Tres caps de setmana sense donar un pal a l'aigua, i avui, ja vestit de "betetero-freerider-radical-como-molo", descobreixo, al obrir la porta el garatge, que esta plovent.
Pujo a casa amb els anims sota terra, buscant una mica de caliu familiar que m'els remonti i descobreixo que els barrufets estan fent la migdiada i la meva santa esposa esta al sofa fent practiques d'hivernacio.
Per sort, fa temps que tinc un garbuix de fotos per ordenar al ordinador i decideixo dedicar m'hi en cos i anima.
Hi han fotos dels ultims 3 anys, cursos d'alpinisme, d'escalada, corredors i travesses hivernals, rodejat de neu i glaç, vivacs a 2.800 metres sota el Perdut, trescant per crestes i senders, esquivant arbres i reguerots amb la bicicleta, de tot una mica.
Ma mare apareix silenciosament, tambe ha vist a tota la colla dormint i no els vol despertar, es posa al meu costat i hem comenta que amb aixo de les fotos digitals, no li ensenyo mai fotos.
Hem dedico una estona a fer li un resum de les diferents activitats muntanyenques documentades a la pantalla de l'ordinador i al final, un cop demostrat que soc un home amant del risc i preparat per tot, comenta que aniria be que pujes dalt la teulada a treure les fulles del desaigua, no sigui que acabi entrant aigua a les golfes.
M'hen vaig al bar a veure el Barça.
6 comentaris:
Jejeje, si no hay nada como ponerse arnés y pies de "pato" (lo escribo asi adrede) para subir al tejado y arreglar tejas, juassssss
Tu madre si que sabe meterte en situaciones de riesgo.
Un saludo "betetero-freerider-radical-como-molo", jejeje
Juas juas juas, així que fent artifo amb pies de pato X-DDDD
ke kabroooooonnnnnnns
jejejeje
en fi, ja que ningu m'estima, almenys ha guanyat el barça
aixo si, si aconsegueixo entrenar una mica, tremoleu les beteteres radicals i els muntanyencs bionics!!! i ma mare, per que nomes n'hi ha una, que si no....
XDDD
volldamm senglar power!!!
v'sss
cuac cuac cuac
:-))))))))))
v'sss
i es que mare no n'hi hà mes d'una!!!!
ja ja ja que bo...com saben treure partit a qualsevol situació, llàstima que no hagis pogut pedalar una estona!!
M'ha encantat nano... aquesta vessant teva més "tendre"...
eso sí.. estic amb el Félix.. madre no hay más que una..
( ayyysssssss.. si le hubiera hecho caso a la mía.. )
:-)))
Publica un comentari a l'entrada