Ahir dissabte vam fer una sortida amb la btt, una bona volta per la vall d'en bas, seguint una part del antic carrilet Olot Girona, els primers 60 km seguits desde fa molt temps.
La primera opcio era la via verda de la vall de zafan i la del baix ebre, pero la previssió de tormentes, inundacion i vents huracanats ens va fer anar una mica mes al nord.
Vaig quedar molt sorpres al arribar a Olot, a les 8:15 del mati, i no hi havia manera de trobar un bar obert, que jo sense un parell de croisants i un cafeto no se anar en btt, pero en canvi, vaig veure 3 perruqueries obertes, potser es casava la filla de l'alcalde i tothom hi estava convidat???
A quarts de deu ja estavem tots preparats, les furgos aparcades, les btt muntades i nosaltres disfressats, i la "serpiente multicolor" va començar a rodar.
La ruta es molt senzilla, no te gairebe desnivell, donat que nomes hi ha el port de bas, i esta molt ben senyalitzada, hi trobes una pila de families amb nanos petits fent la, i a sobre el paisatge es magnific, sobretot a la tardor.
Un cop arribats a Les Planes d'Hostoles vam fer un esmorçar-dinar a base de bocates tamany motero i de tornada vam seguir l'itinerari mateix de l'anada fins a Sant Esteve d'en Bas, on ens vam desviar per les carreteretes que van per la vall, enmig dels camps de blat de moro, gairebe sense transit ni desnivell, tot i que algun tram vam haber de fer servir el gps, donat que totes les carreteretes semblen iguales i es facil acabar a picamoixons de dalt sense proposar t'ho.
Resumint, un dia de btt ben tranquil, ideal per començar a recuperar la forma perduda
diumenge, 12 d’octubre del 2008
diumenge, 14 de setembre del 2008
Ohne Dich
A mitjans de setembre sempre celebravem un aniversari especial, era com el final de l'estiu, i aprofitavem per fer les mil i una, generalment acabavem la festa al sortir el sol, despres de la segona o tercera visita dels municipals.
Van ser molts anys compartint primeres vegades, desde la primera nit a la disco als primers cotxes, les primeres motos, els primers viatges, les primeres escapades a esquiar a bord d'un r5, baixat de suspensio.
No farem festa, pero recordarem les viscudes.
Va per tu, alla on siguis.
Van ser molts anys compartint primeres vegades, desde la primera nit a la disco als primers cotxes, les primeres motos, els primers viatges, les primeres escapades a esquiar a bord d'un r5, baixat de suspensio.
No farem festa, pero recordarem les viscudes.
Va per tu, alla on siguis.
dimarts, 9 de setembre del 2008
QUI TINDRA RAO???
Dimecres es posa en marxa l'accelerador de particules del CERN
Segons una colla, aixo ocasionara un forat negre que engolira la terra
nomes hi manca un rotet al final del video
per l'altra banda, els cientifics semblen tenir ho tot controlat i ens ho expliquen de bon rotllo
per una vegada, espero que trionfin els del rap, tot i lo malament que ballen i canten...
la solucio, dema al mati
nomes hi manca un rotet al final del video
per l'altra banda, els cientifics semblen tenir ho tot controlat i ens ho expliquen de bon rotllo
per una vegada, espero que trionfin els del rap, tot i lo malament que ballen i canten...
la solucio, dema al mati
VIATGES
Soc addicte al viatges, ho reconec, miro d’anar amunt i avall pel senzill plaer de fer ho, i tant me fa el tipus de viatge, low cost, luxe desenfrenat, a peu, en btt, en cotxe, en moto, sota un sol que estavella les pedres o sota el diluvi universal, baixar corrent del Puigmal mentre els llamps cauen a quatre passes i t’aixequen els cabell de la melena, pujar la Collada de Toses mentre la pedra que cau encatifa el terra com si acabes de nevar, parar en algun bar perdut i beure cafès amb llet xarrupant per que el tremolor del fred t’impedeix agafar la tassa sense bessar lo, viatjar es tot això i molt mes, i encara no hem parlat dels viatges interiors.....
També hi ha les escapades de cap de setmana amb la família, agafant les 4 coses imprescindibles...
També hi ha les escapades de cap de setmana amb la família, agafant les 4 coses imprescindibles...
dimarts, 2 de setembre del 2008
CAP A TERRES SALVATGES, DE JON KRAKAUER
Que porta a un noi, acabat de graduar, a desapareixer i acabar morint d'innanició en un bus abandonat a Alaska?
