ESTIRANT LES CAMES ENTRE ROCS I BRANQUES

Sortida amb un bon company amb qui feia moolt de temps que no sortiem.

La primavera ja esta aqui, hi ha tones de polen arreu i una pila de mosques i mosquits, be, mosques una menys, baixant cap a Vista Rica me n'he empasat una... puuuaaaag!!!

Per cert, a la que surts dels senders mes habituals, trobes tones i tones d'arbres i branques seques de les ventades i nevades de fa mes d'un any... fa por pensar que ja arriba l'estiu i tot allo esta encara massa brut.

ASSAIG DEL VINT I ESCAIG ANIVERSARI DE L'ESCOLA DE DANSA DE L'ESBART SANT CUGAT

Tots tenim un passat, o dos... o molts, i un dels meus es haber ballat una bona pila d'anys a l'Esbart de Sant Cugat.

El proper dissabte recordarem vells-bells temps per celebrar el vint i escaig aniversari de l'escola de Dança.

Perfecte no va sortir, pero riure... no paravem



Si teniu una estoneta lliure el proper dissabte 26/3/11 a les 18:00, us espero al Auditori de Sant Cugat.

CAP DE SETMANA RODO

Avui hem quedat per primer cop.
Sense preses, per anar nos coneixent poc a poc.

I la segona bona noticia, aquesta setmana no tinc cap dia en vermell al planning d'entrenaments setmanals.

Tambe hem tornat a tocar roca, aquesta vegada la de Montserrat, van caure tres o quatre vies senzilletes, per fruir i agafar confiança, i amb molt bona companyia.

I per acabar d'arrodinir ho, he superat les 15.000 visites a aquest reconet cibernetic on explico coses, cosetes i xorrades que hem van passant.

GRACIES A TOTHOM QUE HA ANAT PASSANT PER AQUI AQUESTS ULTIMS ANYS!!!

"ENFLAQUECIENDO....." CONFIRMAT!!! TENIM LES FOTOS!!!

Donçs si, despres de mil histories i consultes,

despres de mesos esperant...

JA TENIM FLACA!!!

Adjunto les fotos de l'arribada a casa, sense ni tan sols pasar li un drapet ni posar li unes gotetes d'oli, l'impaciencia pot mes que jo 

GPS SENSE PILES I SENYORES AJUPIDES AMB ELS PANTALONS ABAIXATS...

Avui tenia previst retornar a camins ocults, d'aquells que nomes coneixem quatre animalots prou ximples com per anar hi i a sobre, en bici.

L'inici es l'habitual, Sant Cugat-Can Borrell-Cerdanyola, d'allà vaig per pistes, cada vegada mes estretes, fins el Cementiri de Barcelona. Una d'elles m'agrada especialment, el caminet es molt estret, entre arbres, fent ziga-zagues enllaçades i amb un parell de tallats impressionants, el primer d'uns tres metres, que posa a prova la suspensió de la btt, i el segon, d'un metre, just a la sortida d'una curva peraltada d'esquerres, que s'agafa tocant amb l'orella a terra.

Així anava jo, concentrat i fruint de l'adrenalina que circulava lliurement per les venes i arteries, quan... just a la sortida d'aquesta ultima curva, "alguna cosa" estava a mitja traçada...

Lluint uns reflexes dignes de pilot de caça, l'esquivo i dels fons de la meva gola surt un "perdo, perdo...", no cada dia estic a punt d'atropellar una xicota ajupida, amb els pantalons avall...

La resta de la sortida no te masses secrets, mes enllà de adonar me que les piles del GPS s'han esgotat fa mitja hora, acabo de pujar fins el Forat del Vent... (i això no te res a veure amb l'anecdota de la senyoreta a mitja traçada), i pel Camí de les Aigües acabo a Vista Rica, baixo un tros de la Rabassada i a l'alçada de la Barraca del Peó, trenco a la dreta, cap el Camí carener que em portara a Can Bell, Masia dels meus ancestres.

Sense mes sorpreses, espero, acabo la ruta a casa al migdia, haurem de repetir la, que m'ha quedat a mitges... el track

PANCAKE DE POMA

14 de febrer, dia dels enamorats a tot arreu...

Segur?

NO!!!

Un grapat d'irreductibles del sud d'Europa s'entesten a mantenir el seu propi dia del enamorats, la diada de Sant Jordi, regalant llibres i roses a tort i a dret.

