1/8/2009, COMENÇA L'AVENTURA.
Motxilla posada, piolet i pals a les mans, les botes penjades del coll, la bossa amb roba "normal" a l'altra ma... vaig pasant llista de tot el material mentre faig salivera pensant en el croisant calento i el cafetonet que m'esperen al bar del carrer de baix, pero el primer contratemps serios s'interposa, es dia 1 i han canviat l'horari, obren a les 8:00 i son les 6:45...
Per sort, el company es puntual, decidim tirar endavant i esmorçem una mica mes amunt de Girona, ara si, un parell de croisants i cafes amb llet.
Tenim encara per endavant una bona tirada de kilometres i agafo jo el cotxe una estona, mentre anem xerrant, avorrits amb tantes cues, un accident prop de Toulouse ens te parats gairebe una hora i mitja a l'autopista. Comprobem l'horari i no arribem a temps de pujar per les Escales de Serradets, caldra pujar directament al refugi desde el coll de Tentes i deixar les per l'etapa de l'ultim dia.
Dinem a una area de servei i, just despres de pasar l'ultima benzinera abans de Gedre, s'encen la llum de reserva, pasem de tot i cap a Gavarnie i el coll de Tentes, on ens vestim de romans i deixem abandonat el fidel Honda fins d'aqui a 4 dies.
Hi ha bastants nuvols i un cel amenaçant, ens afanyem per arribar a l'hora de sopar del Refugi de Serradets, les 19:00, a ser posible, secs, pero prop del collet a la vall de Serradets, amb els peus a l'aigua, agafats a les cadenes de pujada i amb el piolet de punxa amunt a la motxilla, cauen els primers llamps i trons, quina por!!!
Just en el moment en que els guardes preguntaven si tothom havia arribat, apareixem per la porta del Refugi, deixem les motxilles i gairebe encara amb el gore posat ens asentem a sopar.
Petem la xerradeta amb un trio de companys una estoneta i no triguem gaire en ficar nos al sobre, que dema tenim un bon desnivell per endavant.
2/8/2009, REFUGI DE SERRADETS, CASCO, TORRE DE MARBORE, LAGO HELADO.
Fa un bon sol, tot i que les boires tapen les valls baixes, mentre anem pujant cap a la Bretxa de Roland, primera fita del dia, aquest any la gelera te molt millor aspecte, fa un parell d'anys era una trista clapa de glaç a mitg fondre.
Un cop pasem l'enorme porta, li comento al company l'itinerari, just a sobre del paso de los Sarrios, per una esquerda que es veu, pero tot i els meus comentaris, no ho acaba de veure clar.
Grimpem amunt per un tram facil, pero bastant exposat, hi ha un pati d'uns 35-40 metres i les motxilles semblen tivar nos en la direccio equivocada, pero ho anem superant.
Un cop passat el tram mes complicat, deixo la motxilla i acabo d'entrar a l'esquerda per comprobar si el pas es posible i trobo la sortida bloquejada per la neu i el gel, acabem de perdre gairebe una hora per res.
Decidim desgrimpar, tot i el perill, i pasar pel paso de los Sarrios cap a l'altra costat del Casco, una cara que s'ens presenta com una pedrera inmensa, per tant, decidim tirar directament cap a la Torre de Marbore, pasant per diverses clapes de glaç,pero amb una traça marcada que ens facilita l'acces al corredor que mena al cim.
Les vistes son precioses, amb tota la vall de Gavarnie als peus, amb l'Olla i la Gran Cascada envoltats de nubols que van pujant amunt, fem una pila de fotos i continuem per l'altra vessant cap al Pico de la Cascada, que tapa la zona del Cilindro y el Mont Perdut, l'objectiu de dema.
Anem seguint les fites cap a la Faja Roya i a mitja tarda arribem a la zona anomenada La ciudad de Piedra, una mica mes avall de Lago Helado, on localitzem el pare de tots els vivacs, una enorme llosa en forma de visera amb vistes fantastiques al refugi de Goriz, i decidim plantar el campament alla mateix.
El fogonet comença a funcionar i mentre s'escalfa l'aigua, una marmota ens vigila de prop, li fem un parell de fotos i ataquem els sobres de pasta liofilitzada del decathlon, i poc despres ens posem als sacs i a dormir, mentre el Sol, que ha jugat a l'amagatall amb nosaltres tot el dia, llença els ultims rajos.
