Aprofitant que demà es l'enterrament de la sardina, hem preparat una bona colla d'arengades amb faldilles.
Cal mantenir les tradicions, i de pas hem fet un berenar com deu mana, una arengada, pa amb tomaquet i un gotet de vi.
Bon profit!!!
dimarts, 16 de febrer del 2010
diumenge, 14 de febrer del 2010
SOL SOLET, VINE'M A VEURE, VINE'M A VEUREEEEEE
Diumenge, son les 7:29 i estic a la cuina esmorçant, encara amb alguna lleganya i una mica avorrit, semblo el floquet de neu a la gabia.
Al garatge, la motxilla, preparada desde fa gairebe un mes, espera un altre cap de setmana amb temps raonablement bo o un risc d'allaus que no pasi de 2, aquest tampoc ha pogut ser.
Per sort, un grupet d'amics del poble surt cada diumenge a primera hora amb les btt, i s'han avingut a acollir-me; gairebe he fet els mateixos kilometres en un mes que en tot el 2009, l'unic problema es que surten d'hora, molt d'hora, a les 8:00 ja estem en marxa.
Avui toca pujar al Puigmadrona, despres cap el Tibidabo, baixar cap a Sant Medir i cap a casa, que les benvolgudes parelles i els nanos ens esperen per anar a pasejar i fer el vermut, cal aprofitar un hivern amb poques sortides a la muntanya dels mascles alfa.
El termometre del comtakilometres es deu haber avariat, fa estona que marca 6 graus i no he sortit del garatge, mitja hora despres marca 2 graus de res, pero jo estic suant, les rampes del Puigmadrona no perdonen, ni els kilos, ni el poc entrenament, ni el poc dormir...
 |
| De SORTIDES BTT |
Arribem a l'ermita de la Salud, el fred ens refreda els anims i decidim baixar cap a Papiol i retallar la pujada al Tibidabo, amb el dia que fa, no estem per alegries, i la temptacio d'un descens de gairebe 5 kilometres es massa forta.
Despres de patir a la pujada, arribem al meu terreny, la colla esta mes forta pujant, pero jo tinc un desconectador de cervell mes potent, i a les baixades recupero terreny.
En paso un, despres l'altre, el de la doble es resisteix,pero nomes una estona, i quant gairebe arribo al final, sento un GARRANYIIC CRAC...
 |
| De SORTIDES BTT |
Una branca s'ha enrredat amb la cadena i la "patilla" del canvi, no he caigut, pero gairebe, paro a treure la i continuo, mentre pasem per dins de Papiol en grup i com uns esperitats.
Trobem un parell de rampes tipus parking, amb uns desnivells curts pero brutals i la tragedia es materialitza, cada 4-5 pedalades, salta un pinyo, acabo d'arribar dalt a peu, sense atrevir me a mirar el canvi, que no estem per gastos, pero no hi ha res a fer, pel que sembla, s'ha torçat la "patilla" i haurem d'anar a ca'l ciclista.
Amb paciencia i mirant de no forçar, anem tirant cap a Sant Cugat, per sort, ha sortit el sol i ja estem gairebe a 6 graus, pero el mal humor no marxa.
Almenys el GPS ha funcionat perfectament, amb una traça perfecte que penjare aixi que aconsegueixi que no es barregi amb la ruta que vam fer a Viladrau, que aixo del compegps es mes complicat del que pensava.
dilluns, 8 de febrer del 2010
10.001
Fa gairebe dos mesos que no paro, Nadals, Cavalcades de Reis, els Tres Tombs de Sant Antoni, impostos i resums anyals, sopars i dinars pantagruelics.
Tot i aixo he aconseguit anar sortint algun mati amb la btt, fins i tot he arribat al mar seguint el cami de l'aigua, de l'aigua de la riera, que va a parar al riu Besos i d'alla al mar.
Aquest mati pensava en lo abandonat que tinc el blog, i mentre anava pensant en tot aixo i en actualitzar el blog amb alguna sortida o algun pensament mes o menys catxondo, m'he trobat amb una gran sorpresa, avui ha rebut la visita 10.001!!!
Per tots aquells que, de tant en tant, paseu per aqui, GRACIES!!!
diumenge, 20 de desembre del 2009
QUIN MATI...
Fora estem a -4 graus, son les vuit del mati i nomes porto a sobre una samarreta de licra i uns pantalos curts.
Mentre agafo forces per sortir del cotxe, surten tot d'homenets blaus d'una furgoneta i un tros mes enlla, una parella de la guardia civil, amb tricorni i mostatxo xerren animadament amb dos mares noels vestides amb un tanga i sostens vermells i blancs.
Una ullada del sol apareix per l'horitzo, iluminant les pedres d'un castell ple d'extranys personatges que fan cua a un barraco d'on surten fumejants tasses de cafe i croisants d'abans d'ahir, m'els jalo i continuo endavant, mentre m'adono que porto un pitrall de colors amb una extranya combinacio de numeros identic als que porten tota aquesta colla de ximples.
Mica en mica, ens van concentrant davant d'una arcada inflable de color negre i un home amb un microfon ens va llençant una arenga, aixo sembla bravehard abans de la batalla.
De repent, mentre sona una musica estrident que sembla la versio maquinera accelerada de la sintonia del hombre i la tierra, s'obren les portes, i una riudada de ballarines amb xiruques surt esperitada, mentre els-les persegueixen els homenets blaus que baixaven de la furgoneta, i els tres reis d'orient, amb les seves llargues capes i les corones al cap es llencen muntanya avall perseguits per una versio casolana dels increibles i de dos nedadors amb banyador i espardenyes de set vetes.
Hem poso a correr, seguint una blancaneus i dos nans, dins d'un bosquet, deixant enrrere un corredor ple de neumatics que pretenia frenar la nostra marxa, i poc despres, mentre s'ens acosta l'home del micro dalt d'un 4x4 posant musiques estrambotiques, trobem una pila de tubs de formigo, catwoman hi grimpa agilment, mentre una colla de llenyataires que ens precedeixen, es llença sobre una taula on regalen red bull i avellanes.
Recuperades les forces amb la magica combinació, i un cop atravessada una teranyina de cordes encreuades, arrenquem a correr muntanya amunt, on ens esperen un camio de bales de palla per escalar i dos contenidors plens d'aigua i fang.
Ja dins del castell de nou, una piscina d'escuma i un parell mes de barreres de bales de palla intenten frenar nos, pero es inutil, nomes un grapat de filferros, que ens obliga a reptar pel terra, ens retarda uns segons, pero aconsegueixo arribar al final, esprintant amb dues vaques i una colla de calicos electronics que estant encara mes fotuts que jo.
Si, tot i que despres de la ultima mitja marato vaig jurar i perjurar que mai mes tornaria a correr, he caigut en la temptacio, he corregut la Epic Run.
Mentre agafo forces per sortir del cotxe, surten tot d'homenets blaus d'una furgoneta i un tros mes enlla, una parella de la guardia civil, amb tricorni i mostatxo xerren animadament amb dos mares noels vestides amb un tanga i sostens vermells i blancs.
Una ullada del sol apareix per l'horitzo, iluminant les pedres d'un castell ple d'extranys personatges que fan cua a un barraco d'on surten fumejants tasses de cafe i croisants d'abans d'ahir, m'els jalo i continuo endavant, mentre m'adono que porto un pitrall de colors amb una extranya combinacio de numeros identic als que porten tota aquesta colla de ximples.
Mica en mica, ens van concentrant davant d'una arcada inflable de color negre i un home amb un microfon ens va llençant una arenga, aixo sembla bravehard abans de la batalla.
De repent, mentre sona una musica estrident que sembla la versio maquinera accelerada de la sintonia del hombre i la tierra, s'obren les portes, i una riudada de ballarines amb xiruques surt esperitada, mentre els-les persegueixen els homenets blaus que baixaven de la furgoneta, i els tres reis d'orient, amb les seves llargues capes i les corones al cap es llencen muntanya avall perseguits per una versio casolana dels increibles i de dos nedadors amb banyador i espardenyes de set vetes.
