Dia2, Vilanova i la Geltru-Vilanova i la Geltru
Despres de mirar les fotos del Cap de Creus amb la meva santa esposa, em va comentar, amb cara d'inocencia infinita, " i per aqui aprop no hi ha cap tram del gr aquest de la costa???"
Obviament, va tocar preparar les motxilles per l'endema, i vaig anar a dormir tant tard que gairebe era l'hora de llevar me
El diumenge al mati em anat a fer una matinal pel GR92, el que resegueix tota la costa, el que ja no estava disposat a acceptar era llevar me d'hora, acabavem d'esmorçar a dos quarts d'onze i amb tota tranquilitat em anat pujant l'Ordal, cap a Vilafranca, mentre disfrutavem dels grocs, torrats i vermells de les vinyes de tardor.
La sortida era al passeig de Vilanova i la Geltru, al costat del far, i l'arribada estava a Sitges, tot i que sortint a quarts d'una, ja sabia jo que no hi arribariem. A mig cami, dalt d'un turonet i amb el mar a dues passes, hem muntat la paradeta i ens em cruspit els entrepans.
La tornada ha estat rapida, i amb un relaxament que pensava que no arribaria a casa sense parar a fer una becaina
diumenge, 16 de novembre del 2008
GR11-GR92, LA PLATJA A L'HIVERN
Dia 1, del Port de la Selva a Cadaques, passant pel far del Cap de Creus
Ja feia dies que tenia ganes de començar a recuperar la forma, i encara mes temps que volia fer aquesta travessa. Dit i fet, ho parlem amb l'amic d'Idaho i en res ja som al cotxe amb les motxilles i el mapa
Arribem al Port de la Selva i tenim lloc per aparcar on volem, avantatges de la costa al hivern, ens posem les botes i comencem a seguir els senyals del gr11, algun de tamany minuscul, cap al far de la "fi del mon"
Hi arribo bastant tocat, i encara ens toca arribar nos a Cadaques, seguint el cami de ronda, per tant, deixem la cervesa per mes tard.
Entre una pila de camps d'oliveres, per fi veiem port lligat, amb la casa de Salvador Dali i una pila de turistes fent se nosa mutuament amb els seus cotxes, pensem que tenim Cadaques a tocar, pero la veritat es que encara queda una bona tirada, per sort, tal i com arribem a la parada de taxis, en trobem un que descarrega una parella, i ens hi pujem, molt be per l'horari, pero la cerveseta queda retardada de nou.
Arribem al Port de la Selva sense masses novetats, mes enlla de la "original" banda sonora amb que la taxista ens obsequia durant el viatge, i la clavada monumental que ens cobra per fer uns 15 km mal comptats.
Triguem 5 minutets en tornar a vestir nos depersones normals, i en el moment en que ja gairebe assaboria la ben guanyada cervesa, ens adonem que una de les rodes del cotxes esta gairebe desinflada, la inflem amb la manxa, pero no estem massa segurs de si aguantara tot el viatge, i preferim tirar avall amb calma.
Resumint, que despres de gairebe 25 km de caminar, encara tinc pendent la cerveseta per refer me.
Ja feia dies que tenia ganes de començar a recuperar la forma, i encara mes temps que volia fer aquesta travessa. Dit i fet, ho parlem amb l'amic d'Idaho i en res ja som al cotxe amb les motxilles i el mapa
Arribem al Port de la Selva i tenim lloc per aparcar on volem, avantatges de la costa al hivern, ens posem les botes i comencem a seguir els senyals del gr11, algun de tamany minuscul, cap al far de la "fi del mon"
Hi arribo bastant tocat, i encara ens toca arribar nos a Cadaques, seguint el cami de ronda, per tant, deixem la cervesa per mes tard.
Entre una pila de camps d'oliveres, per fi veiem port lligat, amb la casa de Salvador Dali i una pila de turistes fent se nosa mutuament amb els seus cotxes, pensem que tenim Cadaques a tocar, pero la veritat es que encara queda una bona tirada, per sort, tal i com arribem a la parada de taxis, en trobem un que descarrega una parella, i ens hi pujem, molt be per l'horari, pero la cerveseta queda retardada de nou.
Arribem al Port de la Selva sense masses novetats, mes enlla de la "original" banda sonora amb que la taxista ens obsequia durant el viatge, i la clavada monumental que ens cobra per fer uns 15 km mal comptats.
