Un hivern amb molta neu, fins i tot a casa, pero estem gairebe a l'abril i encara no n'havia trepitjat a conciencia, el Monografic d'Alpinisme organitzat pel C.E.Madteam era l'excusa perfecte per tornar a la "segona casa", les muntanyes.
Ja gairebe no recordaba lo dur que es aixo de llevar se a les 5 del mati, pero aconsegueixo deslliurar me dels llençols, que oposen una ferotge resistencia, pero res pot aturar me, semblo el lobezno emprenyat.
De tota manera, la dona no es mostra massa impresionada per les meves demostracions de "poderio matinal", limitant se a fer aquell comentari de l'asterix, estan bojos aquests romans...
Com sempre, mentre acabo d'esmorçar, hem cordo les botes i acabo de carregar el cotxe amb una madalena a la ma i el cafe a l'altra.
Tiro gairebe sol a la carretera fins Ripoll, veient com el sol va guanyant lentament la partida a la foscor, i paro a fer un croisant al forn de sempre. Al cap d'una estona, veig pasar el cotxe del presi, m'acabo el cafe i surto carretera enlla.
Arribem al Refugi Pastuira, al primer parking de Vallter, i per fer temps, tornem a esmorçar, no fos cas que quedesim sense forces, torrades, embotit, formatge...
Poc a poc van arribant tota la colla, xerrem una estona amb els monitors de l'escola glacera i els participants al monografic d'alpinisme, tothom esta molt animat, tot i l'hora, i sembla que hi han moltes ganes de començar.
Un cop hem deixat el curs en mans dels profesionals, ens toca a nosaltres, l'objectiu es el Gra de Fajol Gran, i tambe el Petit, el Pastuira, el Balandrau i no se cuantes coses mes que hem anat xerrant durant la setmana, mes tard ja aniran arribant les rebaixes.
Formem un grup molt maco, amb gent que feia temps que no ens reuniem i ilustres "desapareguts", alguns amb raquetes, altres amb esquis i la majoria, a peu.
La pujada es animada, cadascu segons les seves posibilitats, aqui es nota qui ha esmorçat tres vegades i pujo relativament tranquil, mentre algun company esbufega que dona gust jejeje
L'ultim tram abans del Coll de la Marrana es ben dret, pero la neu esta perfecte, pujem sense posar nos grampons, i aprofito per estrenar les raquetes. No es veuen gaires restes de l'allau de la setmana pasada, aixo si, un parell de cornises estan preparades per caure, caldra anar vigilant a la baixada.
Fem una primera parada de reagrupament i tirem pel dret muntanya amunt cap el Gra de Fajol Gran, que tenim a l'esquerra, deixant de banda el Bastiments, entre la colla que estavem alla, crec que l'haviem pujat unes 35 vegades.
El sender no esta gens marcat, de fet, amb la neu, acabem pujant pel dret, esquivant els trams mes costeruts o amb masses pedres i en una horeta arribem al cim, carregadet de neu, i ens dediquem a fer fotos i recarregar forces, ja sigui amb alguna barreta energetica o amb el clasic entrepa casola de pernil.
L'aresta que mena al Gra de Fajol petit esta en unes condicions optimes, i veiem un parell de cordades que hi arriben per algun dels molts corredors o canals que hi porten, pero al final, continuem amb les rebaixes i decidim tirar avall, anar a fer una visita als companys del monografic i a recollir el fotograf oficial i el seu pelut ajudant.
La baixada es entretinguda, la neu encara aguanta prou be i no hem de patir massa, tot i que algun component del grup, que surt a muntanya per primer cop, va una mica mes atabalat del compte, pero disfrutem molt.
La colla del Monografic esta sota la canal Estreta, hi han muntat una pila de reunions i bolets de neu, practicant rapels i autodetencions.
Despres de xerrar una estona, acabem de baixar fins el parking, on l'otto, el pelut ajudant del fotograf, ens fa una demostracio d'acceleracio a 4 potes, perseguint un 4x4 que baixava de pistes, ens dona un bon ensurt, pero aconseguim que torni amb un parell de crits ben donats.
Hi ha gana, i decidim baixar fins a Setcases, on tenen unes butifarres tamany xxxxl, i les mongetes tambe estan a l'alçada de la gana que portem, de fet, no arribem ni a fer la foto, tal com les porten ens les cruspim, butifarra, mongetes, amanida, postres, copa i puro, alguns estant temptats de jalar se un pijama doble, pero al final ens refrenem, que hem d'anar a sopar d'aqui a dues hores i no podem quedar malament.
Arribem al Refugi Pastuira, pasem per la dutxa, fem alguna migdiada per recuperar les forces, i despres anem a veure els participants del Monografic, que estan en plena clase teorica, veient un audioviual amb una pantalla improvitzada, algun ja esta mes en el mon dels somnis que no en aquest.
Fem un senzill sorteig com a agraiment als participants i com que sembla que hi ha gana, anem cap el menjador, on entre rialles i comentaris, s'ens pasa el sopar volant.
Anem a dormir ben rapid, dema encara hi ha feina, alguns a la muntanya i altres... a la benediccio dels palmons al Diumenge de Rams.
Que dura es la vida del muntanyenc...