Hem poso a correr, seguint una blancaneus i dos nans, dins d'un bosquet, deixant enrrere un corredor ple de neumatics que pretenia frenar la nostra marxa, i poc despres, mentre s'ens acosta l'home del micro dalt d'un 4x4 posant musiques estrambotiques, trobem una pila de tubs de formigo, catwoman hi grimpa agilment, mentre una colla de llenyataires que ens precedeixen, es llença sobre una taula on regalen red bull i avellanes.
Recuperades les forces amb la magica combinació, i un cop atravessada una teranyina de cordes encreuades, arrenquem a correr muntanya amunt, on ens esperen un camio de bales de palla per escalar i dos contenidors plens d'aigua i fang.
Ja dins del castell de nou, una piscina d'escuma i un parell mes de barreres de bales de palla intenten frenar nos, pero es inutil, nomes un grapat de filferros, que ens obliga a reptar pel terra, ens retarda uns segons, pero aconsegueixo arribar al final, esprintant amb dues vaques i una colla de calicos electronics que estant encara mes fotuts que jo.
Si, tot i que despres de la ultima mitja marato vaig jurar i perjurar que mai mes tornaria a correr, he caigut en la temptacio, he corregut la Epic Run.
diumenge, 29 de novembre del 2009
LES MARES SEMPRE T'ACABEN FENT TOCAR DE PEUS A TERRA...
Tres caps de setmana sense donar un pal a l'aigua, i avui, ja vestit de "betetero-freerider-radical-como-molo", descobreixo, al obrir la porta el garatge, que esta plovent.
Pujo a casa amb els anims sota terra, buscant una mica de caliu familiar que m'els remonti i descobreixo que els barrufets estan fent la migdiada i la meva santa esposa esta al sofa fent practiques d'hivernacio.
Per sort, fa temps que tinc un garbuix de fotos per ordenar al ordinador i decideixo dedicar m'hi en cos i anima.
Hi han fotos dels ultims 3 anys, cursos d'alpinisme, d'escalada, corredors i travesses hivernals, rodejat de neu i glaç, vivacs a 2.800 metres sota el Perdut, trescant per crestes i senders, esquivant arbres i reguerots amb la bicicleta, de tot una mica.
Ma mare apareix silenciosament, tambe ha vist a tota la colla dormint i no els vol despertar, es posa al meu costat i hem comenta que amb aixo de les fotos digitals, no li ensenyo mai fotos.
Hem dedico una estona a fer li un resum de les diferents activitats muntanyenques documentades a la pantalla de l'ordinador i al final, un cop demostrat que soc un home amant del risc i preparat per tot, comenta que aniria be que pujes dalt la teulada a treure les fulles del desaigua, no sigui que acabi entrant aigua a les golfes.
M'hen vaig al bar a veure el Barça.
dimarts, 10 de novembre del 2009
MADKEDADA MIXTA COLLSEROLERA
Tenim "chica nueva en la oficina"
Despres d'una setmana i mitja de pensar, repensar, parlar amb la dona, el nen, la nena, la mare, el coixi i amb les meves altres nenes de dues rodes.... m'he decidit a incorporar una nova xicota, una specialiced negre, que venia de molt bones mans, d'aquestes mans.
La primera sortida, nocturna, amb el frontal al cap i vestit encara de civil, va acabar donant vots i saltant escales avall, a quarts de dotze de la nit, a la plaça del poble, per tant, podeu deduir, que es una maquina per disfrutar com un "enano".
Una veritable maquina total, res no l'atura...
Diumenge passat vam trobar nos tota una colla d'amics, coneguts i saludats amb el denominador comu de coneixer nos virtualment al forum del madteam.
Bon recorregut, molt bona companyia, moltes ganes de pedalar i un fart de riure continu durant 4 hores de trialeres i pistes de collserola.
Aixo si, al final no ens vam escapar de llepar tots el terra, ni que fos a peu parat.
