diumenge, 15 d’agost de 2010

LA SENDA DE CAMILLE... HAURA D'ESPERAR

Despres de fer mil combinacions, vam trobar la manera de fer la  Senda de Camille, arribariem dilluns al Refugi de Gabardito i l'endema, despres de deixar el cotxe a Selva de Oza, marxariem altre cop fins a Gabardito, continuant cap a Linza... etc.

Les ultimes llums del dia



Donat que la primera etapa seria partida, ens decidim a fer la variant que puja cap el Castillo d'Acher, aqui teniu la persèctiva i el track



Les primeres rampes, fora de la fageda



I al cim, conectat al Facebook... aixo de la BlackBerry es un gran invent... o no



Una perspectiva poc habitual del Castill d'Acher, vam probar de trobar un pas per la punta sud, pero la corda es necesaria i de destrepades suicides ja en vam tenir prous l'any passat



Com a la pelicula Titanic, "I'm the queen of the world"



I fent una versio lliure de la canço, muraaaaallas, murallas del Pirineeeeeo...



P'aqui o p'alla???



La solucio a gairebe tots els mals, 10 minutets dins de l'aigua i tots recuperats



L'ultim pedregar, arribant al Refugi



I un grupet de voltors, que ens anaven seguint, alguna coseta devien intuir...



Vam arribar al Refugi de Gabardito amb prou temps de fer una bona cervesa i despres d'una dutxa, vam sopar com lleons.

Una estona despres, tots a dormir, pero la nit va ser bastant moguda, amb expedicions succesives de l'amic d'Idaho i un servidor de vostes a visitar l'amic Roca.

L'endema no estavem en condicions de fer ni l'estapa mes curta, i mentre els companys continuaven cap a Linza, dos dels integrans del dream team esperavem un taxi, mentre preniem glopets de acuarius i cocacola.

La tarda al refugi vam pasar la descansant, pero al apareixer la febre, vam decidir que la Senda s'habia acabat per nosaltres.

Un altra taxi ens va acompanyar a l'Hospital de Jaca, on ens van atendre perfectament i despres d'un parell de boses de suero i algun medicament adecuat, a les 12 de la nit continuavem cap a casa, altra vegada en taxi.

Els dos components "supervivents" estant apunt d'acabar la Senda mentre escric aquestes paraules, entre pluja, vent, sol i algun "retortijon", pero per nosaltres, aquest cop la Osa Camille ens ha guanyat per golejada.

2 comentaris:

la granota ha dit...

preciosos sitios!!

JB ha dit...

Una zona que no conocia, habra que volver, pero sin espaguetis com gambas :-S

v'sss