diumenge, 28 d’octubre de 2007

HISTORIES, FINESTRES I MEMES

Fa uns dies vaig descobrir un meme molt original, es tracta de fer li una foto a la finestra de la feina, aquella per la que s'escapen les nostres mirades, de tant en tant.

Es una vella finestra de fusta, amb els vidres antics, tenen alguna imperfeccio que els fa mes humans, son d'una epoca en la que les coses es feien a ma, i per durar. La casualitat ha volgut que coincidis amb una epoca de canvis importants, d'aqui que hagi volgut escriure aquest petit conte.




El pas dels anys li han fet veure moltes coses, finestra endins, un celler, on els gotims de raim eren aixafats amb l'alegria de la verema, la quietut de les botes de fusta, aquella olor de vi i la llum de les espelmes.

Tambe ha vist anys d'abando, els antics propietaris no venien, i els nous no podien anar hi. Un dia, pero, la xiqueta que habia corregut entre les botes, es va fer gran i va anar hi amb el seu marit i el seu fill.

El sol va tornar a entrar hi, i mentre el xicotet pasava pel davant amb un petit tricicle amb el seient de plastic vermell, matalassos, sofas i sillons recuperaven la forma, mentre la pols jugava amb els ratxos de sol i es convertia per un moment en pluja d'or, i una nova amiga, de color gris fosc li feia companyia amb les seves cançons, l'anomenaven radio.

Un dia, el matalasser va deixar de baixar, el fill va deixar anar mes d'una llagrima, mentre el cos de s'on pare es feia mes i mes breu.

Varen tornar els canvis, pintura, nous mobles, aire condicionat, vernissos i ordinadors, pero el vell matalasser no va arribar a veure acabada la transformacio, una tarda, mentre el sol i el cel jugaven a encendre els nuvols en una foguerada de taronja i vermell, s'en va anar.

La finestra lluia entre el mobiliari modern, ja no hi havia pols per que poguesin jugar els ratxos del sol, ara era el toc huma a l'era moderna. Va veure passar molta gent, atrafegats, papers amunt i avall, tensions i esmorçars de tallat i crosanets. Va descobrir que no calia estar cara a cara per sentir l'escalf de l'amistat, uns bits havien substituit el paper i les cartes.

Finestra enfora tambe han anat succeint se els canvis, tot i que l'aspecte general de la plaça, amb les llambordes i plataners inmensos, les llums que s'encenen cada nit i l'anar i venir dels cotxes i la gent, s'habia mantingut. El que troba a faltar son els riures dels nanos jugant, cada vegada s'en veuen menys, pasen ben d'hora al mati cap al col.legi que hi ha dos carrers enlla, i tornen a pasar a la tarda, cap a casa, pero ara ja no paren a jugar a bales, a tocar i parar, a fer castells a la terra...



De tant en tant, riuades de gent arriben a la plaça desde algun dels carrers que hi menen, es posen de cara a les finestres "oficials" de la casa de la vila i es posen a cridar, democracia, volem l'estatut, no a la guerra... tot i que, ultimament, aquestes trobades tenen un caracter mes alegre, concerts, revetlles, concursos d'arrossos, cavalcades de reis.

La vella finestra va recordant, mentre el noi que de petit corria pel celler en bicicleta va recollint els ultims expedients, sembla que aviat hi haura nous canvis.


Per cert, si algu te ganes de seguir el meme, que pengi una foto de la seva finestra :-)))

5 comentaris:

Waldo ha dit...

Un conte molt maco. Tant de bo algun dia, algú avui menut el trobi i afegeixi un altre full :)

la granota ha dit...

Qué guapo!

x11 ha dit...

Quin crack estas fet escribint, cuidat molt i pasat-ho be aquesta nit de la castanyada (mort a hallowen!!!!!)

Pd. es curios que x-11 estigui ocupat a blogger

JB ha dit...

holaaa

ostres, gracies, m'heu fet posar vermell :-)))

v'sss

Pekas ha dit...

nano...nano.... vaja...vaja...

Un conte molt maco... ( noto un cert regust a autobigrafia..;-))

peró... m'ha encantat... de debó.... :-)))))

Una abraçada plena de sorolls d'aquells díes de jugar al carrer... :-)))))