POSANT NOS AL DIA, MES BTT

Gairebe he fet els mateixos km que l'any passat, amb l'avantatge que estem a maig, 40 km per arribar als 1.000 km!!!

I per anar sumant, una sortideta btt per collserola

PASTANAGUES I CARBASSONS!!!

L'hortet comença a donar rendiment, tremola mercabarna :-)))

MONOGRAFIC D'ESQUI DE MUNTANYA DEL CE MADTEAM

El cap de setmana del 1 de maig vam fer un monografic pels socis del CE Madteam, un gran cap de setmana aprofitant les ultimes neus del Principat d'Andorra.

Dimecres vam fer una mica de teoria, abans de marxar escopetejats a mirar les semifinals entre el Barça i el Madrid, deixant les practiques pel dissabte, que vam practicar les tecniques basiques i deixant el diumenge per fer una ascensio al Pic Negre d'Envalira.

VOLTANT PEL CAP DE CREUS AMB LA BTT

Abans d'enviar una colla de companys cap a senders desconeguts, cal enviar un explorador que marqui el cami, i aixo es el que he fet avui.

El problema es que el gps no anava gaire fi i he hagut de fer un track aproximat...

ESTIRANT LES CAMES ENTRE ROCS I BRANQUES

Sortida amb un bon company amb qui feia moolt de temps que no sortiem.

La primavera ja esta aqui, hi ha tones de polen arreu i una pila de mosques i mosquits, be, mosques una menys, baixant cap a Vista Rica me n'he empasat una... puuuaaaag!!!

Per cert, a la que surts dels senders mes habituals, trobes tones i tones d'arbres i branques seques de les ventades i nevades de fa mes d'un any... fa por pensar que ja arriba l'estiu i tot allo esta encara massa brut.

ASSAIG DEL VINT I ESCAIG ANIVERSARI DE L'ESCOLA DE DANSA DE L'ESBART SANT CUGAT

Tots tenim un passat, o dos... o molts, i un dels meus es haber ballat una bona pila d'anys a l'Esbart de Sant Cugat.

El proper dissabte recordarem vells-bells temps per celebrar el vint i escaig aniversari de l'escola de Dança.

Perfecte no va sortir, pero riure... no paravem



Si teniu una estoneta lliure el proper dissabte 26/3/11 a les 18:00, us espero al Auditori de Sant Cugat.

CAP DE SETMANA RODO

Avui hem quedat per primer cop.
Sense preses, per anar nos coneixent poc a poc.

I la segona bona noticia, aquesta setmana no tinc cap dia en vermell al planning d'entrenaments setmanals.

Tambe hem tornat a tocar roca, aquesta vegada la de Montserrat, van caure tres o quatre vies senzilletes, per fruir i agafar confiança, i amb molt bona companyia.

I per acabar d'arrodinir ho, he superat les 15.000 visites a aquest reconet cibernetic on explico coses, cosetes i xorrades que hem van passant.

GRACIES A TOTHOM QUE HA ANAT PASSANT PER AQUI AQUESTS ULTIMS ANYS!!!

"ENFLAQUECIENDO....." CONFIRMAT!!! TENIM LES FOTOS!!!

Donçs si, despres de mil histories i consultes,

despres de mesos esperant...

JA TENIM FLACA!!!

Adjunto les fotos de l'arribada a casa, sense ni tan sols pasar li un drapet ni posar li unes gotetes d'oli, l'impaciencia pot mes que jo 

GPS SENSE PILES I SENYORES AJUPIDES AMB ELS PANTALONS ABAIXATS...

Avui tenia previst retornar a camins ocults, d'aquells que nomes coneixem quatre animalots prou ximples com per anar hi i a sobre, en bici.

L'inici es l'habitual, Sant Cugat-Can Borrell-Cerdanyola, d'allà vaig per pistes, cada vegada mes estretes, fins el Cementiri de Barcelona. Una d'elles m'agrada especialment, el caminet es molt estret, entre arbres, fent ziga-zagues enllaçades i amb un parell de tallats impressionants, el primer d'uns tres metres, que posa a prova la suspensió de la btt, i el segon, d'un metre, just a la sortida d'una curva peraltada d'esquerres, que s'agafa tocant amb l'orella a terra.

Així anava jo, concentrat i fruint de l'adrenalina que circulava lliurement per les venes i arteries, quan... just a la sortida d'aquesta ultima curva, "alguna cosa" estava a mitja traçada...

Lluint uns reflexes dignes de pilot de caça, l'esquivo i dels fons de la meva gola surt un "perdo, perdo...", no cada dia estic a punt d'atropellar una xicota ajupida, amb els pantalons avall...

La resta de la sortida no te masses secrets, mes enllà de adonar me que les piles del GPS s'han esgotat fa mitja hora, acabo de pujar fins el Forat del Vent... (i això no te res a veure amb l'anecdota de la senyoreta a mitja traçada), i pel Camí de les Aigües acabo a Vista Rica, baixo un tros de la Rabassada i a l'alçada de la Barraca del Peó, trenco a la dreta, cap el Camí carener que em portara a Can Bell, Masia dels meus ancestres.

Sense mes sorpreses, espero, acabo la ruta a casa al migdia, haurem de repetir la, que m'ha quedat a mitges... el track