Per acabar el periple pels centres comercials andorrans, amb especial record del parking de 1,90 d'alçada i la rampa de sortida del Pirennes, marxem cap a Tavascan a fer un arrosset de muntanya amb la familia
dissabte, 7 d’agost del 2010
LA PISTA D'ANDORRA A TOR I FINS A TAVASCAN AMB LA FURGO
Per acabar el periple pels centres comercials andorrans, amb especial record del parking de 1,90 d'alçada i la rampa de sortida del Pirennes, marxem cap a Tavascan a fer un arrosset de muntanya amb la familia
CAMI DE SANT JAUME... MES O MENYS, DIA 2... I ULTIM!!!
Despres dels problemes per seguir la ruta d'ahir i veient que dificilment aconseguiria resoldre'ls, decideixo saltar me aquesta part de la ruta, i despres d'un bon esmorçar, agafo el tren entre Figueres i Girona i busco el carrilet, almenys alla no hi haura problemes de senyalitzacio.
Suposo que Sant Jaume no hi devia estar d'acord, i poc despres d'iniciar la ruta, hem trobo que la via verda del Carrilet esta d'obres i cal agafar un desviament...
La variant que han muntat es preciosa, volta per una pila de muntanyetes i boscos, entre masies i conreus, MOLT BEN SENYALITZADA, pero te un problema, es llarguiiiisima i te uns desnivells com per anar hi amb la moto.
Amb penes i treballs aconsegueixo arribar a Angles, i decideixo fer una paradeta a recuperar forces i cambiar piles al GPS
I com a compensacio per l'esforç, començo a veure indicacions del final d'etapa, de tota manera, estic molt mosca amb les distancies teoriques de la guia, crec que, apart del desviament, fare bastants mes km dels que tenia previstos...
Arribant a dinar a Sant Feliu de Pallerols tinc un "moment McGuiwer" amb les alforges
i aprofito per fer un parell de fotos
pero el bocata de llom amb formatge de proporcions atomiques, no va arribar a temps de fer se foto, va desapareixer en menys de 2 minuts
Per compensar, una foto mes de la Via Verda
i aqui, una mica de moviment
Sembla que hem tornare a mullar...
Aqui es parteix el cami, el ramal que va a Olot i torna, i el que directament, va cap a Vic
Segons el rutometre, queden uns 25 km per Vic.... Coneixent la zona, n'hi han 50 i per carretera, per muntanya ni idea, pero menys, segur que no.
Una mica mes tard, i despres d'haber probat 3 camins diferents sense trobar ni un sol indicador per on continua la ruta, mes que un indicador que menava a un corriolet que acabava al mig d'uns camps... agafo carretera i manta i cap a Vic, a veure si aconsegueixo arribar a agafar l'ultim tren cap a casa.
Moment 100
i tenia testimonis eh?
Gairebe dues hores mes tard, i despres de parar en un bareto de carajillo on vaig fer desapareixer un bocata de nou en menys de 2 minuts, aconsegueixo arribar a Vic, ja de nit, i amb un angelet de la guarda preparat per recollir me
Resumint, molta pista, molt asfalt, molt males indicacions, pero... la ruta es preciosa, i amb una mica de temps i de gasto en pintura per facilitar que la gent sapiga cap a on anar, es mooolt recomanable, potser algun cap de setmana de finals d'agost o de setembre m'animo i acabo la part pendent, Vic-Manresa-Montserrat, i mes endavant... qui lo sa, Lleida, Burgos, Santiago, Finisterre...
Algu s'anima?
dimecres, 4 d’agost del 2010
CAMI DE SANT JAUME... MES O MENYS, DIA 1
Una bona manera de començar les vacances, la bici, les alforges i dos dies per endavant.
El dia comença entretingut, trens que no ofereixen cap facilitat per les bicicletes, i no diguem ja per qui va en cotxet, nens o minusvalits, i a sobre, ben conservadets, a uns 10 graus... cosetes de la RENFE.
Arribats a Llança, poso en marxa el GPS i carretera i manta cap al Port de la Selva, mirant de no trobar me amb cap transport de vaixells per carretera, alguns ja sabeu per que jejeje
Localitzo el munulitu o manulitu conmemoratiu de l'inici del camí i en el mateix moment que faig la foto, se sent un tro llunya...
