MATAGALLS DOBLE I SENSE DINAR

La sortida va començar molt be, bona companyia, un vehicle nou, potent, modern, luxos, amb capacitats muntanyenques mes que probades, una xofer a l'alçada, un bon esmorçar al fornet de sempre...

Semblava que l'anulacio de la ruta betetera, per complicacions lumbars del guia, podria quedar compensada per la capacitat d'improvitzacio que ens caracteritza.

La continuacio no va quedar enrrere, inici de la ruta amb amplia zona on aparcar, l'ermita romanica de Sant Bernat i l'hotel adjacent, amb instal.lacions de luxe on reomplir el camelback triant qualsevol ampolla de la carta d'aigues minerals...

From MATAGALLS RELOADED

La cosa va anar complicant se amb el cami ple de bardisses i ben poc transitat, aixo si, les vistes, genials, sembla mentida que encara quedin itineraris tant desconeguts a muntanyes tant transitades, fins i tot vam fer alguna trepadeta.

From MATAGALLS RELOADED

En veure l'aglomeracio del cim del Matagalls, vam decidir flanquejar lo i obviar el pas pel cim, baixant directament cap al coll Formic, on teniem pensat recuperar forces, atipant nos de valent a base de carn a la brasa, cargols amb sanfaina o qualsevol altra requisit que ens posesin davant.

Aqui va començar la davallada als inferns, no hi havia taula per abans de les 4, i no podien ni fer nos un trist entrepa, veien l'atabalamenta de gent i les cues, no ens vam atrevir a insistir.

Donat que encara era una hora força prudent, vam pensar de tornar al cotxe i fer un dinar tardà, entretenint la gana amb un parell de cerveses i una bossa de patates fregides... algun de la colla fins i tot es va atrevir a consumir una coca cola.

Prometent nos les molt felices, vam començar a caminar cap el cami de tornada, pero un filat agafat amb filferros ens barraba el pas, i no semblava pas que allo fos una d'aquelles tanques que es posen pel bestiar, allo era una declaracio d'intencions, res de pixapins, ni que siguin excursionistes de motxilla.

Van intentar rodejar la finca, buscant un acces amagat al cami, pero la tanca s'allargava mes i mes i les nostres forces minvaven a cada pas.

Entretant, els nostres estomacs entonaven raus raus de protesta, emulant un cor de granotes i gripaus de nit d'estiu, i el cami, ja de per si ple de gent, s'anava transformant en una proceso de "barbies i kens van a la muntanya".

Finalment, no ens va quedar cap altra opcio que repetir la pujada al Matagalls, fins a l'alçada del coll de Llops, moment en que, sense poguer suportar mes la tortura, ens llançarem muntanya avall fins un corriol que ens mena de nou al cami pel que haviem ascendit, entre boscos de faig i catifes de fulles.

From MATAGALLS RELOADED

A quarts de set de la tarda, asedegats, famolencs, garrativats i esmaperduts, vam arribar a una area de servei de l'autopista, on vam poguer menjar un parell de bocates de truita, mentre l'home bionic que ens va guiar entre les tenebres a ritme de "matacaballo", es prenia la segona coca cola del dia i ens comentava que s'esperaria a casa a menjar "alguna coseta"

Per mi que de tant treballar amb ordinadors, s'ha tornat cibernetic, i porta un parell de piles alcalines sota l'aixella...

Aqui teniu el track:

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?&id=588655

L'ARBRE DE L'AVI JOAN

De MONTSERRAT

Feia dos anys que no hi anavem, entre plujes, fred, compromisos i nanos massa petits, pero al final vam ajuntar nos hi una bona colla.

Alla on sigui la teva anima, entre les muntanyes que estimaves, segur que, en veure'ns, ha somrigut.

De MONTSERRAT

LA COLLITA DE TOMAQUETS

sabieu que els tomaquets fan olor???

sabieu que tenen gust???

sabieu que nomes cal un test, terra i una mica d'aigua???

donçs com es que encara mengeu pilotes de pinpon vermelles???

I encara en queden 6 o 7 madurant.