De tota manera, donada la habitual vena practica i jolgorio-festiva que ens caracteritza, per que celebrar ne una si en pots celebrar dues???

Doncs això, tot i mantenir les esencies pàtries a capa i espasa, li he preparat un sopar intim a la meva Sra. Esposa, i el fet de que els propers caps de setmana es bastant possible que les canals, goulottes i corredors del Pirineu estaràn en unes condicions fantàstiques i algun amigot m'ha proposat fer hi alguna escapada, no hi te res a veure...

Anem doncs a la recepta dels postres:

S'agafen dues pomes, es tallen a lamines i s'enrroseixen a la paella amb una miqueta de mantega

Mentrestant, s'escalfa el forn a 200 graus i fem un batut amb tres ous, sal, un got de farina i un de llet

Un cop veiem les pomes rosetes, es posen en un recipient per anar al forn i afegim el batut.

10 minutets de forn, hi posem una mica de sucre moreno, una mica mes de mantega i ho posem 5 minuts mes al forn.

A la que soni l'avis, es treu i se li fa una foto per deixar constància de les habilitats culinàries d'un mateix

BON PROFIT!!!

La recepta original la teniu aquí:
http://eltiempodelamarmota.blogspot.com/

M'han comentat que aquestes receptes no engreixen gens ni mica, no son pecaminoses, i la seva ingesta no ocasiona cap tipus de penitencia...
http://www.lacabrasiempretiraalmonte.com/2011/02/pecado-y-penitencia-ciclista.html

MONOGRAFIC D'ALPINISME DEL CE MADTEAM

El passat cap de setmana, 5 i 6 de febrer, vam passar lo entre neu i gel... poquet, per que les ventades van encarregar se de traslladar la neu cap a l'altra vessant de les muntanyes i deixar sense efecte el risc 3 d'allaus.

A les nou del mati vam deixar endarrera els cotxes i cap al refugi de Vallter, on van fer el repartiment en diferents grups, segons el currículum i experiències de cadascun, i poc desprès ja estàvem llençant nos muntanya avall, intentant aprendre les maniobres d'autodetenció, tot i que l'estat de la neu, amb una mínima primera capa dura i la resta com porexpan no deixava agafar massa velocitat.

També vam aprendre a muntar diversos tipus de reunions en neu i a mitja tarda, altra vegada muntanya avall cap al hostal Pastuira, on vam veure un parell d'audiovisuals formatius per acabar d'aclarir el que habiem practicat al matí, i un cop acabat, el CE Madteam ens va fer entrega de diversos obsequis de material de muntanya.

Ja de nou al refugi Vallter, abans de sopar, vam fer un taller de nusos, d'això se'n diu aprofitar el temps. Poc desprès, un servidor ja no estava per masses alegries i vaig anar tirant cap el sac.

L'endemà era el dia assenyalat per posar en practica tot el que vam aprendre dissabte. Donat l'estat de la neu, vam acabar tots a la canal Occidental, on sota la supervissio dels guies, vam anar progressant amunt. Reunions i tirades de corda van succeir se i poc desprès del migdia estàvem tots ja a la cresta entre el Gra de Fajol Gran i el Petit.

Vam fer un mos per recuperar forces i poc desprès vam anar tirant muntanya avall fins al refugi, on vam recollir els trastos de dormir i cap avall al parking, on vam fer la foto de grup i ràpidament vam anar fins el restaurant, a recuperar forces a base de botifarres kilomètriques.

FENT NETEJA DEL 2010

Despres de diverses setmanes d'encostipats, mocs, neumonies, tendinitis, torrons, fartaneres diverses, compromisos laborals, familiars i festius, estava realment esgotat, pansit i esmaperdut, el gran objectiu vital era, senzillament, pasar me 12 hores seguides dormint.

Era el moment de fer neteja i fer entrar una bona ventada d'aire que permetes deixar enrrera tot aixo.

Recepta depurativa, revitalitzant i euforitzant:

1.- Vivac hivernal sota zero, amb albada i esmorçar inclosos.


2.- Un escenari adequat.


3.- Un programa d'activitats sense aglomeracions.


4.- Un company amb ganes de gresca.


Es barreja adecuadament, i aqui teniu el resultat,








MOLT BON ANY 2.011 A TOTHOM!!!

MARATO 2010: GRACIES!!!!