Acabo de fer el recompte dels km fets aquest any i he arribat a la bonica xifra de 850,56, una mitjana de uns 85 km per mes, una mica per sota del objectiu anual, 100 km/mes, es a dir, 1.200,00 km/any, i com que aixo de la motivacio ho porto fatal, he posat una enquesta al blog, a la part dreta, per veure si algu m'anima a aconseguir l'objectiu.
Queden 350 kilometres a fer en dos mesos... creieu que ho aconseguire???
vinga va, a votar!!!
dimecres, 27 d’octubre del 2010
diumenge, 10 d’octubre del 2010
CSI ELASTOMER BI-BRIDA
T'agrada anar tot l'any en bici?
Odies el canvi d'horari i rodar acollonit en la foscor?
Et presentem la solució a tots els teus problemes, fins i tot Darth Vader i la seva malefica espasa laser quedarà empal.lidit amb el nostre...
CHINESE SYSTEM OF ILUMINEIXON
Un exemple de reciclatje de trastos vells que corren per casa i als qui els hi hem trobat una nova utilitat.
Si vols aconseguir aquesta meravella de la tecnica, nomes necesites:
1 llanterna del xino, amb una bona pila de leds..... 4,90 lerus
4 piles AAA recarregables del Lidl...................... 3,99 lerus
2 brides unex negres..................................... 0,10 lerus
1 tros de càmara vella................................... 0,00 lerus
Procediment d'instal.lació:
a) s'agafa la llanterna i se li posen piles, obviament carregades, i l'anomenarem font de llum mixta laser-led.
b) retallem un troset d'alguna càmara vella rebentada de les que corren per casa i que mai pensem a llençar.
c) posem el el troset de càmara, ara anomenat elastomer amortiguador, sobre la potencia de la bici.
d) acoplem la llanterna, amb la inclinació adequada sobre l'elastomer.
e) agafem les dues brides i collem la font de llum mixta laser led i l'elastomer, apretant tant com puguem.
f) retallem les cues sobrants de les brides, es pot fer amb les dents, pero es bastant més fàcil amb les tisores de retallar l'elastomer amortiguador.
g) pensar un nom ben espectacular, mentre rodem de nit fent provatures, i escriure una xorrada inmensa al blog personal.
Apa, una excusa menys per no entrenar aquest hivern...
Odies el canvi d'horari i rodar acollonit en la foscor?
Et presentem la solució a tots els teus problemes, fins i tot Darth Vader i la seva malefica espasa laser quedarà empal.lidit amb el nostre...
CHINESE SYSTEM OF ILUMINEIXON
Un exemple de reciclatje de trastos vells que corren per casa i als qui els hi hem trobat una nova utilitat.
Si vols aconseguir aquesta meravella de la tecnica, nomes necesites:
1 llanterna del xino, amb una bona pila de leds..... 4,90 lerus
4 piles AAA recarregables del Lidl...................... 3,99 lerus
2 brides unex negres..................................... 0,10 lerus
1 tros de càmara vella................................... 0,00 lerus
Procediment d'instal.lació:
a) s'agafa la llanterna i se li posen piles, obviament carregades, i l'anomenarem font de llum mixta laser-led.
b) retallem un troset d'alguna càmara vella rebentada de les que corren per casa i que mai pensem a llençar.
c) posem el el troset de càmara, ara anomenat elastomer amortiguador, sobre la potencia de la bici.
d) acoplem la llanterna, amb la inclinació adequada sobre l'elastomer.
e) agafem les dues brides i collem la font de llum mixta laser led i l'elastomer, apretant tant com puguem.
f) retallem les cues sobrants de les brides, es pot fer amb les dents, pero es bastant més fàcil amb les tisores de retallar l'elastomer amortiguador.
g) pensar un nom ben espectacular, mentre rodem de nit fent provatures, i escriure una xorrada inmensa al blog personal.
Apa, una excusa menys per no entrenar aquest hivern...
dilluns, 13 de setembre del 2010
CORRER ES DE COVARDS I ENTRENAR ES TRAMPA...
Aviat faran el fatídic canvi d'horari, i serà realment difícil sortir a rodar amb la bici sense semblar un arbre de nadal ple de llumetes, i he estat pensant seriosament córrer una miqueta.
Resultats dia 1:
Consequències dia 1:
- llaga al talo esquerre
- irritació als mugrons
- entrecuix escòs
- tibantor a diversos muscles que no sabia ni que existien
diumenge, 12 de setembre del 2010
dissabte, 11 de setembre del 2010
EL DELTA DE L'EBRE AMB LA FRAGO
Sortida familiar improvitzada, carreguem la nevera, el diposit de benzina i autopista avall.