A la sortida del poble trobo el primer indicador, els caminants, cap a la Vall de Santa Creu, els ciclistes, carretera amunt, directes al Monestir de Sant Pere de Rodes.
La carretera, que ja coneixia d'altres vegades, te un desnivell bastant fort, i mentre vaig mirant com va quedant enrrera la vila blanca del Port de la Selva i el Mediterrani, algun llamp cau al mar i els trons son cada vegada mes frequents, i obviament, en el punt mes dret de la carretera, comencen a caure gotes, d'aquelles d'estiu, groses, gelades i que en poca estona et deixen com un anec.
Paro a guardar tota la infraestructura electronica de GPS, cameres i mesuradors diversos, i em poso l'impermeable, que ja no em trec gairebe fins al final de la primera etapa.
Aconsegueixo arribar dalt ben remullat, per fora per la pluja, i per dins per la suada, el cel s'obre de cop, marxen alguns nuvols i aprofito per transformar la bici en un estenedor.
Ja gairebe de baixada, aconsegueixo fer li una foto a tot el Monestir sense massa nubols.
La baixada fins a Garriguella la faig per carretera, els trons tornen a sonar i prefereixo anar per feina, arribo justet a dinar en el moment que comença a ploure de nou.
Continuo amb la panxa plena cap a Pedret i Marça, dos poblets on arribo per una pista ampla i esquivant bassals, i d'alla cap al Castell de Perelada, on ofereixo un bon contrast, mullat i ple de fang, al costat dels jardins i del luxe d'algun asistent al Festival.
Continuo seguint les poques marques que veig, he de tornar marxa enrrera mes d'una vegada, i fuguint cames ajudeu me d'un parell de gossos que no tenien mes feina que perseguir ciclistes que s'equivoquen de cami i acaben al pati d'una masia.
Una estona despres, els senyals em porten a un camp de blat de moro acabat de regar, com que fa estona que no veig cap senyal, torno enrrera i agafo primer el cami de la dreta, que porta a la habitual masia amb gos guardia, aquest cop, per sort, lligat, torno enrrera i agafo el cami de l'esquerra, pero dos kilometres mes tard, sense trobar cap senyal, decideixo tornar enrrera i probar sort pel mig del camp, espero no trobar el pages...
Amagat al canal de reg, hi ha una marca groga, definitivament, cal anar cap el camp de blat de moro. En surto al cap d'uns deu minuts, i aprofito l'aigua del canal per treure el fang de les rodes i de les sabatilles, mentre veig un unic cami que continua el que sembla el cami correcte.
Tres o cuatre km mes tard, sense trobar cap senyal, probo sort pels dos camins del creuament, un porta a un viver sota l'autopista i l'altra a una carretera que estan reasfaltant. Els pregunto als pencaires, sense massa conviccio i em comenten que ja han pasat tres o cuatre buscant el cami, que sembla que s'acaben les marques a un camp de blat de moro i que la majoria pasa de tot i tira directe cap a Figueres.
Per acabar ho d'adobar, agafo el primer desviament enlloc del segon, que quedava darrera una nau, i hem fico en un ocea de oliveres, molt bucolic i mediterrani, pero acabo altra cop al viver sota l'autopista, torno enrrera i acabo agafant la carretera cap a Cabanes, on reomplo d'aigua el bido mentre miro amb enveja una colla que esta a la piscina, i m'encamino cap a Figueres, on trobo un hotelet a la Rambla mateix, amb una habitacio per guardar les bicis i tarifa de temporada mitja.
Tot i que tinc certes preferencies pel rock and roll, decideixo que tres tupes es una mica exagerat i despres de dutxar me, em pentino com sempre, marxo a sopar i trucar a la jefa, i a dormir d'hora, el geladet el deixo per la propera, ha tornat a tronar i acaba caient un ruixat amb pedra i tot.
Dema mes.
De moment, el track:
El dia comença entretingut, trens que no ofereixen cap facilitat per les bicicletes, i no diguem ja per qui va en cotxet, nens o minusvalits, i a sobre, ben conservadets, a uns 10 graus... cosetes de la RENFE.
