a quarts de vuit amb l'amic d'Idaho, i despres d'un parell de cafes i croissants, carretera i manta fins a Ogassa, on mai haviem anat i que ens sorpren molt gratament, una zona a redescobrir
A les deu en punt comencem a caminar, a les 11 som a la Portella d'Ogassa i a les 12 al Taga, tot i que fa hores que tinc el croisant als peus i arribo dalt amb l'estomac bramant com una lavadora centrifugant.
Despres d'encarregar me d'un fantastic bocata de formatge que portava a la motxilla, la cosa ja es veu d'un altra color, i la baixada fins el Coll de Jou es fa en un pim pam.
Despres de donar una ullada al fumadero de porros, perdo, el refugi no guardat de Sant Jordi, agafem la pista encimentada cap el poble, i un parell de km avall, agafem una drecera que ens evita seguir tot de giregonces de la pista i ens deixa a un parell de km del poble.
Voliem agafar una altra pista que surt de la curva abans del refugi, cap el poble, pero no hem trobat massa evidencies, i abans d'encigalar nos, em preferit asegurar.
Entre una cosa i l'altra, a tres quarts de dues som al cotxe, i mentre truco a la jefa que prepari dinar per mi, el company posa el cotxe en marxa i carretera i manta cap a casa, a dinar!!!
2 comentaris:
Ogassa es molt maco.. tota la zona es bucólico-pastoril.. ;-))) i la zona de escalada està força be...
o sea... ja saps.. ;-)))
Certament, Ogassa és un flipe! ves-hi, t'agradarà! :)
Publica un comentari a l'entrada