dissabte, 2 d’agost del 2008

VIATGES LOW COST

     Teniamos que separarnos, si no recuerdo mal, para dedicarnos a nuestros asuntos, pero alli en el Helena de Troya nos encontramos una vez mas con la puesta del sol, una de las fantasticas puestas de sol de Rodas que, desde los tiempos medievales, contribuyeron con tanta justicia a la fama de la isla, segun los relatos de los viajeros por el Egeo.
     Toda la calle de los caballeros estaba encendida. Las casas habian comenzado a enroscarse en los bordes, como papel ardiente, y con cada particula de descenso del sol detras de la oscura colina que se erguia sobre nosotros, los tonos de rosa y amarillo se cuajaban y corrian de extremo a extremo, de alero en alero, hasta que por un momento los oscuros minaretes de las mezquitas brillaron, igneos, azules, como la luz que se refleja en una hoja de papel carbon.
     Inmunes ya a una belleza que les resulta familiar, las oscuras sombras de los refugiados se movian dentro de sus casas bombardeadas, sus voces claras y agudas mientras encendian lamparas o acomodaban sus destartalados muebles para pasar la noche, parloteaban ruidosamente.
     Gideon levanto contra la luz roja del cielo un vaso de vino rosado, como si tratase de aprisionar los ultimos rayos del sol poniente.
     -¿De donde habria podido sacar Homero, por asociacion-dijo-un adjetivo como dedos de rosa... a menos que hubiese presenciado una puesta de sol en Rodas? ¡Mire!-.
Y en efecto, a aquella extraña luz sus dedos vistos a traves del vino, temblavan, rosados como el coral contra el cielo radiante.-Ya no dudo que Rodas fue la cuna de Homero-añadio con gravedad.
     Entendi que estaba un tanto borracho. Me indico, con un impresionante ademan, que me sentara y le imitase, y durante un rato examinamos nuestros propios dedos a traves de nuestros vasos, antes de ofrecer un solemne brindis a Homero. (A ti no, tonto, dijo al perro.)
Entonces, durante un momento, toda la calle temblo con la luz ultraterrenal de una ficcion teatral, y luego la oscuridad se deslizo colina abajo. "Una vidriera de colores destrozada por una granada"

..............................

Aixeco els ulls del llibre, a la taula de fusta hi ha un cercle d'humitat, l'ha deixat el got de te gelat que m'estic acabant, la cadira de boga cruixeix al arrepenjar me al respatller, una mica mes enlla, arrepenjat a la barana, hi ha una jardinera curulla de fulles verdes de menta i flors blanques de gessamí, la petita piscina, silenciosa, espera algu que trenqui el mirall de l'aigua, mentre l'aire fa mes suportable els ultims embats calents del sol que ja es pon.

Aixo no es Rodes, es la terrassa de casa, pero per un moment, tot i estar condemnat a l'inmobilitat de venes i crosses, jo tambe prenia un chianti ben fred a la petita taberna.

Fragment del llibre "Reflexiones sobre una venus marina, viaje a Rodas", de Lawrence Durrell.

dijous, 24 de juliol del 2008

NUESTRAS LINEAS CONTINUAN OCUPADAS, NO SE RETIRE, POR FAVOR

He trucat unes 15 vegades a hissenda per demanar un aclariment sobre un dels seus programes d'ajuda, comunicava sempre, pero fins a les 10:28 no he aconseguit linia.

M'han desviat a informacio de renta, i, el noi, molt amable, m'ha enviat la trucada al departament correcte.

Fins aqui, fantastic.

Son les 12:35 i al telefon encara continua sonant musica clasica i el missatge de les linies ocupades...

Acabare el blogticle en el moment en que aconsegueixi parlar amb algu... si no s'acaba la pila del telefon abans....

.........

tu tu tu tu tu

.........

M'han penjat despres de 1 hora, 51 minuts i 59 segons!!!

Obviament, he tornat a trucar... i comuniquen

dimarts, 22 de juliol del 2008

PENSAMENTS

Diumenge vam anar tota una colla a escalar a la facu, al costat de canyelles.