Amb la meitat del llibre llegit, la conclusio provisional es bastant diferent de la que que s'obte mirant el trailer de la pelicula, i s'acosta mes al despit que a l'ansia d'aventura, tot i que esperare al final per opinar.
Deixo la pregunta a l'aire:
BUNOVIS O BURROVIS ???
dilluns, 18 d’agost del 2008
diumenge, 17 d’agost del 2008
DE LA FRANJA AL CAP DE CREUS (2)
Sona el despertador, alguna de les funcions del refotut mòbil no s’han bloquejat, però hem dono mitja volta i torno a dormir mitja horeta llarga mes.
Mig adormit encara, aconsegueixo finalment sortir de la tenda i anar a les dutxes i ja ben enclenxinat i encoloniat, entro al bar a fer un cafè i una punteta que queda de pastis de xocolata.
Son els millors moments, mentre la mestressa acaba de posar en marxa la cafetera, el sol entra per la finestra de la cantonada, tinc tota la serralada del Cadí davant, el mapa obert i tot sembla possible.
Torno al campament i començo a carregar la moto, mentre els companys van apareixent de mica en mica, i entre una cosa i l’altra, acabo sortint a quarts de onze.
La carretera fins a Puigcerdà es un prodigi de indicacions contradictòries, límits il·lògics de velocitat i, sobretot, radars recaptatoris, i per acabar d’adobar ho, tinc davant un cotxe dels mossos circulant a 60 km/h. Paciència, es la part zen de motociclisme.
Entro a França i busco la carretera cap a Formigueres, la trobo i continuo per una petita serpentina d’asfalt que acompanya el riu Aude entre espadats altíssims i una vegetació exuberant. L’únic problema es que a algun tram hi ha grava, trobo una colla de moteros accidentats i els ànims es refreden una mica.
Acabo passant per la zona vinícola de Maury, i d’allà a Perpinyà, l’intenció es anar cap a Marquixanes, on dino molt be, i agafar una carretereta plena de revolts cap a Ceret, però es diumenge a la tarda i no trobo una benzinera oberta, he de recular fins a Perpinyà, per tant, agafo l’autopista i cap a Vilajuïga i al Monestir de Sant Pere de Rodes, i despres, cap al Cap de Creus, on trobo una acumulació brutal de camacus, yenifers, borjamaris i demés fauna estiuenca, que hem fa comprendre que, de tant en tant, algú agafi un AK47.
Faig un parell de fotos i marxo esperitat, esquivant cotxes que van a pas de tortuga mentre miren la caleta nudista.
Hi ha alguna retenció per arribar a l’autopista, però anant en moto no es massa problema, i a entrada de fosc arribo a casa, suat, cansat i amb un somriure que no cap dins del casc, despres de 1.065 km de curves.
Mostra un mapa més gran
Mig adormit encara, aconsegueixo finalment sortir de la tenda i anar a les dutxes i ja ben enclenxinat i encoloniat, entro al bar a fer un cafè i una punteta que queda de pastis de xocolata.
Son els millors moments, mentre la mestressa acaba de posar en marxa la cafetera, el sol entra per la finestra de la cantonada, tinc tota la serralada del Cadí davant, el mapa obert i tot sembla possible.
Torno al campament i començo a carregar la moto, mentre els companys van apareixent de mica en mica, i entre una cosa i l’altra, acabo sortint a quarts de onze.
La carretera fins a Puigcerdà es un prodigi de indicacions contradictòries, límits il·lògics de velocitat i, sobretot, radars recaptatoris, i per acabar d’adobar ho, tinc davant un cotxe dels mossos circulant a 60 km/h. Paciència, es la part zen de motociclisme.
Entro a França i busco la carretera cap a Formigueres, la trobo i continuo per una petita serpentina d’asfalt que acompanya el riu Aude entre espadats altíssims i una vegetació exuberant. L’únic problema es que a algun tram hi ha grava, trobo una colla de moteros accidentats i els ànims es refreden una mica.
Acabo passant per la zona vinícola de Maury, i d’allà a Perpinyà, l’intenció es anar cap a Marquixanes, on dino molt be, i agafar una carretereta plena de revolts cap a Ceret, però es diumenge a la tarda i no trobo una benzinera oberta, he de recular fins a Perpinyà, per tant, agafo l’autopista i cap a Vilajuïga i al Monestir de Sant Pere de Rodes, i despres, cap al Cap de Creus, on trobo una acumulació brutal de camacus, yenifers, borjamaris i demés fauna estiuenca, que hem fa comprendre que, de tant en tant, algú agafi un AK47.
Faig un parell de fotos i marxo esperitat, esquivant cotxes que van a pas de tortuga mentre miren la caleta nudista.