Arribats a Llança, poso en marxa el GPS i carretera i manta cap al Port de la Selva, mirant de no trobar me amb cap transport de vaixells per carretera, alguns ja sabeu per que jejeje
Localitzo el munulitu o manulitu conmemoratiu de l'inici del camí i en el mateix moment que faig la foto, se sent un tro llunya...
A la sortida del poble trobo el primer indicador, els caminants, cap a la Vall de Santa Creu, els ciclistes, carretera amunt, directes al Monestir de Sant Pere de Rodes.
La carretera, que ja coneixia d'altres vegades, te un desnivell bastant fort, i mentre vaig mirant com va quedant enrrera la vila blanca del Port de la Selva i el Mediterrani, algun llamp cau al mar i els trons son cada vegada mes frequents, i obviament, en el punt mes dret de la carretera, comencen a caure gotes, d'aquelles d'estiu, groses, gelades i que en poca estona et deixen com un anec.
Paro a guardar tota la infraestructura electronica de GPS, cameres i mesuradors diversos, i em poso l'impermeable, que ja no em trec gairebe fins al final de la primera etapa.
Aconsegueixo arribar dalt ben remullat, per fora per la pluja, i per dins per la suada, el cel s'obre de cop, marxen alguns nuvols i aprofito per transformar la bici en un estenedor.
Ja gairebe de baixada, aconsegueixo fer li una foto a tot el Monestir sense massa nubols.
La baixada fins a Garriguella la faig per carretera, els trons tornen a sonar i prefereixo anar per feina, arribo justet a dinar en el moment que comença a ploure de nou.
Continuo amb la panxa plena cap a Pedret i Marça, dos poblets on arribo per una pista ampla i esquivant bassals, i d'alla cap al Castell de Perelada, on ofereixo un bon contrast, mullat i ple de fang, al costat dels jardins i del luxe d'algun asistent al Festival.
Continuo seguint les poques marques que veig, he de tornar marxa enrrera mes d'una vegada, i fuguint cames ajudeu me d'un parell de gossos que no tenien mes feina que perseguir ciclistes que s'equivoquen de cami i acaben al pati d'una masia.
Una estona despres, els senyals em porten a un camp de blat de moro acabat de regar, com que fa estona que no veig cap senyal, torno enrrera i agafo primer el cami de la dreta, que porta a la habitual masia amb gos guardia, aquest cop, per sort, lligat, torno enrrera i agafo el cami de l'esquerra, pero dos kilometres mes tard, sense trobar cap senyal, decideixo tornar enrrera i probar sort pel mig del camp, espero no trobar el pages...
Amagat al canal de reg, hi ha una marca groga, definitivament, cal anar cap el camp de blat de moro. En surto al cap d'uns deu minuts, i aprofito l'aigua del canal per treure el fang de les rodes i de les sabatilles, mentre veig un unic cami que continua el que sembla el cami correcte.
Tres o cuatre km mes tard, sense trobar cap senyal, probo sort pels dos camins del creuament, un porta a un viver sota l'autopista i l'altra a una carretera que estan reasfaltant. Els pregunto als pencaires, sense massa conviccio i em comenten que ja han pasat tres o cuatre buscant el cami, que sembla que s'acaben les marques a un camp de blat de moro i que la majoria pasa de tot i tira directe cap a Figueres.
Per acabar ho d'adobar, agafo el primer desviament enlloc del segon, que quedava darrera una nau, i hem fico en un ocea de oliveres, molt bucolic i mediterrani, pero acabo altra cop al viver sota l'autopista, torno enrrera i acabo agafant la carretera cap a Cabanes, on reomplo d'aigua el bido mentre miro amb enveja una colla que esta a la piscina, i m'encamino cap a Figueres, on trobo un hotelet a la Rambla mateix, amb una habitacio per guardar les bicis i tarifa de temporada mitja.
Tot i que tinc certes preferencies pel rock and roll, decideixo que tres tupes es una mica exagerat i despres de dutxar me, em pentino com sempre, marxo a sopar i trucar a la jefa, i a dormir d'hora, el geladet el deixo per la propera, ha tornat a tronar i acaba caient un ruixat amb pedra i tot.