No va anar malament, tot i arribar tard per no haber posat el despertador a l'hora correcte, ens ho vam pasar molt be, bones vies, ben equipades, peus de via a l'ombra, no massa calor y, sobretot, bona companyia.

Un vol a un quintillo superior va fer me acabar abans d'hora, amb un peu una mica "perjudicat", de fet, encara el porto envenat i en tinc encara per uns dies, d'anar prenent ibuprofeno a palades.

Al tornar a casa veig a les noticies que una companya, que no conexia personalment, pero a qui anava seguint desde l'univers blogaire, s'ha matat a la pared de l'aeri, fent la "easy rider", ironies del desti, la pelicula de la que agafa el nom la via, tambe acaba amb la mort del protagonista fent el que dona sentit a la seva vida.

Som feliços amb les nostres petites coses, que donen sentit a la complicada vida que portem, on moltes vegades no som realment qui som, pero hi ha moments en que t'adones que el que realment som, es molt fragils.

Una abraçada per la famila i tots els amics i coneguts.

dissabte, 19 de juliol del 2008

CUINA DE SUBSISTENCIA PER "RODRIGUES" ARRUINATS

Ja son dos quarts de quatre i encara no sabem que dinar, hem estat una bona estona jugant amb els pitufos a la mini piscina i s'ens han fet les tantes.

Obro la nevera i no trobo res massa atraient, de fet, no tenim massa gana de menjar... ni de cuinar. trobo un parell de tomaquets, una llimona del llimoner de la terrasseta, un pot de cigrons a l'armari....

Mira, farem humus

Hem falten alguns ingredients, pero tiro amb el que tinc i a veure que tal queda.

RECEPTA "TUNING" DE HUMUS AMB EL QUE TINC A LA NEVERA:

S'agafa un pot de cigrons cuits del eroski de 500 grams i es posen 40 segons al microones, es treuen i es colen per eliminar el suc.

Es posen en un got de minipimer els cigrons, el suc de mitja llimona, sal, una mica d'oli i un parell de fulles de menta fresca acabada de cullir del test de la terrasseta.

Es pica tot fins que tingui la textura i consistencia del ciment armat, mentre es pica cal anar posant hi rajolins d'oli per mantenir intacta la integritat del minipimer i evitar que es cremi o exploti.

Un cop fet, es posa al congelador per refredar ho, mentre tallem un parell de tomaquets a grills i els posem de manera mes o menys artistica.

Posem el humus al mig del plat, una mica de pedre vermell dolç, un rajoli d'oli, un parell o tres de torradetes, i a la taula.

La jefa, que m'estima molt, diu que dolent del tot no m'ha quedat.

dimecres, 9 de juliol del 2008

MATINAL AL PEDRAFORCA



Que fa un cuarentó anant d'excursio amb un ex maratonia i amb un xaval de 14 anys campio de hoquei???

exacte, suar com un tocinet intentant seguir los muntanya amunt, i aixo es el que vaig fer tot el mati de diumenge, be, tot el mati no, el tram de la canal de verdet i les grimpades seguents eren territori privat d'un servidor, sembla que el desconectador de cervell va funcionar perfectament.

dilluns, 23 de juny del 2008

CAVALLERS, SECTOR DE LA KANALLA



Despres del intent fallid al Besiberri i quedar nos a 160 metres del cim, l'endema ens vam decidir per l'escalada, al sector de la kanalla, a Cavallers, amb l'amic d'idaho i una parella de companys.

Muntem dos linies que ens permeten fer la "don manuel" (IV), la "a pelo" (IV+) i la "vamos a llevarnos bien" (IV+) per escalfar i disfrutar, mentre agafem el tacte a l'adherencia de la roca.

Mirem la guia i descobrim un V+ que queda una mica a la dreta d'una de les vies que estem fent, la "enrampao", sortint d'una petita canal, i m'hi poso amb ganes.

Començo amb una babaresa cap a la primera xapa, una mica allunyada, que acaba amb deshaderencia, rebot, caiguda i vol barrena-picat en direccio a un pedrot descomunal que hi ha al costat de l'asegurador. Per sort, els milers de caigudes amb la btt, moto i caminant m'han convertit en un autentic expert en el tema, i aconsegueixo salvar les dents d'empotrarse en el pedrot, aixo si, el dit gros de la ma dreta hem fa bastant mal, i m'acaba sortint un bon blau a la planta del peu...

Pero aixo no es res que pugui desanimar al jabali power en que m'he convertit, retorno de nou a la via i supero el pas en un tres i no res, i en dues pases mes, ja soc al tram entretingut, miro amunt i nomes trobo dues de les sis xapes que hi ha segons la guia, torno a mirar, i efectivament, nomes n'hi ha dues, i de tant rovellades, es confonen amb la roca.

El tram no es excesivament complicat, pura adherencia i refiar se de recolçar tot el pes en les arrugues de la roca i un parell de sortints, fa una mica de por. Coloco la primera expres i calculo la distancia fins la segona, fantastic, si caic, arribare a la roca que tinc darrera abans que no hem pari la corda... un gallifante de premi per l'equipador

Aconsegueixo arribar a la segona xapa amb mes suors de les habituals, suors freds i calents, que tot i que el sol fa suar de valent, jo tinc suors mes aviat freds...

Nomes queda un tramet fins el final de la via, pero... on es la reunio???. Miro amunt, amb els peus recolçats en dues arrugues i les mans agafades a un parell de berruguetes i començo a tenir mes suors fredes... al final veig un parell de xapes ben rovellades amb dos anelles que encara ho estan mes, i hem decideixo a acabar la via d'una vegada i despenjar me, no m'esta agradant gens.

Arrivo dalt, paso la corda i avall que fa baixada, tinc unes ganes bojes de marxar d'aqui, no m'he refio gens d'aquestes xapes rovellades, baixo fins la reunio del IV del costat i munto alla la reunio, per poguer fer el pendul cap el V i recuperar les dues expres, i llavors, sorpresa, la corda de 60 metres no arriba, per tant, caldra asegurarse i recuperar la tota abans de despenjar me del tot.

Despres d'una bona estona de mes suors, pero ara degudes al sol i no al cangueli, aconsegueixo recuperar tot el material i arribar a terra, felicito als companys per la paciencia asegurant i m'asento una estona a l'ombra amb l'ampolla d'aigua per mi solet.

Acabem de desmuntar les vies i li fem una ullada a un sector proxim, pero son les tantes i decidim anar passant cap a dinar.

Un cop a casa, m'ha sortit un bon blau al canell, i si faig força veig les estrelles, paso pel CAP i, despres d'una radiografia per descartar destroços majors, m'hi posen una ferula que sembla un apanyo de gua per fisures, per inmovilitzar el dit gros i hem recomanen descans i repos... i un parell de litres d'aftersun per la cremada que porto al clatell.

INTENT AL BESIBERRI NORD



Sortim a les 6 i poc del mati i el cotxe ja marca 14 graus... avui pasarem calor.

El parking sota la presa de Caballers esta bastant ple, pero trobem un foradet on posar el cotxe, ens equipem i sortim muntanya amunt, cap el Besiberri nord.

La presa esta plena i els sobreixidors estan funcionant a tope, el cami boreja l'aigua i en algun lloc gairebe l'envaeix, mullant nos les botes.

Anem pujant poc a poc, i al arribar als 2200 metres, aproximadament, ens calcem els grampons, ja hi ha neu continua, tot i que sembla sopa o granitzat, per sort, ens anem turnant per obrir traça, alguns mes que d'altres, que anem una mica mes justos de forces.

Davant l'ultima pala de neu que ja mena cap al cim, fem una parada, la previsio donava tormentes a primera hora de la tarda, i un nuvols importants s'estan acostant i tapant el sol, esperem una estona mentre menjem alguna cosa, pero la situacio no millora i cada cop es tapa mes, decidim abandonar, l'ultim tram es exposat i no es un bon lloc per estar si comença una tormenta amb llamps i trons.

Obviament, en el moment en que ja som a mitja baixada, els nuvols han marxat i fa un sol de justicia... ens hem equivocat, que hi farem, almenys ja tenim una excusa nova per tornar hi.

Ens fem una pila de fotos al "Listerine lake" i acabem de baixar per Riumalo fins la presa, el cami esta molt descompost i poc definit, costa fer dues pases iguales seguides, i acabem bastant esgotats, pero ha estat una bona sortida, no es disfruta gaire sovint dels espesors de neu com aquest al mes de juny... a vegades ni a ple hivern.

diumenge, 15 de juny del 2008

MES CORDURA

Els sopars amb vells amics acostumen a acabar molt tard... cap a les 4 del mati, i aixo, a segons quines edats, es incompatible amb matinals muntanyenques.

A les 11 m'he llevat, la colla ja deu ser a mitja sortida, truco per demanar disculpes i miro d'improvitzar alguna activitat, ha de ser alguna cosa rapida, no tinc massa estona, com a molt, un parell d'horetes... s'imposa la cordura :-)))

Arribo en un tres i no res a caldetes, prenc un cafe i un parell de madalenes a la platja, fa un dia gris i ventos, pero no fa fred, i s'hi esta molt be.





Hem claven 2,70 euros pel mini esmorçar, el lloc es fantastic, pero tornare amb termo i carmanyola.

Miro de trobar la carretera cap a vallgorguina i sant celoni, pero he de fer una bona volta abans no la trobo, al sortir amb presses no he agafat el mapa.

De sant celoni pujo cap al montseny, i corono el mitic coll formic, on hem trobo amb una colla de Cagiva mito



La meva primera moto va ser un model antic d'aquesta maquineta, una cagiva freccia una gran moto, un autentic mata gegants, 32 cv i poc mes de 120 kilos de pes, gairebe 175 km/h... quins temps

De baixada paso el brull, on molts cops anavem amb les bicis a esmorçar, era la gran sortida de final de temporada, i acababem ben baldats.

El temps sembla que dona una petita treva, i surt alguna ullada de sol, pero passant per tona es torna a tapar i tiro per la nacional fins a casa, aixo si, abans d'arribar, compro un bon tortell per celebrar el diumenge amb la familia.

Al final no ha estat tant malament la matinal de diumenge


Mostra un mapa més gran

diumenge, 8 de juny del 2008

DIES DE "CORDURA"

CORDURA:



Que us pensaveu? que m'habia convertit en una persona seria i responsable???

Nooooooooooo, lo de "cordura" anava per la jaqueta i el pantalo motero :-)))

From Wikipedia, the free encyclopedia
CORDURA was the registered name of a certified (nylon) fabric from DuPont
It is used in a wide range of products from luggage and backpacks to boots, military apparel (such as tactical blade sheaths, ammunition pouches, etc.), and performance apparel.
It is designed to be long lasting and resistant to abrasions, tears and scuffs.
As a brand name, CORDURA reaches back to 1929 as a development of Rayon. The product was further developed during the Second World War and used by the military in tires. From 1966 when new formulations of nylon proved superior, the CORDURA brand was transferred to the nylon product instead.
CORDURA has continued to be developed as a brand by INVISTA with new products applied to an increasing range of items such as:

luggage
motorcycle clothing
anywhere that abrasion resistance is important
sporting and recreational equipment


Ja feia dies que tenia gana de moto, be, diguem ho clarament, fam de moto, i aquest cap de setmana, al no poguer anar al aneto, encara es van incrementar.

Diumenge al mati ha sigut el gran moment, m'he vestit de cordura, m'he cordat el casc, he ajustat els guants, he posat en marxa el bicilindric, i endavant!!!

No tenia gens clar cap a on anar, i he anat improvitzant, aixo si, una premisa clara, les carreteres, com menys rectes, millor


Mostra un mapa més gran

El dia ha acompanyat, algun nubol per fer bonic o espatllar alguna foto, i poca cosa mes, i al migdia a casa, a fer el vermutet amb la familia.