diumenge, 27 d’abril del 2008
PRIMAVERA
A vegades no cal esperar l'anunci del corte ingles, llibres, roses, sant Jordi, la mare de deu de Montserrat, els vermutets al sol...
diumenge, 20 d’abril del 2008
CADI EMBLANQUINAT
Tota la setmana mirant la meteo, desfullant la margarita,
m'hen refio???, no m'hen refio???
Al final, pujem divendres a la nit a Estana i acabem dormint al cotxe.
Ens llevem a dos quarts de set i el cel pinta be, algun nubolet per fer bonic i les llums de l'albada sortint de darrera les muntanyes.
Aviat ens ajuntem tota la colla, no esta gens malament, una dotzena de muntanyencs amb ganes de marxa
Anem a prat del cadi, i alla decidirem quins corredors fem, de moment, pero, disfrutem del paisatge
Decidim anar als canals del tico i baixar per la canal del cristall
La canal, l'oriental del llitze, es senzilleta, no fa falta posar cap asegurança i la neu esta fantastica, la sortida es l'unic punt una mica mes "divertit"
Un cop dalt, fa un vent fort i molt fred, no ens entretenim massa i anem cap a la roca de l'ordiguer i d'alla a la canal el cristall, on muntem un bon bolet de neu per baixar tota la colla.
El fred ha pogut mes que les piles de la camara, i no tinc fotos del rapel ni del tram fet amb la tecnica del "culenbajen", a veure si algun dels companys en penja alguna i l'aprofito.
Aquesta foto ja no es de les meves, estem preparant el bolet de neu pel rapel.
Tot i la postura, no es veritat que estigui ressant per que aguanti :-)
Rapelant per la canal del cristall
m'hen refio???, no m'hen refio???
Al final, pujem divendres a la nit a Estana i acabem dormint al cotxe.
Ens llevem a dos quarts de set i el cel pinta be, algun nubolet per fer bonic i les llums de l'albada sortint de darrera les muntanyes.
Aviat ens ajuntem tota la colla, no esta gens malament, una dotzena de muntanyencs amb ganes de marxa
Anem a prat del cadi, i alla decidirem quins corredors fem, de moment, pero, disfrutem del paisatge
Decidim anar als canals del tico i baixar per la canal del cristall
La canal, l'oriental del llitze, es senzilleta, no fa falta posar cap asegurança i la neu esta fantastica, la sortida es l'unic punt una mica mes "divertit"
Un cop dalt, fa un vent fort i molt fred, no ens entretenim massa i anem cap a la roca de l'ordiguer i d'alla a la canal el cristall, on muntem un bon bolet de neu per baixar tota la colla.
El fred ha pogut mes que les piles de la camara, i no tinc fotos del rapel ni del tram fet amb la tecnica del "culenbajen", a veure si algun dels companys en penja alguna i l'aprofito.
Aquesta foto ja no es de les meves, estem preparant el bolet de neu pel rapel.
Tot i la postura, no es veritat que estigui ressant per que aguanti :-)
Rapelant per la canal del cristall
divendres, 18 d’abril del 2008
PELICULES, CURTS, SGAE, CANONS DIGITALS...
Hi ha una pila d'artistes molt preocupats per que les noves tecnologies impedeixen el control sobre la seva obra, creuen que internet matara la creacio artistica, i han aconseguit que es cobri un canon sobre tot allo que pugui enmagatzemar informacio, desde un trist cd a un movil.
Deixant de banda si la mesura es mes o menys encertada, la veritat es que hi han una pila de gent que es dedica a crear coses que els agraden i prou, i tampoc els va tant malament.
Potser es el moment de que s'adonin que el mes important es la qualitat del que crees, no si cobraras, o no, per la teva creacio.
Totes les pelicules espanyoles estrenades al 2007 tenen, sumades, una xifra d'espectadors d'uns 16 milions, una miqueta, o un molt, menys, cada any que pasa.
Aqui us deixo un parell de curts, fets amb mes ganes que mitjans, el primer l'han visionat gairebe 70 milions de persones, el segon, del mateix autor, veurem on arriba.
LO QUE TU QUIERAS OIR.
Y TODO VA BIEN.
Deixant de banda si la mesura es mes o menys encertada, la veritat es que hi han una pila de gent que es dedica a crear coses que els agraden i prou, i tampoc els va tant malament.
Potser es el moment de que s'adonin que el mes important es la qualitat del que crees, no si cobraras, o no, per la teva creacio.