MATINAL BETETERO-ESCALATORIA AL GARRAF

Arriba l'hivern, i cal estar una miqueta en forma per la temporada de neu, corredors, gel.... volia anar a rodar una estoneta amb la bici, i ens vam posar d'acord amb un company en la mateixa situacio que jo.

Sortint de Gava, vam anar pujant fins la ermita de Brugues, i d'alla cap el castell d'Eramprunya, tot i que com que no sabiem massa per on anava la pista, decidim pujar hi per la via directa, que per alguna cosa som dos escaladors experimentats i vencedors de mil batalles...

Com podeu imaginar, ens hem fet un tic de carregar la bici a l'hombro muntanya amunt, mentre els litres de suor i les forces anaven avall.

Per sort, la tornada es una pista cara avall llarguisima, rapidisima... i perillosissima, imagineu el desnivell, que, de pujada, els ciclistes li diuen "el purgatori".

Resumint, que entrenar no se si hem entrenat, pero ens ho hem passat bomba.

BALANDRAU AMB MITJONS D'HIVERN

Ja feia dies que tenia ganes de pujar hi, al balandrau, m'haviem proposat la pujada un parell de cops, pero entre una cosa i l'altra, encara el tenia pendent.

A les 5:30 ja estava dempeus, acabant de carregar me la motxilla i les botes, de fet, amb temps de sobres, com m'agrada a mi, pero al deixar me la camara a casa, vaig haber de recular i vaig acabar arribant tard... uns 2 minutets, pero el company es puntual, i ja m'esperava :-)

Fem una parada a Tona i una segona, aquesta ja amb esmorçar, a Ribes de Freser, pero acabem arribant a bona hora a Queralbs, on comencem a pujar cap a Coma de Vaca, parant un moment al Salt del Grill, que baixa be, tot i estar a la tardor i lo poc que ha plogut.

Continuem amunt a molt bon ritme, de fet, vaig treient el fetge, i tot i la temperatura fresca i que encara no toca el sol, suo com un tocinet, una mica per sobre del refugi de Coma de Vaca, parem a fer un mos.

Continuo endavant, i a mitja pujada començo a notar una escalfor brutal als peus, crec que m'he pasat amb els mitjons... aixo portara problemes

Poc despres, trobem una sorpresa prop del coll, sembla que tenim una nova planta, encara no catalogada, als prats, pel que sembla, algun pastor s'ha cansat de caminar i ha substituit les caminades per les traveses en moto

Poc despres arribem al coll i comencem un senzill cami cap el cim, tot i que els peus se m'estan escaldufant per moments i començo a pasar ho magre

Fem un mos per recuperar forces i comencem a baixar per l'altra costat de la muntanya, cap al poble de el Serrat, seguint unes fites que, basicament, segueixen el criteri del avall que fa baixada.

Travessem un bosc on fa pinta de trobar s'hi rovellons sovint, pero els nubols que veiem fan que no ens hi aturem massa, te tota la pinta de que avui ens mullarem.

Al final aconseguim arribar al cotxe amb les primeres gotes, i arribar a Ribes a fer una cervesa sense remullar nos massa, de tota manera, un servidor de vostes, acaba amb dues butllofes a cada peu i un cruiximent de cames m'ha durat fins dimecres.

Aqui teniu el track que vam fer servir de la wikiloc, gracies a l'autor.

LA "NOVA" BTT, D'ESTIL TOMAC

Es la meva primera btt, de l'any 1992, i li feia falta una posta a punt, un canvi de manillar, una neteja a fons, ja que hi havia fang de l'epoca dels dinosaures, i pensant en dinosaures, l'he "tunejat" segons l'estil d'en Tomac, de l'epoca inicial de la btt, ara haure de decidir si hem deixo la melena d'en Tinker Juarez o el bigotet d'en Ned Overend.

Ben aviat, alguna foto mes, ja amb els canvis muntats i els detallets acabats, pero de moment, es un diable de bici.

Aqui teniu alguna foto mes, amb la btt "supermotard" acabada.

I aqui teniu la propera candidata al tuning ciclero...

s'acepten propostes:

- una fixie??

- posar li un manillar banya de vaca com el del fignon???

- la foto a la bassa???

- ...