Triguem 5 minutets en tornar a vestir nos depersones normals, i en el moment en que ja gairebe assaboria la ben guanyada cervesa, ens adonem que una de les rodes del cotxes esta gairebe desinflada, la inflem amb la manxa, pero no estem massa segurs de si aguantara tot el viatge, i preferim tirar avall amb calma.
Resumint, que despres de gairebe 25 km de caminar, encara tinc pendent la cerveseta per refer me.
diumenge, 26 d’octubre del 2008
SORTIDA DOMINGUERA CAP AL MONTSENY
Aixo del canvi d'horari m'ha afectat, he dormit fatal, m'he llevat pitjor i a sobre no he pogut esmorçar com deu mana en aquests casos, a soles amb el meu cafeto ben calent...
Era ben be migdia, perdo, les 11, que li he comentat a la meva santa esposa si li feia res que anes a fer un vol amb la moto, amb ulls de xaiet degollat, i ha funcionat!!!
En un moment m'he posat el trajo de darth vader i el casc de l'amic wayne rainey, he anat tant de pressa que ja tenia la moto en marxa i encara tenia els guants a casa.
L'autopista anava carregadeta, i la nacional cap a Vic tambe, i per acabar d'arreglar ho, agafo el desvio de Tona cap a Seva i hem trobo amb un control del mossos just en el moment en que he recordat que els papers de la moto s'han quedat a la taula del menjador...
Per sort, ja estaven entretinguts empaperant a un pobre motero i señora a bord d'una bmw gs 1200 que devia haber comes alguna atemptat irreparable contra la seguretat del pais o algun altra delicte esgarrifant, com ara sortir en moto
Pasat Seva hem trobo amb un ingredient habitual d'aquesta epoca, el cotxe ple de pixapins que han anat a buscar bolets, pero aquesta vegada en quatitats industrials, molt hem temo que hi havien molts mes buscadors que no pas bolets, potser seria una bona idea ampliar la reintroduccio de l'os bru al montseny...
Amb pensaments encara mes funestos, dirigits a la proceso de cotxes que m'he anat trobant fins a Viladrau, he recordat que hi feien la Fira de la Castanya, suposo que ha augmentat la cotitzacio i deu estar a preu de tofona blanca, perque a l'entrada del poble hi havien dos cotxes mes dels mossos i un parell de parelles mes recorrien amunt i avall el poble, esperitat i esmaperdut, recordant que els papers de la moto estaven a la taula del menjador de casa, he continuat com qui no vol la cosa cap a Sant Marçal, mentre anava cantant a mitja veu aquella cantarella dels pallasos de la tele naniana nanianaaaa.
Ja recuperat de l'ensurt, he parat a fer alguna foto, aquesta epoca es ideal per fer ne, tot i que amb tanta pluja i amb la calor que esta fent, semblava mes una excursio de finals d'estiu que no de tardor, i els tons ocres, daurats i vermells no eren tant intensos com altres anys
Pero no habien acabat els ensurts, pasant per davant de Santa Fe del Montseny, mentre hem disposava a avançar una currua de buscadors de bolets ja envasats als seus cotxes, un pofffff pofffff m'ha fet adonar que no he posat benzina al sortir... i nomes recordava la benzinera de Sant Celoni, arribaria a temps d'omplir o hauria de trucar al RACC???
Darrera de la cua de cotxes que ha organitzat un mitsubishi 4x4 "boletaire edition gran tour", gros com un camio, he anat fent l'ultim tram de corves del dia, sense atrevir me a avançar los, fins a la benzinera salvadora.
Un cop ple el diposit, he agafat ravent l'autopista cap a casa, ha anat prou be, pero un altra dia anire a una altra banda...
Era ben be migdia, perdo, les 11, que li he comentat a la meva santa esposa si li feia res que anes a fer un vol amb la moto, amb ulls de xaiet degollat, i ha funcionat!!!
En un moment m'he posat el trajo de darth vader i el casc de l'amic wayne rainey, he anat tant de pressa que ja tenia la moto en marxa i encara tenia els guants a casa.
L'autopista anava carregadeta, i la nacional cap a Vic tambe, i per acabar d'arreglar ho, agafo el desvio de Tona cap a Seva i hem trobo amb un control del mossos just en el moment en que he recordat que els papers de la moto s'han quedat a la taula del menjador...