Totes les pelicules espanyoles estrenades al 2007 tenen, sumades, una xifra d'espectadors d'uns 16 milions, una miqueta, o un molt, menys, cada any que pasa.
Aqui us deixo un parell de curts, fets amb mes ganes que mitjans, el primer l'han visionat gairebe 70 milions de persones, el segon, del mateix autor, veurem on arriba.
LO QUE TU QUIERAS OIR.
Y TODO VA BIEN.
dilluns, 7 d’abril del 2008
MATINAL D'ESCALADA... I NO ES BANYADORES!!!
Una colla de bons amics havien decidit atravesar el Montsant durant el cap de setmana, una ruta preciosa i molt ben traçada que m'atrau molt, vam organitzar la sortida muntanyera amb tota la familia i teniem tot preparat per fer la primera nit amb els dos pitufos a un refugi, pero...
Assemblea General de l'Ampa del cole!!! mati de diumenge!!!
Trobada familiar sorpresa!!! tarda de diumenge!!!
Cap de setmana a pendre vent!!!
Tot i els imponderables, decidim fer alguna coseta, i contactem amb la familia de la fera de Montblanc, l'unica dona que conec capaç d'escalar cantant el txiki txiki i arribar sencera a la reunio.
Amb aquestes companyies, ja podeu estar segurs que cap altra imponderable va atrevirse a entervolir el cap de setmana
Les vies triades estan a tocar del monestir de Poblet, no he trobat ressenyes, per tant, si alguna anima gentil m'en dona alguna referencia, li estare eternament agrait.
Bona roca, bona companyia i un sol radiant, que mes es pot demanar???
donçs un bon dinar-vermutillo al sol!!!
Assemblea General de l'Ampa del cole!!! mati de diumenge!!!
Trobada familiar sorpresa!!! tarda de diumenge!!!
Cap de setmana a pendre vent!!!
Tot i els imponderables, decidim fer alguna coseta, i contactem amb la familia de la fera de Montblanc, l'unica dona que conec capaç d'escalar cantant el txiki txiki i arribar sencera a la reunio.
Amb aquestes companyies, ja podeu estar segurs que cap altra imponderable va atrevirse a entervolir el cap de setmana
Les vies triades estan a tocar del monestir de Poblet, no he trobat ressenyes, per tant, si alguna anima gentil m'en dona alguna referencia, li estare eternament agrait.
Bona roca, bona companyia i un sol radiant, que mes es pot demanar???
donçs un bon dinar-vermutillo al sol!!!
divendres, 4 d’abril del 2008
IDIOMES...
Si hi ha ganes, no importen els idiomes per entendres, nomes cal escoltar
leyla... o clodia???
extret de una web interesantisima
www.historiaclasica.com
leyla... o clodia???
extret de una web interesantisima
www.historiaclasica.com
diumenge, 30 de març del 2008
TARDA DE DIUMENGE
Dia de canvi d'horaris, ens llevem tard,pero la sensacio es que encara es massa d'hora... el mateix amb el vermut, el dinar... les dues feres tampoc no ho tenen massa clar, dinen sense ganes i donen molt la murga.
Suposo que dema, al plegar de la feina i veure que encara tinc un parell d'hores de claror, hem fara pasar el mal humor, pero aixo del canvi d'horari no esta fet per mi.
Per treure'm l'aborriment de sobre, agafo un ratillo la btt, per recuperar un parell de camins que tinc previstos per una ruta a peu per collserola que volem organitzar al octubre, els trobo i son transitables, tot i que sembla que siguis a un tunel vegetal.
Tambe aprofito per probar una mascareta buff pel polen, molt efectiva, tot i que fa bastanta calor i agobia una mica, potser es la manca de practica, pero almenys podre sortir amb la btt sense estornudar cada 3 minuts. De tota manera, es bastant cara, casi 25 euros, i nomes garantitzen 6 mesos d'efectivitat...
mascara buff
De tornada, paso pel costat del pi d'en xandri, simbol santcugatenc, i mes desde que uns bretols van probar de tallar lo.
Suposo que dema, al plegar de la feina i veure que encara tinc un parell d'hores de claror, hem fara pasar el mal humor, pero aixo del canvi d'horari no esta fet per mi.
Per treure'm l'aborriment de sobre, agafo un ratillo la btt, per recuperar un parell de camins que tinc previstos per una ruta a peu per collserola que volem organitzar al octubre, els trobo i son transitables, tot i que sembla que siguis a un tunel vegetal.
Tambe aprofito per probar una mascareta buff pel polen, molt efectiva, tot i que fa bastanta calor i agobia una mica, potser es la manca de practica, pero almenys podre sortir amb la btt sense estornudar cada 3 minuts. De tota manera, es bastant cara, casi 25 euros, i nomes garantitzen 6 mesos d'efectivitat...
mascara buff
De tornada, paso pel costat del pi d'en xandri, simbol santcugatenc, i mes desde que uns bretols van probar de tallar lo.
dissabte, 29 de març del 2008
DISSABTE, MATINAL D'ESCALADA... BANYADORES RELOADED
Matinal escalatoria, improvitzada i pasada per aigua
La via de les nenes, per escalfar
i poca cosa mes, es tapa i s'intensifica la roina o xirimiri
per sort, hi ha coses que no fallen mai, faci el temps que faci... :-))))
la foto es una recreacio del vermutillo de patates, berberetxos, birres, clares i una cocacola amb que hem acabat la matinal-interrupta.
La via de les nenes, per escalfar
i poca cosa mes, es tapa i s'intensifica la roina o xirimiri
per sort, hi ha coses que no fallen mai, faci el temps que faci... :-))))
la foto es una recreacio del vermutillo de patates, berberetxos, birres, clares i una cocacola amb que hem acabat la matinal-interrupta.
dimarts, 25 de març del 2008
LES MONES
Despres d'una dutxa rapida, ben enclenxinat i encoloniat, carreguem el cotxe i marxem a dinar a casa la sogra, que avui es el Dia de la Mona!!!
La cosa no tindria mes importancia si la familia no fos tant extensa... al final ens ajuntem 23 grans i 14 nebots, els petits tenen tots la seva mona, i els grans... tambe.
Com podeu imaginar, apart de riure i pasar nos ho be, hem acabat amb un empatx descomunal.
Aqui os deixo un grapadet de fotos del aconteixement.
La cosa no tindria mes importancia si la familia no fos tant extensa... al final ens ajuntem 23 grans i 14 nebots, els petits tenen tots la seva mona, i els grans... tambe.
Com podeu imaginar, apart de riure i pasar nos ho be, hem acabat amb un empatx descomunal.
Aqui os deixo un grapadet de fotos del aconteixement.
dilluns, 24 de març del 2008
SETMANA SANTA
Han estat uns dies de sexe dur, parelles, trios, orgies i desbarramenta total, es a dir, de tot allo que s'en diu fotre... ha estat tant intens que he fotografiat les meves "partenaires"
De tota manera, el resultat ha estat prou acceptable, tot i que tenia por de fer un ridicul espantos... he aconseguit aguantar com un home
Dilluns al mati, mentre la familia dorm, i despres d'un bon cafe, amb la satisfaccio de la feina ben feta i acabada, decideixo agafar el cotxe i la motxilla i anar a oxigenar me una mica, i el lloc triat per expiar els meus pecats no podia ser una altra que aquest
Trobo dos muntanyes de la llista dels 100 cims de la feec que estan a tocar, Sant Jeroni, el punt mes elevat de Montserrat, i un perfecte desconegut per a mi, pero que resulta que es la muntanya mes elevada del baix llobregat, l'Albarda Castellana.
Segons sant google beneit, una albarda es un tipus de sella per muntar animals de carrega, i la forma arrodonida, amb doble cim, se suposa que es el origen del nom.
Tiro fins al Aeri de Montserrat, pujare mecanizat fins el monestir i despres cap a Sant Jeroni i l'Albarda Castellana per les escales, la baixada mirare de trobar el cami de les bateries i seguir lo fins el parking, el problema es que el primer aeri comença a les 9:40... i aixo es massa tard, per tant, carretera i manta fins dalt, foto al monument a Ramon Llull, per recordar alguna pujada nocturna per admirar les llums de la vall i impresionar alguna antiga xati, i, de cap, a les escales.
A les zones mes obagues hi queda neu i una miqueta de gel, la temperatura es baixa i fa un vent de mil dimonis, la veritat es que a mitja pujada tinc la temptacio de engegar ho a rodar i baixar a fer un cafe amb llet ben calent amb un parell de croisants...
Deixo enrrera una pila d'esglaons i al arribar a la zona asoleiada l'anim millora, tot i que no i ha manera d'aconseguir una bona foto dels senders nevats o de les plantes arrebossades de gebre, ja no se si es la camara o soc jo...
