diumenge, 16 de setembre de 2007

VERMUT AMB TRAMUNTANA

Tinc la llauna de cervesa a la ma, l’ ultima ventada l’ ha mogut del centre de la taula fins al marc d’ alumini que encercla el marbre, per sort, he aconseguit atrapar la abans no saltes, taula avall.

He agafat algunes patates al vol, les suficients per acabar el vermut, les porto a la butxaca del pantalo, i les vaig treient d’una en una, mentre acabo de mastegar els ultims berberetxos que quedaven al plat desde l’ultima rafaga, les olives les tinc a l’altra ma.

Les croquetes i els txocos m’els he acabat nomes sortir de la cuina, m’he cremat la llengua dos o tres cops, pero he aconseguit menjar me’ls tots, just despres de cambiar me les ulleres, les normals s’escapaven del meu nas, que, tot i la seva descomunal prominencia, no podia impedir l’accio de l’aire, per sort, portava les ulleres de muntanya, que van lligades amb un cordillet i tenen unes proteccions de cuir que impedeixen l’accio del vent.

La sorra que s’aixeca de la platja, uns metres mes enlla, espatega contra les meves cames, deixan me els genolls i els turmells ben massegats, i algunes gotes, escapades de les onades que trenquen a les roques de mes enlla, m’humitejen la cabellera, xopa d’aigua de mar, desde fa casi mitja hora.

Pasen un parell de cadires de plastic, blanques, sobrevolant la terrassa, a un mig metre d’alçada, i acaben estavellant se a les mates del fons, al costat mateix d’on han anat a parar la fregona i dues tumbones que fa una estona que han passat ravent.

Hi ha un parell d’altaveus penjant del fil electric, seguint el ritme del vent com un parell de metronoms, la musica fa estona que no se sent, agafats als postes de fusta que aguantaven la lona dels parasols, un parell de retalls que hi queden, espateguen com fuets.

La dona respira fons, mentre es recupera de la correguda darrera la cadireta del nen, que ha sortit disparada passeig enlla, partint se de riure, igual que el propietari, els tres o quatre parroquians i un parell de turistes, fent me fotos, que, darrera els vidres de la porta del bar, m’observen,

que es pensa aquesta tramuntana?, que podra amagar me el vermut?, a mi?, ja!

6 comentaris:

gambusinus ha dit...

jajajajaja, ja m'imagino...la mare corrents, la cadireta volant com una estel....i el nen...com una pluma...agafat a l'estel :-))))

JB ha dit...

jajaja amb lo trasto que es, acabaria fent kite surf

Pekas ha dit...

amb aquesta temps... no estarias millor provan alguna altre cresta..???? :-)))))))))))))

Una abraçada...!!!! :-)))

la granota ha dit...

Caray con Eolo!

Pep ha dit...

... ya te los han comprao??? ... ya verás ... si al final te ríes y todo ...
Salud

JB ha dit...

holaaa

pues si, ya tengo gallumbos nuevos, pero no son esos, me los probare i si me quedan medianamenta bien, los publcare.. igual me invento un meme... :-)))