diumenge, 14 de febrer de 2010

SOL SOLET, VINE'M A VEURE, VINE'M A VEUREEEEEE

Diumenge, son les 7:29 i estic a la cuina esmorçant, encara amb alguna lleganya i una mica avorrit, semblo el floquet de neu a la gabia.

Al garatge, la motxilla, preparada desde fa gairebe un mes, espera un altre cap de setmana amb temps raonablement bo o un risc d'allaus que no pasi de 2, aquest tampoc ha pogut ser.

Per sort, un grupet d'amics del poble surt cada diumenge a primera hora amb les btt, i s'han avingut a acollir-me; gairebe he fet els mateixos kilometres en un mes que en tot el 2009, l'unic problema es que surten d'hora, molt d'hora, a les 8:00 ja estem en marxa.

Avui toca pujar al Puigmadrona, despres cap el Tibidabo, baixar cap a Sant Medir i cap a casa, que les benvolgudes parelles i els nanos ens esperen per anar a pasejar i fer el vermut, cal aprofitar un hivern amb poques sortides a la muntanya dels mascles alfa.

El termometre del comtakilometres es deu haber avariat, fa estona que marca 6 graus i no he sortit del garatge, mitja hora despres marca 2 graus de res, pero jo estic suant, les rampes del Puigmadrona no perdonen, ni els kilos, ni el poc entrenament, ni el poc dormir...
Arribem a l'ermita de la Salud, el fred ens refreda els anims i decidim baixar cap a Papiol i retallar la pujada al Tibidabo, amb el dia que fa, no estem per alegries, i la temptacio d'un descens de gairebe 5 kilometres es massa forta.

Despres de patir a la pujada, arribem al meu terreny, la colla esta mes forta pujant, pero jo tinc un desconectador de cervell mes potent, i a les baixades recupero terreny.

En paso un, despres l'altre, el de la doble es resisteix,pero nomes una estona, i quant gairebe arribo al final, sento un GARRANYIIC CRAC...
Una branca s'ha enrredat amb la cadena i la "patilla" del canvi, no he caigut, pero gairebe, paro a treure la i continuo, mentre pasem per dins de Papiol en grup i com uns esperitats.

Trobem un parell de rampes tipus parking, amb uns desnivells curts pero brutals i la tragedia es materialitza, cada 4-5 pedalades, salta un pinyo, acabo d'arribar dalt a peu, sense atrevir me a mirar el canvi, que no estem per gastos, pero no hi ha res a fer, pel que sembla, s'ha torçat la "patilla" i haurem d'anar a ca'l ciclista.

Amb paciencia i mirant de no forçar, anem tirant cap a Sant Cugat, per sort, ha sortit el sol i ja estem gairebe a 6 graus, pero el mal humor no marxa.

Almenys el GPS ha funcionat perfectament, amb una traça perfecte que penjare aixi que aconsegueixi que no es barregi amb la ruta que vam fer a Viladrau, que aixo del compegps es mes complicat del que pensava.


4 comentaris:

flx ha dit...

ieeppp
bona sortida nanu...i amb aquest fred ole tus webs!!!!!!
;-)

flx ha dit...

ahhh...i que no sigui res lo del desviador

Pekas ha dit...

aixxx... es lo que tiene estar "desvíado"... ;-)))

Va... en breve... una nova per Viladrau..???? ;-)))

JB ha dit...

holaaa

el desviador... desviat, pinta a canvi de peça :-((( i el fred, pedalant passa jejeje

a veure quin dia recuperem la sortida viladrauenca pendent

:-))

avui tocaba pujar el corredor vermicelle, pero com que s'ha anulat per causes alienes a nosaltres... dema anirem un ratillo en bici, per no perdre comba, ja penjare el track

v'sss