Les escales que menen a l'ermita de sant jeroni estan ben glaçades, i amb l'aire fred que fa, trigaran a fondre's
Uns minuts despres, arribo dalt del cim
Envio un sms a la "jefa" per que sapiga que estic be i marxo avall a tota maquina, les vistes son fantastiques, pero no m'agrada gens el vent.
Miro la ressenya i a la primera curva d'esquerres, veig un sendero cap al costat dret, blanc de neu, que es perd entre els arbres, tiro endavant i aviat trobo les marques de color blau que hem porten al segon cim del dia, despres d'una petita grimpada que li posa una mica de sal al assumpte.
Baixo fins a un creuament de camins a menjar alguna coseta a recer del vent, en una petita clariana del bosc, on agafo el cami que mena directament al cami que baixa de Sant Jeroni, estalviant me el retorn fins l'ermita.
Accelero a la baixada, saltant els graons de dos en dos, fins ben be el pas dels francesos, alla ja m'ho agafo amb mes calma, els cuadriceps comencen a queixar se.
Al punt del migdia arribo al cotxe, la primera activitat de risc del dia ja ha pasat sense novetat, ara queda el dinar a casa de la sogra, amb tota la familia i els 12 nebots, amb les mones de rigor...
Quina por!!!
De tota manera, el resultat ha estat prou acceptable, tot i que tenia por de fer un ridicul espantos... he aconseguit aguantar com un home
Dilluns al mati, mentre la familia dorm, i despres d'un bon cafe, amb la satisfaccio de la feina ben feta i acabada, decideixo agafar el cotxe i la motxilla i anar a oxigenar me una mica, i el lloc triat per expiar els meus pecats no podia ser una altra que aquest
Trobo dos muntanyes de la llista dels 100 cims de la feec que estan a tocar, Sant Jeroni, el punt mes elevat de Montserrat, i un perfecte desconegut per a mi, pero que resulta que es la muntanya mes elevada del baix llobregat, l'Albarda Castellana.
Segons sant google beneit, una albarda es un tipus de sella per muntar animals de carrega, i la forma arrodonida, amb doble cim, se suposa que es el origen del nom.
Tiro fins al Aeri de Montserrat, pujare mecanizat fins el monestir i despres cap a Sant Jeroni i l'Albarda Castellana per les escales, la baixada mirare de trobar el cami de les bateries i seguir lo fins el parking, el problema es que el primer aeri comença a les 9:40... i aixo es massa tard, per tant, carretera i manta fins dalt, foto al monument a Ramon Llull, per recordar alguna pujada nocturna per admirar les llums de la vall i impresionar alguna antiga xati, i, de cap, a les escales.
A les zones mes obagues hi queda neu i una miqueta de gel, la temperatura es baixa i fa un vent de mil dimonis, la veritat es que a mitja pujada tinc la temptacio de engegar ho a rodar i baixar a fer un cafe amb llet ben calent amb un parell de croisants...
Deixo enrrera una pila d'esglaons i al arribar a la zona asoleiada l'anim millora, tot i que no i ha manera d'aconseguir una bona foto dels senders nevats o de les plantes arrebossades de gebre, ja no se si es la camara o soc jo...
Les escales que menen a l'ermita de sant jeroni estan ben glaçades, i amb l'aire fred que fa, trigaran a fondre's
Uns minuts despres, arribo dalt del cim
Envio un sms a la "jefa" per que sapiga que estic be i marxo avall a tota maquina, les vistes son fantastiques, pero no m'agrada gens el vent.
Miro la ressenya i a la primera curva d'esquerres, veig un sendero cap al costat dret, blanc de neu, que es perd entre els arbres, tiro endavant i aviat trobo les marques de color blau que hem porten al segon cim del dia, despres d'una petita grimpada que li posa una mica de sal al assumpte.
Baixo fins a un creuament de camins a menjar alguna coseta a recer del vent, en una petita clariana del bosc, on agafo el cami que mena directament al cami que baixa de Sant Jeroni, estalviant me el retorn fins l'ermita.
Accelero a la baixada, saltant els graons de dos en dos, fins ben be el pas dels francesos, alla ja m'ho agafo amb mes calma, els cuadriceps comencen a queixar se.
Al punt del migdia arribo al cotxe, la primera activitat de risc del dia ja ha pasat sense novetat, ara queda el dinar a casa de la sogra, amb tota la familia i els 12 nebots, amb les mones de rigor...
Quina por!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)