Crisis??? jajajajaja
Despres del que he pasat aquests dos ultims mesos, si li presento un curriculum a l'Obama, hem contracta com asesor per grans desastres humanitaris.
Deixem els temes tristos, i anem pel que interesa, aprofitant les condicions de neu, fred i gel del Pirineu i la col.laboració d'un
bon amic que posa el coxe per anar on sigui, a l'hora que sigui,
HEM FET UNA CANAL!!!!
Es tracta de la Canal Occidental al Gra de Fajol Petit, molt indicada per iniciació i amb un resaltet de gel, nomes començar, per posar hi una mica de pebre a la via, fantàstic.
Tot comença a unes hores inhumanes d'un dissabte al mati, cap alla les 4:45... o les 5:00, encara es negre nit i ja estic acabant de jalar me un cafe amb llet amb galetes maries, que com ja sabeu, es el mes indicat, nutritivament parlant, per anar a fer muntanya.
Despres toca carregar se la motxilla, enorme, tot i els esforços de friki muntanyenc low wheigt, i sortir al carrer a esperar el company, puntual com sempre, comença l'aventura.
Fem un "lleuger" segon esmorçar a Ripoll, i en un tres i no res ja som al paking de Vallter colocant nos una pila de ferralla a sobre, amb els dubtes habituals:
piolet a la motxilla?
agafo els pals?
grampons o raquetes?
qui porta la petacagüiski?
el patxaran senta be despres d'un cafe amb llet a les 8:30 del matí???
Hi ha una bona traça fins el refugi, i d'alla anem seguint cap a les canals amb precaució, no tenim cap ganes de formar part d'una allau, el temps, perfecte, de moment.
L'ultim tram abans d'entrar a la canal es de neu pols, molt solta i que no dona gens de confiança, muntem la primera reunio, per si les mosques.
Posant cara d'alpinista experimentat, tiro de primer fins al resalt, on estreno un cargol de gel, per posar una assegurança intermitja, mentre comprobo lo be que van, tant el meu piolet simond jaguar com el aztar del company.
Un troset mes amunt, trobo una cinta i un mallon abandonats, no deu fer mes de un parell de dies que son alla, estan en perfecte estat, i els recupero per la causa, mentre busco un punt on muntar la reunio per asegurar al waldo.
Un parell de merlets hem donen mes guerra que no pensava, pero hi munto la reunio i estreno els walkies per avisar que ja podem continuar, i aviat apareix en waldo amb ganes de picar gel.
Un cop a la meva alçada comentem un parell de temes i tira amunt a muntar la reunio, la veritat es que no m'he lluit massa, encara quedava bastanta corda i podia haber la muntat un pel mes amunt, on dones una mica el sol i la posicio fos una mica mes comode.
La neu esta brutal i el dia aguanta prou be, tot i algun nubolot que deixa anar algun floc de neu, aixo si, fa un airet que talla i m'estic quedant "pajaritu", ja tinc ganes de tirar amunt i posar me el plomes, que aqui no puc ni treure'm la motxilla.
Un grrrr m'avisa de que el walkie funciona i que el waldo esta preparat, desmunto la reunio i tiro amunt mig garrativat, tinc el cul gelat.
Paso pel costat d'en waldo i continuo amunt a tota maquina, calculo que arribare justet a dalt, estic disfrutant tant amb el tram de neu dura i gel que no poso cap assegurança intermitja (pifia), pero a nomes 10 metres del final, s'acaba la corda, cal tornar una mica avall i muntar reunio, casum l'olla, jo que ja hem veia arrepapat al sol, amb el bocata a les mans i el plomes al damunt...
L'unic punt una mica decent per muntar la reunio es un bloc immens on hi poso un parell de bagues, les comoditats son molt similars a les del congelador de casa, esta fosc, no hi toca el sol, fa un fred que pela i l'espai es reduidissim, pero a base de picar aconsegueixo fer hi una banyera on posar els peus d'uns 50cm i un de un pam i mig per posar hi el cul...
En waldo desmunta i tira amunt, disfrutant d'un tramet de neu molt dura on cal fer servir la tecnica de piolet traccio, que be funciona l'aztar... i quina merda de dragonera :-)))
Un cop dalt, em fa un crit, i començo a tirar amunt, costa de moure's, estic mig congelat, i a sobre arribo just al moment en que s'apaga l'ultim raig de sol, comença a bufar el vent i els nuvols comencen a esborrar el cami de tornada, ni bocata ni res, avall de pet.
Anem baixant amb calma, mentre la boira va fent se mes espessa i arribem a baix gairebe sense veure res de res a mes de dos metres, situacio que aprofito per abandonar me als plaers d'un pipi rustic, aixo si, prenent grans precaucions, porto una pila de capes de roba, l'arnes ple de ferralla, potencialment perillosa per la meva anatomia i fa un fred que ho arronsa tot, per tant, cal asegurar el tiro ;-)
Arribem al refugi bastant tard, hem trobat un igloo a mig cami i ens hem entretingut una estona fent el ximple, tot i la pudor de tabac que hi feia, tenim una gana de llop, els bocates volen i mentre acabem l'ultim glop de coca cola, comença una bona nevada, que al arribar al cotxe ens l'ha deixat ben arrebossat.
La tornada es bastant tranquila, no hi ha cues, ja que es dissabte, i el mes gran obstacle es la pluja, pero arribem be.
Aqui hi han les fotos:
