diumenge, 15 d’abril de 2012

GINTONIC "MACEDONIA"

Relat curt, sobrevingut despres d'una tarda plegant roba i llegint webs i blogs d'amics
Obviament, cualquier paresido con la realidad es pura coincidencia, eh?



     Anava a aquell bar sovint, sobretot els dies de molta feina, en que acabava amb el cap com un bombo i preferia fer una paradeta abans de tornar a casa de mal humor, una cerveseta fresca i mitja horeta de deixar els pensaments a la seva el reconciliaven amb el mon i feien desapareixer la tensio i la mala baba.

     Aquell dia habia estat dels pitjors, 12 hores, de fet, gairebe 13, de presses, venciments imposibles, problemes informàtics i trucades, tenia la guardia baixa, i va acceptar el que recomanava el barman, seguint la moda infame del gin tonic amb fruites diverses, el que ell anomenava amb una certa displicencia, gintonic "macedónia", nomes apte per modernillus amb ulleres de pasta.

     La música sonava deliciosa, un pel forta pel seu gust, pero com seguint els seus desitjos, semblava ben be que el dj hagues previst la llista perfecte de les seves preferencies, encadenava un exit darrera un altre de la seva llista particular de cançons preferides.

     Els primers glops van certificar que no era home de gintonics, i menys amb aquell be de deu de fruites surant dins la copa balloon, entre els gels, el seu aparell digestiu, habitualment previsible i rutinari com un metronom, va començar a donar mostres d'irritació, sorolls sords, gasos que s'esmunyien budells enllà i pressions inconcebibles, a punts on dificilment hagues pogut imaginar, el van portar a un nivell de malestar greu, fins al punt de pensar que habia de deixar anar part d'aquella flatulencia allà mateix, era una causa de força major, una situació d'absoluta emergencia!!!

     Mentretant, la música continuaba sonant, contundent, amb un ritme trepidant bum, bum, bum... 

     Va deixar se anar, amb timidesa al principi, pero, inmediatament, de manera rotunda, com un dic que es trenca i res pot contenir la seva força.

     L'alleugement va ser inmediat, va escapar se li un instant una cara de felicitat semblant a la que posava les nits erotico festives amb la seva dona i que tant la feien riure.

     De cua d'ull, va copsar el barman fent li una mirada d'aquelles que maten, caram, va pensar, a aquesta gent no s'els escapa res, pero no, era imposible, la musica continuava sonant majestuosament, tapant qualsevol posibilitat de que li hagues arribat qualsevol sonoritat indeguda, i va decidir arriar una ultima descarrega abans de marxar, deixant les restes del maleit gintonic "macedónia" a la barra.

     Mai mes va tornar a aquell bar, com tampoc va utilitzar mai més aquells auriculars ultralleugers i de so esferificant, "com si no portessis res més que la musica a sobre", deia la publicitat.