Per sort, ja estaven entretinguts empaperant a un pobre motero i señora a bord d'una bmw gs 1200 que devia haber comes alguna atemptat irreparable contra la seguretat del pais o algun altra delicte esgarrifant, com ara sortir en moto
Pasat Seva hem trobo amb un ingredient habitual d'aquesta epoca, el cotxe ple de pixapins que han anat a buscar bolets, pero aquesta vegada en quatitats industrials, molt hem temo que hi havien molts mes buscadors que no pas bolets, potser seria una bona idea ampliar la reintroduccio de l'os bru al montseny...
Amb pensaments encara mes funestos, dirigits a la proceso de cotxes que m'he anat trobant fins a Viladrau, he recordat que hi feien la Fira de la Castanya, suposo que ha augmentat la cotitzacio i deu estar a preu de tofona blanca, perque a l'entrada del poble hi havien dos cotxes mes dels mossos i un parell de parelles mes recorrien amunt i avall el poble, esperitat i esmaperdut, recordant que els papers de la moto estaven a la taula del menjador de casa, he continuat com qui no vol la cosa cap a Sant Marçal, mentre anava cantant a mitja veu aquella cantarella dels pallasos de la tele naniana nanianaaaa.
Ja recuperat de l'ensurt, he parat a fer alguna foto, aquesta epoca es ideal per fer ne, tot i que amb tanta pluja i amb la calor que esta fent, semblava mes una excursio de finals d'estiu que no de tardor, i els tons ocres, daurats i vermells no eren tant intensos com altres anys
Pero no habien acabat els ensurts, pasant per davant de Santa Fe del Montseny, mentre hem disposava a avançar una currua de buscadors de bolets ja envasats als seus cotxes, un pofffff pofffff m'ha fet adonar que no he posat benzina al sortir... i nomes recordava la benzinera de Sant Celoni, arribaria a temps d'omplir o hauria de trucar al RACC???
Darrera de la cua de cotxes que ha organitzat un mitsubishi 4x4 "boletaire edition gran tour", gros com un camio, he anat fent l'ultim tram de corves del dia, sense atrevir me a avançar los, fins a la benzinera salvadora.
Un cop ple el diposit, he agafat ravent l'autopista cap a casa, ha anat prou be, pero un altra dia anire a una altra banda...
diumenge, 12 d’octubre del 2008
CARRILET OLOT-GIRONA
Ahir dissabte vam fer una sortida amb la btt, una bona volta per la vall d'en bas, seguint una part del antic carrilet Olot Girona, els primers 60 km seguits desde fa molt temps.
La primera opcio era la via verda de la vall de zafan i la del baix ebre, pero la previssió de tormentes, inundacion i vents huracanats ens va fer anar una mica mes al nord.
Vaig quedar molt sorpres al arribar a Olot, a les 8:15 del mati, i no hi havia manera de trobar un bar obert, que jo sense un parell de croisants i un cafeto no se anar en btt, pero en canvi, vaig veure 3 perruqueries obertes, potser es casava la filla de l'alcalde i tothom hi estava convidat???
A quarts de deu ja estavem tots preparats, les furgos aparcades, les btt muntades i nosaltres disfressats, i la "serpiente multicolor" va començar a rodar.
La ruta es molt senzilla, no te gairebe desnivell, donat que nomes hi ha el port de bas, i esta molt ben senyalitzada, hi trobes una pila de families amb nanos petits fent la, i a sobre el paisatge es magnific, sobretot a la tardor.
Un cop arribats a Les Planes d'Hostoles vam fer un esmorçar-dinar a base de bocates tamany motero i de tornada vam seguir l'itinerari mateix de l'anada fins a Sant Esteve d'en Bas, on ens vam desviar per les carreteretes que van per la vall, enmig dels camps de blat de moro, gairebe sense transit ni desnivell, tot i que algun tram vam haber de fer servir el gps, donat que totes les carreteretes semblen iguales i es facil acabar a picamoixons de dalt sense proposar t'ho.
Resumint, un dia de btt ben tranquil, ideal per començar a recuperar la forma perduda
La primera opcio era la via verda de la vall de zafan i la del baix ebre, pero la previssió de tormentes, inundacion i vents huracanats ens va fer anar una mica mes al nord.