Dema mes.
De moment, el track:
diumenge, 25 de juliol del 2010
LES AGUDES PER CASTELLETS
Una matinal prou entretinguda per probar com responien les forces...
Comencem ben d'hora, el sol encara estava sortint
els integrants de l'expedicio, "poderio i templansa"
i l'objectiu, entre la boirina
atacant un dels ultims castellets
victoria!!!
ja som al cim, i sense perdre'ns
Comencem ben d'hora, el sol encara estava sortint
els integrants de l'expedicio, "poderio i templansa"
i l'objectiu, entre la boirina
atacant un dels ultims castellets
victoria!!!
ja som al cim, i sense perdre'ns
dilluns, 19 de juliol del 2010
POLVARRU NOCTURN...
Si les sabatilles han quedat aixi... imagineu la resta, he quedat enfarinat de pols.
Ja feia gairebe un mes que no sortia amb la btt, i avui, al arribat a casa, un cop enllestits els patufets, m'he agafat la bici i el frontal i a rodar.
He apres una pila de coses, el bosc esta perfecte a aquella hora, veure pondre el sol desde dalt de la Rabassada es fantastic, al vespre hi han senglars pels camins i et foten un bon sustu, les trialeres son moooolt mes complicades nomes amb el frontal i sobretot... cal revisar ne l'estat de les piles si arribes de nit.
Aqui teniu el track
dissabte, 10 de juliol del 2010
CAP DE CREUS RELOADED... A PEU
Despres d'un mes gairebe sense poguer fer res, una trepitjada certera m'ha deixat el dit gros com una coca i amb una infeccio de cavall, porto una setmana d'antibiotics i caminant coix...
Ja que m'he de quedar a casa, aprofitare per posar al dia el blog, amb la sortida del CE Madteam pel Cap de Creus, reseguint la sortida amb btt de l'article anterior
La sortida comença amb l'estrena de la frago, dormint amb el poble blanc del Port de la Selva iluminat per la lluna, i amb un esmorçar a l'ombra des tres oliveres centenaries, mes mediterrani imposible.
Despres de trobar nos amb la colla del club, xerrada, caminada, bany dels mes agosarats i cerveseta per tohom al far del Cap de Creus.
Un cop hem pasat pel forat de l'infern, tornada a marxes forçades i amb una bona calorada.
Ja que m'he de quedar a casa, aprofitare per posar al dia el blog, amb la sortida del CE Madteam pel Cap de Creus, reseguint la sortida amb btt de l'article anterior
La sortida comença amb l'estrena de la frago, dormint amb el poble blanc del Port de la Selva iluminat per la lluna, i amb un esmorçar a l'ombra des tres oliveres centenaries, mes mediterrani imposible.
Despres de trobar nos amb la colla del club, xerrada, caminada, bany dels mes agosarats i cerveseta per tohom al far del Cap de Creus.
Un cop hem pasat pel forat de l'infern, tornada a marxes forçades i amb una bona calorada.
dissabte, 22 de maig del 2010
PEL CAP DE CREUS AMB LA BTT I PRIMER BANY DE L'ANY
Ja feia temps que li tenia ganes al sender que va de Cadaques al far del Cap de Creus, i aprofitant un dissabte lliure de compromisos socials, familiars i demes plagues bibliques, m'hi he acostat.
Es nota molt que aquest any ha plogut molt, les gatoses i les bardisses han crescut molt i en algun tram envaeixen el cami, per contra, la ginesta esta florida com feia molts anys que no ho feia, amb un groc que sembla fluorescent.
La tornada l'he fet per carretera, la roda de darrera ha començat a perdre i la manxa estratosferia amb mesurador de pressio a fet figa... de poc que no arribo al cotxe.
Resumint, una matinal fantastica, amb l'afegit del primer bany de l'any, a una caleta practicament deserta, aixo si, l'aigua encara esta bastant freda.
El track es circular, pero he acabat a un bar fantastic, amb una terrasseta a l'ombra d'una colla d'oliveres, enlloc de al cotxe...
dimarts, 18 de maig del 2010
L'EVOLUCIO...