Comencem a la Punta del Fangar, sota el far, la pista que hi mena, tot i ser de sorra i fang, esta prou be, asequible a qualsevol vehicle amb una certa alçada, es important comprobar l'estat, ja que pot variar d'un dia per l'altra, segons la climatologia.
Els camps d'arros comencen a estar al punt.
Navegacio amb furgo, no l'atura res jejeje
Fem un mos mentre mirem els kitesurfs, bones imatges, pero la camara no pot amb els contrallums.
L'aniversari kilometric
I aqui teniu el track de la sortida.
Comencem a la Punta del Fangar, sota el far, la pista que hi mena, tot i ser de sorra i fang, esta prou be, asequible a qualsevol vehicle amb una certa alçada, es important comprobar l'estat, ja que pot variar d'un dia per l'altra, segons la climatologia.
Els camps d'arros comencen a estar al punt.
Navegacio amb furgo, no l'atura res jejeje
Fem un mos mentre mirem els kitesurfs, bones imatges, pero la camara no pot amb els contrallums.
L'aniversari kilometric
I aqui teniu el track de la sortida.
dimecres, 1 de setembre del 2010
diumenge, 15 d’agost del 2010
LA SENDA DE CAMILLE... HAURA D'ESPERAR
Despres de fer mil combinacions, vam trobar la manera de fer la Senda de Camille, arribariem dilluns al Refugi de Gabardito i l'endema, despres de deixar el cotxe a Selva de Oza, marxariem altre cop fins a Gabardito, continuant cap a Linza... etc.
Les ultimes llums del dia
Donat que la primera etapa seria partida, ens decidim a fer la variant que puja cap el Castillo d'Acher, aqui teniu la persèctiva i el track
Les primeres rampes, fora de la fageda
I al cim, conectat al Facebook... aixo de la BlackBerry es un gran invent... o no
Una perspectiva poc habitual del Castill d'Acher, vam probar de trobar un pas per la punta sud, pero la corda es necesaria i de destrepades suicides ja en vam tenir prous l'any passat
Com a la pelicula Titanic, "I'm the queen of the world"
I fent una versio lliure de la canço, muraaaaallas, murallas del Pirineeeeeo...
P'aqui o p'alla???
La solucio a gairebe tots els mals, 10 minutets dins de l'aigua i tots recuperats
L'ultim pedregar, arribant al Refugi
I un grupet de voltors, que ens anaven seguint, alguna coseta devien intuir...
Vam arribar al Refugi de Gabardito amb prou temps de fer una bona cervesa i despres d'una dutxa, vam sopar com lleons.
Una estona despres, tots a dormir, pero la nit va ser bastant moguda, amb expedicions succesives de l'amic d'Idaho i un servidor de vostes a visitar l'amic Roca.
L'endema no estavem en condicions de fer ni l'estapa mes curta, i mentre els companys continuaven cap a Linza, dos dels integrans del dream team esperavem un taxi, mentre preniem glopets de acuarius i cocacola.
La tarda al refugi vam pasar la descansant, pero al apareixer la febre, vam decidir que la Senda s'habia acabat per nosaltres.
Un altra taxi ens va acompanyar a l'Hospital de Jaca, on ens van atendre perfectament i despres d'un parell de boses de suero i algun medicament adecuat, a les 12 de la nit continuavem cap a casa, altra vegada en taxi.
Els dos components "supervivents" estant apunt d'acabar la Senda mentre escric aquestes paraules, entre pluja, vent, sol i algun "retortijon", pero per nosaltres, aquest cop la Osa Camille ens ha guanyat per golejada.
Les ultimes llums del dia
Donat que la primera etapa seria partida, ens decidim a fer la variant que puja cap el Castillo d'Acher, aqui teniu la persèctiva i el track
Les primeres rampes, fora de la fageda
I al cim, conectat al Facebook... aixo de la BlackBerry es un gran invent... o no
Una perspectiva poc habitual del Castill d'Acher, vam probar de trobar un pas per la punta sud, pero la corda es necesaria i de destrepades suicides ja en vam tenir prous l'any passat
Com a la pelicula Titanic, "I'm the queen of the world"
I fent una versio lliure de la canço, muraaaaallas, murallas del Pirineeeeeo...
P'aqui o p'alla???
La solucio a gairebe tots els mals, 10 minutets dins de l'aigua i tots recuperats
L'ultim pedregar, arribant al Refugi
I un grupet de voltors, que ens anaven seguint, alguna coseta devien intuir...