Vaig quedar molt sorpres al arribar a Olot, a les 8:15 del mati, i no hi havia manera de trobar un bar obert, que jo sense un parell de croisants i un cafeto no se anar en btt, pero en canvi, vaig veure 3 perruqueries obertes, potser es casava la filla de l'alcalde i tothom hi estava convidat???
A quarts de deu ja estavem tots preparats, les furgos aparcades, les btt muntades i nosaltres disfressats, i la "serpiente multicolor" va començar a rodar.
La ruta es molt senzilla, no te gairebe desnivell, donat que nomes hi ha el port de bas, i esta molt ben senyalitzada, hi trobes una pila de families amb nanos petits fent la, i a sobre el paisatge es magnific, sobretot a la tardor.
Un cop arribats a Les Planes d'Hostoles vam fer un esmorçar-dinar a base de bocates tamany motero i de tornada vam seguir l'itinerari mateix de l'anada fins a Sant Esteve d'en Bas, on ens vam desviar per les carreteretes que van per la vall, enmig dels camps de blat de moro, gairebe sense transit ni desnivell, tot i que algun tram vam haber de fer servir el gps, donat que totes les carreteretes semblen iguales i es facil acabar a picamoixons de dalt sense proposar t'ho.
Resumint, un dia de btt ben tranquil, ideal per començar a recuperar la forma perduda
diumenge, 14 de setembre del 2008
Ohne Dich
A mitjans de setembre sempre celebravem un aniversari especial, era com el final de l'estiu, i aprofitavem per fer les mil i una, generalment acabavem la festa al sortir el sol, despres de la segona o tercera visita dels municipals.
Van ser molts anys compartint primeres vegades, desde la primera nit a la disco als primers cotxes, les primeres motos, els primers viatges, les primeres escapades a esquiar a bord d'un r5, baixat de suspensio.
No farem festa, pero recordarem les viscudes.
Va per tu, alla on siguis.
Van ser molts anys compartint primeres vegades, desde la primera nit a la disco als primers cotxes, les primeres motos, els primers viatges, les primeres escapades a esquiar a bord d'un r5, baixat de suspensio.
No farem festa, pero recordarem les viscudes.
Va per tu, alla on siguis.
dimarts, 9 de setembre del 2008
QUI TINDRA RAO???
Dimecres es posa en marxa l'accelerador de particules del CERN
Segons una colla, aixo ocasionara un forat negre que engolira la terra
nomes hi manca un rotet al final del video
per l'altra banda, els cientifics semblen tenir ho tot controlat i ens ho expliquen de bon rotllo
per una vegada, espero que trionfin els del rap, tot i lo malament que ballen i canten...
la solucio, dema al mati
nomes hi manca un rotet al final del video
per l'altra banda, els cientifics semblen tenir ho tot controlat i ens ho expliquen de bon rotllo
per una vegada, espero que trionfin els del rap, tot i lo malament que ballen i canten...
la solucio, dema al mati
VIATGES
Soc addicte al viatges, ho reconec, miro d’anar amunt i avall pel senzill plaer de fer ho, i tant me fa el tipus de viatge, low cost, luxe desenfrenat, a peu, en btt, en cotxe, en moto, sota un sol que estavella les pedres o sota el diluvi universal, baixar corrent del Puigmal mentre els llamps cauen a quatre passes i t’aixequen els cabell de la melena, pujar la Collada de Toses mentre la pedra que cau encatifa el terra com si acabes de nevar, parar en algun bar perdut i beure cafès amb llet xarrupant per que el tremolor del fred t’impedeix agafar la tassa sense bessar lo, viatjar es tot això i molt mes, i encara no hem parlat dels viatges interiors.....
També hi ha les escapades de cap de setmana amb la família, agafant les 4 coses imprescindibles...
També hi ha les escapades de cap de setmana amb la família, agafant les 4 coses imprescindibles...
dimarts, 2 de setembre del 2008
CAP A TERRES SALVATGES, DE JON KRAKAUER
Que porta a un noi, acabat de graduar, a desapareixer i acabar morint d'innanició en un bus abandonat a Alaska?
Amb la meitat del llibre llegit, la conclusio provisional es bastant diferent de la que que s'obte mirant el trailer de la pelicula, i s'acosta mes al despit que a l'ansia d'aventura, tot i que esperare al final per opinar.
Deixo la pregunta a l'aire:
BUNOVIS O BURROVIS ???
dilluns, 18 d’agost del 2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)