Hi ha alguna retenció per arribar a l’autopista, però anant en moto no es massa problema, i a entrada de fosc arribo a casa, suat, cansat i amb un somriure que no cap dins del casc, despres de 1.065 km de curves.
Mostra un mapa més gran
DE LA FRANJA AL CAP DE CREUS (1)
Ja ho diu la dona que amb un mapa a la ma soc un perill, i aquest cap de setmana passat ho va confirmar.
Tenia en ment tres o quatre carreteres de muntanya per fer amb la moto, les vaig ajuntar en un recorregut de dos dies... i al final van sortir gairebé 1.100 km.
Dissabte esmorzar a Solsona, al Trabucaire, desprès d’anar jugant al gat i al ratolí amb una suzuki naked, que també va parar a esmorzar.
Surto cap a Sant Llorenç de Morunys, la carretera del pantà de la Llosa del Cavall te un asfalt perfecte, passat el poble, la cosa canvia, es tracta de carreteres mes antigues, per les que no passa massa gent i això es nota, tot i que m’ho passo com els indis.
Arribo a Tuixén sense mes novetats i d’allà segueixo fins a la Seu d’Urgell, pel que sembla ser una antiga pista asfaltada.
Paro una estona per trucar a la família, i descobreixo que el mòbil s’ha quedat bloquejat, al final aconsegueixo parlar, però aquest trasto hem farà la guitza tot el cap de setmana.
A Coll de Nargó agafo un port que mena a Tremp, a mitja pujada decideixo entregar me als plaers d’una micció campestre a peu de carretera, aprofito per demanar perdo als dos o tres moteros als que no vaig poder tornar la salutació, tenia coses molt importants entre mans.
Acabo arribant a Pont de Muntañana a l’hora de dinar, paro a un dels molts hostals i en poc mes de mitja hora he liquidat el plat. Surto cap a Pont de Suert, pel costat del pantà d’Escales, i d’allà cap a la Pobla de Segur, Sort, sense parar a comprar loteria, i de nou a la Seu d’Urgell, agafant la carretera cap a Martinet i pujant fins el càmping de Lles, on tinc una part de la família fent vacances, que ja m’espera per que reculli el sopar, però com que el mòbil continua sense funcionar, no han pogut avisar me, i he de fer l’esforç titànic de tornar a agafar la moto i baixar a Martinet.
Mentre sopem anem fent fotos de l’eclipsi de lluna, gairebé sense contaminació lumínica, l’únic però es que estem a 1700 metres d’alçada i fa un fred que pela.
A mitjanit estic rendit de son, i hem poso a la tenda, però a la matinada hem desperten unes gotes que cauen, falsa alarma, quatre gotes, continuo dormint amb la jaqueta motera a sobre del sac.
Mostra un mapa més gran
Tenia en ment tres o quatre carreteres de muntanya per fer amb la moto, les vaig ajuntar en un recorregut de dos dies... i al final van sortir gairebé 1.100 km.
Dissabte esmorzar a Solsona, al Trabucaire, desprès d’anar jugant al gat i al ratolí amb una suzuki naked, que també va parar a esmorzar.
Surto cap a Sant Llorenç de Morunys, la carretera del pantà de la Llosa del Cavall te un asfalt perfecte, passat el poble, la cosa canvia, es tracta de carreteres mes antigues, per les que no passa massa gent i això es nota, tot i que m’ho passo com els indis.
Arribo a Tuixén sense mes novetats i d’allà segueixo fins a la Seu d’Urgell, pel que sembla ser una antiga pista asfaltada.
Paro una estona per trucar a la família, i descobreixo que el mòbil s’ha quedat bloquejat, al final aconsegueixo parlar, però aquest trasto hem farà la guitza tot el cap de setmana.
A Coll de Nargó agafo un port que mena a Tremp, a mitja pujada decideixo entregar me als plaers d’una micció campestre a peu de carretera, aprofito per demanar perdo als dos o tres moteros als que no vaig poder tornar la salutació, tenia coses molt importants entre mans.
Acabo arribant a Pont de Muntañana a l’hora de dinar, paro a un dels molts hostals i en poc mes de mitja hora he liquidat el plat. Surto cap a Pont de Suert, pel costat del pantà d’Escales, i d’allà cap a la Pobla de Segur, Sort, sense parar a comprar loteria, i de nou a la Seu d’Urgell, agafant la carretera cap a Martinet i pujant fins el càmping de Lles, on tinc una part de la família fent vacances, que ja m’espera per que reculli el sopar, però com que el mòbil continua sense funcionar, no han pogut avisar me, i he de fer l’esforç titànic de tornar a agafar la moto i baixar a Martinet.