Resumint, que m'hauran de posar les orelles al clatell per que hem capiga el somriure a la cara
Ep, que tenim track!!!
dimarts, 20 d’octubre del 2009
MATAGALLS DOBLE I SENSE DINAR
La sortida va començar molt be, bona companyia, un vehicle nou, potent, modern, luxos, amb capacitats muntanyenques mes que probades, una xofer a l'alçada, un bon esmorçar al fornet de sempre...
Semblava que l'anulacio de la ruta betetera, per complicacions lumbars del guia, podria quedar compensada per la capacitat d'improvitzacio que ens caracteritza.
La continuacio no va quedar enrrere, inici de la ruta amb amplia zona on aparcar, l'ermita romanica de Sant Bernat i l'hotel adjacent, amb instal.lacions de luxe on reomplir el camelback triant qualsevol ampolla de la carta d'aigues minerals...
 |
| From MATAGALLS RELOADED |
La cosa va anar complicant se amb el cami ple de bardisses i ben poc transitat, aixo si, les vistes, genials, sembla mentida que encara quedin itineraris tant desconeguts a muntanyes tant transitades, fins i tot vam fer alguna trepadeta.
 |
| From MATAGALLS RELOADED |
En veure l'aglomeracio del cim del Matagalls, vam decidir flanquejar lo i obviar el pas pel cim, baixant directament cap al coll Formic, on teniem pensat recuperar forces, atipant nos de valent a base de carn a la brasa, cargols amb sanfaina o qualsevol altra requisit que ens posesin davant.
Aqui va començar la davallada als inferns, no hi havia taula per abans de les 4, i no podien ni fer nos un trist entrepa, veien l'atabalamenta de gent i les cues, no ens vam atrevir a insistir.
Donat que encara era una hora força prudent, vam pensar de tornar al cotxe i fer un dinar tardà, entretenint la gana amb un parell de cerveses i una bossa de patates fregides... algun de la colla fins i tot es va atrevir a consumir una coca cola.
Prometent nos les molt felices, vam començar a caminar cap el cami de tornada, pero un filat agafat amb filferros ens barraba el pas, i no semblava pas que allo fos una d'aquelles tanques que es posen pel bestiar, allo era una declaracio d'intencions, res de pixapins, ni que siguin excursionistes de motxilla.
Van intentar rodejar la finca, buscant un acces amagat al cami, pero la tanca s'allargava mes i mes i les nostres forces minvaven a cada pas.
Entretant, els nostres estomacs entonaven raus raus de protesta, emulant un cor de granotes i gripaus de nit d'estiu, i el cami, ja de per si ple de gent, s'anava transformant en una proceso de "barbies i kens van a la muntanya".
Finalment, no ens va quedar cap altra opcio que repetir la pujada al Matagalls, fins a l'alçada del coll de Llops, moment en que, sense poguer suportar mes la tortura, ens llançarem muntanya avall fins un corriol que ens mena de nou al cami pel que haviem ascendit, entre boscos de faig i catifes de fulles.
 |
| From MATAGALLS RELOADED |
A quarts de set de la tarda, asedegats, famolencs, garrativats i esmaperduts, vam arribar a una area de servei de l'autopista, on vam poguer menjar un parell de bocates de truita, mentre l'home bionic que ens va guiar entre les tenebres a ritme de "matacaballo", es prenia la segona coca cola del dia i ens comentava que s'esperaria a casa a menjar "alguna coseta"
Per mi que de tant treballar amb ordinadors, s'ha tornat cibernetic, i porta un parell de piles alcalines sota l'aixella...
Aqui teniu el track:
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?&id=588655
L'ARBRE DE L'AVI JOAN
 |
| De MONTSERRAT |
Feia dos anys que no hi anavem, entre plujes, fred, compromisos i nanos massa petits, pero al final vam ajuntar nos hi una bona colla.
Alla on sigui la teva anima, entre les muntanyes que estimaves, segur que, en veure'ns, ha somrigut.
 |
| De MONTSERRAT |
dijous, 8 d’octubre del 2009
LA COLLITA DE TOMAQUETS
Subscriure's a:
Missatges (Atom)