Vam arribar al Refugi de Gabardito amb prou temps de fer una bona cervesa i despres d'una dutxa, vam sopar com lleons.
Una estona despres, tots a dormir, pero la nit va ser bastant moguda, amb expedicions succesives de l'amic d'Idaho i un servidor de vostes a visitar l'amic Roca.
L'endema no estavem en condicions de fer ni l'estapa mes curta, i mentre els companys continuaven cap a Linza, dos dels integrans del dream team esperavem un taxi, mentre preniem glopets de acuarius i cocacola.
La tarda al refugi vam pasar la descansant, pero al apareixer la febre, vam decidir que la Senda s'habia acabat per nosaltres.
Un altra taxi ens va acompanyar a l'Hospital de Jaca, on ens van atendre perfectament i despres d'un parell de boses de suero i algun medicament adecuat, a les 12 de la nit continuavem cap a casa, altra vegada en taxi.
Els dos components "supervivents" estant apunt d'acabar la Senda mentre escric aquestes paraules, entre pluja, vent, sol i algun "retortijon", pero per nosaltres, aquest cop la Osa Camille ens ha guanyat per golejada.
dissabte, 7 d’agost del 2010
LA PISTA D'ANDORRA A TOR I FINS A TAVASCAN AMB LA FURGO
Per acabar el periple pels centres comercials andorrans, amb especial record del parking de 1,90 d'alçada i la rampa de sortida del Pirennes, marxem cap a Tavascan a fer un arrosset de muntanya amb la familia
CAMI DE SANT JAUME... MES O MENYS, DIA 2... I ULTIM!!!
Despres dels problemes per seguir la ruta d'ahir i veient que dificilment aconseguiria resoldre'ls, decideixo saltar me aquesta part de la ruta, i despres d'un bon esmorçar, agafo el tren entre Figueres i Girona i busco el carrilet, almenys alla no hi haura problemes de senyalitzacio.
Suposo que Sant Jaume no hi devia estar d'acord, i poc despres d'iniciar la ruta, hem trobo que la via verda del Carrilet esta d'obres i cal agafar un desviament...
La variant que han muntat es preciosa, volta per una pila de muntanyetes i boscos, entre masies i conreus, MOLT BEN SENYALITZADA, pero te un problema, es llarguiiiisima i te uns desnivells com per anar hi amb la moto.
Amb penes i treballs aconsegueixo arribar a Angles, i decideixo fer una paradeta a recuperar forces i cambiar piles al GPS
I com a compensacio per l'esforç, començo a veure indicacions del final d'etapa, de tota manera, estic molt mosca amb les distancies teoriques de la guia, crec que, apart del desviament, fare bastants mes km dels que tenia previstos...
Arribant a dinar a Sant Feliu de Pallerols tinc un "moment McGuiwer" amb les alforges
i aprofito per fer un parell de fotos
pero el bocata de llom amb formatge de proporcions atomiques, no va arribar a temps de fer se foto, va desapareixer en menys de 2 minuts
Per compensar, una foto mes de la Via Verda
i aqui, una mica de moviment
Sembla que hem tornare a mullar...
Aqui es parteix el cami, el ramal que va a Olot i torna, i el que directament, va cap a Vic
Segons el rutometre, queden uns 25 km per Vic.... Coneixent la zona, n'hi han 50 i per carretera, per muntanya ni idea, pero menys, segur que no.
Una mica mes tard, i despres d'haber probat 3 camins diferents sense trobar ni un sol indicador per on continua la ruta, mes que un indicador que menava a un corriolet que acabava al mig d'uns camps... agafo carretera i manta i cap a Vic, a veure si aconsegueixo arribar a agafar l'ultim tren cap a casa.
Moment 100
i tenia testimonis eh?
Gairebe dues hores mes tard, i despres de parar en un bareto de carajillo on vaig fer desapareixer un bocata de nou en menys de 2 minuts, aconsegueixo arribar a Vic, ja de nit, i amb un angelet de la guarda preparat per recollir me
Resumint, molta pista, molt asfalt, molt males indicacions, pero... la ruta es preciosa, i amb una mica de temps i de gasto en pintura per facilitar que la gent sapiga cap a on anar, es mooolt recomanable, potser algun cap de setmana de finals d'agost o de setembre m'animo i acabo la part pendent, Vic-Manresa-Montserrat, i mes endavant... qui lo sa, Lleida, Burgos, Santiago, Finisterre...
Algu s'anima?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)