Mentre sopem anem fent fotos de l’eclipsi de lluna, gairebé sense contaminació lumínica, l’únic però es que estem a 1700 metres d’alçada i fa un fred que pela.
A mitjanit estic rendit de son, i hem poso a la tenda, però a la matinada hem desperten unes gotes que cauen, falsa alarma, quatre gotes, continuo dormint amb la jaqueta motera a sobre del sac.
Mostra un mapa més gran
diumenge, 10 d’agost del 2008
TORNEM A MOURE'NS
Encara estic recuperant me de la trencadissa escalant a La Facu,
El peu encara hem fa mal, i, segons el metge, fins al setembre no puc escalar, ni anar de travessa, ni pujar pics, ni correr, i btt, poqueta.
Es el primer diumenge de vacances, son les 10:00 i la familia encara dorm, pero jo estic que hem pujo per les pareds... be, ojala, de fet, estic assentat esmorçant, ben aborrit, sembla que la gran aventura d'avui ha estat anar a buscar una bossa de croissants.
Remenant per internet, trobo una ruta que fa temps que tinc anotada com a pendent, i com que el metge no hem va dir res d'anar en moto....
M'arribo fins a a Vidrà, una mica mes amunt de Vic, agafo una pista asfaltada que no te mes de dos metres d'amplada i vaig pasant pel costat d'una colla de masies i d'algun ramat de vaques que travesa la carretera sense respectar cap mena de prioritat.
Un consell, les vaques de la zona pasen molt de vosaltres, si les tracteu com pixapins, ni pitant, ni accelerant el vehicle s'apartarant del mig de la carretera, heu de tirar dels gens pagesos, una recomanacio es el conegudissim
MECAGONDEUPASAD'AQUIMECAGONELSCOLLONSDELPARESANT
hi ha moltes variants, pero aquesta m'ha funcionat prou be :-)))
La pista-carretera va a petar a la vall d'en bas, amb vistes fantastiques al puigsacalm, i un cop alla agafo la carretera cap el santuari del fart, i truco a la jefa per comunicar el "parte medic".
La tornada la faig per Roda de Ter, on estic tentat de pasar per l'antiga pedrera, a veure si trobo al mestre pekas zazen fent levitacions escalatories, pero son les tantes i tinc gana, i al final tiro fins a casa.
Resumint, que no hem puc estar quiet masses dies, i menys en vacances, i si a sobre hem quedaven nomes 4 km per que el marcador de la moto arribes als 76.000 km, ja no he necesitat mes excuses ...
El peu encara hem fa mal, i, segons el metge, fins al setembre no puc escalar, ni anar de travessa, ni pujar pics, ni correr, i btt, poqueta.
Es el primer diumenge de vacances, son les 10:00 i la familia encara dorm, pero jo estic que hem pujo per les pareds... be, ojala, de fet, estic assentat esmorçant, ben aborrit, sembla que la gran aventura d'avui ha estat anar a buscar una bossa de croissants.
Remenant per internet, trobo una ruta que fa temps que tinc anotada com a pendent, i com que el metge no hem va dir res d'anar en moto....
M'arribo fins a a Vidrà, una mica mes amunt de Vic, agafo una pista asfaltada que no te mes de dos metres d'amplada i vaig pasant pel costat d'una colla de masies i d'algun ramat de vaques que travesa la carretera sense respectar cap mena de prioritat.
Un consell, les vaques de la zona pasen molt de vosaltres, si les tracteu com pixapins, ni pitant, ni accelerant el vehicle s'apartarant del mig de la carretera, heu de tirar dels gens pagesos, una recomanacio es el conegudissim
MECAGONDEUPASAD'AQUIMECAGONELSCOLLONSDELPARESANT
hi ha moltes variants, pero aquesta m'ha funcionat prou be :-)))
La pista-carretera va a petar a la vall d'en bas, amb vistes fantastiques al puigsacalm, i un cop alla agafo la carretera cap el santuari del fart, i truco a la jefa per comunicar el "parte medic".
La tornada la faig per Roda de Ter, on estic tentat de pasar per l'antiga pedrera, a veure si trobo al mestre pekas zazen fent levitacions escalatories, pero son les tantes i tinc gana, i al final tiro fins a casa.
Resumint, que no hem puc estar quiet masses dies, i menys en vacances, i si a sobre hem quedaven nomes 4 km per que el marcador de la moto arribes als 76.000 km, ja no he necesitat mes excuses ...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)