La vida es un anar cremant etapes, del petit vehicle utilitari de tercera ma, al esportiu potent, despres al familiar i, generalment al arribar als 40, un decideix quin es el vehicle que realment vol, sense deixar se entabanar per publicitats, ni potencies irreals, ni velocitats estratosferiques.
Potencia, la suficient
Velocitat, l'adequada
Traccio, a les 4 rodes
Habitabilitat.... tota
Entre setmana un es el que ha de ser, pero com deia el meu avi, per fons que facis el foc, el fum sempre acaba sortint, sempre acaba sortint la vena BUNOVIS.... :-)
dissabte, 8 de maig del 2010
CLOROFILA POWER AL MONTSENY
De moment, les fotos de la sortida, amb en Pekas, "the master of routes", Chemi "the diesel tdi full turbo", Traba the "no entreno pero arraso", Farell the "carreteiro betetero" i jo mateix, jb, "l'amic de l'home del mall..."
La veritat es que, com veieu a l'ultima foto, alguna de les baixades era "rapideta..."
Tambe tenim track de la ruta pels senders del bosque mitago:
La veritat es que, com veieu a l'ultima foto, alguna de les baixades era "rapideta..."
Tambe tenim track de la ruta pels senders del bosque mitago:
I ara, la mini cronica, sortim a les 9 del parking de Viladrau, poble on l'autoritat prohibeix sortir abans de les 9 del mati, o almenys aixo ens va dir el nostre insigne guia, tot i les sospites de que es tractava del conegut atac de l'os dormilega, que impediex a una persona humana aixecar se del llit sense lliurar batalles terrorifiques amb els llençols...
Els primers kilometres son de corriols plens de pedres, rieres pletoriques d'aigua i vegetacio frondosa, de fet, si no fos per sant baro que va pasar uns dies abans a tallar alguna branca, no podriem ni pasar a peu.
Fem una primera parada prop del riu i comencen els riures i les fotos, fins i tot alguns fan negocis de contrabant de burres.
Com que som al fons de la vall, començo a patir en veure que la ruta tira Matagalls amunt, i en efecte, no solsament hem de pedalar, sino que arribem a limits on nomes un o dos dels integrants del grup aconsegueixen no posar el peu a terra.
Una bona suada i algun kilometre mes tard, arribem al coll que mena cap a la bandada de Arbucies, prop de Sant Marçal, i llavors comença una baixada d'aquelles de pedalar i acabar se el desarrollo... qui pugui es clar.
Un primer salt, un segon una mica mes alt, un tercer gairebe sublim i un quart, on gairebe m'estampo, decideixo agafar me les coses amb mes traquilitat, entre l'aire que hem fa plorar com una magdalena i la sorreta de les curves, no baixo massa confiat.
Ja tornem a ser al fons d'una vall, i com sempre, ara toca pujar, una bona pila de kilometres fins Sant Marçal, per una pista on no es veu ni el sol, caldra apuntar la per l'estiu, aixo si que es un gust.
Donades les meves aptituts escalatories, els de la colla van deixant me alguna marca, no fos cas que acabes a picamoixons de dalt, i agafo el meu ritmillo mentre ells pujen com esperitats.
Fa un mes que no entreno mes que alguna estona al rodillo, i l'alergia es deixa notar, resumint, que a mitja pujada pasa a visitar me l'home del mall. Paro a jalar me un powergel que duia per si les mosques, i a recuperar les pulsacions normals abans no hem doni un atac de cor.
Un cop dalt, tirem carretera enlla cap a Viladrau, tots notem el fred, pero ells mes, m'han esperat una bona estona i feia un vent no massa agradable, al final aconsegueixo aguantar una bona estona la roda d'en Farell i contactar de nou amb el pilot.
Acabem de baixar fins el poble per un dels senders que nomes coneix en Pekas i en gairebe res ja som al parking.
Gairebe tots tenim urgencies familiars i, pecat dels grossos, marxem sense fer ni una trista birra, aixo si, agraint al Pekas la magnifica ruta que ens ha muntat. La propera n'haurem de fer dues... o tres :-)))
Subscriure's a:
Missatges (Atom)