TEORICAMENT, PUJADA A LA TOSSA PLANA...

From pic de la coma estremera

Divendres 11 de setembre, despres de veure les comemoracions previstes, decidim que el millor que podem fer es conmemorar que estem vius i podem anar a la muntanya.

Tenim previst pujar a la Tossa plana de Lles, pero com que els integrants de l'expedicio som aguerrits alpinistes, curtits en mil batalles contra els elements, naturals o no, decidim posar hi una mica de sal al assumpte i pujar cap al port de Setut, fer la cresta fins el pic Setut i arribar nos a la Tossa Plana.

Aprofitem l'itinerari habitual desde el Refugi del Pradell, fins el Pla de les Someres, passant pel bosc per un cami ple de pedres. On acaben els arbres, anem cap a la nostra esquerra, primer fins la Bassota de Setut, i despres fins l'Estany Gran de Setut, una zona molt tranquila on gairebe no trobem ningu.

Encarem el Port de Setut, amb un fort pendent desde el llac, pero acabem pujant hi sense masses problemes.

Un cop al Port, ens mirem la cresta que mena al Pic de Setut, segons la ressenya que portem, molt asequible i nomes amb un pas amb una petita complicacio, pero despres de probar diverses opcions, trobem que pasar hi sense cap mena d'assegurança es massa arriscat, i variem l'itinerari, en lloc de la Tossa Plana, anirem cap a l'altra banda, a fer el Pic de la Coma Estremera, la Collada Fonda i el Tossal Bovinar, baixant cap el Serrat dels Cugots i d'alla cap el cotxe.

Son cims senzills, amb magnifiques vistes a les muntanyes d'Andorra, acabem fent una pila de fotos, per sort, el temps ens acompanya i arribem al cotxe sense mullar nos, tot i els nubols foscos que es van acostant.

CANIBALISME!!!

Fa uns mesos, vaig arreglar una mica el terrat de casa, netejant una vella jardinera i col.locant un parell mes de gelosies, per que fesin una mica d'ombra i donesin una mica d'intimitat als sopars que fem a la terrasseta de casa, i al cap d'uns dies va apareixer per sorpresa una planta "desconeguda".

Seria un roser? potser una "maria"?, fos qui fos, l'hem tractada com una filla mes de la familia, i per sorpresa de tothom, practiquem jardineria de profit, de molt bon profit, tenim una fantastica tomaquera que ens ajudara a preparar amanides mes barates i gustoses.

Aixo si, per molt que la considerem casi de la familia, d'aqui un parell de setmanes la devorarem sense pietat com aquell deu mitologic que es jalava els fills.

LA VIA DEL FERRO AMB LA FAMILIA, ULTRALIGHT??? ULTRAHEAVY!!

Costa de llevar tota la colla despres de tants dies de vacances, pero marxem a una hora raonable de casa i aconseguim arribar a Ripoll abans de dinar.

L'itinerari es molt senzill, es una via verda, un antiga via de ferrocarril rehabilitada per la que es pot circular a peu, en bici, amb patins... no gaire llarga, uns 10 km i en bona part sota l'ombra dels arbres.

Acabem de muntar el cotxet i la cadireta i colocar les dues motxilles on podem i en menys de mitja hora ja estem pedalant. La veritat es que costa pedalar arrosegant el cotxet, la pitufa i les dues motxilles, o aixo o estic fatal de forma...

Parem una pila de vegades a fer fotos, a explicar li al petit que no pot aixecar se ni posar se a saltar sobre la cadireta i molt menys si esta la bici en marxa, pero aconseguim arribar a Sant Joan de les Abadesses sense masses destroses.

Dinem sota una ombra a l'area de picnic habilitada i ens prenem un parell de cafes amb gel per rematar.

La tornada es especialment agraida, un suau desnivell en baixada fa que amb quatre pedalades ja frueixis de la brisa.

Desmontar les bicis i els cotxets i tornar a carregar el cotxe no es massa facil, sobretot per que hi ha de cabre tot de nou, pero despres d'una sortida familiar com aquesta, res no ens desanima.

Fem una parada a mitg cami per berenar i a entrada de fosc estem posant el cotxe al parquing de casa.