A la matinada hem de reorganitzar una mica el campament per 4 gotes que cauen, fins i tot una estona sembla aiguaneu, pero acaba en res i continuem dormint tranquilament dins els nostres sacs de ploma.
3/8/2009, LAGO HELADO, MONTE PERDIDO, REFUGI DE TUCARROYA.
El dia comença tal i com va acabar ahir, molts nubols i alguna ulladeta de sol cap a la banda on no anem, fa tota la pinta de que ens mullarem...
Ens carreguem de nou les motxilles i comencem a pujar cap el Lago Helado i la Escupidera, intentarem arribar al cim del Mont Perdut i despres pasar pel Collado del Cilindro.
La pujada es fa pel costat de la Escupidera, evitant la neu, i es fa bastant pesada, a mitg cami, deixem les motxilles entre unes pedres i continuem amunt, agafant nomes el minim, els movils, la camara i alguna cosa per picar.
Un cop dalt, la boira gairebe no ens deixa veure ni els peus, per sort, una colla de valencians anima el cotarro, pero despres de fer un parell de fotos i la trucada a la familia, baixem a tota maquina.
La vista del Collado del Cilindro es impresionant, no sembla pas que sigui posible pasar a l'altra costat sense jugar se la pell, i a sobre, duem un parell de motxilles bastant pesants. Per sort, un grup de francesos tira amunt i ens asenyala el cami, al final nomes cal fer una grimpadeta i pasar per una Faja d'un metre escas d'ample, pero que es fa amb molta facilitat.
Un cop dalt veiem amb alegria que al llac de Marbore i el Refugi de Tucarroya hi llueix un sol precios, i ens animem a baixar rapidament cap a la gelera del Mont Perdut.
Anem seguint una serie de fites i acabem davant una reunio precaria amb una corda i un cordino que baixen cap a la vall entre l'aigua que baixa de la gelera, amb precaucio, destrepo avall i despres d'un parell de situacions complicades i perilloses, arribo a terra, mullat per l'aigua i per les suors fredes, es un tram perillos i li comento al company que miri de trobar un altra punt de baixada.
Per sort, al cap d'una estona, arriben una colla de gent que coneixen millor la zona i baixen per un destrepe bastant mes asequible que comença una mica abans d'arribar a les cordes.
Despres del "sustu", caminem una bona estona mes, vorejant el llac, i acabant les forces a la pujada al refugi de Tucarroya, una especie de despenyadero ple de roques, i ens comenten que la banda francesa es pitjor, no hi toca el sol i es una llengua de pedres, neu i glaç de gairebe 100 metres de desnivell.... en fi, dema ho veurem
Arribem just a temps per colocar els sacs, nomes hi han 12 places i ja hi han 9 persones dins, al cap d'una estona arriba un ultim company que haura de dormir a l'estreta ultima plaça que queda.
Fem una bona pila de fotos de la Cara Nord del Perdut i del Cilindro, i mentre sopem, preparo la camara per fer los una foto de nit, aprofitant la llum de la Lluna, tot i que en el moment que hem poso al sac m'adormo i ni foto ni res de res.
4/8/2009, REFUGI TUCARROYA, GAVARNIE.
Comencem el dia igual que com el vam acabar ahir, amb un "despenyadero" al davant, nomes que avui es de baixada, roques, neu, glaç... un bon esmorçar.
Per sort, tot acaba i aviat aconseguim arribar al fons de la vall i començar a ascendir cap a la Hourquette d'Alans, un collet que ens menara cap a Gavarnie, amb unes vistes espelendoroses del inici del recorregut, la Bretxa, el Casco, La torre de Marbore, el Taillon...
Al arribar a dalt aprofitem per trucar a la familia, i les noticies no son massa bones, caldra retallar l'ultima etapa i tornar cap a casa.
Aprofitem la parada al refugi d'Espugettes per recarregar una mica d'aigua i arribem al poble a l'hora de dinar i com que el taxista es tambe l'encarregat d'un Bistro... dinem mentre l'esperem.
La tornada es bastant mes rapida que l'anada, tot i les preses per trobar una benzinera i la parada a Toulouse a sopar, al final ens va fallar l'entrecot, pero la pizza no estava gens malament.
Seria un roser? potser una "maria"?, fos qui fos, l'hem tractada com una filla mes de la familia, i per sorpresa de tothom, practiquem jardineria de profit, de molt bon profit, tenim una fantastica tomaquera que ens ajudara a preparar amanides mes barates i gustoses.
